Palma: bullit a l'esquerra del PSOE

Diversos factors estan fent bullir les candidatures a l'esquerra del PSOE, tant la del bloc (PSM-EU-Verds) com la potencial d'ERC i exrenovadors del PSM, els rumors, així com als independents que donaven suport a la coalició de tots aquests partits.

En primer lloc, insistents rumors asseguren que finalment Eberhard Grosske no serà el candidat de la coalició a l'ajuntament de Palma. Que serà substituït per algú altre del seu partit o, per ventura, per una persona independent i fins i tot -els entusiastes d'aquesta segona opció- ja se fan córrer noms, com el d'una execologista reconvertida en líder veïnal. Ja ho veurem. Queda encara temps per saber com se canalitza el sistema de confecció de candidatures de la coalició. La qual no serà fàcil. A la necessitat legal -autonòmica- d'establir l'alternança home-dona, se li uneix l'estètica convicció de fer el mateix a les principals llistes municipals, Palma entre les quals. A banda, s'han de preveure els compartiments per a cada partit a cada candidatura, compensant d'alguna manera la preeminència d'uns a una llista amb la dels altres a una altra. Per si no fos prou complicat, si s'aprova la reforma de l'Estatut hi haurà doble llista electoral -consell i parlament- a cada illa, amb la qual cosa la distribució d'optants a càrrecs per la coalició se faria molt més complicada. Tanmateix, ningú no se pot enganyar: el que importa de la coalició a Palma és si Grosske sí o si Grosske no. Res no és igual, segons el cas.

Una eventual rectificació de Grosske com a número u de l'aliança progressista a Palma obriria nous escenaris. La previsió teòrica, i raonable, que la coalició d'esquerres pugui fer tres diputats a Mallorca i tres o quatre regidors a Palma -la qual és assumida per les direccions dels tres partits: PSM, EU i Verds- requereix de confeccionar les llistes electorals el més potents possibles. La qual cosa només se pot assolir si s'actua amb lògica. Per exemple, que EU posàs a Manuel Cámara entre els llocs de sortida -inclòs amb rebots al Consell- al Parlament no seria lògic perquè deixaria en molt lloc el PSM, i no crec que faci falta argumentar-ho, disminuiria potencial conjunt i, pel contrari, incrementaria molt la probabilitat de risc de perdre més vots que no de sumar-ne. Doncs bé, a Palma més o manco és el mateix, però a la inversa. Si Grosske no hi va, és impossible mantenir l'expectativa. Sí, és ver que la persona no és tan important com el partit, i tot això que se sol dir. Però se digui el que sigui no existeix cap alternativa possible a Grosske a Palma. Ni de lluny cap altre possible número u assegura els tres regidors, i no parlem ja dels quatre.

Per altra banda, els dirigents d'ERC que han fet com si negociassin amb PSM i EU-Verds la integració a la coalició, asseguren que els nervis en el PSM són creixents i que ben aviat se podrà visualitzar la sangria que suposa per aquest partit fer la coalició. La cita crucial seria el congrés palmesà del PSM, al marge del qual però més o manco coincidint en el temps se podria visualitzar la força també a Palma del exrenovadors, ara més propers a ERC. La qual cosa conduiria a la possibilitat real de fer una candidatura nacionalista a Palma formada -d'una manera o d'altra- pels independentistes i pels exrenovadors, potser sota liderat d'una persona coneguda dins els ambients solidaris i activistes de base que suposaria per a la coalició PSM-EU-Verds sense Grosske una competència directa molt important, amb aparença letal fins i tot.

També pel sector d'independents que donaven suport a la creació de la coalició hi podria haver moviments de tensió. Com se sap, aquest independents pressionaren fort ferm el PSM perquè se fes la coalició, donant sempre per fet que ERC s'hi incorporaria. Ara, amb ERC i, sobretot, si aquest partit amb els exrenovadors fessin una candidatura nacionalista, soberanista i progressista a Palma, amb directe competència amb la de bloc, situaria l'inicial grup d'independents procoalicionistes front a un probable trencament...

Passi el que passi en cada un dels aspectes, ho haurem de saber aviat. Durant el mes que comença, d'aquí a uns dies, tot haurà d'estar solucionat. I aleshores sabrem què en queda amb cara i ulls a Palma, d'aquest bullit a l'esquerra del PSOE.

Miquel Payeras. Periodista

Diari de Balears
27/09/06

S'HA PRESENTAT EL BLOC PER MALLORCA

Avui a les 11 hores, al local d’Els Verds, s’han presentat les bases del Bloc per Mallorca, que ha estrenat logotip. Biel Barceló i Joana Lluïsa Mascaró, del PSM, Eberhard Grosske i Miquel Àngel Llauger, d’Alternativa, i Antoni Bennàssar, com a independent, han donat a conèixer els tres eixos de feina de la coalició: la sostenibilitat nacional, la sostenibilitat social i la sostenibilitat mediambiental, concretats en un compromís amb el país, amb el progrés i amb el futur. Els portaveus han fet una crida a la integració de tothom dins el nou projecte.

25 de setembre 2006

http://www.plataformaprogressistes.com/

Raons per a l'esperança

Miquel Rosselló

Cada final d'estiu, des de l'any 2003, escric a aquest Diari un article de reflexió política. Decidit a continuar aquest costum, enguany abordaré algunes percepcions meves sobre les properes eleccions autonòmiques i municipals a celebrar d'aquí a nou mesos.

Els que crèiem que aquestes Illes necessiten altres polítiques, necessiten un canvi de bon de veres, pensem que hi ha raons per a l'esperança. A hores d'ara els resultats electorals de l'any que ve estan molt oberts. Qualsevol resultat és possible, però insisteixo, hi ha raons per confiar en un canvi.

Les polítiques de la coalició dretana PP-UM, responen clarament als interessos de sectors socials econòmicament poderosos i en detriment dels interessos de la ciutadania en general. En l'urbanisme allò que prima són els grans negocis especulatius encara que suposi un creixement totalment insostenible que ens porta a la destrucció del territori. En les polítiques socials és allà on més es nota la defensa dels interessos privats, suport a l'ensenyament i sanitat privades, creació de residències igualment privades i altres. Tota absència de política que es pugui nomenar cultural, abandó del patrimoni històric i arqueològic, atemptat a la nostra llengua. La reaparició amb força de les polítiques clientelars i de la corrupció, tant a Ajuntaments, com al Consell i al Govern. Un nivell d'endeutament públic mai vist, amb una IB3 que a més d'estar al servei del PP, fa malbé la nostra llengua i s'haurà gastat 90 milions d'euros en un any, dels 30 que inicialment s'havien anunciat. Són cada cop més els sectors de la societat que es mostren farts d'aquestes polítiques i que miren amb bons ulls els temps del Pacte de Progrés.

En resposta a tot això han anat apareixent mobilitzacions ciutadanes encapçalades per Plataformes diverses. A Eivissa aquestes mobilitzacions han aconseguit un nivell de lluita mai vist a aquesta illa. La Plataforma Salvem Mallorca va recollir 34.000 signatures per una Iniciativa Legislativa Popular en defensa del territori, i continua lluitant, així com un munt de Plataformes per objectius concrets basta esmentar Salvem la Real. Sus Mallorca ha començat des dels pobles una important mobilització en defensa de la nostra llengua i la nostra cultura. La societat civil organitzada i mobilitzada és una bona raó per a l'esperança.

Les forces polítiques d'esquerra també donen la impressió que creuen possible un canvi i es preparen de la millor forma possible. El PSOE ja ha nomenat els seus candidats, dirigeix la seva activitat en conquerir vots al centre i com sembla que quasi tothom, confia en «l'efecte Zapatero». El PSM, amb no pocs esforços, ha apostat clarament per la fórmula que millor afavoreix el canvi, és a dir, unir el nacionalisme i l'esquerra transformadora en una sola oferta electoral. Esquerra Unida i Els Verds han convertit la seva experiència conjuntural de coalició en un projecte roig i verd estratègic i amb vocació de permanència, constituint Alternativa, aquesta dóna suport a una coalició preelectoral amb les forces nacionalistes.

L'aparició d'una Plataforma de ciutadans i ciutadanes demanant la constitució d'un Bloc progressista que aglutini el nacionalisme, l'ecologisme, i l'esquerra transformadora, que aconsegueix prop d'un miler de signatures, i mostra la voluntat de participar en un procés polític d'aquestes característiques, és una altra de les raons per a l'esperança.

La constitució d'una coalició preelectoral per a les eleccions autonòmiques i a determinats municipis entre el PSM i Alternativa.Esquerra Unida-Els Verds, és hores d'ara un fet inqüestionable i de per si molt important. Tots esperem i desitgem que ERC acabi optant per un projecte col·lectiu que pot ser decisiu per derrotar la dreta front a un legítim projecte partidari.

Ara bé, és encara molt més important el fet que aquesta coalició neix com a primera passa d'un projecte estratègic comú de l'esquerra verda i el nacionalisme, perquè així ho volen no tan sols el PSM i Alternativa sinó bona part del miler de persones que donen suport a la Plataforma per un Bloc Progressista. Es tracta doncs, de començar a caminar cap un Bloc per Mallorca que aglutini les forces polítiques del nacionalisme i l'esquerra alternativa que ho desitgin, i a moltes persones que per ara no han pres partit però creuen en un projecte d'aquestes característiques. Un Bloc per Mallorca que suposi una oferta política, social i electoral nascuda a les Illes i per fer política a les nostres Illes, i amb voluntat de representar l'electorat d'esquerra illenc que no es sent identificat amb el socialisme espanyol. Un Bloc amb vocació de Govern.

I no és menys important, la voluntat d'aquells que impulsen aquest projecte, que aquest estigui obert a la participació de tothom que ho vulgui des del principi. No pot ésser un projecte només de partits polítics i molt manco de les seves direccions. Ha d'ésser un projecte obert a la col·laboració i la participació de tots aquells que se sentin identificats amb ell. El Bloc serà allò que vulguin els seus components, o no serà. Per començar cal fer molt participatiu el procés de constitució de la coalició electoral, tant en l'elaboració de programes, com de llistes, com d'estratègies electorals.

Són moltes, doncs, les raons per a l'esperança en un canvi. Però no cal subvalorar l'existència de moltes raons perquè les coses quedin com estan. Tot dependrà de la voluntat i la feina d'aquests mesos d'aquells i aquelles que desitjam un canvi. És el moment de fer un nou esforç per salvar Mallorca. La nostra illa no pot suportar quatre anys més de destrucció del seu territori, de la seva llengua i cultura, i de desinterès pels seus ciutadans i ciutadanes. L'esforç val la pena. Ànim!

Miquel Rosselló, portaveu parlamentari d'Esquerra Unida-Els Verds

Diari de Balears
21/09/06

L'aposta d'ERC

La direcció d'ERC decidí, el passat divendres a la nit, recomanar a l'assemblea del proper 7 d'octubre rebutjar l'oferta d'integrar-se a la coalició d'esquerra que estan fent PSM i EU-Verds. Ja veurem què passa finalment. En res no convé mai passar l'arada davant del bou, i manco en política a on les coses canvien a velocitat supersònica. Però a pesar de la natural reserva, a hores d'ara tot indica que finalment ERC no entrarà a la coalició. Seria una decisió lògica perquè les diferències d'ERC amb PSM-EU-Verds són moltes: d'ideologia per una banda i per l'altra d'estratègies no ja diferents sinó enfrontades.

ERC és un partit estrictament nacionalista, catalanista i que té en aquesta definició ideològica clara el seu segell, si no únic, sí gairebé exclusiu. Com sol explicar a vegades Joan Lladó, ERC no pot tenir res a fer en una coalició que serà d'esquerres però no nacionalista. Té raó. Val, s'ho dirà, la coalició, nacionalista. Però és per a consum intern del PSM: així la direcció intenta desviar l'atenció dels militants intranquils. Tanmateix, els mateixos dirigents que durant el juny parlaven de la coalició «progressista», sense més afegitó, són els que reconeixen que el PSM no tenia futur si no feia aquesta operació. I en què consisteix l'operació, si no és deixar de ser una oferta exclusivament nacionalista? D'això se tracta. La qual cosa, per altra banda, és del tot natural per les raons a bastament comentades en d'altres articles: el nacionalisme no té res a fer a Balears i el fracàs del PSM és absolut, així que per seguir fent política amb representació només ho pot fer a través d'allò que encara funciona: una esquerra complementària del PSOE, tal i com era l'originària voluntat del PSM el 1977 que en absolut se podia dir només nacionalista (significativament se presentà a les eleccions amb un partit d'àmbit nacional, espanyol). Ara bé, sent lògica la passa feta pel PSM, que ho és, no implica que la suma d'un nacionalista i dos no nacionalistes faci un tot nacionalista. Mai és així i encara manco en aquest cas. Hauria de ser ociós argumentar-ho, però no ho és. El ciutadà que voti la coalició d'esquerres a Palma ho farà a una llista encapçalada per Eberhard Grosske, que se'n va anar del PSM el 1980 perquè la seva opció de retornar al PSM la condició de partit sobretot d'esquerra -a més d'haver-hi nacionalistes- va perdre davant la del nacionalisme com a segell més important. I Grosske no ha canviat d'ideologia. Que a més votarà, aquest ciutadà, a qualcú de la llista que serà nacionalista? Sí, però el que compta és que cap oferta nacionalista no presenta un cap de llista a la capital que no només no és nacionalista, sinó que històricament ha protagonitzat un episodi com el comentat. Existeixen moltes d'altres raons per les quals la coalició serà d'esquerra però no nacionalista, tot i que hi haurà nacionalistes en el seu si, però aquesta és de tal magnitud que enfosqueix les demés. Per tant, la diferència ideològica és molta, tot i que no decisiva per explicar el rebuig possible per part d'ERC.

El que sí és decisiu és la confrontació estratègica. En efecte, el xoc estratègic amb PSM-EU-Verds és l'única esperança que té ERC de ser un partit amb cara i ulls a Balears, superant l'estadi actual d'exclusiu interès mediàtic. Acostant-se als ex del PSM intenta fer el màxim mal possible a la coalició, ja que la seva aposta estratègica -que comparteixen amb els exrenovadors- no se troba en el resultat en escons a les eleccions de l'any vinent -i sí que ho és, això, per PSM-EU-Verds- sinó que són la primera passa per a la creació del mític espai nacionalista amb el qual el PSM, com és obvi, ja ha deixat de creure. ERC necessita xuclar-li cada vot que pugui, confiant que l'enquesta de la qual disposa se converteixi en realitat -a grans trets: tendria entorn del 2'5%- per poder disputar llavors l'hegemonia de l'espai nacionalista a UM. Ja que -segons el dit estudi- en fracassar UM a Palma, és lògic pensar que se pugui obrir l'escletxa per la unió entre exrenovadors del PSM i excrítics d'UM que, amb aquest partit a l'oposició o amb el PP, formaria un hipotètic suc que només ERC el podria posar potencialment en bull. L'aposta és arriscada, però té una lògica aclaparadora des del punt de vista d'ERC que no valora les eleccions d'igual manera que PSM-EU-Verds.

Miquel Payeras. Periodista.
Diari de Balears
20/09/06

ERC i les eleccions de 2007

MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

Molt aviat ERC haurà de decidir de forma definitiva què fa en relació amb la coalició electoral EU-PSM. En referència al bloc d'esquerra nacionalista i la pèrdua de les sigles per tal d'iniciar la creació d'una nova força política illenca, ERC ja ha dit per activa i per passiva que no hi està d'acord. Joan Lladó explicà que un partit amb setanta anys d'història al darrere no es vol autosuicidar així, per les bones. Pert tant, en referència a l'entrada al futur bloc, EU-PSM ja saben que no poden comptar amb ERC.

El dilema per a ERC és un altre: concretar, sense esperar més, ja que les eleccions s'apropen a marxes forçades, les condicions de participació en l'acord electoral amb el PSM, els Verds de Llauger i EU.

L'acord electoral no és fàcil, malgrat que finalment els problemes trobin una solució adequada, perquè Joan Lladó i la direcció dels sobiranistes han declarat en nombroses ocasions que no volen fer de comparsa d'Esquerra Unida. I ho han repetit no una, sinó cada vegada que parlen de les eleccions de 2007.

El fracàs de la coalició d'EU-Verds amb la desintegració d'un projecte ecologista independent, la tragèdia personal i política de Margalida Rosselló, sembla que han estat exemples decisius en el camí de fer tot el possible per no repetir les mateixes passes que han portat a l'absorció dels Verds per part d'EU o a la neutralització política d'altres organitzacions en vies d'absorció. Tampoc no els convenç gaire el paper actual del PSM, el qual, malgrat que no ho diguin públicament, consideren amb poc marge de maniobra en relació a l'experiència en aquests afers que tenen els homes de Grosske i Miquel Rosselló

ERC juga fort en les negociacions amb els seus hipotètics socis de coalició. Els militants d'ERC saben a la perfecció que no poden badar, ja que mai en la història de la formació han tengut una ocasió tan favorable per al seu propi desenvolupament orgànic. Recordem que ERC superà en vots Esquerra Unida en les europees i a molts d'indrets de Palma. Malgrat que les altres organitzacions no donin gaire importància a les europees, els independentistes sí que les tenen ben presents. Talment com tenen present que en aquests moments ERC disposa de més diputats a Madrid que els seguidors de Llamazares, sempre en crisi i a punt d'esdevenir extraparlamentaris si no tenguessin el suport actiu del PSOE. Mentre el partit de Grosske només té cinc diputats al Congrés espanyol, ERC en disposa de vuit. Convé recodar-ho.

ERC sempre ha dit i repetit que no vol ser comparsa d'EU, i això vol dir anar a les eleccions en igualtat de condicions amb tot el que això comporta. Res de conformar-se amb un parell de cadiretes per a cobrar i callar davant les iniciatives polítiques dels excarrillistes i afins. Aquest és el trist paper que han vist fer als Verds de Margalida Rosselló i que ells no volen repetir. Com hem escrit una mica més amunt, malgrat ERC no sigui partidària del bloc sí que vol fer una coalició amb PSM-EU. Saben que anant en pla d'igualtat poden obtenir importants guanys polítics per a la seva formació. Per això mai no s'han tancat a les possibilitats d'acords i en aquests moments són a l'espera dels oferiments que en aquesta línia els puguin fer els futurs socis de la coalició electoral.

Per altra banda, tampoc tenen por de restar per uns anys lluny de la gestió del règim, ja que mai han deixat de banda la construcció del partit que, en pocs mesos, ha passat de tenir dos locals oberts a les Illes a tenir-ne deu, i cinc més que s'obriran properament a pobles on fins ara no tenien ni militants ni implantació, i on EU no en té ni n'ha tengut mai. S'ha de tenir en compte que un dels fets que més ha contribuït a augmentar el nombre de simpatitzants i militants d'ERC ha estat la crisi galopant del PSM esdevenguda després del darrer congrés, quan decidiren fer un bloc amb EU.

En les fileres d'ERC hi regna un optimisme sà i amb bons fonaments. La difícil conjuntura en què es troben PSM i EU, aquesta darrera ja propera a l'extraparlamentarisme més total i absolut, fa que el paper de Joan Lladó i Bernat Joan esdevengui d'una importància cabdal tant per a la supervivència dels grups abans esmentats com per a la possible construcció d'una autèntica força sobiranista a les Illes sense empelts ni afegits de partits d'obediència estatal.

El Dia/El Mundo

19/09/96

PSM y EU-Verds mantienen su oferta de Bloc a ERC, al que ofrecen un puesto de salida en el Consell

M. GOÑI. PALMA.

PSM y EU-Els Verds lamentan que la dirección de ERC-Illes piense defender ante su militancia, reunida en asamblea, el rechazo a la integración en el Bloc. Tanto Biel Barceló, secretario general del PSM, como Miquel Àngel Llauger, coordinador de Alternativa EU-Els Verds, consideran que "se ha hecho una oferta razonable y generosa: dar un puesto de salida en la lista al Consell de Mallorca no está mal para un partido que no tiene representación institucional". Según explicaron, habían trasladado a Esquerra su disposición a reservarles la tercera o cuarta posición en la lista de la institución insular y la sexta en la del Parlament.

Para ERC, que exigía "un trato de igualdad", la propuesta resulta insuficiente porque considera que su partido tiene hoy más calado y fortaleza que en las pasadas elecciones autonómicas y municipales. Por otra parte, subrayan el riesgo de confiar en la lista separada al Consell, que sólo se hará si el Estatut se aprueba antes de las próximas elecciones.

Tanto Llauger como Barceló consideran que la negativa de ERC a participar en el Bloc "beneficia al PP", al restar eficacia electoral a la izquierda, repartida en múltiples opciones, frente a la derecha única, aglutinada en torno al PP. No obstante, ambos reiteraron su interés en "mantener las puertas abiertas" para la participación de ERC en el Bloc. Sus militantes han sido convocados para el próximo 7 de octubre. Ellos tendrán la última palabra. De momento, la dirección está por el no y por explorar alianzas con los escindidos del PSM, de Entesa per Mallorca.

Diario de Mallorca

19/09/06

Barceló, únic aspirant a liderar el Bloc i Ramon es perfila per a Palma

La nacionalista també podria encapçalar una possible llista al Consell

J.TORRES.Palma.

El secretari general del PSM, Biel Barceló, és l'únic aspirant a liderar la candidatura autonòmica del PSM i, si no hi ha sorpreses -demà es tanca el termini de presentació de candidatures-, serà ell qui encapçalarà la proposta de la futura coalició preelectoral amb Esquerra Unida-Els Verds, que popularment és coneguda com a Bloc.

L'altre actiu que vol potenciar el PSM amb vista a les properes eleccions de 2007 és Nanda Ramon, que ja va encapçalar la candidatura de la coalició Progressistes -PSM, EU, EV i ERC- a les passades generals de 2004. Ara per ara, es perfila com a candidata dels nacionalistes a Palma.

Amb tot, el futur de Ramon no està tan clar com el de Barceló perquè la seva posició a les llistes depèn de més variables. Per un costat, el pacte amb EU-EV a Ciutat comportaria, probablement, que ella no lideràs la candidatura municipal; per l'altre, tampoc no es descarta que pugui ser la número u d'una hipotètica candidatura del Bloc al Consell de Mallorca. El PSM lideraria aquesta llista amb un candidat diferent al del Parlament. Abans s'hauria d'aprovar l'Estatut d'Autonomia que permet les llistes separades.

De moment, l'agrupació del PSM de Palma ha convocat el seu congrés per al proper 30 de setembre i la ponència política que es posarà a debat incorpora una clara referència a la possibilitat de fer un Bloc a nivell municipal. En aquest congrés, l'actual portaveu municipal dels nacionalistes, Tomeu Carrió, serà elegit secretari general, però no necessàriament hauria de ser ell el candidat.

Els noms que més sonen ara mateix per integrar les candidatures al Parlament i al Consell són els de Joana Lluïsa Mascaró, Antoni Alorda i Biel Vicens. Els nacionalistes també pretenen col·locar independents en aquestes dues candidatures i a la municipal de Palma.
Pel que fa al procés d'elecció de Barceló, un cop demà acabi el termini de presentació de candidatures es convocarà una executiva el dos d'octubre i un Consell de Direcció Política dia cinc, que haurà de proclamar el candidat. Per al sis d'octubre es preveu el sus de la precampanya del PSM, que coincideix amb un acte d'aniversari del partit.

Diari de Balears

17/09/06

La dirección de ERC instará a su asamblea a no sumarse al Bloc

Esquerra busca acuerdos con Entesa per Mallorca, los escindidos del PSM

MARISA GOÑI. PALMA.

La dirección de ERC-Illes propondrá el próximo 7 de octubre a la militancia reunida en asamblea no sumarse al Bloc y buscar otras alianzas, con grupos como los escindidos del PSM agrupados en torno a la Entesa per Mallorca, o bien acudir en solitario, si no prospera el entendimiento. Con UM, "está totalmente descartado".

"Hemos visto inmovilismo. No un movimiento integrador hacia un objetivo de confluencia. Lo que se visualiza es un acuerdo de cúpulas", declaró el presidente de ERC, Joan Lladó. La decisión de renunciar a la oferta del Bloc se adoptó en la reunión mantenida el viernes entre los 17 miembros de la ejecutiva y los 10 presidentes de las agrupaciones locales. Según expuso Lladó, a ERC le ofrecían la sexta posición en la lista del Parlament, reservándose el PSM las posiciones 1, 2 y 5 y EU-Els Verds, la 3 y 4. Es decir, ambos partidos preteden asegurar su actual representación parlamentaria por Mallorca. También le ofrecían el número cuatro en la lista al Consell, algo que tampoco satisfacía a ERC porque todavía no se sabe si el Estatut, que incluye las listas separadas a la Cámara y a los Consells, estará aprobado antes de los próximos comicios. "Quieren mantener la presentación de 2003, lo que dejaría a ERC como un convidado de piedra. Para adaptarse a la realidad, no se puede partir de la situación de 2003. En las últimas europeas sacamos más votos que IU y en las próximas autonómicas nos presentaremos a más municipios", aseguró Lladó. A su juicio, "el PSM debería haber sido el más interesado en que ERC tuviera peso para reforzar la posición soberanista.

De momento, el único municipio de Mallorca donde se presentará el Bloc con todos sus pretendidos ingredientes es en Felanitx, con Nicolau Barceló al frente. En Capdepera, hay posibilidades para un entendimiento entre ERC y EU-Els Verds. Esquerra también confía en que prosperen las negociaciones con los Independents de Binissalem. En Eivissa, el PSOE se presenta en solitario y está por ver si el resto de partidos de izquierda configuran una sola opción. En Menorca, PSM y Els Verds han llegado a un acuerdo, en el que no participa EU.

Diario de Mallorca

17/09/06

Esquerra proposarà als seus no anar al Bloc si PSM i EU-EV no fan un gest

Els republicans decidiran definitivament en assemblea el set d'octubre

J.TORRES.

Palma.La direcció d'Esquerra Republicana a les Illes proposarà als seus militants no entrar a formar part de la coalició preelectoral amb el PSM i Esquerra Unida-Els Verds si aquestes dues formacions no mouen fitxa i «faciliten» la seva «integració». Els afiliats republicans es reuniran en assemblea el proper set d'octubre per decidir, definitivament, si entren o no al Bloc. L'Executiva d'Esquerra Republicana -ampliada amb els presidents locals- es reuní ahir a Palma per analitzar l'evolució de les negociacions mantengudes amb PSM i EU-EV i convocar l'assemblea on es prendrà la decisió definitiva.

Els republicans consideren que l'«immobilisme» del PSM i EU-EV dificulta la seva «integració» en la coalició i «si no canvien afavoriran el bipartidisme i el PP». La proposta que s'ha fet a ERC comportaria que el PSM ocupàs les dues primeres places de la llista al Parlament, EU-EV les dues següents i el PSM la cinquena. D'aquesta manera, les dues formacions aspirarien com a molt a mantenir els resultats actuals. Per a ERC seria el sisè lloc i una plaça de sortida a una hipotètica llista al Consell, possiblement la quarta.

Aquesta oferta no satisfa les aspiracions d'Esquerra i la formació considera que les negociacions han quedat «molt lluny» de les expectatives fixades. Per això, considera que fins a l'assemblea del proper set d'octubre PSM i EU-EV haurien de fer un «esforç» per garantir-los una major presència institucional.

Al mateix temps, els republicans no descarten obrir altres vies de negociació, amb Entesa per Mallorca per exemple, el partit fundat per exmilitants del PSM que abandonaren la formació nacionalista després que aquesta apostàs pel Bloc en el darrer congrés. De fet, dirigents d'Esquerra -entre ells el seu secretari general, Joan Puigcercós- ja s'han vist amb exmilitants del PSM aquest mateix estiu.

Diari de Balears

16/09/06

La decisió d'ERC

Miquel A. Maria

Aquesta setmana expira el termini que ERC-Mallorca s'ha fixat per decidir la seva participació en el projecte de bloc nacionalista i progressista, junt amb PSM, Alternativa-EU-Verds i una plataforma de més de 600 persones. Si el proper dia 15 aquests altres partits no han acceptat les condicions d'ERC (a saber: tracte d'igual a igual entre totes les forces polítiques i, per tant, el tercer lloc a cada llista electoral), les bases d'ERC tindran fins a final de mes per pronunciar-se a favor o en contra d'afegir-se al bloc en unes altres condicions.

Es tracta, certament, d'una decisió important. Sortosament han quedat enrere les discussions estèrils sobre la presència d'ERC a Mallorca, sovint plantejades en termes de legitimitat. No, em sembla que aquest debat avui està fora de lloc. Malgrat que els seus resultats electorals la mantenen com una força extraparlamentària i extramunicipal a tot Mallorca, no es tracta d'una aventura conjuntural, sinó una realitat consolidada, que respon a la voluntat i el compromís d'una part del nacionalisme mallorquí. Tenen raó les veus que des d'ERC-Mallorca han reclamat que cap partit no pot atribuir-se de manera exclusivista la representació de tot el nacionalisme a Mallorca. I tanmateix, l'afortunada superació del debat legitimista, no exclou -més aviat actualitza- la qüestió realment important: ERC ha de decidir què vol aportar, i com ho vol fer, a la societat i a la política mallorquines. Bé, en realitat això ho han de decidir sempre i a cada moment totes les forces polítiques. I hi ha dues maneres d'afrontar la qüestió: una, prioritzant el servei a la societat i al país, fins i tot a costa de sacrificis per a la pròpia organització

L'altra, posant per davant els legítims interessos de partit, orientant l'estratègia cap a l'afirmació de la pròpia organització. I hi ha vegades que aquesta decisió esdevé peremptòria, dramàtica, quan allò que està en joc és, gairebé, la supervivència d'un país o, si més no, d'un model determinat de país, de política i de societat. I aquesta és la situació en què es troba Mallorca avui. L'actual legislatura ha comportat una destrucció en termes de territori, de llengua, d'identitat, d'equitat social, i de sostenibilitat en tots els àmbits, que sols de pensar en la possibilitat que això perduri quatre anys més fa tremolar el menys poruc. Bona part de la societat mallorquina, conscient d'aquesta situació d'emergència nacional, reclama des de fa temps que els partits nacionalistes i d'esquerres sumin els seus esforços per aconseguir la derrota del PP, condició absolutament indispensable per plantejar qualsevol projecte de reconstrucció

El projecte de bloc nacionalista i progressista sorgeix com a resposta pragmàtica a aquesta demanda social. De moment, alguns dels seus eventuals socis ja han decidit aparcar les seves diferències, i sumar per guanyar. I ha estat, no ho oblidem, una decisió difícil, traumàtica en el cas del PSM, perquè una part de la seva militància no ha donat suport a aquesta opció estratègica.

Ara és el moment d'ERC. La seva aportació és necessària i convenient. Les seves idees, la seva feina, la seva gent, poden convertir-se en un element constitutiu i fonamental d'aquest nou projecte que vol ser el bloc. A la seva militància, a les seves bases, els correspon decidir si fan un gest que pot resultar decisiu per aconseguir allò que més necessitam en aquests moments: derrotar el PP. Deixau-me posar una hipòtesi tràgica: imaginem que, finalment, ERC rebutja participar en la construcció del bloc nacionalista i progressista, que es presenta en solitari a les eleccions, i que aconsegueix tres mil vots. Ara, imaginau que el PP aconsegueix la majoria absoluta per tan sols un diputat d'avantatge, i que si els tres mil vots d'ERC s'haguessin sumat al bloc, el PP hauria perdut la majoria absoluta. Us ho imaginau? Jo sí, i no voldria estar dins la pell dels militants d'ERC. Vaja, no sabria com ho he d'explicar als meus fills.

Miquel A. Maria. Professor

Diari de Balears

12/09/06

Comunicat: la Plataforma pel Bloc apel.la a la responsabilitat dels partits perquè tanquin un acord

La Plataforma per un Bloc Progressista vol manifestar la seva satisfacció per la declaració política per un Bloc Nacional i d’Esquerres presentada a començament del passat mes d’agost a partir de les aportacions del PSM, Alternativa EU-EV i ERC. En la nostra opinió, aquesta declaració ha permès constatar que els punts en comú entre aquestes forces són molts més importants que les diferències i que, per tant, és perfectament possible articular per a les pròximes eleccions un bloc o coalició que sigui el punt de trobada del nacionalisme progressista, l'esquerra transformadora, l'ecologisme polític i l'independentisme d'esquerres. A més a més, durant els darrers mesos, s’ha pogut comprovar que existeix una forta demanda social a favor de la unitat que va molt més enllà de la militància d’aquests partits i que inclou centenars de persones sense filiació política que volen contribuir a fer possible aquest gran projecte. En definitiva, la proposta del Bloc ha permès recuperar la il.lusió col.lectiva de que és possible aconseguir un canvi polític a les Illes Balears la pròxima primavera.

Per aquest motiu, i davant les notícies aparegudes entorn a les dificultats sorgides recentment per tancar un acord, volem fer una crida a la responsabilitat dels militants i dirigents d’aquests partits. En la nostra opinió, seria molt preocupant que alguna força política quedàs al marge del Bloc per qüestions que no tenen res a veure amb diferències programàtiques. Els interessos de cada partit són ben legítims, però totes les forces que es reclamen de la tradició de l’esquerra sobirana i ecologista han de ser capaces de posar el país per damunt de tot. Tots tenim ben present la imatge de la derrota del Pacte de Progrés a les eleccions del 2003 a causa de la divisió de l’esquerra a l’illa d’Eivissa. Quatre anys més de govern del PP, amb les seves polítiques de depredació territorial, marginació de la nostra llengua i cultura, exclusió social i atac als serveis públics, posarien greument en perill el futur de les Illes Balears. Ara és el moment que les tres forces que participaren en l’elaboració de la declaració per un Bloc Nacional i d’Esquerres –i fins i tot d’altres que s’han creat amb posterioritat, com Entesa per Mallorca– actuin amb actuin amb generositat, sentit de país i seny. Cal fer entre tots un darrer esforç per evitar una dispersió del vot que només aniria en benefici de l’actual majoria electoral conservadora.

Palma, 6 de setembre del 2006

Plataforma per un Bloc Progressista