Bernat Joan i Marí
Veient la nombrosa concurrència a la reunió de la gent d'Eivissa pel Canvi (independents, més EU, ENE i ERC) del municipi de Sant Josep de sa Talaia, no es pot respirar més que optimisme. És evident, d'una banda, que Eivissa pel Canvi encara constitueix un projecte molt tendre, i que haurà de solidificar-se i assentar-se convenientment. Però no és menys obvi que els sectors més dinàmics de la societat eivissenca hi han posat moltes esperances. I seria molt lamentable que es veiessin defraudades.
El panorama polític eivissenc pot afavorir un resultat bo o molt bo per a la nova entesa política, especialment si tenim en compte la situació en què es troben les altres dues formacions polítiques amb possibilitats de treure representació que concorreran a les eleccions del proper maig de 2007. D'una banda, hi tenim un Partit Popular que ha tancat files, sòlid com a partit, però divorciat d'amplis sectors de la societat eivissenca que fins ara li havien donat suport. Per concórrer a les eleccions amb unes certes garanties el PP no té més remei que tancar files. I així ho ha fet, perquè, matemàticament, la cosa no els pot funcionar d'altra manera. Però els dirigents populars saben perfectament que la seua actuació, a Eivissa, durant aquesta legislatura, necessàriament els ha de passar factura. Des de molts punts de vista, si el PP repetís resultats hom podria estar preocupat per la capacitat de reacció i per la coherència envers els propis interessos de la societat eivissenca en el seu conjunt.
De l'altra, hi tenim la postura erràtica del Partit Socialista, que, finalment, veurà com els seus candidats són nomenats per Madrid a instàncies de Palma. Pensem que en Francesc Antich s'hi juga molt, en els resultats d'Eivissa. I, segons pareix, per primera vegada, des de Mallorca, algú és conscient d'aquesta circumstància. Malauradament, a Mallorca ha semblat, tot sovent, que el resultat de Mallorca era el de Balears, quan Eivissa, Formentera i Menorca poden ser decisives (i, de fet, ho han sét no fa gaire). Ara, emperò, Francesc Antich, preocupat per una possible debacle socialista a Eivissa, ha agafat cartes en l'assumpte i mira de fer els possibles per arreglar-ho tant com es pugui. Tal vegada s'haurà acabat que Mallorca sigui igual a Balears, tant als mitjans de comunicació com a les instàncies polítiques de Palma
En qualsevol cas, a la gent d'Eivissa pel Canvi els interessa que el Partit Socialista tregui un resultat suficientment bo com per, sumat al propi, treure la majoria absoluta al Partit Popular. Crec que això també interessa a una majoria de la societat eivissenca, tot i que aquesta majoria, segons com vagin les coses, si no hi ha pacte entre tots, es podria veure estroncada pels imperatius de la Llei d'Hont. Ha passat diverses vegades, que, a les illes Pitiüses, una minoria s'ha imposat a la majoria per mor de la divisió de l'esquerra i aquesta sacrosanta llei afavoridora del bipartidisme a ultrança. Eivissa pel Canvi ha d'articular, a partir d'ara, grups sòlids, a cadascun dels municipis, que constitueixin la base d'un futur èxit electoral. L'energia social existeix: Eivissa ha canviat prou, a causa dels conflictes provocats per l'arrogància de la dreta governant, i per l'evidència de la prevaricació de bona part dels seus membres (a favor dels seus propis sectors, naturalment). Ara hi ha més gent que mai que vol un canvi en profunditat, i això s'ha demostrat clarament en les grans mobilitzacions que hi ha hagut a la nostra illa, les més destacades de la seua Història.
La gent també existeix: una bona combinació de gent nova i gent amb trajectòria política, de gent de partit i gent independent (o no afiliada), d'aparell i de societat civil ha de ser la clau perquè aquesta força, aquesta energia social es pugui traduir en projectes sòlids, en vots i, per tant, en representació política.
I, finalment, també es produeix -i això sempre anima- una concomitància amb Formentera. Ja s'ha presentat públicament Gent per Formentera, que ha posat la por al cos, n'estic convençut, al conjunt de forces polítiques de la pitiüsa del sud.
Tot plegat són bons auguris: ara només cal generositat, intel·ligència, capacitat de sacrifici, bona preparació, ganes de feina i flexibilitat per poder convertir-los, per maig de l'any vinent, en possibilitats tangibles de governar millor aquestes illes nostres.
Bernat Joan i Marí. Eurodiputat d'ERC
Diari de Balears06/10/06
Pactes per sumar
És molt important evitar que, a Mallorca, les pròximes eleccions -especialment pel que fa al Consell i al Parlament de les Balears- esdevenguin cosa de dos partits, precisament dels dos partits espanyols amb més representació. El fet que els partits més votats a les Balears coincideixin amb els més votats a Espanya demostra que les Illes encara no som una comunitat autònoma. De fet només Catalunya i Euskadi presenten el perfil d'autèntiques comunitats autònomes, i Galícia i Canàries s'hi assemblen lleugerament. Tota la resta, pel que fa a l'estructura de partits polítics, són (som, per desgràcia) Espanya pura.
A Mallorca, se surt d'aquest perfil Unió Mallorquina, que tot apunta que es pot mantenir en una posició similar a l'actual després de les eleccions del 2007. I podria formar-se quelcom amb perfil propi a l'esquerra de l'espectre polític. Però, perquè això efectivament es produeixi cal voluntat, generositat i amplitud de mires.
Supòs que ningú pot tenir dubtes sobre el fet que qui signa aquest paper i el partit en el qual milita són pactistes: vàrem fer el primer pacte ampli progressista, nacionalista i ecologista a Eivissa l'any 96 i portàrem na Pilar Costa al senat; vàrem contribuir a articular el Pacte Progressista que va guanyar les eleccions del 99; vàrem repetir pacte per a la legislatura següent i ens va guanyar el PP; vàrem entendre'ns amb PSM-ENE, EU i Els Verds i ens batérem -sense èxit- per entrar a les Corts espanyoles; arribàrem a un acord amb Eusko Alkartasuna i amb la resta de forces sobiranistes progressistes d'arreu de l'Estat i vàrem encapçalar la llista al Parlament europeu (i aconseguírem l'escó); estam col·laborant activament amb tothom -de partit o no- que treballa per articular el projecte d'Eivissa pel Canvi... No crec que ningú ens pugui criticar per tancats, contraris als pactes o enrocats en les nostres pròpies posicions.
Un pacte a Mallorca, des del meu punt de vista, s'ha de bastir sobre diversos eixos fonamentals: el sobiranisme polític, les polítiques socials progressistes i la defensa del medi ambient. Si un d'aquests eixos queda coix, el pacte també queda coix.
Tenint en compte la composició de les forces nacionalistes, progressistes i ecologistes de Mallorca, enteníem, des de bon principi, que hi havia d'haver un acord tàctic previ entre les dues forces sobiranistes: PSM i Esquerra Republicana. Una vegada trellat aquest acord bàsic, s'havia d'establir la negociació amb Esquerra Unida. Per fer aquest plantejament, partíem del supòsit que tenim més coses en comú el PSM i Esquerra Republicana que no cap d'aquestes dues forces i Esquerra Unida. Però ens vàrem equivocar: es va fer primer una aliança tàctica entre PSM i EU i, tot seguit, ens vengueren a oferir algunes engrunes a Esquerra Republicana. Pel camí, el PSM hi va perdre els primers llençols, entre aquells sectors que preferien un pacte amb accent nacional més que no un pacte situat al cantó més esquerrà de l'espectre polític. Abans, havien perdut mig aixovar Els Verds, avui dia engolits per EU i liquidats com a projecte polític autònom. Tot plegat ens reafirma en la convicció que el camí més coherent i productiu hauria estat el que nosaltres proposàvem.
Ara tenim un PSM afeblit, una escissió -l'Entesa- que ha aparegut a l'espectre polític mallorquí, un partit polític desaparegut i un que mira de surar com pot aferrant-se al bloc i, encara, un altre que mira d'articular nous acords. Tot plegat és massa complicat, per poder concórrer a les eleccions amb la força necessària.
Els pactes, evidentment, s'han de fer per sumar. En el seu moment, el Bloque Nacionalista Galego (al qual ens hem referit moltes vegades des d'aquest mateix mitjà, sempre mostrant-lo com a exemple positiu) va sumar més del que hauria sumat el conjunt dels partits que el varen integrar. Una experiència com la del Bloque, emperò, aquí és impensable. Beiras, militant del partit més petit del bloc, en va ser el líder capdavanter. A Mallorca, les coses van per suposades quotes, que pretenen ajustar-se a una realitat pretèrita, ja prou canviada. Un altre exemple reeixit, dins unes coordenades polítiques diferents, és el de Coalició Canària. També s'hi integren diferents forces polítiques insularistes que han constituït una formació potent i amb incidència suficient com per governar aquell arxipèlag. Han sumat tot el que hi podien sumar
I ara, sense dolentia, només una qüestió per a bons observadors: què tenen en comú el Bloque Nacionalista Galego i Coalició Canària? Què tenen en comú que els diferenciï del Bloc de Mallorca? Afegim-hi, encara, una segona pregunta: el BNG i CC haurien estat possibles, amb IU a dins? Té sentit, el suïcidi del PSM només per fer surar Esquerra Unida?
Bernat Joan i Marí. Eurodiputat d'ERC
Diari de Balears15/10/06
La cita amb les urnes de maig de l'any que ve té quelcom de crepuscular no només per a Jaume Matas i Francesc Antich. D'ells dos, només en quedarà un de viu, políticament, perquè el perdedor haurà acabat la seva carrera política. Tanmateix no són els únics que van a la cita amb el seu destí. També el nacionalisme. El qual mai no s'havia presentat a un procés electoral amb tanta separació, amb tants de dubtes i tanta incertesa davant del futur .
