Debat dels progressistes

El Bloc: el nacionalisme d´esquerra del país

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Tue, 16 Jan 2007 13:16:00 +0000

Joan Mayol i Serra

Si alguna conclusió es pot tenir clara dels processos electorals viscuts en aquest segle a les Balears és que les certeses prèvies no existeixen, i que els encerts dels comentaristes són exclussivament les explicacions posteriors de l´incompliment de vaticinis i enquestes. Les properes eleccions, lògicament, inquieten. No n´hi ha per meys: Els ajuntaments, els consells i la Comunitat Autònoma tenen una capacitat de regiment del pais i del benestar dels ciutadans de primer ordre. Basta veure com ens han canviat les geografies a Mallorca i Eivissa en sols quatre anys, o el contrast dels models de desenvolupament urbanístic de Menorca i la resta d´illes. Cada quatre anys, s´ens obri una cruïlla, i la democràcia, inexorable, marca un rumb. S´ha invocat, amb arguments, que la primavera de 2007 és decissiva. Ho va ser la de 2003, i segurament ho tornarà ser la de 2011, però és ver: la propera és, ara, la més important, sense cap dubte.

Serà bo recordar quin va ser, segons l´opinió general, el motiu fonamental de la derrota històrica del progressisme a la major part de les Balears el 2003: l´electorat va donar l´esquena a una alternativa que havia donat mostra reiterada de desunió, de desencontres i de manca de complicitat, tant entre els partits que integràven el pacte com, en algun cas, dins dels propis partits. Al davant, com quasi sempre, una dreta sòlida, amb l´hegemonia indiscutible dels populars i, en tot cas, un paner alternatiu parat per replegar els vots que pels motius que siguin, a una o altra localitat, no van al sac gros. Han passat tres anys i mig: hauria d´haver estat prou temps per assimilar aquest fet, i massa poc per a oblidar-ho.

El panorama polític actual em permet una analogia amb els sistemes naturals, que tant m´interessen. Tots els naturalistes valoren molt la diversitat dels ecosistemes, però la ciència ens ensenya que un excès de diversitat (la que hi ha a un zoo o a un museu) és incompatible amb la seva funcionalitat biològica. Els ecosistemes poden colapsar per les extincions o per la manca d´estructura: no hi ha futur per una comunitat constituïda per animals i plantes un de cada espècie, encara que això sigui el màxim de divers!

El lector ja em pot veure la intenció: tot allò que contribueix a disgregar, afebleix, i ens aboca al bipartidisme espanyol, tan temible per a la continuïtat d´una manera de viure i entendre el món que probablement no és la millor possible, però és la nostra. L´esquerra i el nacionalisme estan farcits de benintencionats que amb la promoció de la més gran puresa i de l´idealisme incontaminat faciliten com a mínim una victòria imminent de la dreta i, tal vegada, posen en perill la viabilitat pràctica de les pròpies idees polítiques. Mentres els populars han aconseguit que les detencions de Massot i Hidalgo siguin percebudes pels seus com un atac partidista, i en conseqüència, els cohesionin i es permeten treure pit i tot, a les nostres files es discuteix el matís i la prelació de les telefonades per a justificar la dispersió d´opcions electorals. Patètic!

Recentment s´ha presentat la història dels 30 primers anys del PSM, un partit amb més escisions que victòries! Però és el que hi ha, és el patrimoni de tots els nacionalistes progressistes de les Balears, de tots els que l´han votat alguna vegada, perquè tots han contribuït a que hi sigui, i mantengui la tasca política. Les alternatives i les discrepàncies s´han resolt per vies democràtiques -les úniques vàlides- i ara sols hi ha dues posicions: fer feina pel país que volem des del nacionalisme d´esquerra, o, en definitiva, contra el nacionalisme d´esquerra del país, que necessita de totes les mans, cervells i cors per aconseguir tornar canviar allò que sembla inevitable. Em consta que hi ha portes obertes i mans esteses. Qualsevol passa en aquest sentit sería molt més positiva per al canvi polític que tot l´enrenou de la corrupció.

Joan Mayol és militant del PSM.

Diario de Mallorca

15/01/2007

La casa comuna del nacionalisme

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Tue, 16 Jan 2007 09:40:00 +0000

Joan Mir

La tesi del fòrum anomenat Tercer Espai (que compta amb la meva adhesió) és que els interessos identitaris haurien de ser prioritaris entre els partits i organitzacions socials que es consideren nacionalistes. Això establiria complicitats entre ells i diferències amb els que primen l'eix dreta-esquerra

Si ho analitzam històricament, s'ha produït una paradoxa intrigant: quant a militants i votants, el PSM ha estat el partit més transversal de tots els que podem ubicar dins l'espai nacionalista, però el seu comportament ha estat, en els moments decisius, el d'un partit d'esquerres tout court. Es pot dir que en els seus millors moments electorals, gràcies exclusivament a l'habilitat dels seus líders, va arribar a ser gairebé la «casa comuna» del nacionalisme: només li mancà absorbir UM quan aquesta li ho proposà, i ERC en qualsevol moment. La coherència amb la qual defensà la llengua i la cultura feren oblidar a molts de militants i votants que es tractava fonamentalment d'un partit d'esquerres que per res del món (ni tan sols per patriotisme!) no s'entendria mai amb UM (les diferències amb ERC eren més qüestió de sectarisme). Malgrat la descol·locació de la cúpula dirigent, les bases del PSM convertiren aquest partit, per la via dels fets, en una cosa pròxima a la «casa comuna» del nacionalisme: allà on tot nacionalista autèntic havia de cercar aixopluc fos quina fos la seva tirada en temes econòmics i socials. Curiosament, però, la cohesió d'un partit tan divers era aconseguida amb una disciplinada identificació esquerrana: les excomunions no es produïren mai per excés o defecte de nacionalisme, sinó per dretanisme (jo mateix vaig ser expedientat, he sabut fa poc, per dretà). «És molt dretà» era l'acusació que garantia la unanimitat en els òrgans de govern si convenia expulsar o desacreditar algú. Érem ben pocs aquells que podíem soportar amb indiferència aquesta imputació. I resulta que això encara és vigent. Al PSM oficialista, el del Bloc, no li fa ni fred ni calor que els dissidents el titllin de poc nacionalistes pel fet d'unir-se a Esquerra Unida, però aquests, els de l'Entesa, no gosen fer res que els pugui fer passar per dretans. Curiosament, hi ha una dimensió moral en la traïció a l'esquerra, que desapareix quan «només» es tracta de laxitud nacionalista.

Sigui com sigui, la realitat és que ara hi ha quatre partits dins l'espai nacionalista (o tres, si el PSM en deserta amb Esquerra Unida). Massa opcions, si consideram les dimensions de l'agressió que patim i la precarietat dels nostres recursos. Aleshores hi ha un criteri (el dels nacionalistes pròxims al Bloc) que considera positiva l'existència de dos subespais: el nacionalisme de centre-dreta i el d'esquerra. I un altre criteri que desqualifica tota distracció de forces, que està per la unitat d'acció i que troba que no hi ha efectius més que per a una sola opció, necessàriament transversal. Naturalment, els militants (gairebé només els militants) de l'Entesa i d'ERC poden tenir opinions matisades al respecte, però l'adhesió sentimental a les pròpies sigles complica l'embolic.

Queda UM, el partit de més gruix de l'espai nacionalista, i ha reaccionat positivament davant la nova situació. Davant les desercions, el nacionalisme majoritari de Mallorca proposa la mateixa estratègia que el majoritari del Principat (CiU), que no és altra que la de la «casa comuna». No és cosa senzilla, especialment per a UM, que ha de fer molt de camí per arribar a ser la CiU d'aquí. I després encara haurà de fer els deures que CiU té pendents. Vegeu la magnífica reflexió que respecte a tot això publicava Marçal Sintes a l'Avui d'ahir. Està dedicada a CiU, però és evident que podríem traslladar-la perfectament a UM: «Si CiU opta al final per acollir-se a l'estratègia de la «casa comuna» que impulsa Artur Mas, la federació nacionalista ha de fer, al mateix temps i en paral·lel, una aposta decidida a favor de la pluralitat interna. La diversitat interna, el pluralisme, reclama un esforç sostingut per atraure i acollir sensibilitats diferents unides entorn d'una determinada concepció del catalanisme. Un catalanisme que no pot ser radical però que ha de tenir uns fonaments sòlids i creïbles. No es pot oblidar que la credibilitat és un dels actius més preciosos que algú pot posseir en política (...) Perquè el pluralisme que implica l'oferta de la «casa comuna» funcioni, la federació ha de ser capaç d'encarnar-lo ella mateixa. Això significa moltes coses, entre elles concertar i consolidar els plantejaments bàsics, fonamentals, així com donar poder i visibilitat a dirigents de la formació ara poc representats. Caldrà segurament canviar algunes mentalitats i corregir el rumb, una correcció no fàcil però ineludible si es pretén que l'estratègia de la «casa comuna» sigui més que un eslògan de manual de màrqueting». Amics d'UM: tant si ho dic jo com si ho diu un altre, són faves comptades.

Joan Mir. Professor de la UIB.

Diari de Balears

13/01/2007

Casa comuna

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Tue, 16 Jan 2007 09:32:00 +0000

Josep Melià Ques

Si ens fixam en la conjuntura política d'ara mateix podríem dir que hi ha com una tendència inversa. Per una banda, hi ha la tendència del reforçament del bipartidisme. El protagonisme mediàtic, la potència econòmica i de poder dels dos grans partits estatals és tan immensa que fa difícil que hi creixi al seu costat cap altre espai o força política. Per una altra banda, ara mateix vivim una mica el desencís cap aquests dos partits. El PP i la corrupció cada vegada semblen més indissociables, la manera d'enfrontar el cas Andratx demostra una percepció de la política amb poc pes ètic per dir-ho d'una forma suau. El PSOE i la crisi de l'efecte Zapatero sembla que minva les expectatives electorals que alguns s'havien anat generant sobretot en base a la imprevista i sorprenent victòria del 14 de març de 2004. Tot i que el PSOE se la va pegar a Catalunya, a les recents eleccions a la Generalitat, el PSC ha sabut teixir una coalició de govern i com a conseqüència de la mateixa posar en entredit la capacitat de bastir majoria pel nacionalisme. Hi ha un clar intent intel·lectual des de fa temps, ara intensificat, de restar capacitat al nacionalisme com a tercer espai alternatiu a dreta i esquerra. Tot allò de parlar del que a la gent li interessa, tot allò d'abandonar el debat identitari, tot allò de tancar l'etapa de les reivindicacions per passar a les polítiques socials, tot això són temptatives de segar l'herba sota els peus del nacionalisme. Davant aquest atac, el nacionalisme tradicional i més potent que és el del PNB i, sobretot, per influència a les nostres contrades el de CiU; com reaccionen? Doncs diguem que s'ha obert un període de reflexió. Alguns voldrien que la reacció posàs l'accent en una ubicació adequada dins el binomi dreta-esquerra. Alguns consideraran que a Catalunya un partit moderat liberal té espai. En la meva opinió aquesta resposta suposa assumir i interioritzar el discurs que li interessa al rival. Si el nacionalisme prioritza el debat ideològic clàssic se la pegarà; perquè el bipartidisme ha demostrat que una opció de centre com el Partit Reformista o el CDS no tenen suficient coixí sociològic i ha demostrat que una opció d'esquerra alternativa està cridada a la satel·lització i a una lenta agonia. Uns altres però han fet una aposta estratègica que han llançat sota la denominació de la casa comuna. Es tracta en definitiva de retornar a l'essència del projecte, a fer convergir gent i grups amb diferents tradicions i sensibilitats dins una casa conjunta que es fonamenti sobre el nacionalisme. Es considera que només des d'aquesta priorització, només palesant que no només és important l'eix dreta-esquerra sinó que encara més important és l'eix nacionalisme-centralisme, només així el nacionalisme pot aspirar a la irrenunciable hegemonia. Aquí del que es tracta és, com en les enquestes, més que de resultats concrets, de saber encertar les tendències de fons. I en el fons el que jo veig és una voluntat dels que s'anomenen no nacionalistes a canviar el camp de joc als nacionalistes precisament per acabar amb ells. Si els duim al nostre camp de joc (dreta-esquerra) el nacionalisme s'atomitzarà i se residualitzarà. Si hem de continuar jugant a dos camps de joc, que és un poc el que ha passat fins ara, o si es prioritza el seu camp, aleshores, el bipartidisme no se confirmarà i s'estabilitzarà. Es pot pensar que tot això no té concrecions a les Balears. Pens que això és fals, també el nacionalisme balear viu en certa mesura aquesta perspectiva, lògicament que la viu des d'una posició de més feblesa que afegeix noves circumstàncies a la qüestió, de totes formes en el fons hi ha uns paral·lelismes que em semblen innegables.

Josep Melià Ques. Missèr.

Diari de Balears

11/01/2007

On són els principis d'ERC?

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Tue, 16 Jan 2007 09:25:00 +0000

Fa tres anys que ERC va esmerçar els seus esforços en una campanya electoral centrada a motivar i il·lusionar la joventut. I els no tan joves també ens emocionàrem amb els missatges independentistes dels jerarques d'ERC. Però ara, una vegada han estat situats al poder, hem vist com han fet una altra campanya electoral, ambigua i desconcertant, alhora que els hem sentit dir que no, que no és l'hora de reivindicacions nacionals, tot i que s'identifiquen a una esquerra radical. Molt significatiu, tot plegat. No fa massa que ERC va modificar la seva ensenya, l'escut amb el qual s'identifica. Al llarg de la seva història ho havia fet altres vegades, però sempre preservant i respectant els tres referents: Esquerra, Republicana i Catalunya. Tres paraules que cadascuna ocupava una de les cares del triangle format pels colors de la senyera. Amb l'última modificació sols hi ha quedat la paraula Esquerra. Com aquell qui no vol, han eliminat les referències a la República i a Catalunya. Costa d'entendre aquest canvis tant profunds. És possible que ERC hagi volgut eclipsar els sentiments sobirans i republicans de les seves bases i de l'electorat? Què diria, al respecte, el seu fundador, l'avi, el president Francesc Macià? O com ho veu el molt honorable president Heribert Barrera? O els nostres pares, que van patir la guerra i van suportar anys d'empresonament pels seus ideals republicans i de defensa de Catalunya? I els que van donar la vida obeint directius i essent fidels als ideals d'ERC? Senyors d'ERC: ho sabeu, que a Catalunya no la salvaran ni les dretes ni les esquerres, sinó les conviccions nacionalistes? Ho sento... Sou uns botiflers!

Jordi Camps i Domènech.
Cartes al Director
Diari de Balears
09/01/2007

SOBRE PRUNES I LLAUGER

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Tue, 16 Jan 2007 09:14:00 +0000

Lluis Segura

Aquests dies es publicaren al Diari de Balears dos articles d’opinió que parlen de l’espai nacionalista a Mallorca, d’aquest tercer espai que resulta després de descomptar els dos partits espanyols majoritaris. Molts son els comentaristes que han afegit, darrerament, les seves aportacions a aquest debat. Molts d’ells coincideixen a destacar que el sentiment i la vivència nacionalista a Mallorca te un arrelament important. No formen part d’aquest grup, tanmateix, els dos articulistes d’avui. Prunés i Llauger coincideixen a subratllar una feblesa i una debilitat que resulta mal d’entendre si del què es tracta és d’encoratjar uns suposats futurs electors

Una de les raons que expliquen la perspectiva de feblesa que amb què els dirigents del Bloc contemplen el tercer espai rau en la seva insistència a deixar fora de joc a, probablement, més de la meitat dels interessats en treballar per l’autogovern de Mallorca. Obliden, no se si deliberadament, que el nacionalisme és, per tot arreu, una reivindicació de les classes mitjanes emergents, classes que potser veuen amb una certa desconfiança posicionament potser extrems. El PSM, durant molts dels darrers anys, va entendre que només des de la centralitat en qüestions socials es podia créixer i aspirar a ser una opció de govern. Tanmateix, tots els esforços en aquest sentit es van llençar el dia que es va decidir que qualsevol excusa era bona per tal de desfer-se d’una part, quasi la meitat, del partit que resultava molesta per als interessos personals de la cúpula.

El que l’electorat d’aquesta comunitat sap, avui, és que ens trobam davant els darrers crits i alens de dos essers ferits de mort per les seves pròpies urpes. Esquerra Unida i el PSM son dos organismes que han decidit suïcidar-se i que demanen a una part de la societat que es suïcidi amb ells. Òbviament, a més d’irresponsable, és estúpid pensar que algú amb dos dits de seny els segueixi en la seva caparruda marxa cap al precipici.

Ni el PSM ni ningú te el monopoli del messianisme. Només els folls s’entesten en crides apocalíptiques davant amenaces de molins de vent. El seny, al contrari, ens obliga a la generositat i a visions a mig i llarg termini molt més obertes i per damunt de prejudicis personals. El tercer espai ha de ser prou ample per què s’hi sentin còmodes tant els nacionalistes de dretes com els d’esquerres. I així és la gent d’aquest país, per molt que quatre il•luminats insisteixin en dir el contrari. Potser alguns líders aferrats a interessos personals preferiran ser cap de rata abans que cua de lleó, però la crida del Tercer Espai és a la majoria social d’aquest país i, aquesta, ja fa temps que ha posat a cadascú en el seu lloc

Lluis Segura

La unitat necessària per al canvi

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Mon, 08 Jan 2007 18:28:00 +0000

Bartomeu Carrió

Queden menys de cinc mesos per a les eleccions municipals i autonòmiques i el PSM-Entesa Nacionalista treballa perquè aquesta doble contesa electoral es guanyi. I per això, les dones i els homes del nostre partit varen prendre una decisió compromesa amb el país: apostar decididament per un canvi progressista de caràcter nacional, social i mediambiental.

Aquesta decisió es concretava en una crida a la unitat de totes aquelles forces i col·lectius d´obediència mallorquina. Una crida a la unitat sense exclusions. La situació del país, de la cultura i de la terra és prou difícil com per no veure que cal fer un esforç per assolir un ajuntament de Palma (i uns ajuntaments en general), un Consell de Mallorca (i uns Consells insulars) i un Govern de les Illes Balears que permetin salvar la llengua catalana, el medi ambient, l´economia i el patrimoni cultural, fent-ho tot compatible amb la justicia social i la convivència intercultural entre mallorquins i nouvinguts recents.

Davant l´actual situació d´emer-gència, reconeguda per l´existència de quantitat d´entitats i plataformes Per Salvar Mallorca, el PSM-Entesa Nacionalista ha proposat fer un Bloc de forces d´esquerra, nacionalistes i ecologistes. Un Bloc per Mallorca per facilitar el vot a la ciutadania honesta i compromesa amb els ideals defensats pel PSM durant més de 30 anys. Un Bloc per governar, per canviar l´estat actual de la societat mallorquina i de totes les illes.

Queden molts pocs mesos i els esforços s´han de dirigir a treure del poder el PP. Ara més que mai és necessari, i aquesta frase no és només un antic eslògan de campanya del PSM. És una realitat compartida; el nostre país no resistirà 4 anys més de PP al capdavant de les institucions. Així doncs, fem pinya i unim esforços deixant de banda divisions

La proposta de Bloc va en aquest sentit. És una proposta sense exclusions. Una proposta d´acord. Així va néixer i així està oberta encara. Una proposta per guanyar. Una proposta que ha posat nerviosos els conservadors de Mallorca. Una proposta, per tant, criticada. Una proposta que es vol neutralitzar ara creant la divisió dins l´esquerra nacionalista i ecologista.

Des de la Federació del PSM de Palma hem fet tot el que hem sabut perquè en aquest Bloc hi cabés tota l´esquerra nacional. Així ho decidírem en el passat Congrés de Palma. I així ho aprovàrem a l´Assemblea de Palma. En aquesta Assemblea (24 d´octubre) s´acordà seguir en la línia d´un Bloc obert i no excloent a ningú, i oferírem, per mitjà de reunions successives, un lloc de sortida a les eleccions municipals de Palma tant a ERC com a Entesa per Mallorca. Aquest lloc és, i així ho traslladàrem als interlocutors d´ERC i d´Entesa, el nostre número 2 de Palma, que seria el número 4 de la llista del Bloc per Palma.

Aquesta proposta va ser rebutjada per ambdues formacions però continua oberta a ERC-Palma i/o a Entesa-Palma mentre no s´hagin tancat les llistes electorals per part de la Federació palmesana del PSM. A més, pel que fa a la candidatura al Parlament de les Illes Balears, el nostre partit ja havia ofert a ERC el número 4 de la candidatura del Bloc per Mallorca, amb la possibilitat real que pogués obtenir representació parlamentària. Aquesta proposta també va ser, inexplicablement, rebutjada.

És per això que, en nom de la Federació de Palma del PSM-Entesa Nacionalista saludam i donam suport a les Plataformes que han sorgit darrerament per aconseguir la unitat de les forces d´esquerra i sobiranistes, i les convidam a fer feina per assolir l´objectiu de transformació d´aquesta societat que totes i tots anhelam.

Bartomeu Carrió Trujillano és secretari general de la Federació de Palma del PSM-Entesa Nacionalista.

Diario de Mallorca
6/01/07

Resposta a Miquel Rosselló

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Mon, 08 Jan 2007 18:04:00 +0000

Josep Gomila

Des de fa unes quantes setmanes, a partir de la presentació de la iniciativa Tercer Espai per Mallorca, com a fòrum de debat polític, té lloc un debat prou interessant sobre les estratègies i els posicionaments polítics del nacionalisme a Mallorca. Des d'aquest fòrum pensam que és ben necessari que se generin el màxim d'aportacions i es contraposin opinions en relació a aquesta qüestió no només des de l'àmbit polític del nacionalisme sinó també des de posicionaments polítics situats fora d'aquest àmbit, com és el cas del Sr. Miquel Rosselló d'IU (Bloc), que va fixar la seva opinió en un article publicat la setmana passada en aquest mateix mitjà.

El Sr. Rosselló en el seu article defensa bàsicament tres idees en relació a aquesta iniciativa. En primer lloc manifesta, lògicament, el seu excepticisme en relació a la possibilitat de construir un sol espai nacionalista unit. Posició que no és gens estranya venint d'una persona que representa una formació que té una visió de la política on només existeixen dos espais polítics. Se'n recorden de la teoria de «las dos orillas»? Per tant, des d'aquest punt de partida no sorprèn que no se senti gens identificat amb la necessitat de creació d'un gran espai de trobada nacionalista.

No cal esser una gran especialista per observar com els dos espais o eixos polítics principals a la Unió Europea, la socialdemocràcia i el conservadorisme/democràcia cristiana, amb les diverses denominacions a cada un dels països, es diferencien de cada vegada menys en polítiques socials i econòmiques. Sense anar més enfora, algú ens podria il·lustrar sobre els paral·lelismes entre les polítiques seguides pels vicepresidents econòmics dels darrers governs espanyols, els senyors Rato i Solbes. És que hi ha diferències significatives? És clar que si ho comparam amb els posicionaments de les esquerres extremistes postcomunistes, la cosa és diferent. No serà que l'esquerra alternativa que ell pretén construir està lluny de la realitat política aclaparadorament majoritària que se mou dins Europa?

Si observam el debat polític que té lloc dins l'Estat espanyol, algú recorda una discrepància que hagi comportat algun enfrontament entre govern i oposició dins l'àmbit de la política econòmica? No hi ha dubte que el debat predominant dins l'agenda política és el que té a veure amb la forma d'estructurar o articular l'estat, allò que se sol denominar el debat territorial. Aquesta és la gran assignatura pendent que tenim a resoldre en el si de l'Estat espanyol d'ençà de la transició.

En conseqüència, des del nostre punt de vista, la distància que separa el centre dreta del centre esquerra en termes econòmics i socials és infinitament menor que aquella que els separa de les posicions defensades per l'extrema esquerra.

En segon lloc considera que així com entre UM i el PSM, segon ell hi ha un abisme, entre IU i el PSM hi ha una coincidència política quasi absoluta, atès que IU té molta capacitat de decisió autònoma respecte de la seva centra. Nosaltres pensam en canvi que, almenys en teoria, entre el PSM i IU hi ha un posicionament absolutament contradictori pel que fa a l'articulació nacional, mentre no es demostri el contrari. I en aquest sentit no val dir que IU de les Illes té autonomia de decisió i organització respecte de la seva central a Madrid, perquè una cosa és parlar dels plantejaments organitzatius i una altra molt distinta és parlar dels posicionaments ideològics. Des de la nostra òptica, seria perfectament possible que una organització completament autònoma des del punt de vista organitzatiu defensàs posicionaments nacionalment externs o aliens.

Finalment, segons el Sr. Rosselló, l'intent de construcció d'un espai polític nacional fort i unit és una quimera que només se defensa des de les Illes Balears. I per defensar aquesta tesi esmenta els casos del País Valencià i Galícia. Només des d'un posicionament tan allunyat del debat nacional es pot manifestar un desconeixement tan fort del tema per part del Sr. Rosselló.

En efecte, a Galícia només hi ha una opció nacionalista, eBloque Nacionalista Galego. Allò que el senyor Rosselló deu desconèixer és que dins el BNG hi conviuen, també, grups polítics provinents del nacionalisme de centre com el Partido Nacionalista Galego i, fins i tot, Coalición Galega, una escissió del PP. I, per cert, el que no hi ha és ningú d'IU.

Pel que fa al cas deBloc Nacionalista Valencià, succeeix el mateix, el BNV va néixer de la unió de l'antiga Unitat del Poble Valencià, de centre-esquerra i del Partit Valencià Nacionalista, de centre-dreta. La unió tàctica que en aquests moments estan construint amb IU té una única finalitat instrumental: superar la barrera electoral del 5% a tot el país, que se va imposar des del PP i el PSOE per impedir que el BNV obtingués representació tot i que en alguna circumscripció supera amb escreix el 10%. Res a veure amb el projecte de construcció d'una esquerra alternativa que promou la formació política del Sr. Rosselló. Aquí, el nacionalisme sempre ha obtingut representació parlamentària. El que ho té més pelut és precisament la seva opció política.

En conclusió, la iniciativa política que ha promogut de forma molt intel·ligent IU ha consistit a dividir i parassitar, primer els Verds i després el PSM per aconseguir sobreviure davant la seva impossibilitat d'assolir representació. No hi ha dubte que té un gran mèrit. Essent l'opció minoritària, que està al límit de convertir-se en extraparlamentària, aconsegueix trencar i dividir altres partits a fi d'assegurar-se la supervivència. Per tant, malauradament pel nacionalisme, aquesta iniciativa de construcció d'una esquerra alternativa, haurà aconseguit donar oxigen al seu partit (PCE) a costa de xapar el PSM i atomitzar el nacionalisme illenc.

Josep Gomila i Benejam, portaveu de Tercer Espai per Mallorca

Diari de Balears

7/01/07

El Bloc: sobirania i progrés

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Mon, 08 Jan 2007 17:51:00 +0000

Marta Prunés

Des del PSM-Entesa Nacionalista saludam el manifest de «Sobirania i Progrés» i, amb la «Crida per Mallorca», la pública arribada a les terres mallorquines de la plataforma -inicialment continental- que l'impulsa. Trobam entre els vostres portaveus persones amigues amb qui hem compartit anys de lluita i militància. Seguim en el mateix camí, perquè els vostres objectius són els nostres. Com vosaltres, en el PSM «compartim la idea que el benestar de la nostra societat depèn de l'assoliment de la sobirania política plena». Encara més, constatam, com vosaltres, que ens cal «la definició d'una estratègia global per a l'exercici del dret a l'autodeterminació».

També pensam que, perquè aquest nou pas en la construcció nacional sigui possible, calen espais de transversalitat entre els partits polítics i un fort impuls de la societat civil. Però, sobretot, pensam, com vosaltres, que aquesta tasca ha de tenir present que el projecte sobiranista ha de ser «majoritari en la nostra societat».

Coincidireu amb nosaltres que cal una expressió política del projecte sobiranista o, com a mínim, una franca coordinació entre les distintes forces que, arreu dels Països Catalans, malden per aquest objectiu nacional. I coincidireu també a veure que els Països Catalans som una nació plural amb territoris en què, històricament, l'articulació del procés d'alliberament nacional ha adoptat formes i ritmes autòctons. L'arribada del sobiranisme a la majoria social ha de tenir present aquest fet: l'existència de societats plurals -històricament conformades- en el si de la nació.

El PSM-Entesa Nacionalista és un partit sobirà, mallorquí, que al llarg dels darrers trenta anys ha treballat per fer efectiu el reconeixement del dret a l'autodeterminació de les Illes Balears en el marc dels Països Catalans. Nombrosos ajuntaments de les nostres illes signaren una moció en aquest sentit durant els primers anys noranta. El nostre partit impulsà aleshores una campanya que trobà ressò, fins i tot, entre alguns regidors i batles del Partit Popular. «Eren altres temps!» direu. Potser, però ens cal repetir, com Jaume III de Mallorca, «tenc fe en el meu poble» i no deixar anar mai la llum de l'esperança enmig de la dissort.

Quant a la situació política en el nostre àmbit d'actuació, l'illa de Mallorca, no se'ns amaga que l'espai polític sobiranista és petit i lamentablement fragmentat; la qual cosa condueix a la desorientació i el desànim d'una part important de la població que, tot i sentir fondament l'anhel de la llibertat nacional, sovint acaba abocant els seus sufragis a les urnes del dubtós vot útil. La tasca de destrucció del país, la terra i cultura que han emprès el PP i els socis d'UM no deixa espai per a la frivolitat.

Per aquest motiu, en el PSM ens hem proposat de bastir un espai polític que reuneixi el treball de totes les forces progressistes que comparteixin, entre d'altres, l'objectiu polític de fer efectiu el dret a l'autodeterminació. D'aquesta proposta n'hem dit el Bloc per Mallorca i ja ha començat a reeixir en els seus objectius. El Bloc uneix, de moment, els nacionalistes d'esquerra del PSM i una altra organització sobirana de l'esquerra mallorquina: Alternativa per Mallorca, producte de l'entesa entre Esquerra Unida de Mallorca i Els Verds. El Bloc (PSM-Alternativa) té en un lloc destacat del seu programa la defensa del dret a l'autodeterminació. Feim, per tant, tot el possible perquè aquest dret sigui assumit per una majoria de la població, fins i tot més enllà de l'espai estrictament nacionalista. La incorporació dels federalistes a la lluita unitària per la sobirania -colze a colze amb els sobiranistes i els nacionalistes d'esquerra- és, en aquest sentit, un èxit històric innegable. I sense precedents.

El Bloc per Mallorca és obert a tothom que comparteixi aquest anhel. Falten encara cinc mesos per a les eleccions i tot està per fer. Cridam, doncs, als companys d'Esquerra Republicana, als amics de l'Entesa i a tots els mallorquins que anhelen un govern nacional i de progrés per a aquestes illes que uneixin els seus esforços en aquesta proposta generosa de superació del partidisme i d'unitat nacional que es diu Bloc per Mallorca.

Compartim l'esperit i la lletra de la Crida per Mallorca quan denuncia l'anomalia «que les forces polítiques que coincideixen en el fet que el 31 de desembre és la diada històrica que marca la nostra pertinença nacional, no puguin anar juntes, o ser el bessó d'aliances més àmplies, per afrontar les properes convocatòries electorals». Per això el Bloc, convocant de la diada, és una crida permanent a la unitat de tots els que, com vosaltres, «aspiram a un país més just, pròsper i sostenible i a un millor estat del benestar».

De moment, ja hem aconseguit que tres partits polítics que avui representen prop del quinze per cent de l'electorat mallorquí s'uneixin entorn d'aquest programa. Això no és encara una majoria nacional, però estam en el camí de reunir-la, tot cercant en el camí comú companys procedents de tradicions polítiques distintes que - si en el passat ens havien distanciat- ara s'uneixen en la lluita per un futur comú: la llibertat de les persones i dels pobles, el progrés social i la sostenibilitat ambiental. Per Mallorca, facem aquesta crida: treballem la unitat, eixamplem els espais. Facem Bloc!

Marta Prunés Vigo, secretària d'Organització del PSM-Entesa Nacionalista
Diari de Balears
5/01/07

LLAUGER NO VEU BÉ LES INICIATIVES DE LA SOCIETAT CIVIL

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Mon, 08 Jan 2007 17:35:00 +0000

Llorenç Buades

Llauger criticà al Diari de Balears la crida de Sobirania i Progrés i la del Tercer Espai.Diu:"A mi també m'hauria agradat, que les forces del nacionalisme progressista anassinjuntes a les eleccions del proper mes de maig. No només m'hauria agradat, sinó queho crec necessari per al canvi polític que aquest país necessita de manera urgent. Ino només ho crec necessari, sinó que vaig fer tot el possible perquè fos així. És adir, vàrem fer tot el possible, la gent d'Alternativa Esquerra Unida-Els Verds".

A mí en canvi em sembla que no es va fer tot el possible perquè si bé és cert queuna part del PSM, ara Entesa, no volia un acord amb Alternativa, també és cert queERC si estava per la labor. Allò que volia Esquerra era participar en les mateixescondicions que les altres forces. Els referents electorals de fa quatre anys no sónun indicador fiable de que es repeteixin els resultats, com bé saben els dirigentsde PSM i Esquerra Unida-Verds, forces fracturades que durant la seva etapa de governvan generar el desencís de les seves bases i del seu electorat.La unitat en el Bloc es fa per salvar els mobles dels seu desencert que ha generattrencaments de diferent significat a les tres formacions, sigui Esquerra Unida(Corrent Roig), sigui Els Verds (Joan Buades, Margalida Rosselló), sigui el PSM(fractura d'Entesa i transferència prèvia de militants cap a ERC).

Esquerra Republicana, una de les poques forces polítiques creixents que sumenmilitància , il·lusió, i que no ha patit el desgast de govern mereixia més.Diu també Llauger en referència a la Crida per Mallorca (Sobiranis i Progrés:"Jo mateix podria firmar el lament, inclosa la consideració de les forces nacionalistes com a «bessó» de l'aliança més àmplia. El problema és que la presentació pública del manifest va anar acompanyada de declaracions segons lesquals el Bloc ha estat la causa de la fractura del nacionalisme".

Jo que vaig participar en l'acte de la Sala Capitular de la Real no vaig sentir capdeclaració en referència al Bloc i en Llauger no hi era, així que menteix descaradament. Convendria que en Llauger no es deixés guiar pel que diuen els diaris i parlés més amb la gent. En qualsevol cas, i això no ho va dir la Crida per Mallorca, ho dic jo com independent de qualsevol partit, és d' una evidènciaelemental que el Bloc va fracturar el PSM.

Del Tercer Espai no en vull opinar perquè són ells els qui han de defensar les sevesposicions, però allò que no puc consentir és que una iniciativa que sorgeix de laciutadania d'esquerres i que vol fer feina per la sobirania i per l'exercici deldret d'autodeterminació sigui malmenada per gent incapaç de valorar-la en positiu,per dirigents que en el cas de Llauger són directament responsables de la trencadissa del seu partit.

Un dirigent polític que es guia més pel que diuen els medis que per la gent que impulsa una causa no mereix cap consideració, ni és digne d'estar a cap institució.

Llorenç Buades

Gener/2007

Sobirania i Progrés, Tercer Espai

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Mon, 08 Jan 2007 17:12:00 +0000

Miquel Àngel Llauger

A mi també m'hauria agradat, que les forces del nacionalisme progressista anassin juntes a les eleccions del proper mes de maig. No només m'hauria agradat, sinó que ho crec necessari per al canvi polític que aquest país necessita de manera urgent. I no només ho crec necessari, sinó que vaig fer tot el possible perquè fos així. És a dir, vàrem fer tot el possible, la gent d'Alternativa Esquerra Unida-Els Verds. Ningú no ens ha de donar els arguments que hem repetit més que ningú: que hi ha massa coincidències com per mantenir opcions en competència electoral, que la ciutadania progressista espera de nosaltres un esforç d'unitat, que la fragmentació només afavoreix la dreta, etc.

Apareixen ara, quan Alternativa Esquerra Unida-Els Verds i el PSM-Entesa Naconalista han constituït el Bloc per Mallorca, tot un seguit d'iniciatives i manifests que criden a la unitat. Per part de la Plataforma Sobirania i Progrés, es llança un manifest que lamenta que les forces polítiques nacionalistes «no puguin anar juntes o ser el bessó d'aliances més àmplies per afrontar les properes convocatòries electorals». Jo mateix podria firmar el lament, inclosa la consideració de les forces nacionalistes com a «bessó» de l'aliança més àmplia. El problema és que la presentació pública del manifest va anar acompanyada de declaracions segons les quals el Bloc ha estat la causa de la fractura del nacionalisme. ¿Es pot tergiversar tant les coses fins a afirmar que un projecte d'unitat és culpable del fracccionament del que sigui? ¿Es pot oblidar que el Bloc va néixer com una iniciativa a tres bandes (PSM, Alternativa EU-EV, ERC) i que només ha quedat fora qui ha volgut quedar-hi, fins i tot després de rebutjar ofertes més que generoses? Més encara, ¿no resulta poc lleial presentar un manifest amb el qual poden estar d'acord moltíssimes persones i usar-lo després com a arma partidària, amb una tendenciositat inexistent al text que es dóna a firmar?

Després hi ha la gent del Tercer Espai, amb la seva insistència en eranking d'eixos: el primer article de la seva fe és que l'eix nacionalista-no nacionalista és absolutament prioritari sobre l'obsolet eix dreta-esquerra. Això els duu a rebutjar aliances amb forces que tinguin lligams amb partits d'àmbit estatal i que resultin d'un esquerranisme incompatible amb el seu somni d'un nacionalisme que connecti amb la centralitat sociològica, l'altre article de fe principal. Els plantejaments del Tercer Espai són més clars que els de la Plataforma Sobirana i Progrés: no amaguen que demanen una unitat que només és possible amb exclusions, especialment la d'Alternativa EU-EV. El seu menyspreu a l'eix dreta-esquerra els porta a incloure UM en la relació de forces polítiques que han de formar la desitjada unitat, un plantejament teòric que topa frontalment amb la realitat: per molt d'afany de centralitat sociològica que hi posem, ningú no es pot creure que es pot construir cap proposta política d'avanç en l'autogovern amb un partit que segueix donant suport, ara mateix, al govern de Jaume Matas i José María Rodríguez. I no parlaré de si la gent que estima el país aprecia les polítiques socials i territorials del govern PP-UM, perquè amb tanta prioritat de la qüestió nacional sobre l'eix dreta-esquerra podríem arribar a la conclusió que aquestes són minúcies irrellevants des del punt de vista nacional.

Tanta de dispersió d'iniciatives i de crides a la unitat no ens han de fer oblidar el principal: que el Bloc per Mallorca és l'intent més sòlid i seriós d'unitat del nacionalisme progressista, l'esquerra alternativa i l'ecologisme polític que aquest país ha conegut en dècades, i que la resta, agradi o no, és donar avantatges al rival.

Miquel A. Llauger. professor
Diari de Balears
05/01/07

IU I EL BLOC NACIONALISTA

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Mon, 08 Jan 2007 15:52:00 +0000

Miquel López Crespí

Dins l'àmbit de l'antiga direcció carrillista i prosoviètica de les Illes, en el cap dels antics secretaris generals illencs del PCE i membres de la direcció del prosoviètic PCPE d'Ignacio Gallego, parlam concretament de Josep Valero i de Miquel Rosselló, s'ha donat un canvi important. Si fins fa pocs mesos les pressions de tots els antics responsables del PCE, és a dir de Pep Vílchez, el mateix Valero, MiquelRosselló o Manolo Cámara anaven enfocats a insistir en la repetició de la coalició Progresistes, ara el discurs ha mudat. De cop i volta, llegint els articles que Josep Valero i Miquel Rosselló han anat publicant ens adonam que, inesperadament, i vist i comprovat que el PSM no trobava convenient la repetició d'un experiment fracassat, han fet seva una idea que circula de ja fa molt temps entre les fileres dels militants i simpatitzants del nacionalisme d'esquerra: la creació d' un BlocNacionalista Alternatiu. La idea no és nova ni es cap genialitat especial dels Valero-Rosselló.

Les situacions són prou diferents. A les Illes arribam a la possible i hipotètica constitució d'aquest Bloc Nacionalista després d'anys d'abandonaments d'idees i principis per part del carrillisme illenc, dels mateixos que ara diuen de boca enfora que volen encapçalar una plataforma de lluita nacionalista. No sé si aquesta proposta copiada al Bloc Nacionalista Gallec arribarà a temps per a salvar algunes cadiretes. El cert és que la unitat és necessària i, per sort, hem vist recentmentla constitució de la Plataforma de Plataformes, l'organització que agrupa tots aquells grups que, en l'acció, són al carrer per a preservar la nostra terra de l'especulació i de l'acció nociva de les màfies polítiques i econòmiques que estan destruint Mallorca. Aquesta és la unitat per la base a la qual donam suport sense cap mena de dubtes. El problema del Bloc Nacionalista que proposa l'antiga direcciódel PCE i del prosoviètic PCPE d'Ignacio Gallego és saber amb els motius que elsporten a abandonar la propaganda a favor de Progressistes per a substituir-la per ladel Bloc Nacionalista.

Tot fa pensar que els nervis preelectorals ja són a flor de pell. Pel que sembla la possible caiguda d'Esquerra Unida en l'extraparlamentarisme més extremat els fa apropar-se a les tesis defensades per determinats sectors del PSM. Però aquesta pressió electoral sobre el PSM només evidencia la debilitat i la por dels dirigentsd'EU a restar fora de les institucions amb tota la pèrdua econòmica i de privilegis que això comporta. La por i les presses electorals són males conselleres. Els antics dirigents del PCE haurien de saber que aquesta velocitat summament accelerada per a enllestir un nou invent electoral que els permeti salvar els mobles potser no contribueix a la necessària unitat de l'autèntica esquerra mallorquina. Haurien deser conscients que, per desgràcia per a un projecte alternatiu a la dreta depredadora que ens malgoverna, pressionar de forma tan ferotge als hipotètics aliats només fa veure el llautó electoralista de la proposta. I no és això el que el ciutadà d'esquerra de les Illes vol en aquests moments.

Per part ni banda, exceptuant els articles propagandístics que comentam, no es veu el necessari contacte amb els moviments socials, amb el moviment antimundialitzador,amb les plataformes que lluiten activament contra la dreta i el neoliberalisme dominant. El camí no és el de una fictícia unitat per la cúpula de les formacions que feren malbé el nostre Pacte de Progrés, tudant dècades d'esforços imobilitzacions populars. El camí segurament podria anar envers una possible refundació de l'esquerra nacionalista i alternativa de les Illes. Un projecte basat, a part del necessari programa alternatiu, en la inicial dimissió de tots els dirigents que feren fracassar el Pacte de Progrés, en assemblees de base, democràcia directa i participació de tots els grups i moviments de l'esquerra alternativa deles Illes, elecció d'una nova direcció que no tengués res a veure amb els anys de desmobilització i consens amb la dreta des de la transició i els pactes amb el franquisme reciclat. Una nova esquerra per a una situació igualment nova.

Crec, i és una opinió ben sincera, que fer muntatges propagandístics des de les cúpules fracassades no portarà enlloc.

Miquel López Crespí, escriptor

01/01/07

ERC i l'Entesa

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Mon, 08 Jan 2007 15:35:00 +0000

Miquel Payeras

Despús-ahir ERC presentà les seves credencials per fer part de la carrera electoral balear cap al 2007. Unes dues-centes persones s'ajuntaren per proclamar Bernat Joan com a cap de llista de la candidatura autonòmica per Mallorca i Joan Llado com a cap de la del Consell mallorquí. Amb la presència del secretari general de la formació general, Joan Puigcercós. La direcció del qual és evident que ha desplaçat la influència que tradicionalment tenia Josep Lluís Carod-Rovira entre les fidels independentistes illencs. No debades, Puigcercós ha aparegut a Palma a cada moment important, durant els últims mesos, en què ERC ha anat definit la seva estratègia illenca. No deu ser cap casualitat

Per a un partit petit i extraparlamentari no és bo de fer ajuntar dues-centes persones

Fins i tot per algun amb representació tampoc. És molta gent. I, sobretot, pel que se veia a les fotos, era gent majoritàriament jove. Una, diguem-ne, geografia humana que contrasta fort ferm amb la que -segons conten- se va poder veure a la festa de presentació del Bloc, el 25 de novembre, a la qual la mitjana d'edat era bastant alta. La comparació -segur que injusta- entre els activistes d'ERC i Bloc no significa necessàriament res, però és una manera, com qualsevol altra, de relacionar dues formacions el xoc entre les quals podria condicionar considerablement el resultat de les eleccions del proper mes de maig a Mallorca i, per tant, a tot Balears.

A l'assemblea d'ERC de divendres, hi era present Jaume Sansó, el batle de Vilafranca que fa mig any encara era el president del PSM i que ha estat un dels fundadors de l'Entesa. Partit amb el qual els independentistes intenten arribar a una acord general per fer coalició l'any que ve. Ja veurem si ho aconsegueixen o no. Pareix que com a mínim a Palma podria quallar. L'aportació eventual d'Entesa a ERC no implicaria una allau de vots, com és bo d'imaginar, però sí que li donaria una imatge interessant per als republicans. A vegades, en política, els vots immediats no ho són tot. I per a ERC en especial l'aposta no és tant per les eleccions de d'aquí cinc mesos com a més llarg termini. Per això els interessa conrear una imatge que Entesa els podria ajudar molt a assolir. Salvant les distàncies i les diferències és com l'interès d'EU per Els Verds. Els ecologistes no aporten vots -o no gaires, almanco- però sí imatge imprescindible per al procés de refundació que EU inicià ja fa anys. Doncs, més o manco és una aportació d'aquest calat el que podria donar Entesa a ERC. No tant per la immediatesa de la contesa electoral com, molt més, pel futur.

Llegint certs articles -la majoria en aquest mateix diari-, parlant amb gent nacionalista i sobretot notant els moviments de fons que se produeixen dins del nacionalisme al marge dels partits amb representació -PSM i UM- és impossible no adonar-se d'aquest estat d'ànim que ERC està liderant. En síntesi: que el futur del nacionalisme a Mallorca i a Balears necessita una estructuració orgànica diferent a les tradicionals -PSM i UM- i que ja no serveixen exclusivament les tesis del pragmatisme polític sinó que cal apostar per l'enfortiment ideològic. Dir en d'altres paraules: que les eleccions de 2007 no són la fi de res. No se pot saber quanta gent participa d'aquesta idea. Però el que és cert -i al contrari del que a vegades ha comentat servidor- és que és molta més de la que pareixia fa uns mesos. Si ERC i Entesa s'unissin sens dubte l'estat d'ànim nacionalista referit tendria un canal polític seriós al qual votar, i si bé no és previsible que pogués assolir representació autonòmica ni insular sí que les dues-centes persones a l'acte d'ERC fan intuir que podria tenir una importància determinant per al futur del Bloc, és a dir restar-li molts de vots, i escons. Des d'un punt de vista de l'estratègia de guanyar la representació del nacionalisme -i deixant de banda el pragmatisme polític que anima altres nacionalistes: fer fora el PP com sigui el 2007 perquè si no, diuen, el 2011 ja no existirà cap país pel qual treballar- és una aposta que no cal menysprear.

No hi ha dubte que l'èxit d'ERC-Entesa a costa del Bloc podria tenir implicacions de rebot gens agradables per a cap nacionalista, a les urnes. Tothom ho sap. Tanmateix, a vegades en política saber perdre unes eleccions te pot donar camí pel futur, així com, a l'inrevés, no saber guanyar-ne unes altres et pot suposar la fi. Com ja ha passat.

Miquel Payeras es periodista

Diari de Balears

31/12/06

De tercers espais

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Fri, 29 Dec 2006 15:12:00 +0000

Josep Melià Ques

La posada damunt la taula d'un debat públic sobre el nacionalisme com a tercer espai alternatiu a dreta i esquerra, com a mínim resulta interessant a nivell conceptual i de reflexió. N'hi ha que diuen que aquest tercer espai ni es pot concentrar ni pot jugar sense més afegitons. És a dir, s'afirma que un tercer espai monopolitzat per una única força és impossible perquè hi ha nacionalistes de dretes i d'esquerres i perquè el nacionalisme per si sol no té prou gruix per fer de punt d'unió de persones i grups, i això perquè la gent també veu determinant l'ecologisme o les polítiques socials o el debat sobre si hi ha d'haver més presència en el mercat del poder públic. En relació a la concentració en una única força, això té sentit en la mesura que té sentit reivindicar el nacionalisme. Què vull dir? El que vull dir és que el nacionalisme neix i existeix en la mesura que hi ha una situació d'anormalitat, en la mesura que hi ha una nació minoritzada que vol canviar una situació existent que considera negativa per a la seva supervivència. Quan s'assoleix la normalitat el nacionalisme com a tret característic de l'oferta política desapareix. A alguns dels països minoritzats amb forta consciència nacional certament que hi ha més d'un partit nacionalista i dins aquesta diversitat n'hi ha algun que es proclama d'esquerres. El tema però és que en aquest cas el nacionalisme majoritari no es passa la vida debatent sobre si és d'esquerres o de dretes; són nacionalistes i prou. Si no fos així no s'entendria per posar un exemple el pacte Partit Nacionalista Basc (PNB) i Esquerra Unida. Segons els crítics del tercer espai aquest pacte és com un pecat capital perquè suposa la col·laboració amb la dreta nacionalista. Durant els anys de majoria absoluta de CiU i mentre ERC era gairebé testimonial, a Catalunya bàsicament només havia una gran força nacionalista d'ample espectre. Això però en relació a les nacionalitats amb més consciència del nostre entorn. Si anam a casos no tan potents, veurem que la concentració ha estat una aposta estratègica que ha funcionat a Galícia, a Canàries, i sembla que ho estigui fent a Navarra. La concentració del nacionalisme el pot enfortir i fer-ho més rellevant. Si això és així parlar de concentració no hauria de ser una quimera. Respecte als afegitons al final el que aquesta teoria amaga és una visió dèbil del nacionalisme. Quan un parla del nacionalisme com a element característic d'una oferta política, quan un parla de pal de paller, de cercar la centralitat, de majoria; no està dient que no s'hagi de tenir un posicionament sobre multitud d'aspectes no directament lligats a la identitat. L'economia del país per un nacionalista no és una cosa secundària. El nacionalisme no és només identitat. El nacionalisme també és benestar, també és construcció de futur, el nacionalisme també és competitivitat, també és modernització i dinamització del país, de fet, ha de ser sobretot això. A CiU o al PNB tothom pensa exactament igual en temes territorials, en temes de deslocalització empresarial, en temes de fiscalitat; òbviament que no. Els partits no són monolítics. Al final sempre és una qüestió d'on posa l'accent cadascú. Alguns ho posen en el nacionalisme sabent que això no se circumscriu a la personalitat cultural sinó que va més enllà i que s'han de saber donar respostes als reptes econòmics i ambientals del país. És una aposta que creu que el nacionalisme pot funcionar com a cola i element de síntesi per concentrar molts d'homes i dones i moltes associacions al voltant d'una idea motor. Sumar i concentrar pot tenir sentit aquí i ara; precisament perquè l'atomització és un handicap, com ho és renunciar a tenir vocació de majoria, i anar cap a un extrem enlloc d'anar cap a la centralitat sociològica del país.

Josep Melià Ques. Missèr.

Diari de Balears

28/12/06

Més sobre el tercer espai

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Wed, 27 Dec 2006 19:08:00 +0000

Miquel Rosselló

A les pàgines d'aquest Diari i a molts altres fòrums fa un temps que es debat sobre allò que s'ha donat a anomenar el tercer espai. Es diu que el nacionalisme sense adjectius podria ocupar aquest tercer espai entre el PP i el PSOE, que es basi en l'eix nacional, deixant de banda l'eix dreta - esquerra. I els que defensen aquesta proposta posen noms als seus components. Serien Unió Mallorquina, Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit Socialista de Mallorca i nacionalistes sense adscripció partidària

Si estem parlant d'un foro de debat emb sembla una bona idea i sense cap dubte es podria sumar més col·lectius i persones. Ara si allò que es vol és crear una opció política nova, la pregunta que ens hauríem de fer seria si és possible conjugar un únic programa polític dels possibles components d'aquest espai.

En allò que fa referència a la lluita per conquerir les més altes quotes de sobirania pel nostre País, en autogovern, en capacitat de finançament propi i en defensa de la llengua catalana i la cultura pròpia, és evident que és possible un programa polític comú per a les distintes opcions nacionals de les Illes, incloent Alternativa EU-EV. Sempre que deixem de banda la territorialitat del subjecte nació (Països Catalans, Illes, Illa...).

Ara bé, quan passem a enfrontar altres aspectes de la proposta política i no tan sols en el terreny de les polítiques socials, les diferències programàtiques dintre l'hipotètic únic espai nacionalista són paleses.

La pròpia concepció que cada un té del procés de construcció europea ja n'és un exemple. Basta veure el sentit del vot en el referèndum sobre l'anomenada Constitució europea (UM, CiU, PNB, PAR... voten sí. ERC, PSM, BNG, Xunta Aragonessista... voten no).

Fins i tot resulta molt difícil configurar una única proposta d'Estat espanyol (independència dins el marc europeu, confederalitat, federalitat...).

Si parlem de model econòmic i territorial per a Mallorca, com es poden sintetitzar les polítiques d'UM i les del PSM? Però concretem més si cal. Què pensen els distints components de l'hipotètic tercer espai sobre: turisme hoteler o residencial, conversió d'hotels en habitatges, Pla Territorial de Mallorca, segon cinturó de Palma, protecció del sòl rústic, camps de golf, ports esportius i un llarg etcètera

I si parlem del binomi privat - públic en l'educació o la sanitat i la concepció de les polítiques socials i laborals, algú pensa que un partit liberal com UM i un partit ecologista i d'esquerres com el PSM poden tenir la mateixa proposta política?

Podem concloure que un sol espai nacional o nacionalista és una quimera, que per cert solament té defensors a les nostres Illes. Ni a Catalunya ni al País Basc ni a Aragó a ningú no li passa pel cap que PNB i Aralar o ERC i CiU o PAR i Xunta puguin formar una sola opció política. I allà on solament hi ha una força nacionalista com a Galícia o al País Valencià és perquè no existeix una dreta nacionalista.

A casa nostra només a Mallorca hi ha una força política de dretes que s'autodenomina nacionalista, UM. I per considerar-lo un partit nacionalista homologable al PNB o CiU cal posar-hi molta imaginació. Queda per demostrar si UM és capaç d'aglutinar una possible dreta política i social de caire nacionalista (si és que aquesta existeix) i configurar un espai electoral propi i suficient.

La constitució del BLOC per Mallorca és la primera pedra de la construcció d'una opció nacional d'esquerres i ecologista. Una opció que compta amb un projecte de País pensat des de Mallorca i per Mallorca. El BLOC no teoritza sobre un futur tercer espai, l'està construint.

Per ara ho conformen el PSM, Alternativa EU -EV i un bon grapat de persones sense adscripció partidista que s'identifiquen amb el projecte. Però encara hi manca més gent, moltes més persones a títol individual i ERC. Som dels convençuts que tot arribarà.

Alguna gent pensa que Alternativa EU-EV no és un projecte nacional de les nostres Illes. Res més enfora de la realitat. Alternativa neix d'una Assemblea interinsular sobirana que la dota de proposta política, estructura organitzativa, òrgans de direcció propis i dos Portaveus. Es podrà dir que no és una opció consolidada, encara que surt de l'experiència de set anys de coalició EU-EV i que un dels seus components, Esquerra Unida, forma part d'una organització estatal, IU. Però per a qui encara no ho sàpiga, aquesta és una organització federal i no solament de paraula sinó de fets. És a dir, EUIB fa molts d'anys que elegeix la seva direcció, aprova els seus estatuts propis, decideix els seus programes electorals, la seva política d'aliances, els seus candidats, la seva política financera... I si a això afegim que les propostes polítiques d'Alternativa i del PSM són quasi coincidents, estan donades les condicions per impulsar el BLOC per Mallorca i convidar a sumar-s'hi tots els col·lectius i persones que ho desitgin.

La constitució del BLOC assegura que hi haurà un únic espai de l'esquerra nacional i ecologista. Des del BLOC hem fet els deures per simplificar els espais electorals del nostre País i facilitar la derrota de la dreta espanyolista representada pel PP. Són altres els que hauran de decidir si se sumen a aquest nou espai polític o assumeixen l'aventura de construir una opció nacional de dretes.

Miquel Rosselló. Portaveu parlamentari d'Esquerra Unida-Els Verds.

Diari de Balears

26/12/06

Tercer eix, tercer espai

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Wed, 27 Dec 2006 18:42:00 +0000

Joan Mir

Dilluns passat, al Centre de Cultura de Sa Nostra, el Tercer Espai presentà el seu primer acte públic, un interessant debat entre els quatre partits nacionalistes presents a Mallorca. El presentador, Josep Gomila, expressà la voluntat d'aconseguir que aquests partits fonamentassin les seves actuacions en les complicitats que podrien trobar si establien el nacionalisme com a prioritat i no l'eix dreta/esquerra, que marca diferències entre ells (i proximitats amb partits estatalistes).

Realment, en sociologia política solen considerar-se també dos eixos: dictadura/democràcia i dreta/esquerra. Per als analistes de qualsevol país normal, aquests dos eixos basten per situar qualsevol partit en les coordenades polítiques. Els països que no són normals, com el nostre, que té una identitat nacional que no coincideix amb l'estatal, compten també amb l'eix centralisme/autonomisme, ben necessari per determinar tots els trets definitoris dels partits i elaborar-ne una taxonomia. I de la manera que van les coses crec que a Mallorca de cada vegada més tots tres eixos seran imprescindibles per mostrar possibles proximitats o distàncies entre els objectes socials, principalment (però no només) entre els partits polítics. Aquesta anàlisi ens pot permetre descobrir que entre l'aznarisme i l'anguitisme no tot eren diferències (de fet, s'entengueren), perquè probablement compartien la nostàlgia de la dictadura (Aznar la franquista, i Anguita totes dues, la falangista i la comunista), encara que uns eren de dretes i els altres d'esquerres. I els retrets que uns fan al PSM per entendre's amb Esquerra Unida, i els altres (o els mateixos) a UM pel pacte amb el PP, tenen probablement més relació amb la ubicació dels comunistes i els populars en el costat extrem de l'autoritarisme que amb les respectives definicions d'esquerres i dretes.

Al debat del Tercer Espai, el representant de l'Entesa, Gabriel Huguet, utilitzà la característica «nacionalista» per justificar la seva separació del PSM, que s'ha unit amb un partit «estatalista» com és Esquerra Unida. I utilitzà el seu «esquerranisme» per explicar les diferències que mantenen amb Unió Mallorquina.

El PSM indicà, implícitament, que havia prioritzat l'«esquerranisme» (per aliar-se amb EU) i no el «nacionalisme» (que hagués mantingut la cohesió amb els renovadors que ara són a l'Entesa). També expressà clarament que el seu model econòmic («esquerranisme») no coincideix amb el d'UM, i això impossibilita aproximacions. Mª Lluïsa Mascaró, la presidenta del PSM, fou molt contundent en la seva desqualificació del pacte d'UM amb el PP.

Les intervencions d'aquests dos polítics em deixaren una mica perplex perquè vaig trobar que exageraven les diferències i les possibilitats d'actuació en polítiques socials que, al meu entendre, compten amb un molt escàs marge de maniobra. Sorprenentment, les actuacionns socials que poden dur a terme els partits d'esquerres són insignificants al costat dels avenços del franquisme en aquest camp. Què es pot fer avui que sigui comparable amb l'establiment de la Seguretat Social o la demagògica congelació dels lloguers? No entenc gaire com partits que en matèria social no poden superar les mesures del franquisme gosen desautoritzar Unió Mallorquina en aquest camp. De fet, les polítiques econòmiques i socials no depenen gaire de la voluntat dels governants, sinó dels recursos i de la cultura de les societats, la pròpia i les de l'entorn immediat.

Les intervencions de Bernat Joan (ERC) i Bartomeu Vicens (UM) mostraren clarament que, independentment de la política d'aliances que s'acabi concretant, les diferències que mantenen en l'eix dreta/esquerra no són tan importants com per tapar les coincidències que mostren com a partits democràtics i anticentralistes que són.

Curiosament, si exigíssim, si més no, dues coincidències, el PP (dur, centralista i de dretes) només es podria aliar amb Esquerra Unida (dura, centralista i d'esquerres), mentre que aquesta també es podria entendre amb el PSOE (blan o democràtic, centralista i d'esquerres). El PSOE es podria entendre també amb el PSM, l'Entesa i ERC (democràtics, anticentralistes i d'esquerres) i amb UM (democràtica, anticentralista i de dretes); evidentment, no hi ha cap pacte que pugui incloure simultàniament UM i EU. Per contra, l'existència de dues diferències importants fan aparèixer com a poc comprensibles els pactes d'UM amb el PP i del PSM amb EU (aquest amb un anguitista com Grosske al davant, per si hi havia dubtes). Tot sembla indicar que el primer es comença a desfer mentre el segon es consolida. En aquest escenari futur, el PSM serà l'únic partit que fa rareses.

Joan Mir. Professor de la UIB.

Diari de Balears

23/12/06

TERCER ESPAI

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Wed, 27 Dec 2006 17:49:00 +0000

Pere Muñoz Perugorría

Fa temps que comentàvem amb un company l'existència d'un nou grup anomenat Tercer Espai per Mallorca. Amb una disciplència absoluta, el company es va carregar la gent de Tercer Espai tot dient: això és un muntatge d'UM.

Més tard vaig veure que a la seva presentació pública hi havia diverses persones properes a UM, properes al PSM, properes a Entesa i properes a ERC. Per tant, ja vaig veure que un grup que juntava gent com Joan Mir, Pep Melià o Josep Gomila no és un muntatge, perquè, a tots tres, els consider prou vius perquè no els utilitzin.

Dins i fora de Tercer Espai estic segur que hi ha persones que pensen, tal com diu el nou grup, que es fa necessari canviar els eixos del debat polític; passar de l'esquerra-dreta, al fet que el debat polític i de partits basculi sobre el nacionalisme d'aquesta terra. I això no vol dir renunciar a ser d'esquerres o de dretes, significa simplement centrar el debat a Balears i en allò que és prioritari, i no jugar el mateix matx que es juga a Espanya, esquerra-dreta.

Tercer espai proclama, a més, que just des d'una força autòctona i arrelada al territori i la seva gent, es pot trencar amb el sucursalisme polític, l'expoli econòmic i el colonialisme cultural i lingüístic. Quin nacionalista no està d'acord amb això?

Tercer Espai es presenta com un grup ample de reflexió, i la reflexió és necessària i convenient. En aquesta línia, per al proper 18 de desembre han organitzat al Centre de Cultura de Sa Nostra, a Palma, un cicle de conferències. Allà veurem representants del PSM, d'Unió Mallorquina, d'Entesa per Mallorca i d'ERC parlar sobre les seves estratègies davant les properes eleccions. Valdrà la pena assistir-hi.

Pere Muñoz
Diari de Balears
15/12/06

Tercer espai

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Wed, 27 Dec 2006 17:30:00 +0000

Josep Gomila

Fa alguns dies un col·lectiu de persones hem presentat una iniciativa política que denominam «Tercer espai per Mallorca». Un Fòrum de Debat Polític que es proposa ser un laboratori d'idees, un espai compartit de reflexió i de debat dins el món del nacionalisme, amb la intenció de construir allò que denominam el tercer espai polític a les Illes Balears.

La intenció d'aquest article no és altra que aclarir què volem dir quan ens referim al terme «Tercer Espai».

És evident que existeix un eix polític que ningú no qüestiona que és l'eix dreta-esquerra dins el qual en tots els països democràtics «normals» s'hi ubiquen les diferents forces polítiques. En el nostre cas aquest eix està polaritzat per dos partits, el PP per la dreta i el PSOE per l'esquerra amb el complement subsidiari d'IU. Són els dos espais polítics clàssics: dretes i esquerres.

Ara bé, en els països on hi ha una realitat nacional diferenciada de la majoritària de l'estat es conforma un segon eix de dialèctica política: l'eix que alguns han denominat nacionalisme-estatalisme i que jo crec que seria més correcte denominar de confrontació entre dos interessos nacionals, el que representa el nacionalisme estatal oficial i el que reivindica un lloc en el món amb veu pròpia. Únicament en alguns estats on es reconeix la plurinacionalitat de forma institucionalitzada o en aquells que només acullen en el seu territori una sola identitat nacional, hi ha només el primer eix.

Des d'aquest punt de vista, allò que visualitza que existeixen diverses realitats nacionals és l'expressió política d'aquestes a través de forces polítiques pròpies i diferenciades. Contràriament es dóna per entès que només hi ha una sola identitat nacional absolutament homogènia.

L'existència d'aquest espai, amb un mínim de força i potència política, implica definir-lo de forma transversal al marge de l'eix dreta-esquerra. Un espai que agrupi tots els sector de la societat que prioritzin els interessos del nostre país sobre els interessos de l'estat. Aquest espai només pot esser significatiu si se situa de ple dins la centralitat política agrupant tots els matisos per permetre que s'hi sumin diverses sensibilitats sempre que tenguin la defensa de la pròpia identitat com a prioritat.

Aquells grups que tenen plantejaments polítics marcadament allunyats del sentiment majoritari de la ciutadania o que defensen plantejaments maximalistes o radicals en àmbits diversos, malgrat que tenguin dins el seu ideari, també, la defensa de la identitat nacional pròpia, en realitat se situen com a complements del segon espai. No poden aspirar a constituir un vector polític propi donada la seva marginalitat sinó que només poden esser un complement aritmètic a les majories dels altres.

Per tant, quan parlam de tercer espai estam parlant d'un espai plural capaç de sumar les voluntats de totes les persones que posen per davant la defensa de la nostra identitat nacional, situat de ple dins la centralitat sociològica, capaç de connectar amb la majoria social. Aquesta és l'única manera de sumar la força suficient per competir amb els altres dos espais: en el nostre cas, dreta i esquerra espanyoles.

La construcció d'aquesta nova realitat política implica una suma de partits i grups diversos per constituir la casa comuna del nacionalisme a les nostres illes. Això, no hi ha dubte, exigeix un esforç de generositat i de flexibilitat. Però, des del nostre punt de vista, aquesta és l'única forma eficaç de defensar la permanència de la nostra identitat nacional davant els reptes de la societat actual.

És a aquesta construcció que volem dedicar els nostres esforços oferint el màxim d'oportunitats de trobada entre les diverses forces polítiques nacionalistes i la construcció de ponts de diàleg i de col·laboració.

Sabem per les enquestes i estudis sociològics que s'han fet que, entre un 26 i un 30% de la població de les nostres illes, posa en els primers llocs de les seves preocupacions polítiques la defensa de la nostra identitat col·lectiva com a poble. No es tracta d'altra cosa que de mirar d'encertar en el discurs i en l'estratègia política per a fer possible agrupar tot aquest potencial polític fins ara dispers.

Aquest sentiment col·lectiu és superior que a altres territoris com Galícia, Navarra o les Illes Canàries on aquesta passa ha estat possible. No tenim elecció, o construïm aquest tercer espai o no tendrem instruments polítics adients per a la nostra continuïtat com a realitat nacional amb veu pròpia.

Josep Gomila i Benejam, portaveu de Tercer Espai per Mallorca, www.tercerespai.org

Diari de Balears
13/12/06

REPENSAR L'ESQUERRA DES DEL NACIONALISME

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Wed, 27 Dec 2006 15:43:00 +0000

Joan Mir

La salut social i la malaltia identitària. La meditada i premeditada decisió d'ERC de girar full en les seves aspiracions sobiranistes per acompanyar el PSC-PSOE i ICV durant una legislatura que ha de ser monotemàtica, centrada en la política social, obliga a repensar el paper del nacionalisme d'esquerres. I la decisió del PSM de primar l'esquerranisme i no el nacionalisme en la seva política d'aliances afegeix urgència i interès a un debat que, per l'abast territorial de comportaments similars, haurà de ser general. He de reconèixer, però, que em fa una mica de vessa rebaixar-me a repetir obvietats com a arguments. Avui només suggeriré una reflexió fonamentada en una pregunta: si ens fixam en els països del nostre entorn geogràfic i econòmic... quins són els problemes més greus que patim, els socials o els nacionals? Tant els partits nacionalistes d'aquí com els del Principat neguen amb el seu comportament els problemes que han donat lloc a la seva existència. Tot és millorable, però socialment tenim una situació similar a la dels altres països desenvolupats, i, en qualsevol cas, els governs de dretes i els d'esquerres no tenen grans diferències en aquesta qüestió. En canvi, no hi ha cap poble de la Unió Europea de les dimensions del nostre que tengui tan pocs instruments per gestionar amb eficàcia problemes com el de la supervivència de la nostra llengua o el de la nostra supeditació cultural. Tant aquí com al Principat, els partits nacionalistes d'esquerres pixen a fora del test quan abandonen el front identitari.

L'interès dels nacionalistes. Som un lector àvid de les escasses noves que ens arriben sobre la situació nacional del Quebec, de Montenegro, d'Escòcia, de Kosovo... I us puc assegurar que m'interessa molt saber com evolucionen cap a la independència. Són processos que ens poden indicar camins cap a la solució dels nostres problemes. I fins fa poc, aquesta era la qüestió que preocupava els meus amics nacionalistes, tant si eren de tendències socialdemòcrates com liberals o conservadores. Ara, però, supòs que als polítics d'ERC o del PSM ja els deu interessar només si l'Scotish National Party s'ha aliat o no amb els laboristes per deixar els conservadors a l'oposició. Si aconsegueix la majoria absoluta, el nostres nacionalistes no tindran res a celebrar, segons sembla. Igual que passarà amb la situació del Quebec, de Montenegro o de Kosovo, territoris on allò que menys interessa és si guanya la dreta o l'esquerra. No serà gaire coherent interessar-se pels avenços i retrocessos dels pobles que lluiten per normalitzar la seva situació nacional i desentendre's de la nostra, com si ja la tinguéssim resolta. I, per cert, fa dos dies que el Parlament del Canadà va aprovar una moció on es reconeixia que el Quebec és una nació. Allà no baden.

L'esquerra real. Els partits fan proclames diverses, però és quan governen que realment els coneixem. I l'esquerra nacionalista ha governat al Principat durant el passat Tripartit i a Mallorca durant el Pacte de Progrés. Amb gran sorpresa i disgust he pogut comprovar que en molts de casos ha actuat com una esquerra passada, retrògrada i ancorada en mètodes que la història ha condemnat. El socialisme real, que és com s'anomena l'experiència dels governs comunistes, tenia unes característiques que no concordaven gaire amb la teoria del catecisme marxista: en la pràctica, els governs comunistes es distingien dels de les democràcies liberals més que res per l'intervencionisme. Els Estats Units existeixen perquè cadascú tenia un rifle a ca seva i així pogueren expulsar l'exèrcit colonial anglès: per això la possessió d'armes als USA és legal. Va ser la iniciativa ciutadana, i no cap govern (que no existia), la que creà, amb sacrifici i determinació, la nació americana. Per això és liberal. A l'URSS, en canvi, la desconfiança en la societat civil va ser la base del lideratge del Partit Comunista, i controlar-ho tot era la seva obssessió. El comunisme fou una catàstrofe, i si no hagués estat una religió hauria desaparegut. Les religions, però, no desapareixen pels errors dels oficiants, perquè allò que compta és la utopia final, sempre immaculada. Per això encara hi ha comunistes, per bé que aquells que habiten dins països capitalistes ja són inofensius perquè s'ocupen de les floretes i arrosseguen cinquanta anys de catarsis, revisionismes i autocrítiques. I quan formen part d'un govern solen actuar amb modèstia i discrecció. Just el contrari de la nova esquerra, que ja no és comunista, però va fer la catequesi en marxisme. L'esquerra nacionalista, aquí i al Principat, quan governa mostra, més encara que els comunistes, el llautó controlador, l'instint irresistible de depredador de tota inciativa cívica que no estigui completament intervinguda. «No et donarem ni cinc, perquè, això, no ho controlam», va ser una resposta ben habitual als nacionalistes que demanaven subvencions per a iniciatives nacionalistes. I això per no esmentar els intents d'aturar els meus articles.

Diari de Balears

25/11/06

RESPENSAR L'ESQUERRA DES DEL NACIONALISME (II)

Ser d'esquerres deu significar estar al costat dels febles. És, per tant, més una actitud que una ideologia. I en cada país i en cada circumstància demana una actitud concreta. Durant la guerra del 36, a l'estat espanyol, ser d'esquerres es traduïa molt especialment en capteniments democràtics, perquè, ni la Falange, ni el nazisme, ni el feixisme, no es consideraven a si mateixos moviments de dretes, sinó essencialment antidemocràtics. Cal matisar que anarquistes i comunistes entenien per democràcia coses distintes i, per descomptat, diferents de la democràcia burgesa o liberal (i és probablement per això que el Front Popular perdé la guerra); ser d'esquerres era, doncs, estar contra els totalitarismes «dolents», els que s'imposaven a Espanya, Alemanya i Itàlia. I, evidentment, no tenia gaire relació amb la pertinença a una determinada classe social (la part republicana de la meva família era més benestant que la part feixista, que era proletària, però devota). Durant la postguerra, les simpaties de molts demòcrates es dirigien cap a aquells que s'oposaven amb més determinació i efectius al franquisme, els comunistes, i fou per això que l'esquerra s'identificà amb el socialisme, concretament en la seva versió oposada a la propietat privada (principalment dels mitjans de producció: contra els empresaris, vaja). Marx, Engels, Lenin, Trotski, Mao, Althusser (entre els afrancesats), Hanneker (entre els saberuts) i el model autogestionari de Tito eren els fonaments del pensament esquerrà, tant a les aules de les universitats com a les fàbriques. Aleshores era fàcil associar l'esquerra a la idea de llibertat. Per això l'esquerra assumí, ara sabem que d'una manera superficial, les reivindicacions nacionals dels pobles ibèrics. Però aviat s'imposaren les prioritats i el triomf de Felipe González fou saludat pels Estats Units com la victòria dels «joves nacionalistes espanyols». Nacionalisme espanyol és allò que hi havia i hi ha dins el PSOE. I molta desorientació ideològica dins el comunisme, que per tal d'omplir el rebost programàtic s'aferra a l'ecologisme, al feminisme i a tot quant moviment alternatiu tregui el nas (okupes, art militant del tu ja m'entens, etc), tot amanit amb proclames federalistes, no posades mai a prova i probablement tan sinceres com el dret d'autodeterminació de què «gaudien» les repúbliques soviètiques. D'aquesta manera, les exigències identitàries deixaren aviat de comptar amb la comprensió de les esquerres espanyoles i, pel que podem observar ara mateix, foren assumides amb escassa convicció per les esquerres nacionalistes. Amb la traïció que això implica, perquè han abdicat de les llibertats nacionals quan aquestes perillen més que mai. El primer pacte de govern tripartit al Principat sentencià que les esperances d'ERC d'encaminar el PSOE cap al compromís federal i cap a l'acceptació de la plurinacionalitat d'Espanya eren fantasies sense fonament: cal fer-li present a ERC, cada dia, el recordatori d'aquest fracàs i de la seva ingenuïtat. El segon pacte, en canvi, ha determinat que la cosa no parava aquí, sinó que és el PSOE qui té capacitat per encaminar ERC cap a l'abandonament del nacionalisme com a tret fonamental i definitori de la seva ideologia i, sobretot, de la seva pràctica política. I també ha fet molt sectàriament figa l'esquerra catalana en els programes socials perquè es defineix, a remolc del moviment antiglobalitzador, contra el liberalisme, quan hi ha més liberals d'esquerres que de dretes; i perquè una política social eficaç necessita els recursos que Espanya espolia: «La millor política social és la independència», o «Perquè hi hagi patriotisme social, primer hi ha d'haver pàtria», són sentències que han hagut d'entomar els meus amics d'Esquerra des de l'autisme que els ha provocat el compromís amb Montilla.

La voluntat íntima d'estar al costat dels febles ja no es pot concretar en cap partit polític. La precarietat de l'estat de la nostra llengua i la nostra cultura, desesperadament febles, no deixondeix cap solidaritat en les esquerres espanyoles, molt preocupades, en canvi per la situació del poble palestí, per exemple, i aquesta és la seva impostura; i la política de pactes de les esquerres nacionalistes tampoc no permet afirmar que la nostra supervivència sigui la seva prioritat. De l'esquerra, en queda el tòpic, la marca de fàbrica, la fidelitat d'uns votants captius de la inèrcia de tradicions familiars o de lleialtats acrítiques, que tanquen els ulls davant l'evidència de l'engany. I els símbols. En queda una gran astúcia per tapar la política real amb gests simbòlics. La primera mesura «social» d'algunes conselleries d'ERC ha estat eliminar la bandera espanyola dels edificis oficials, cosa que els donarà vots. I, per part de Montilla, la primera mesura «social» ha estat obligar a reposar-les, cosa que també li donarà vots. I els artistes. En queden també els artistes: Terenci Moix o Manolo Vázquez Montalbán han estat objecte d'exèquies desproporcionades perquè, a més d'alguna altra qualitat notòria, eren escriptors d'esquerres (com si això tingués cap sentit).

Passa que ser d'esquerres ja és més una litúrgia que una convicció. Ser d'esquerres ja només vol dir pertànyer a un partit que s'anomeni d'esquerres (o socialista, o progressista), sense mirar-li el barram. Les desercions són comprensibles.

La moralitat que cal aprendre d'aquesta faula és la permanència de la duresa i l'agressivitat en el nacionalisme espanyol. És una característica del poble que els partits no poden ni volen modificar. Fou el poble espanyol (amb els polítics darrere) qui assumí la fatalitat de la pèrdua de Cuba sense voler ni tan sols contemplar la possibilitat de cedir-li una certa autonomia per evitar el desastre. I les coses no han canviat. És inútil la confiança en una solidaritat de les esquerres espanyoles. El poble no la permetrà mai: vegeu si no com castiguen les enquestes el més mínim titubeig en aquest sentit.

Diari de Balears
09/12/06

El tercer espai

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Wed, 27 Dec 2006 15:22:00 +0000

Jaume Lladó

Dilluns que ve, dia divuit, a les vuit del vespre al centre de cultura de Sa Nostra de Palma el forum conegut com "El tercer espai" farà les seves primeres passes en públic. Tammateix ja fa temps que se'n parla. La seva creació ha estat motiu d'anàlisi per una bona partida d'articulistes i comentaristes polítics des de fa una parell de setmanes. I el seu web www.tercerespai.org ja fa dies que és plenament actiu.

Els seus impulsors asseguren que el que pretenen és la creació d'un grup de reflexió i opninió sobre el nacionalisme a Mallorca, que servesqui per consolidar un espai polític propi i diferenciat per aquest corrent de pensament, independent de les dues grans formacions espanyoles. I és aquest espai el que batien amb el nom de Tercer Espai. Un nom, tot sia dit, que no em sembla gaire afortunat, perquè el fet de dir-se tercer sembla que ja pressuposa l'acceptació d'haver d'anar darrera el primer i el segon espais. Espai nacional, o Espai nacionalista, m'haurien semblat denominacions més idònies. Però vaja, tampoc no ve d'aquí. Aquest mateix debat es va suscitar quan va néixer TV3 i hem pogut comprovar que el 3 no va significar cap autolimitació per al creixement de l'ens públic català.

Em sembla altament positiva la creació d'aquest fòrum. I ho és per dos motius. El primer és que, malgrat la tasca ingent dels seus dirigents al llarg dels anys, encara és l'hora que el nacionalisme tengui aquí una posició preeminent dins l'espectre polític. Amb més o menys representació, els resultats dels partits que s'autoanomenen nacionalistes no han arribat mai als dels partits espanyols, també nacionalistes, però que no s'hi autodenominen. I això que toca ser evident per a la població illenca que tenim una personalitat tant o més diferenciada com per tenir el nostre propi espectre de partits que d'altres que sí ho tenen i que saben treure'n un bon rendiment d'aquesta situació. Basta veure el que han aconseguit pels seus respectius països els partits nacionalistes del País Basc, de Catalunya o de les Illes Canàries, quan n'han tengut possibilitat.

Però és que, a més a més, darrerament ha aparescut un problema afegit: l'atomització d'aquest espai. Si fa unes quantes legislatures tothom podia estar d'acord que el vot nacionalista anava gairebé en la seva totalitat al PSM, avui les coses han canviat molt. UM, un moment determinat, va passar de dir-se regionalista a dir-se nacionalista, ERC que durant anys havia jugat un paper quasi testimonial, ha experimentat un creixement important d'afiliats i vots, i el PSM s'ha escindit en dues formacions distintes, una de les quals anirà a les properes eleccions en coalició amb un partit que no s'ha definit mai com a nacionalista.

Aquesta situació, difícil, fa necessària una profunda reflexió de tots els que ens consideram nacionalistes per analitzar com ens en podem sortir, per una part per ajuntar els esforços i no quedar reduïts al no res per mor de la simple aplicació de la llei d'Hondt i, per l'altra, per veure com es poden trobar estratègies de futur que permetin reconduir la situació fins a arribar a bastir un projecte el suficientment sòlid com per poder engrescar-hi la majoria social.

No és gens fàcil, però no cal dir que una iniciativa com el Tercer Espai per Mallorca, pot significar, un punt de partida per aconseguir-ho.

Jaume Lladó, professor

Diari de Balears
11/12/06

El Bloc afirma que Nadal (UM) no serà mai batle amb els seus vots

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Tue, 05 Dec 2006 11:29:00 +0000

EU-EV i PSM-EN aspiren a obtenir junts fins a sis regidors a Cort

J.C.P. Palma.

Tot i que sense haver formalitzat els components de la seva candidatura, llevat del cap de llista i la seva segona, Eberhard Grosske i Nanda Ramon, membres de les dues formacions que integren el Bloc -EU-EV i PSM-EN- presentaren ahir a la plaça de Cort els objectius de la seva proposta electoral. En aquest sentit, «Nadal no serà mai batle amb els nostres vots». Amb la premissa de no repetir els errors comesos en el Consell de Mallorca amb els pactes del 95 i davant la possibilitat que UM sigui la futura frontissa de Cort, la nova coalició d'«esquerres, progressista i nacionalista» sosté que la batlia ha de ser per al partit més votat. «Si UM entra a l'Ajuntament, ja veurem quants de regidors aconsegueix», afirmà el cap de llista del Bloc a Palma, Eberhard Grosske, qui assegurà que «la nostra voluntat és aconseguir un mínim de sis regidors el maig». L'actual portaveu municipal d'EU-EV, Eberhard Grosske, i la número dos del Bloc, Nanda Ramon, arribaren a la plaça de Cort en una bicicleta de dues places, amb l'objectiu de simbolitzar «la complementarietat dels candidats, els nostres objectius i, fins i tot, formacions». Darrere ells, regidors, membres dels grups municipals i militants de les agrupacions i assemblees de Ciutat. «Aconseguir el canvi de Palma és l'objectiu primordial de la nostra candidatura», manifestà Grosske, qui afegí que «volem que la gent visqui millor, volem una ciutat còmoda, agradable i solidària, a més d'un Ajuntament honest, dialogant i participatiu». Tanmateix, per aconseguir aquest gir polític en el govern municipal i una millora a la qualitat de vida dels ciutadans, «l'èxit del bloc és imprescindible», manifestà el candidat.

Grosske i Ramon manifestaren la seva voluntat de «mobilitzar els joves nous votants i la massa social que obta per l'abstenció» com a resposta al desencís amb l'objectiu d'«il·lusionar-los pel canvi. Per això aspiren sumar un regidor més del que ambdues formacions -tres d'EU-EV i dos del PSM-EN- tenen actualment a l'Ajuntament. Cap de llista i número dos del Bloc assenyalaren ahir la seva voluntat de «suplir les grans despeses d'altres partits en la campanya electoral amb imaginació i creativitat», per això estan treballant en una de «fresca, divertida i sostenible». De fet, la seva aparició en bicicleta pels carrers del centre de Palma ja fou una primera escenificació del que es pretén. Un contacte directe amb la gent i la seva participació en l'impuls del nou projecte progressista a Palma són alguns dels plans fixats a l'agenda del Bloc. «Adquirim el compromís de dedicar la majoria del temps disponible a passejar a peu, en bicicleta o en bus per la ciutat i contactar directament amb la gent. Ells ens ajudaran a escriure els blocs del Bloc», manifestà Grosske.

Diari de Balears: 05/12/06

Grosske dice que el Bloc no votará a Nadal como alcalde

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Tue, 05 Dec 2006 11:17:00 +0000

El edil afirma que no es posible repetir el modelo de gobierno del Consell entre 1995 y 2003

JOSEP MARIA AGUILÓ

El candidato a la Alcaldía por el Bloc per Palma -formado por el PSM y EU-EV-, erojiverde Eberhard Grosske, dijo ayer que dicha coalición no votará a favor del candidato de UM a la Alcaldía, enacionalista Miquel Nadal, en la votación de investidura que tendrá lugar después de las elecciones municipales del 27 de mayo de 2007 en caso de que el PP perdiera la mayoría absoluta en el Ajuntament y fuera posible una nueva mayoría formada por los ediles del PSOE, el Bloc y UM

«Nadal ha dicho que espera obtener dos concejales y ser alcalde, pero esto no puede ser, es una ecuación imposible y una falta de respeto a la ciudadanía», dijo. En este sentido, hizo referencia al llamado Pacte de Progrés que permitió que la nacionalista de UM Maria Antònia Munar presidiera el Consell durante el periodo 1995-1999 y también entre 1999-2003 con el apoyo implícito o explícito de EU, Els Verds, el PSM y el PSOE. «Esto es un problema a resolver, no una experiencia a extender», añadió Grosske.

El político rojiverde presentó ayer en la Plaça de Cort al Bloc. El portavoz de EU-EV en el Ajuntament llegó a la plaza en un tándem -bicicleta para dos personas- junto con la número dos de su candidatura, la nacionalista del PSM Nanda Ramon. El acto también contó con la presencia de los ediles de EU-EV y del PSM en Cort y de varios dirigentes de ambas formaciones. Grosske indicó que el Bloc «tiene la voluntad de constituirse en el voto más útil para propiciar el cambio político en Ciutat». Asimismo, dijo que quiere «que la gente viva mejor» y una Palma «cómoda, agradable y solidaria, con un Ajuntament honesto, dialogante y participativo».

Ultima Hora: 05/12/06

El Bloc enfonsa el PSM

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Tue, 05 Dec 2006 11:01:00 +0000

Miquel López Crespí

La recent escissió del PSM, la creada per les agrupacions que han format Entesa per Mallorca, el grup nacionalista que va celebrar el congrés fundacional el passat mes d'octubre, m'ha fet reflexionar en relació a la creació del famós Bloc propugnat per Gabriel Barceló i Eberhard Grosske

Molts partidaris de la creació d´una nova força política d'esquerra, i record ara mateix els escrits que en aquest sentit hem publicat Miquel Àngel Maria Ballester i qui signa aquest article, hem parlat sovint de l'experiència del Bloc Nacionalista Gallec (BNG). En el fons, la teoria que hi ha darrere la proposta de dissolució de tots els partits actuals que diuen estar a l'esquerra del PSOE seria la d'anar cap a un tipus d'organització que pogués representar la renovació de la vida política illenca.

Es tracta de no oblidar, per a no repetir els mateixos errors, la traumàtica experiència de la derrota del Pacte de Progrés, la fi del cicle de la transició, la necessitat d'enviar a casa seva tots aquells polítics fracassats que de l'any 1999 al 2003 no saberen o no volgueren fer un autèntic Pla d'Ordenació Territorial que servís per a preservar la nostra terra de les urpades d'especuladors i depredadors de recursos i territori.

La reflexió de la qual parlàvem una mica més amunt ve donada en relació a l'escissió del PSM i a la recent formació d'Entesa per Mallorca. Si la idea era agrupar totes les sensibilitats nacionalistes d'esquerra... per quins motius l'experiència, en lloc d´unir ha dividit? Una altra reflexió fa referència a la sospita, cada vegada més fonamentada, que ens fa pensar si l'autèntic bloc nacionalista gallec a la mallorquina no seria el PSM d'abans de l'escissió. Tot fa pensar que en el PSM del passat, com hem pogut comprovar després de la dura realitat de la divisió del partit, hi convivien els corrents més diverses del pensament, diguem-ne, més o menys mallorquinista i demòcrata: des de sectors purament regionalistes molt propers a UM fins a republicans independentistes que ben bé podien estar dins ERC. Crec que era una experiència única i molts amics, companys i companyes que sempre hem donat suport al nacionalisme progressista de les Illes ens anam reafermant en l'opinió que aquell PSM era un autèntic i vertader bloc nacionalista.

El bloc d'esquerra nacionalista que volen començar a bastir Grosske i Barceló... no serà el mateix que ara s'ha desfet? L'hipotètic bloc nacionalista a la mallorquina aprovat en el darrer congrés del PSM... no serà, en el fons, una provatura de reencarnar el que precisament va desaparèixer el dia que s'aprovà l'actual coalició?

Si reflexionam una mica entendrem com, malgrat un cert aspecte unitari, malgrat la manca de dissidències públiques en els anys de màxim protagonisme del PSM, el cert era que l'organització que dirigia Mateu Morro arreplegava en el seu interior les més diverses sensibilitats polítiques. Des de gent que podia pactar amb UM fins a militants que s'haurien tallat el braç abans de donar una mà als seguidors de Gabriel Cañellas o Jaume Matas. Tan sols d'aquesta manera es poden explicar aquelles majories, segant l'herba davall els peus del PP i del PSOE i aconseguint resultats espectaculars a pobles com Santa Maria del Camí, Campanet, Santa Eugènia, Vilafranca o, en el seu moment, Manacor.

Si ho pensam amb deteniment, era aquesta organització contradictòria, el PSM, i sobretot, una intel·ligent direcció política que evitava enfrontaments i divisions, el que convertí l'organització de Sebastià Serra i Mateu Morro en la segona força municipalista de Mallorca amb tendència, en uns moments, a superar, com es demostrava palmàriament, el PSOE i el PP en molts d'indrets. Tots aquells que ara ploren per la consolidació del bipartidisme PP-PSOE i que no han tengut cap mirament a ajudar a desmembrar el PSM haurien de reflexionar quant al que significa realment la divisió actual del nacionalisme d'esquerra. I la pregunta final que tots aquells que volem la creació d´un bloc d'esquerra nacionalista com cal, el problema que tenim en ment, és que no podem deixar de pensar si el bloc pel qual hem lluitat i lluitam no s'haurà fet fonedís el mateix dia que s'aprovà fer la coalició amb EU. No ho sabem encara. Els propers mesos, el resultat de les autonòmiques del 2007 diran, sense gaire possibilitat d'error, si realment la coalició ha servit per anar bastint el nou instrument polític que la nostra societat necessita per aturar les malifetes d'especuladors i encimentadors.

El Dia - El Mundo: 05/12/06

Una campaña ´fresca, divertida y sostenible´

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Tue, 05 Dec 2006 10:59:00 +0000

El Bloc per Palma pretende lograr en las próximas elecciones municipales "un mínimo de seis concejales", según explicó el candidato Eberhard Grosske. Se trata de la suma de los tres ediles que tiene actualmente EU-Els Verds y los dos del PSM "más un plus". Señaló que confeccionará una candidatura "paritaria", que estará integrada por "personas independientes" y que tendrá "presencia de jóvenes y de los diferentes barrios y sectores de la ciudad".

Grosske y Ramon, que circularon por la ciudad pedaleando en una única bicicleta doble, señalaron que pretenden realizar una campaña "fresca, divertida y sostenible", que suplirá "los grandes gastos de otros partidos" con "imaginación y creatividad". También pretenden contactar "directamente con la gente" para conocer sus "opiniones, críticas, y sugerencias" y crear el grupo de Amigos del Bloc, que se encargará de impulsar proyectos a todos los niveles.

Diario de Mallorca: 05/12/06

El Bloc no apoyará a Nadal como alcalde si UM sólo obtiene dos ediles

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Tue, 05 Dec 2006 10:49:00 +0000

Grosske afirma que la situación del Consell es "una cuestión a resolver, no una experiencia a extender"

JOSEP CAPÓ. PALMA.

No necesitó excesivos circunloquios el candidato del Bloc a la alcaldía de Palma, Eberhard Grosske, para rechazar la posibilidad de que Miquel Nadal pueda ser el futuro alcalde de Palma obteniendo su partido sólo uno o dos concejales.

Afirmó que el ahora vicepresidente del Consell de Mallorca, Miquel Nadal, "no puede aspirar a la alcaldía con sólo uno o dos concejales", puesto que, a su entender, "es una ecuación imposible". Grosske se refería de esta forma a las declaraciones de Nadal en el sentido de que aspiraba a obtener dos concejales y ser el futuro alcalde de Palma.

Para el actual portavoz de EU-Els Verds en Cort, la actual situación del Consell, institución en la que gobierna mediante un pacto con el PP, el grupo minoritario de UM "es una situación a resolver, no una experiencia a extender a otras instituciones como el ayuntamiento de Palma".

Por su parte, la representante del PSM y número dos de la candidatura del Bloc al ayuntamiento de Palma, Nanda Ramon, recalcó que los futuros pactos postelectorales, a los que no renuncian en función de los resultados, "deben ser explicables". Además, a su juicio, se debe tener en cuenta la autonomía de la ciudad y su futuro gobierno debe quedar al margen de hipotéticas negociaciones para otras instituciones, como el Consell, el Govern o el Parlament.

Al igual que su número dos, Grosske no descartó en ningún momento la posibilidad de futuros pactos, aunque precisó que "quienes tienen que decidir quién será el futuro alcalde son los electores". En este sentido matizó que "los partidos tenemos la obligación de pactar para garantizar la gobernabilidad, pero no tenemos derecho a alterar sustancialmente el resultado de las urnas".

Con estas declaraciones el Bloc también se desmarca, como ya hiciera la candidata del PSOE, Aina Calvo, de un hipotético pacto con UM para desbancar a Catalina Cirer de la alcaldía en el caso de que el PP no obtuviera la mayoría absoluta si el hipotético acuerdo con el partido de Maria Antònia Munar significa ceder la alcaldía a Nadal.

Ambos candidatos del Bloc hicieron estas declaraciones en el acto de presentación de la candidatura para Palma. Grosske aseguró que el voto al Bloc, constituido por el PSM y Alternativa Esquerra Unida-Els Verds, "es el voto más útil para propiciar el cambio político que precisa la ciudad".

Diario de Mallorca: 05/12/06

El tercer espai, com sempre

noreply@blogger.com (Dossier progressistes) — Tue, 05 Dec 2006 10:35:00 +0000

Miquel Payeras

A les eleccions de l'any que ve només s'hi presentarà una oferta estrictament nacionalista amb possibilitats d'obtenir representació: UM. Un partit que mai no ha volgut fer cap tipus de convergència amb qualsevol altre grup nacionalista. Per tant, el tercer espai nacionalista que la setmana passada se reclamava a Palma per part d'alguns expolítics i pensadors nacionalistes no pareix tenir gaires possibilitats de trobar camí en l'àmbit de la representació política. A més, no és cap secret que els nacionalistes que hi ha a UM que puguin ser homologables a la resta que existeixen a d'altres partits són més aviat pocs. L'altre partit nacionalista amb representació, el PSM, ha fet la coalició d'esquerres amb EU i Els Verds, i és prou conegut que sempre s'ha negat en rodó a cap acord estratègic, ni tan sols electoral, amb UM. Per tant les possibilitats que el tercer espai ideològic, el nacionalista, s'uneixi en un sol cos orgànic queden reduïdes a les que fora d'aquests dos partits se puguin explorar. Altra cosa és que el PSM vulgui signar el manifest per la unió nacionalista -que queda com a conclusió del fòrum de debat celebrat a Palma-, la qual cosa no és contradictòria amb la seva aposta per l'eix exclusiu esquerra-dreta. Al cap i a la fi és el que ha fet sempre.

L'actual crida d'una cinquantena de persones a «corregir» el que consideren «excessiva fragmentació» del nacionalisme no és res de nou. L'any 1976 el PSI -antecedent parcial del PSM-, que era un partit d'esquerres i nacionalista, no acceptà la unió nacionalista que proposava Josep Melià i Pericàs, i optà per consolidar l'eix dreta-esquerra en fer coalició electoral amb el PSP de Tierno Galván. El dretanisme nacionalista s'uní en el que es digué la Unió Autonomista (UA), la qual rebé un fort correctiu a les primeres eleccions, de 1977. El PSI també, però manco. Mentre que els esquerrans aconseguiren sobreviure -convertint-se en el PSM de Mallorca i de Menorca- els de dreta nacionalista s'esvaïren. UA desaparegué i Melià, abans d'entrar a Unió del Centre Democràtic, anuncià que impulsaria una plataforma de reflexió i debat nacionalista amb l'objectiu d'unir tots els nacionalistes per «superar» la dicotomia esquerra-dreta ja que, al seu parer, la qüestió fonamental a defensar era el nacionalisme el qual havia de ser el tercer espai front als altres dos eixos ideològics. Féu algun acte, aquella plataforma, però ben aviat no se'n sabé res més. Debats i reflexions d'aquests sovintejaren llavors, al llarg dels darrers quasi trenta anys. Ja dic, no és res de nou el que se proposava la setmana passada a Palma.

Si s'observa els qui fan l'actual crida a la invenció del nou-vell tercer espai i se compara amb els que acompanyaven en la mateixa il·lusió Melià fa quasi tres dècades, és fàcil detectar un paral·lelisme. Són expolítics, sovint derrotats. O grups tan minoritaris que mai no han assolit ni assoliran representació. És lògic que explorin les possibilitats d'entendre's. Tampoc no seria la primera vegada. Tanmateix, per molta fantasia que hi posin, al marge de PSM i d'UM no hi ha res. I aquest dos mai no s'entendran. Podran col·laborar puntualment en contra del PP, per ventura, com ja ho han fet en el passat, però mai no s'uniran. Existiren possibilitats, però no volgueren explorar-les. Cap dels dos. I en política rara vegada el tren passa dues vegades. Més encara en un àmbit com el nacionalisme, el qual està en declivi des de fa molt de temps. De fet, tant PSM com UM han entès que l'espai ideològic que comparteixen, i pel control polític del qual han pugnat sempre, ha entrat ja en la fase de declivi inexorable. Per això el PSM ha optat per tornar a ser més d'esquerres, pactant amb EU-Verds per intentar mantenir la representació a través de la coalició. I per això UM vira cap a intentar sobreviure amb un missatge que passa per la dreta al PP en qüestions socials i excitant la xenofòbia. Tots dos són nacionalistes, sí, però cadascun a la seva manera i, sobretot, un és de dreta i l'altre d'esquerra. Com sempre. És lògic que els cercles nacionalistes que no se senten còmodes ni amb el PSM ni amb UM fantasiegin amb el mític espai ideològic unit políticament. Com sempre. Però la política no se fa amb fantasies sinó amb la realitat la qual significa eleccions, vot i representació assolida. La resta, debat i reflexió teòrica. Com sempre.

Miquel Payeras. Periodista

Diari de Balears : 04/12/06