¿Partido, Bloque o Priorato?

El diputado socialista (y ex aspirante no reconocido a la Alcaldía de Palma) Celestí Alomar lleva cada día una barba más frondosa. De seguir así, en poco tiempo recuperará la imagen que lucía hace 30 años, cuando fue uno de los fundadores del PSI, partido que luego pasó a llamarse PSM y que, de aquí a unos meses, quizá se llame Bloque Progresista Balear o Bloque Nacionalista y Progresista o algo por el estilo. En la sede del todavía PSM se conserva una página de este periódico en que se da cuenta del nacimiento del partido. Ayer, en los pasillos del Parlament, Alomar mostró a Pere Sampol su interés en conseguir una copoa de esa página.

Antich y Grosske

Muchos cargos políticos de otros partidos han pasado por el PSM. Si parece una sociedad secreta. Uno de ellos, el socialista Francesc Antich. A su paso por este partido, Antich coincidió con Eberhard Grosske, actual portavoz de EU en Cort y candidato de Alternativa (y también del Bloque, si la operación sale bien) a la Alcaldía de Palma en 2007. Antich llegó al PSM cuando Grosske ya se iba: un congreso celebrado en Algaida puso fin a la aventura pesemera de Grosske.

En el Temple

Alomar, Anrich, Grosske. Todos ellos en el mismo partido. Embarcados en la misma aventura. El PSM es un partido importante. La referencia a la película del momento (y al libro que inspiró, el "Código Da Vinci") se hace obligada. ¿Oculta ese partido una gran revelación para la historia de Balears? ¿Partit Socialista de Mallorca (PSM) o una suerte de Priorato de Sión (PDS) donde un grupo de personas de épocas diferentes se juramentan para conservar un gran secreto? Sólo con decir que una de las sedes del PSM se ubicó en la Plaza del Temple de Palma ya es como para excitar la imaginación de cualquiera

¿Y si no hubiera Bloque?

Que esa es la otra pregunta. ¿Y si después de todo no hubiera Bloque? ¿Y si (por ejemplo) a ERC le diera por carodrovitear en Balears y se frustrara la última esperanza de la izquierda para conseguir un cambio de Gobierno en las Islas? Cualquier cosa puede pasar. Matas y el PP, mientras tanto, eufóricos.

La Mirada
Torres Blasco

Ultima Hora
31/05/06

Jaque al PP

Medio PSM lanza la mayor amenaza a la mayoría absoluta del PP en las elecciones de 2007

La decisión del PSM de hacer coalición con EU-Verds y posiblemente ERC en las elecciones autonómicas del año que viene en Mallorca cambia radicalmente el panorama político. Empezando por el propio partido desencadenante del huracán que ha certificado su ruptura. Es lo que tiene tomar una decisión crucial a deshora: el sector perdedor, el renovador, está ya más fuera que dentro. No obstante la crisis, si al final hay coalición - todavía no existe - lo que contará serán las siglas unidas, que son las que tienen arrastre. Y una eventual pérdida de votos por el ámbito nacionalista no impedirá el efecto agrupador porque concentrará - que no necesariamente sumará - los sufragios a la izquierda del PSOE. Debido a la forma de distribuir escaños (la Ley d'Hondt), la coalición hace imposible la desaparición de los 5 diputados por Mallorca que ahora tienen PSM y EU-Verdes por separado. Cuando de haberse mantenido cada uno por su lado hubiera sido probable. O al menos una pérdida mucho mayor que yendo juntos. Refuerza el análisis el resultado que obtuvo la misma alianza en las elecciones generales de 2004 en Mallorca: un 8,85 de los votos. Por muy diferentes comicios que sean, que lo son, como poco la unión podrá consolidar 3 escaños. A los que se sumará el menorquín de PSM-Verdes y, tal vez, uno por Ibiza si se hace la misma alianza local. Resultando un grupo parlamentario de izquierda de 4 ó 5 escaños, sin el cual no habrá ninguna mayoría alternativa al PP

Entre 1976 y 1977 el entonces PSI (Partido Socialista de las Islas) fue presa de los intentos de absorción del PSOE. En 1977, tras varias fugas de fundadores hacia el socialismo, adoptó el nombre de PSM, inventándose el nacionalismo orgánico moderno en Mallorca y Baleares. Pretendió así romper el eje ideológico izquierda-derecha, y en su lugar crear el nacionalismo-centralismo. En 1980, el sector más izquierdista, liderado por Eberhard Grosske, se fue antes de ser expulsado. Lo que son las cosas: 26 años más tarde Grosske encabezará al PSM en el Ayuntamiento de Palma. Ideológicamente, la decisión del PSM supone renunciar al sueño nacionalista fundador.

Para el PP la coalición izquierdista es la peor noticia posible. Porque hace muy improbable - por la matemática electoral - su mayoría absoluta en Palma, en Mallorca y - junto al seguro retroceso en Ibiza - en Baleares. A PSOE y UM, por otro lado, les evapora la estrategia de gobernar juntos sin PSM ni EU-Verdes. Los socialistas deberán atender ahora a este flanco que daban por casi muerto; mientras que UM, si supiera leer bien lo acontecido, quizá ... bueno, esto será tema de otro dia

La Pasarela
Miquel Payeras
Ultima Hora
30/05/06

El alcalde de Santa Eugènia responde al PSM disolviendo el partido en su pueblo

Mateu Crespí, que renunció el domingo a ser candidato al Govern en 2007, se pasa al Grupo Mixto

TORRES BLASCO-E.BALLESTEROS

El PSM inició ayer su proceso de disolución en Santa Eugènia (1.379 habitantes) y anunció que presentará una candidatura independiente a las elecciones municipales del próximo año. El alcalde del municipio y sus cuatro ediles se ha pasado al grupo Mixto sin avisar a la nueva dirección del partido. El hecho no tendría excesiva importancia a no ser porque el alcalde de Santa Eugènia es Mateu Crespi, hasta el pasado dimingo candidato del PSM a las elecciones autonómicas. Biel Barceló, secretario general, consideró «ináudito el hecho». Según los calculos de Barceló no serán más de cinco o seis las agrupaciones donde pueden producirse movimientos de este tipo. Mañana se reunirá la ejecutiva del PSM. Antes de conocer lo ocurrido en Santa Eugènia (y a la espera de lo que ocurrirá en Vilafranca, controlada Jaume Sansó), la nueva dirección estaba intentando que todos los cargos del partido que han anunciado su renuncia, incluido el portavoz parlamentario Pere Sampol (que lo hizo antes de saber el resultado del congreso), continuén en sus puestos hasta las elecciones del próximo año.

Biel Barceló, elegido el domingo secretario general, ha convocado mañana la primera reunión de la Ejecutiva. Barceló tiene previsto reunirse hoy mismo con Pere Muñoz para convencerle de que siga en el Consistorio de Palma aunque ya haya decidido no ser candidato. También se reunirá con Bárbara Bujosa, consellera insular de Mallorca por el PSM y, hasta el pasado domingo, secretaria de Organización. Bujosa aún no ha decidido «nada» sobre su constinuidad, o no, en el Consell. Al igual que Caterina Canyelles y Maria Costa (edil de Cort que también ha presentado su dimisión), Bujosa se había alineado con el sector del partido contrario al «Bloque» y a la coalición con Alternativa (EU, Verds e independientes) y ERC.

«Aún no he tomado ninguna decisión sobre mi futuro en el Consell», dijo ayer Bujosa a Ultima Hora. El otro representante del PSM en el Consell es Antoni Alorda, pero este último está alineado con los ganadores del Congreso, igual que Pere Sampol. Sampol no parece decidido a reconsiderar su marcha.

Ultima Hora

31/05/06

Sampol dejará el Parlament tras el Debate del Estado de la Comunidad

Los planes del portavoz del PSM en el Parlament, Pere Sampol, de abandonar su cargo siguen adelante a pesar del giro que ha tomado la situación del partido tras el 18 Congreso celebrado este fin de semana. Concretamente, dejará el Parlament después del Debate sobre el Estado de la Comunidad, que se celebra a principios de octubre.

Sampol dijo buscar con su dimisión «facilitar el entendimiento» de su partido. Sin embargo, desde el sector renovador se interpretó su marcha como una maniobra para desalojar a Mateu Crespí de la candidatura al Govern.

Por otra parte, las reacciones de descontento con el resultado del 18 Congreso no sólo se han registrado entre los cargos del partido, sino que también han llegado a las bases. Según pudo saber ayer este periódico, al menos una decena de militantes ya han materializado su baja del partido. Otros descontentos esperan a que pase la tormenta y tomarán una decisión dentro de unos días.

El Mundo / El Dia

31/05/06

Mascaró se reunirá con Sansó para convencerle de que no imite a Crespí

Mientras los renovadores huyen en desbandada, los oficialistas tratan de cerrar las heridas como pueden. La recién elegida presidenta de la Ejecutiva del PSM, Joana Lluïsa Mascaró, se reunirá en los próximos días con el que fue, hasta el sábado, el candidato a secretario general del bando renovador, Jaume Sansó. El motivo del encuentro es tratar de llegar a acuerdos y evitar que la agrupación de Vilafranca, que gobierna el municipio, secunde a la de Santa Eugènia y se pase al Grupo Mixto. De no surtir efecto, el PSM habría perdido dos de las alcaldías que ostentaba.

Por su parte, Sansó se reunirá con la agrupación de su municipio para decidir qué rumbo tomar. El alcalde vilafranquer se resiste a adelantar nada y manifestó ayer en declaraciones a este medio que todavía no hay ninguna postura en firme. El encuentro se celebrará durante la próxima semana.

Sansó se retiró de la candidatura a la Secretaría General después de que la propuesta de estrategia política de su oponente, el oficialista Biel Barceló, prosperara durante el Congreso. Tal y como se había comprometido a hacer, cedió la dirección del partido a Barceló.

El Mundo / El Dia

31/05/06

Llauger elogia a Nanda Ramon

... Y LA VISIÓN DE ALTERNATIVA

«Nanda [Ramon] es una buena candidata y en las últimas elecciones demostró su buen entendimiento con el resto de grupos progresistas». El portavoz de Alternativa, Mique Àngel Llauger, elogió ayer a la que se perfila como la favorita para ser la candidata del Bloc nacionalista y progresista, Nanda Ramon.

Sin embargo, más allá de su buena predisposición hacia Ramon, Llauger no quiso manifestarse acerca de quién será el candidato del Bloc, al considerar que es «demasiado pronto» para hacer predicciones. De todos modos, reconoció que apostar por Ramon (PSM) en el Govern y Eberhard Grosske (Alternativa) en Palma es «una posibilidad».

El Mundo / El Dia

31/05/06

Lladó ve el Bloc con «recelo y cautela»

LA VISIÓN DE ERC...

La iniciativa del PSM de crear un Bloc de partidos nacionalistas y progresistas en Mallorca ha sido acogida con ilusión en Alternativa pero con cautela en Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). El presidente de la formación independentista en Baleares, Joan Lladó, dijo ayer en declaraciones a este periódico que ve con «recelo» la situación de división que se ha creado en el PSM tras el 18 Congreso de la formación nacionalista, que ha provocado una grave escisión en el partido. «Es una situación que añade muchas dificultades, porque si el PSM está tocado, el Bloc estará tocado», incidió. Por ello, se mostró partidario de reunirse con el PSM para tratar de encontrar una solución.

El Mundo / El Dia

31/05/06

Crespí disuelve el PSM de Santa Eugènia y se pasa al Grupo Mixto con sus cuatro regidores

ESCISIÓN EN EL PSM / Sigue la crisis

Los 5 ediles se desvinculan del partido y eliminarán la junta local Se presentarán a las elecciones como independientes - Costitx, Alaró, Sóller, Bunyola y Santa Margalida planean desligarse del PSM en 2007

MARIONA CERDÓ

PALMA.-

Los regidores del PSM de Santa Eugènia, con el renovador Mateu Crespí a la cabeza, decidieron ayer desvincularse del partido y gobernar el municipio desde el Grupo Mixto durante el resto de la legislatura. La determinación que han tomado los cinco ediles es una consecuencia directa del desenlace del 18 Congreso del PSM, en el que se decidió refundar el partido y crear una coalición progresista, una solución que desagrada profundamente a los renovadores y que ha provocado una grave escisión en el partido.

La indignación de Crespí con el resultado del Congreso ha llegado tan lejos que no sólo ha renunciado a ser el candidato del partido al Govern tal y como estaba previsto, sino que también ha promovido la disolución de la agrupación del PSM en Santa Eugènia. El alcalde taujà, que ha gobernado el municipio con las siglas del PSM durante 12 años, se reunió ayer con sus cuatro regidores -Rafel Crespí, Maria Magdalena Perelló, Sebastiana Sastre y Joan Carbonell- y decidieron entre todos pasarse al Grupo Mixto.

Además, Crespí celebrará en los próximos días un encuentro con sus militantes y les propondrá la disolución de la agrupación municipal, un extremo que previsiblemente será aceptado por coherencia con la decisión del equipo de gobierno. De cara a las próximas elecciones municipales, la fórmula que se adoptará será la creación de un partido independiente con unas siglas totalmente distintas a las del PSM.

El alcalde y los cuatro ediles se ven incapaces de defender las siglas del PSM cuando el partido está tomando una dirección política en la que no creen. Por este motivo y por coherencia con lo defendido durante el Congreso, consideran que lo más oportuno es pasarse al Grupo Mixto y seguir gobernando el municipio como hasta el momento. Además, Crespí abandonará la Alcaldía el próximo 17 de junio, una decisión que ya tenía tomada antes del Congreso y que no tiene nada que ver con los acontecimientos de los últimos días. Su sustituta será la regidora Maria Magdalena Perelló. Él seguirá como concejal.

Más abandonos

La decisión de los regidores taujans no ha sido aislada. Al menos dos agrupaciones municipales -la de Costitx y la de Santa Margalida- se presentarán a las próximas elecciones como independientes y tres más -Sóller, Alaró, Bunyola y Campos- estudian hacer lo mismo, aunque esperan a contar con la autorización de sus militantes.

El portavoz del PSM en Costitx, Jordi Fiol, explicó en declaraciones a este diario que, a falta de saber lo que dirá la agrupación, su impresión es que se presentarán a los próximos comicios como un partido independiente del PSM. «Estoy muy afectado porque para impulsar el Bloc no hacía falta dejar tantos muertos por el camino», dijo Fiol, a lo que añadió: «El Bloc no es mi proyecto».

El portavoz costitxer también consideró que la crisis interna del PSM se ha leído más en clave del aparato del partido que de las agrupaciones de la part forana. Un punto de vista que comparte el número 1 del PSM de Santa Margalida, Antoni Reus, que explicó a EL MUNDO/El Día de Baleares que se reunirá esta semana con su agrupación para decidir si se desvinculan del PSM en las próximas elecciones o si se presentan como independientes ligados al PSM.

Por su parte, el portavoz del PSM en Sóller, Miquel Gual, reconoció que en su agrupación hay «mucha incomodidad» con la decisión de convertir al PSM en un Bloc. «Si por mí fuera me presentaría a las próximas elecciones como partido independiente, pero no tomaré ninguna decisión sin el apoyo de mi agrupación», indicó.

Alaró, otro de los municipios vinculados a los renovadores, también espera a escuchar la opinión de la agrupación antes de tomar una determinación. El portavoz, Josep Gomila, se reunirá con sus militantes el próximo sábado y les preguntará su punto de vista. Gomila reconoció que su agrupación se posicionó en contra del Bloc durante el Congreso, pero no quiso adelantar cuál va aser la decisión que tomará a partir de ahora. Un posicionamiento muy parecido al que sostienen las agrupaciones de Bunyola, Campos y Muro, que están también descontentas con el resultado del Congreso pero que no quieren tomar ninguna determinación «en caliente

El Mundo / El Dia

31/05/06

El PSM, un extraño partido

ANTONIO ALEMANY DEZCALLAR

La verdad es que el agitado y traumático Congreso del PSM ha tenido un desenlace inesperado, al menos para los que observamos a este partido desde la distancia ideológica y carecemos, por lo tanto, de ciencia pesemelógica. La impresión generalizada -que comparto- es que el PSM, salvo reacción en contrario, ha firmado su sentencia de muerte al diluirse en un magma suficientemente heterogéneo como para que el mantenimiento de la identidad sea fácil. Pero lo que más me ha sorprendido de este harakiri pesemero ha sido el método utilizado, calcado del que utilizó EU para fagocitar a los ingenuos Els Verds, hoy desparecidos, tras la integración, del panorama político balear. Soy de los que piensan que toda esta operación ha sido magistralmente diseñada por los neocomunistas de EU. Lleva la marca de la casa. El quintacolumnista de Els Verds fue Llauger y el quintacolumnista del PSM ha sido ahora Barceló.

El PSM era un partido extraño que me da la impresión se encontraba mal en su piel, tal vez porque no tenía demasiado claro cuál era su piel. Ideológicamente, era un partido catalanista, a mi juicio uno de sus grandes fracasos -del que pienso eran conscientes sus cabezas más inteligentes- ya que incurría en el fatal error de los nacionalistas mallorquines incapaces de crear un nacionalismo autóctono e independiente de Cataluña. Esta acusación de catalanismo más o menos oficial incomodaba a no pocos miembros del PSM, cuya aspiración «transversal» no ocultaban, lo cual planteaba no pocas cuestiones de indentidad catalanista.

Tampoco está claro su izquierdismo, oficializado en la S de sus siglas. Hay muy pocos socialistas en la Part Forana, integrada por pequeños y medianos propietarios con un sentido de la propiedad más bien poco socialista. Este socialismo de boquilla se percibía en los posicionamientos del PSM cuando se rozaban cuestiones que afectaban a la propiedad, por ejemplo la gestión privada de las aguas. O se opinían a cualquier intento socializador o se callaban como muertos. Tampoco su discurso era excesivamente izquierdoso ni, desde luego, progre. Significativamente, en ocasiones se entendían mejor con el PP que con socialistas e izquierdistas de pelajes varios.

El radicalismo dialéctico iba por barrios o por personas, para ser más exactos. Junto a líderes muy prudentes y comedidos -y, por ello, respetados- como Mateu Morro o Sebastià Serra, estaban unas juventudes incendiarias y todos estos epígonos catalanoides que escriben en el Baleares o están en la UIB. A mí me han impresionado mucho los entusiastas aplausos de los congresistas pesemeros a las impresentable palabras del peneuvista Maqueda al afirmar que «el que no se siente nacionalista, no merece vivir». Este lado violento que tiene el PSM es su peor cara. De hecho, prácticamente toda la violencia política que existe en Mallorca -pintadas, insultos, virulencia dialéctica, acogida a simpatizantes de los terroristas vascos, impedimentos violentos de conferencias de adversarios políticos- procede, si no del PSM, de sus aledaños, que las fronteras entre catalanistas nunca están muy claras. Ésta es la peor imagen del PSM. Ya sólo falta que se una con los de Esquerra Republicana de Catalunya para acabar de arreglarlo.

Con todo, el PSM representa a un sector minoritario, pero significativo de la sociedad mallorquina y sólo por ello merece el respeto de todo partido que, además de representativo, acepta las reglas del juego democrático. No estoy seguro de si es buena o mala la que pienso es una desaparición anunciada. De lo que sí estoy seguro es de que prefiero al PSM a Esquerra Republicana de Catalunya, unos sujetos impresentables que, con estas aportaciones de EU y el PSM, ven potenciada su pésima imagen y su nula representatividad. No entiendo qué hace ahí un histórico como Sampol y me imagino que los padres fundadores deben derramar lágrimas por un PSM que fue, que pudo ser otra cosa y que ya no será ni lo que fue ni lo que pudo ser.

El Mundo / El Dia

31/05/06

Vuit agrupacions locals del PSM mediten presentar-se com a independents

Els dos regidors nacionalistes de Palma, Maria Costa i Pere Muñoz, dimitiran

J.TORRES/G.MAS.Palma

Vuit agrupacions locals del PSM mediten la possibilitat de presentar-se en candidatures independents a les eleccions de maig de 2007. Després que el XVIII Congrés de la formació nacionalista optàs aquest cap de setmana per constituir un bloc amb Esquerra Unida i ERC. Les organitzacions municipals del partit que no se senten identificades amb aquesta opció es reuniran aquesta setmana per analitzar quines passes fan.

De moment, el PSM de Sóller, Santa Eugènia, Muro, Alaró, Vilafranca, Bunyola, Felanitx i Algaida han previst reunions durant aquesta setmana en les quals s'estudiarà la possibilitat de desvincular-se del partit. Entre les opcions que plantegen aquestes agrupacions, vinculades al moviment renovador, està la de presentar-se amb l'etiqueta de «Nacionalistes per» i el nom del municipi corresponent. La possibilitat que en alguns ajuntaments els representants del PSM es passin al grup mixt tampoc no és rebutjable. Amb tot, tampoc no es pot descartar que, després d'un procés de reflexió, es mantenguin les sigles PSM. Al marge d'aquestes agrupacions, la de Santa Maria ja havia decidit presentar-se com a independent. D'altres comitès locals, com ara Pollença, sa Pobla, Santa Margalida, Maria, Marratxí, Campos, Son Servera, Sencelles, Capdepera, Manacor, Costitx, Esporles, Santanyí i Llubí també tractaran la problemàtica els pròxims dies en un ambient dividit.

Pel que fa a Palma, l'agrupació seguirà les directrius de la nova direcció, després que la dimissió de Pere Muñoz com a secretari general de Ciutat arrossegui tota la seva executiva. La de Muñoz tampoc no serà l'única renúncia d'un regidor de Cort. Així mateix dimitirà l'altra representant municipal, Maria Costa i, per tant, tot el grup municipal haurà de ser rellevat. Els següents a la candidatura eren Tomeu Carrió i Francesca Rigo. Ni al Parlament balear ni al Consell de Mallorca no es preveuen ara dimissions.

Diari de Balears

30/05/06

Urgències

Alea jacta est que, en boca de l'enyorat Perich, volia dir: si és pel domunt, ja he donat. Ja tenim Bloc i tots els blogs de la contrada fan fum. Hi ha opinions per a tots els gusts i colors. La derrota dePP és el ciment en el qual depositen les esperances molts dels farts de perdre en les urnes, apallissats per la piconadora del 5% de la llei electoral i rematats per gràcia del senyor d'Hont. La dreta és compacta, única i amb una sola veu. L'esquerra: disgregada, plural i amb més veus que formacions, i ja és dir. L'eterna contradicció i la més grossa de les trampes: si es resol i l'esquerra es compacta, s'uneix i disciplina, ser d'esquerres tendrà la gràcia de guanyar. Però qui és d'esquerres per guanyar? Qui és mestre d'escola per ser ric, metge per tenir temps lliure, pare per no fer feina o va en bicicleta per arribar abans? Cadascú tria -o accepta les bromes del destí- i en la seva tria sempre hi van encastades les dues cares de la moneda. Només els immadurs ho volen tot i el millor de cada opció. Emprenya tenir idees i veure com els repentinats que només tenen interessos guanyen les eleccions. Talment emprenya ser un bon investigador i veure com qualsevol especulador amb menys estudis que manies (i d'aquestes: cap) arriba a final de mes sense adonar-se mentre tu t'has de preocupar pel lloguer de la casa. Però hi ha investigadors, malgrat que els sous són baixos i les seguretats inexistents. Hi ha metges, encara que un dia es temen que entre guàrdia i guàrdia els fills s'han fet massa grans. Hi ha pares i mares que tenen fills i afegeixen deures al seu viure mentre escurcen les hores més personals. I tots ells amb dubtes, cíclics o permanents, sense que aquests els facin renegar del que són i creuen.

I ara ens vénen amb la idea que es podrà ser de victorioses esquerres amb la condició d'unificar veus i esforços i deixar de banda certes idees per aconseguir posar-ne en pràctica d'altres. Tot això sona bé. Té una tonada melosa, almanco sobre la partitura. Falta saber com s'organitza l'orquestra. Sabem del cert què passarà si no funciona: les diferents veus emprendran el camí de tornada i de record quedarà el cartell de la inauguració. I si funciona? Si s'aconsegueix una gira llarga, plena de bolos, on quedaran les sensibilitats diferents? El sacrifici és bo pel país, diuen, i jo m'ho crec. Però hauran de ser altres músics, ja fets a l'harmonització obligada de l'orquestra, els que prenguin el necessari relleu. Per a la literatura quedaran les veus díscoles, els matisos d'impossible afinació. Per a la literatura i per al següent cicle, quan retorni el temps de la paciència, de sembrar per recollir, encara que no sigui per a l'actual anyada. Hi ha molta urgència. I de no gaire lluny se senten els udols de les sirenes...

Ferran Aguiló

Diari de Balears
30/05/06

PSM sí, Bloc també

No crec que ningú vagi sortir content de la cloenda del congrés del PSM. Tal i com han reflectit les notícies d'aquests dies, darrere els aplaudiments per l'aprovació de les ponències i per l'elecció de la nova direcció del partit no hi havia l'alegria dels congressos anteriors, no es respirava l'entusiasme d'altres ocasions. De fet, tot el congrés ha estat impregnat d'un aire de gravetat, fins i tot diria de sofriment. Perquè més enllà del lloc on cada militant s'hagi situat en aquest debat, i al marge de les opinions que hagin fet decantar el seu vot en un o altre sentit, tothom era conscient de la transcendència de les decisions que s'han estat prenent durant dos dies. I si a això hi afegim que una part del partit ha optat per autoexcloure's i no prendre part activa en la nova etapa -i esperem que reconsiderin la seva decisió-, el sentiment de pesantor és inevitable. I tanmateix, estic convençut que, malgrat aquest moment difícil, s'inicia un procés de remuntada, i que la valoració de la principal decisió que s'ha pres -liderar la construcció d'un Bloc nacionalista i progressista-, només pot conèixer un increment sostingut i progressiu de suports i adhesions.

Internament, Gabriel Barceló i el seu nou equip han de prioritzar el guariment de les ferides obertes, explicar el nou rumb polític, si cal persona a persona, ser flexibles i generosos per tal que ningú no se senti menystingut. I externament, el missatge que el congrés del PSM envia a la ciutadania és alt i clar: en aquests moments d'indignació col·lectiva pels efectes de l'abassegadora i destructiva majoria absoluta del PP a les Illes Balears, en aquesta situació en què el govern Matas està capolant territori, patrimoni, llengua, identitat i qualitat de vida, la militància del PSM ha volgut escoltar la crida a la unitat d'acció de les forces nacionalistes i progressistes expressada des de sectors ben diversos de la ciutadania, i sobretot des de les entitats i organitzacions de la societat civil més preocupades i actives per promoure un canvi polític. La consegüent decisió -difícil, controvertida, però valenta i ambiciosa- de no presentar-se a les eleccions sota l'incert paraigua de les pròpies sigles sinó de promoure la confluència de sensibilitats i ideologies amb òbvies diferències, però amb moltes més coincidències i objectius compartits, obre una nova etapa no sols en el si del PSM, sinó en el mapa polític de Mallorca i de les Illes Balears, que pot fer trontollar tant la plàcida seguretat del bipartidisme PP-PSOE, com el còmode paper de partit frontissa d'UM.

De fet, no és casual ni innocent que els mitjans de comunicació que, d'una manera més descarada o més subtil, actuen com a altaveus mediàtics dels dos partits majoritaris a les Illes Balears, hagin fustigat amb crueltat la decisió de construir el Bloc nacionalista i progressista. Justament els mitjans i les plomes (no cal dir noms: tots ens coneixem) que d'una manera reiterada i invariable s'han acarnissat amb la ideologia i els objectius del PSM, ara entonen un cínic rèquiem, i profetitzen i lamenten la seva dissolució. No ho trobau descaradament sospitós? No trobau que, en realitat, això presagia l'èxit del revulsiu del Bloc?

Contra els profetes de mals averanys que anuncien dissolucions i defuncions, avui cal dir: PSM sí, Bloc també. Permeteu-me expressar el convenciment que el Bloc serà, precisament, la millor eina per a la consecució dels objectius del PSM, la millor garantia per a la seva continuïtat, la seva obertura, i el seu creixement.

Miquel A. Maria. Professor.

Diari de Balears
30/05/06

Sampol

El desenllaç final del devuitè congrés del PSM du el segell d'un dels seus més veterans dirigents, Pere Sampol, i del nombrós grup d'antics dirigents i militants que han donat suport a l'aposta per Biel Barceló al front de la secretaria general. El lideratge de Sampol ha estat decisiu en el frec a frec dialèctic amb els renovadors i ha decidit la sort final del congrés. El montuïrer no vol que aquesta actitud s'interpreti com un desig de continuar a qualsevol preu en primera línia política. Demana ser inclòs en l'últim lloc de la pròxima llista electoral per defensar amb força l'opció del bloc i després romandre quatre anys fora de les institucions. Però en tot cas, ha demostrat, un cop més, qui és l'home moralment més fort del PSM. Barceló i ell tenen una difícil tasca per endavant en les pròximes setmanes: evitar la disgregació d'una part del partit i integrar-hi els que han perdut el congrés. No serà senzill, especialment a Santa Eugènia, però és factible en altres bandes que han apostat pels renovadors, a pesar que creuen en la unitat del PSM. Entre la gent que dóna suport a Biel Barceló i a Pere Sampol, caigueren molt bé les paraules de Pere Muñoz, fins fa poc candidat a Palma, i la seva crida a la concòrdia i a la col·laboració. Aquest pot ser el camí per tancar les ferides.

Joan Riera. Periodista

Diari de Balears

30/05/06

LA NOVA EXECUTIVA DEL PSM

La nova direcció del PSM està composta per Biel Barceló, secretari general; Joana Lluïsa Mascaró, presidenta; Nanda Ramon, vicesecretària general; Marta Prunés secretària d'organització; Pere Trias, secretari de finances; i Catalina Nicolau, secretària de comunicació. Els vocals són Francesca Vives, Antoni Rodríguez, Xavier Bacigalupe, Sebastià Serra, Bernat Aguiló, Biel Vicens, Toni Noguera, Miquel Oliver, Francesc Aguiló i Tonina Ferrà.

Tribuna Mallorca

29/05/06

El PSM aposta per fer el Bloc

Palma · 29/05/2006

El Congrés del cap de setmana ha pres una decisió: proposar a la resta de partits situats a l’esquerra del PSOE fer un Bloc d’Esquerra Nacional. El debat sobre aquest punt, que marcarà l’estratègia de l’esquerra nacionalista durant els propers anys, ha estat intens i a estones crispat. La participació al debat va ser alta, contràriament al que semblava durant els dies anteriors: el Congrés comptà amb la presència de 315 militants. Els dos candidats a la secretaria general, Jaume Sansó, del sector renovador i partidari de que el PSM es presenti en solitari, i Biel Barceló, del sector oficialista i partidari del Bloc, condicionaren la seva candidatura a la victòria de l’opció que impulsaven. Finalment, es decidí fer Bloc per 28 vots de diferència: 167 a 139. Tal com s’havia acordat, Jaume Sansó anuncià la seva retirada com a candidat a la secretaria general i donà pas a Biel Barceló. Com a notes negatives, destacar que no ha estat possible fer una executiva d’integració i la dimissió dels candidats del PSM a la batlia de Palma i al Parlament, Pere Muñoz i Mateu Crespí, disconformes amb la nova línia del partit. S’obre ara una nova etapa en que la nova direcció haurà d’aplicar mà de metge per refer la unitat interna. Previsiblement durant els propers mesos començaran les negociacions entre els diferents partits situats a l’esquerra del PSOE de cara a fer una coalició l’any 2007.

Tribuna Mallorca

29/05/06

Primeras reflexiones a la apuesta del PSM

ANTONIO TARABINI

El PSM, aunque con una escasa mayoría, ha optado por presentarse conjuntamente con EU-Verds a las próximas elecciones autonómicas. Dicha decisión puede abordarse desde una doble perspectiva. La primera, determinar si la formación de un "bloque" (pendiente todavía de denominación) puede ayudar o no a que se produzca un cambio de mayoría, y por tanto de gobierno, por lo menos en Mallorca. La segunda, valorar si la renuncia del PSM a sus propias siglas en la próxima convocatoria autonómica ( parece que sí van a conservarlas en elecciones municipales) puede significar, y en su caso en qué medida, una progresiva desaparición del PSM de la realidad política mallorquina.

En principio parece positivo todo lo que signifique una concentración de los partidos minoritarios. La suma de sus votos les posibilita superar el listón de mínimos y a su vez no se pierdan los "restos" que con la vigente Ley D´Hont tienden a primar a los partidos mayoritarios. Pero la realidad no siempre confirma la teoría. En primer lugar, los acuerdos preelectorales no siempre significan automáticamente que se sumen los anteriores votos de las formaciones coaligadas. Siempre resta una parte de votantes de tal o cual formación, que no mantienen la fidelidad si tal partido se coaliga previamente con otro. Como contrapartida puede argumentarse, al menos a priori, la capacidad del "bloque" de recoger nuevos votantes procedentes de la abstención o de otros partidos.

Por otra parte, siguen abiertas otras incógnitas difíciles de despejar. Los votantes del PSM, ¿cómo van a decidir su voto? En principio, pueden darse varias hipótesis. Una parte, puede que la más significativa, tienda a votar el "bloque". Pero puede darse otra parte, hoy difícil de cuantificar, que pueda optar por UM. Sin olvidar otro cupo que, desde una perspectiva del voto útil, elija al PSOE. Finalmente ERC, aunque hasta ahora tenga una presencia testimonial entre nosotros, si no se une al "bloque" y se presenta en solitario puede cosechar parte del voto más soberanista del PSM. Sin olvidar la posible tasa de abstención fruto del desencanto.

¿Tal opción puede significar, como piensan algunos de sus militantes, la lenta desaparición de la opción política que representa el PSM? Sería por mi parte un atrevimiento el jugar a profeta. Pero, en cualquier caso, no lo tienen fácil. El motivo es doble. La primera causa es que en el PSM conviven dos "almas". Una cuya sustancia es el nacionalismo, y otra que sin dejar su componente soberanista prima otros contenidos más de tipo ecologista y/o social. Dichas almas, sin duda, pueden convivir.

Pero cuando se produce una cierta crisis interna, como la provocada por la derrota del Pacte de Progrés, cada una de ellas resurge de sus cenizas. La segunda causa, en parte debido a la primera, ha sido el espectáculo caínita interno vivido en los últimos tiempos. Con todo respeto podría parafrasearse aquello de que "éramos pocos y parió la abuela". Posiblemente, en lugar de mirar el futuro para recuperar su espacio político se han enzarzado en buscar a troche y moche causantes (¡no causas, sino personas!) de la derrota.

Aunque yo me sitúe en otra órbita política, pero con un cierto complejo de padre putativo como cofundador del extinto PSI, considero que el PSM cubre un espacio político, más o menos extenso, que no corresponde a UM ni a ERC. Pero, como es comprobable, los vacíos tienden a llenarse por unos o por otros con mayor o menor éxito.

Casi recién tomada la decisión, es imprevisible deducir sus consecuencias. Sin duda la apuesta es arriesgada. Como mínimo deberemos esperar un tiempo para ver y analizar las reacciones de unos y otros, así como comprobar como la digieren sus militantes. Hay quienes piensan que, incluso en política, es necesario correr riesgos para garantizar un posible éxito futuro, y no quedar paralizados como un muermo. El tiempo lo dirá, quitando y dando razones a unos o a otros.

Diario de Mallorca

30/05/06

Sóller, Alaró, Santa Eugènia, Vilafranca y Santa Margalida podrían dejar el Bloc

A.BOSCH. PALMA.

Los renovadores del PSM digerían de mejor o peor manera el resultado del congreso. A partir de hoy empezarán a reunirse las agrupaciones locales para decidir qué opción toman: presentarse con las siglas del PSM o como Bloc en coalición con EU-EV y ERC.

Una posibilidad que para el alcalde de Santa Eugènia, Mateu Crespí, y hasta el domingo candidato del PSM a la Comunidad Autónoma, es "poco seria" e incluso "esquizofrénica". Hoy Crespí y los cinco regidores del PSM en el Ayuntamiento decidirán si continúan o se marchan al grupo mixto.

"Las agrupaciones se reunirán, pero les he pedido que no tengan prisa". Son palabras del alcalde de Vilafranca, Jaume Sansó. Aún tiene que asumir el cambio, pero ayer destacaba la cantidad de llamadas de apoyo recibidas. "En mi pueblo saben que no quiero dar cancha al PP, pero también saben que soy nacionalista". Aún no ha decidido si renunciará. Espera hablarlo con el resto de regidores con los que gobierna con mayoría absoluta.

Quienes de momento no ponen al Bloc en su opción política son los regidores de Santa Margalida, que debatirán si presentarse como independientes, pedir el voto para el PSM o formar una coalición de independientes con el PSM.

En Pollença aseguran que PSM "sólo hay uno". Mañana reflexionarán sobre el congreso, pero por de pronto no tienen "por qué abandonar el barco" porque se consideran "PSM auténticos".

En Sóller, donde el partido tiene tres regidores, se reunirá la agrupación local a finales de semana para decidirlo. Sin embargo, en el congreso de la formación el portavoz solleric, Miquel Gual, ya dijo que no sería el candidato si ganaba la opción del Bloc.

Desde Alaró, donde el PSM tiene dos regidores, su portavoz, Josep Gomila, no quiere hablar aún de qué hará, aunque ya ha avanzado que no ve lógico que una decisión tan trascendente haya salido adelante con un margen tan ajustado.

Diario de Mallorca
30/05/06

ERC ´no está en disposición´ de dar el sí ahora

ERC no está en estos momentos "en disposición de dar un sí" a formar coalición con el PSM y Alternativa EU-EV de cara a las elecciones de 2007, aunque hay "buena" inclinación para ello. Así se pronunció ayer en declaraciones a Efe el presidente del partido en las islas, Joan Lladó. En su opinión, quedan "muchas incógnitas" por resolver, entre otras el objetivo, la dirección, la forma y los equilibrios internos de esa eventual coalición. Lladó no puede olvidar que hace un año y medio ERC propuso al PSM formar una coalición "bilateral ampliable a otras fuerzas de izquierda" que fue rechazada por los nacionalistas "de forma taxativa".

Por su parte, el candidato de Alternativa, Miquel Àngel Llauger, ve con buenos ojos la propuesta de bloque y confía, a pesar de las dificultades, en que el nuevo secretario general del PSM, Gabriel Barceló, actúe como cohesionador" tras las dimisiones.

Desde el PSIB, Francesc Antich insistió que su grupo "no irá coaligado con nadie" en los próximos comicios aunque añadió que ve bien que los partidos hagan un esfuerzo para que ningún voto progresista se pierda. Por último, la presidenta de UM, Maria Antònia Munar, aseguró que con el Bloc "UM queda más en el centro que nunca". En la derecha, y extrema derecha, situó al PP, y en la extrema izquierda, al Bloc.

Diario de Mallorca

30/05/06

El PSM en Cort se queda sin regidores después de la renuncia de Maria Costa

CRISIS NACIONALISTA. VARIAS AGRUPACIONES DE LA PART FORANA TAMBIÉN SE REPLANTEAN SU MILITANCIA

El ex presidente, Jaume Sansó, asegura que se ha acabado con 30 años de partido nacionalista

A.BOSCH/J.CAPO. PALMA.

El grupo del PSM en el ayuntamiento de Palma se queda sin sus dos regidores. El primero fue el portavoz nacionalista, Pere Muñoz, que el domingo presentó su renuncia desde el escenario del congreso del partido. Ayer le siguió su compañera de filas, la regidora Maria Costa. Ninguno de los dos se siente representado por el proyecto de Bloc que resultó ganador en el congreso, por lo que en breve presentarán oficialmente su renuncia. En principio les sustituirían los dos siguientes de la lista: Tomeu Carrió y Paquita Rico, lo que se podría hacer efectivo en septiembre.

Mientras los renovadores van decidiendo cómo afrontar el futuro próximo, el hasta ahora presidente del PSM y alcalde de Vilafranca, Jaume Sansó, asegura que la opción del Bloc ha terminado con 30 años de un partido nacionalista, progresista y ecologista y que "se ha caído en la red del bipartidismo". En su opinión, "el PSM pierde su principal pata, que es la nacionalista", con la incorporación de EU-EV y con la premisa de que hay que situarse a la izquierda del PSOE. "Siempre hemos mostrado nuestra independencia y por eso tenemos alcaldes y regidores".

Segunda baja en Cort

La falta de identificación con el nuevo proyecto es lo que ha llevado a la regidora en Cort, Maria Costa, a seguir los pasos de Pere Muñoz. Ambos se darán de baja del partido y renunciarán al acta de regidor. "Soy concejala del PSM en Palma y represento a los dos sectores", dijo ayer a este periódico, "pero no estoy de acuerdo con la línea política", añadió. La proximidad electoral es determinante. Según Costa, a un año de los comicios no se puede desligar la actividad municipal de la preelectoral. "No me pueden pedir que haga campaña por una cosa en la que no creo", manifestó. Cuando deje el Ayuntamiento, Maria Costa se incorporará a su puesto de funcionaria en el Consell.

Quien no tiene trabajo de momento es el aún portavoz del PSM en Cort, Pere Muñoz, ya que siempre ha estado vinculado al partido con uno u otro cargo. Muñoz explicó ayer que renuncia a ser candidato, al acta de concejal y a la secretaría general del PSM de Palma. "No es inmediato". Pere Muñoz quiere que sea la ejecutiva del PSM, que se reúne el jueves, quien le diga cuándo y cómo puede renunciar. Lo "lógico" sería que la nueva ejecutiva pida que aguante hasta la tercera semana de junio, cuando está previsto que tenga lugar el debate sobre el estado de la ciudad en Cort. "No dejaré tirado al PSM en Palma y no me iré hasta que no haya sustituto", aseguró.

Pero renuncia por una cuestión de "seny". "No nos podemos permitir otra crisis en Palma". En su opinión, "la idea del Bloc no es mala, pero sí precipitada a un año de las elecciones".

Diario de Mallorca

30/05/06

El PSM inicia una etapa muy complicada

Editorial

El PSM acaba de iniciar una nueva etapa que ya ha provocado consecuencias traumáticas. La elección de conformar un bloc para las próximas elecciones y la designación de Biel Barceló como secretario general abren una etapa desconcertante y muy difícil para los nacionalistas. Nada más conocerse el resultado del congreso, el que fuera elegido candidato para la Presidència del Govern, Mateu Crespí, anunció su renuncia a encabezar la lista. Pere Muñoz, candidato del PSM a Palma para las próximas municipales, hizo lo propio, renunció a ser candidato. Además, Muñoz anunció su intención de dejar su cargo de concejal en el Ajuntament de Palma, renuncia que se producirá en los próximos días.

Desde el punto de vista electoral, la apuesta del PSM por un bloc es arriesgada y se produce cuando sólo falta un año para las elecciones. Hay muchas cuestiones que negociar y el tiempo escasea. Además, hay que ver si ebloc dará importantes réditos a los partidos que lo conformarán: PSM, Alternativa Unida-Els Verds y ERC. Resulta difícil de creer que entre todos los partidos puedan obtener más de los siete diputados que ahora mismo suman las formaciones que, teóricamente, integrarán e bloc. Pero hacer previsiones electorales siempre resulta arriesgado y, por encima de todo, los militantes del PSM deben acatar el resultado del congreso, para lo bueno y para lo malo. Por eso resulta muy poco defendible la decisión de Pere Muñoz de abandonar Cort cuando falta un año para acabar la legislatura. Muñoz adquirió un compromiso con los electores y las resoluciones de los congresos deberían ser secundarias. Muñoz tiene todo el derecho del mundo a no querer ser candidato en la nueva etapa política, pero su obligación era continuar al frente del grupo municipal. Su decisión ha sido precipitada y errónea, y además provoca un daño irreparable al PSM en sus aspiraciones municipales. La postura de Mateu Crespí, en cambio, es más defendible y no traerá tantas consecuencias al grupo parlamentario.

Ultima Hora
30/05/06

Dimite una edil de Palma del PSM y en varios municipios se oponen al Bloque

Los comités locales de Vilafranca, Santa Eugènia, Sóller, Muro, Bunyola, Felanitx, Algaida y Alaró se plantean presentarse como independientes

GUILLEM MAS

Al menos ocho agrupaciones locales del PSM meditan la posibilidad de presentarse en candidaturas independientes a las elecciones de mayo de 2007. Después que el XVIII Congreso de la formación nacionalista optase este fin de semana por construir un bloque con Esquerra Unida-Els Verds y ERC, las organizaciones municipales del partido que no se sienten identificadas con esta opción se reunirán esta semana para analizar sus consecuencias. De momento, el PSM de Vilafranca, Santa Eugènia, Algaida, Felanitx, Sóller, Bunyola y Alaró han previsto reuniones durante esta semana donde se estudiará la posibilidad de desvincularse del partido. Entre las opciones que plantean estas agrupaciones, vinculadas al movimiento renovador, está la de presentarse con la etiqueta de «Nacionalistes per» y el nombre del municipio correspondiente. La posibilidad que en algunos ayuntamientos los representantes del PSM se pasen al grupo mixto tampoco es del todo descartable. Al margen de éstas, la de Santa Maria ya había decidido presentarse como independientes. Otros comités locales mantienen su continuidad en la formación nacionalista en el aire. Sería el caso de Pollença, sa Pobla, Santa Margalida, Marratxí, Campos, Porreres, Son Servera, Maria de la Salut, Sencelles, Esporles, Capdepera, Binissalem, Santanyí, Llubí, Manacor, Costitx o Consell que también tratarán la problemática en los próximos días en un ambiente dividido que pueden optar a listas también independientes o independientes coaligadas con el PSM.

Así, como agrupaciones locales fieles a la nueva dirección quedarían Montuïri, Llucmajor, Petra, Campanet e Inca. Los socios de la federación nacionalista del PSM también estudiarán la propuesta de bloque aprobada en el último congreso. La ejecutiva de la Unió d'Independents d'Artà (UIA) tratará hoy su continuidad en la federación al igual que el resto de partidos «satélites» a la formación nacionalista como el Grup Independent de Son Carrió (GISC) y los independientes de Sineu, Puigpunyent y Banyalbufar. Ante estos movimientos, el alcalde de Vilafranca y ex aspirante a la secretaría general por el movimiento renovador, Jaume Sansó, prefirió ayer no realizar declaraciones al respeto. «Estoy muy afectado y prefiero descansar. Me debo a la agrupación local de Vilafranca y juntos decidiremos nuestro futuro de ahora en adelante».

Lo cierto es que ayer ya se registraron las primeras bajas de militantes. Aunque en menor número de lo previsto, se está a la espera de las futuras resoluciones de las agrupaciones locales que sí podrían derivar en múltiples abandonos en caso de aprobarse desvinculaciones al PSM. Así las cosas, el transcurso de estas próximas semanas serán decisivas para el futuro de gran parte de los comités locales nacionalistas de la formación, pero en todo caso hay que tener en cuenta la intervención previsible de la nueva dirección para evitar una sangría. Cabe recordar que en Felanitx ya se ha llegado a un acuerdo con EU-EV para concurrir juntos en las próximas elecciones. Pero, desde el PSM local, se incide en que el pacto establecido se debe más a coincidencias personales y programáticas con el candidato de EU-EV que no con el contenido ideológico general de la formación

Ultima Hora

30/05/06

Nanda Ramon es la favorita para ser la candidata del Bloc al Govern

La renuncia de Mateu Crespí a ser el candidato del PSM en las próximas elecciones autonómicas ha dejado a la que fue su rival en las primarias del partido, Nanda Ramon, el camino abierto para ser la representante de la coalición de izquierdas (Bloc) en los comicios que se avecinan. Según pudo saber ayer este periódico, Ramon es indiscutiblemente la favorita para ocupar la silla que ha dejado vacante Crespí. Y también parece seguro que, por peso electoral, el candidato del Bloc a las autonómicas debe ser del PSM.

De hecho, una de las posibilidades que se barajan es que Alternativa Esquerra Unida-Els Verds ceda al PSM la candidatura al Govern a cambio del cartel electoral del Ayuntamiento de Palma. De esta manera, Nanda Ramon sería la representante del Bloc en las autonómicas y el portavoz de EU-EV en Cort, Eberhard Grosske, aspiraría a la Alcaldía.

Aunque otro de los escenarios que se baraja es que sea el nuevo secretario general del PSM, Biel Barceló, la persona que represente como candidato de la coalición de partidos en Cort. De hecho, ya fue el portavoz del PSM en Palma antes de que Pere Muñoz entrara en juego. Además, el propio Barceló no descartó el domingo ser candidato del Bloc y también aseguró en una entrevista concedida a un medio local que haría todo lo posible para que el 'número 1' de las listas electorales de la coalición de partidos de izquierdas al Govern y Cort fuera del PSM.

El Mundo / El Dia
30/05/06

La 'número 2' de Muñoz también dimite y Crespí planea disolver el partido en Santa Eugènia

ESCISIÓN EN EL PSM / Sigue la sangría

Costa sigue los pasos del portavoz nacionalista en Cort, que anuncia que seguirá en el cargo como máximo hasta septiembre - Los regidores de Vilafranca podrían presentarse a las elecciones como independientes

INDALECIO RIBELLES
MARIONA CERDÓ

PALMA.-

El Grupo municipal del Partido de los Socialistas de Mallorca (PSM) perdió ayer todos sus regidores tras el anuncio de la dimisión de la edil Maria Costa, que tomó esta decisión tras el anuncio de la marcha del portavoz del grupo, Pere Muñoz, en la noche del pasado domingo. Tan solo 24 horas después de que se cerrara el congreso más agitado de la historia del PSM, el gran derrotado del enclave, el sector renovador liderado por Mateu Crespí y Pere Muñoz, ha decidido agrandar la magnitud de derrota en Palma y en la Part Forana.

La tormenta del 18 Congreso del PSM también ha llegado a Santa Eugènia y Vilafranca, donde las agrupaciones municipales del partido nacionalista están dirigidas por los líderes del sector renovador, los alcaldes Mateu Crespí y Jaume Sansó. El primero de ellos se reúne hoy con sus cuatro regidores para decidir si abandonan el PSM para pasarse al Grupo Mixto, un extremo que supondría la disolución del partido en el municipio taujà. El segundo, también celebrará un encuentro con los suyos para dilucidar si se presenta a las elecciones municipales como partido independiente.

En la capital balear, la número dos del partido, Maria Costa decidió poner punto y final a su trayectoria política en el Consistorio y seguir los pasos de Pere Muñoz, que ya anunció el pasado domingo su marcha, que será confirmada el próximo jueves en la reunión que mantendrá la Ejecutiva del partido.

Pasillos de Cort

La marcha de Costa, que corrió como un rumor a lo largo de toda la mañana de ayer en los pasillos de Cort, deja a este partido sin regidores, algo inaudito hasta la fecha en la política municipal. Sin embargo, no sorprendió en absoluto a su nuevo secretario general, Biel Barceló. «Tenía decidido abandonar el cargo antes de final de legislatura pero se han precipitado los acontecimientos», afirmó ayer el nuevo líder de esta formación.

Barceló también aseguró que, aunque está pendiente una próxima reunión con el aún portavoz municipal del partido en Cort, Pere Muñoz, para que reconsidere su marcha, todo apunta a que la decisión de Muñoz es irreversible. «Haré todo lo posible para que dé marcha atrás y reconsidere su decisión», indicó el líder del PSM.

Fuentes internas del partido confirmaron ayer a este periodico que Muñoz podría permanecer en el cargo como máximo hasta septiembre para buscar una solución al problema planteado por la dimisión de los dos ediles del grupo, pero que no llegará hasta el final de legislatura. El problema que se le plentea ahora a Barceló en relación con Palma es que las primeras posiciones de la lista electoral configurada en 2003 por Pere Muñoz están ocupadas por personas afines a sus tesis y contrarias a la propuesta de creación de un bloque nacionalista, que salió triunfante del decimo octavo congreso del partido.

Habrá por tanto que esperar varios días para conocer el nombre de los posibles sustitutos de Muñoz y Costa en el Salón de Plenos de Cort. La salida de Muñoz estaba cantada tras el congreso del pasado fin de semana, que le dio la victoria a un Biel Barceló con el que el propio Muñoz se enfrentó en 2002 para liderar las listas electorales del PSM a la capital balear. En aquella ocasión ganó Muñoz y ahora es Barceló el que le ha devuelto la moneda.

El 18 Congreso del PSM se saldó el domingo con la renuncia en bloque de todo el sector renovador, que no sólo se negó a ocupar cargos en la Ejecutiva del partido sino que también desistió de formar parte del cartel electoral del PSM. El que iba a ser candidato al Govern, Mateu Crespí, anunció en un discurso lleno de reproches y sarcasmos que no representaría al partido en los próximos comicios. Lo mismo ocurrió con el hasta ayer candidato del PSM a la Alcaldía de Palma, Pere Muñoz, que también notificó su dimisión como portavoz del partido en Cort.

La razón de la renuncia de los renovadores tiene cuatro letras: Bloc. La decisión tomada el sábado de refundar el partido, crear unas nuevas siglas y poner en marcha una coalición estable con Alternativa y Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) sentó fatal en las filas renovadoras, que se habían opuesto desde el principio a esta propuesta, impulsada por el bando oficialista de la formación nacionalista.

El Mundo / El Dia

30/05/06

Renúncies per a un futur electoral

Editorial

El PSM ha decidit: el nou secretari general, Gabriel Barceló, té l'encàrrec d'impulsar llistes úniques amb la resta de forces progressistes per als comicis de l'any que ve. La decisió s'ha pres en clau electoral. El futur bloc té possibilitats d'obtenir una major representació al Parlament i als ajuntaments. A més, aclareix el panorama polític: hi haurà dues forces estatals (PP i PSOE) i el seu equivalent nacionalista (UM per un costat i el futur bloc, que sumarà possiblement PSM, Alternativa EU-EV i ERC).

Però els riscs que assumeix els PSM són grans. El congrés ha demostrat que continua dividit, i ningú no pot assegurar a hores d'ara la unió entorn del nou projecte. Tot dependrà en bona part de l'habilitat del nou secretari general en les negociacions dins i fora del partit. Menystenir l'opció derrotada des de la direcció seria un error, perquè hi ha gent de gran vàlua. Però qualsevol cosa es pot esperar quan els candidats elegits han dimitit en sentir-se desautoritzats pel congrés.

Passant per alt la dificultat dels pactes amb les altres forces progressistes i les negociacions per al repartiment de les llistes, el secretari general haurà de congriar el vot nacionalista d'esquerres amb un altre d'extracció majoritàriament peninsular, el d'Esquerra Unida. Farà falta molta imaginació per unificar les diferents sensibilitats que hi ha en el bloc.

Tampoc no serà gens fàcil per a la direcció i els militants del PSM compartir la veu pròpia en les institucions ni la influència inqüestionable que el partit ha guanyat en la societat mallorquina des del 1976. Si res ha caracteritzat el PSM en aquests 30 anys és que ha estat un referent més que polític, fins i tot social. És una herència treballada que s'hauria de preservar.

Fa tres anys el PSM aprengué a perdre el poder. Va ser una experiència traumàtica, perquè també va perdre polítics tan rellevants com Pere Sampol, Damià Pons i Mateu Morro. Ara, a més, li ha arribat l'hora d'aprendre a renunciar. Les dificultats es presumeixen extraordinàries, però és en aquestes quan es demostra la consistència dels projectes

Diari de Balears

29/05/06

Barceló: «No negaré que al PSM hi ha divisió però hem de parlar amb tots»

El nou secretari general preveu que la seva proposta de coalició «engresqui» l'electorat progressista

J.TORRES.Palma.

Gabriel Barceló fou elegit ahir secretari general del PSM. Ell serà l'encarregat de gestionar la proposta de constituir un bloc de partits nacionalistes i progressistes que, com a primera passa, concorrerien plegats a les properes eleccions de 2007.

-Esperàveu vèncer?

-No ha estat una sorpresa. A les primàries -eleccions per elegir el candidat- del febrer passat vàrem veure que la diferència de vots podia venir d'una campanya més engrescadora i això és el que ha passat.

-I ara què?

-Ara parlarem amb totes les agrupacions. A nivell intern, no negaré que hi ha divisió i hem de parlar amb tots. Externament, també obrirem converses amb tots els partits i independents per fer un bloc nacionalista i progressista.

-Qui ha de formar aquest bloc?

-Alternativa EU-EV i ERC, a més de persones independents. En l'àmbit municipal, també es pot parlar amb candidatures independents.

-I el PSIB-PSOE?

-És difícil perquè aquest bloc és nacionalista i progressista i ha de defensar el dret d'autodeterminació de les Illes Balears. Veig difícil que el PSOE s'hi sumi però hem de parlar amb ells.

-Els crítics amb el bloc han dit que estarà format per partits d'obediència estatal.

-Quan es constitueixi el bloc es crearà una força autòctona. Això no vol dir que els partits que hi siguin no continuïn mantenint vincles externs. És compatible.

-És una coalició de gent que no creu en els seus propis projectes?

-No. És una demanda social de fa temps i serà percebuda com una proposta engrescadora. L'electorat hi veurà una opció per acabar amb les polítiques conservadores.

-Temeu que hi hagi persones o agrupacions que se'n vagin?

-És possible que hi hagi persones que no acceptin el resultat del congrés i se'n vagin, però esper que no abandonin.

-Sí però els dos candidats, Mateu Crespí i Pere Muñoz, ja han dit que parteixen.

-Parlaré amb ells i intentaré que reconsiderin la seva decisió i continuïn. Si no és possible tendrem una altra feina, cercar un candidat de consens i, si pot ser, sense primàries.

-Els candidats del PSM ja seran candidats per anar al bloc.

-Jo defensaré que els candidats del bloc siguin del PSM.

-Nanda Ramon (PSM) a les autonòmiques i Eberhard Grosske (EU-EV) a Palma?

-És una possibilitat, però n'hi ha d'altres.

-Serà més difícil que la gent del PSM voti EU o que la d'EU voti el PSM?

-Dependrà. Si es fa sense reticències i personalismes no hi haurà problema. Ja es va veure amb Progressistes.

-Vàreu dir que faríeu una executiva d'integració i no l'heu feta.

-He fet tot el que he pogut perquè Jaume Sansó -l'altre candidat a secretari general- hi fos, però no ha estat possible. No hi és el nucli dur dels renovadors però hi ha diverses sensibilitats.

Diari de Balears

29/05/06

El PSM tanca el congrés amb les dimissions dels dos candidats

Mateu Crespí i Pere Muñoz renuncien a encapçalar les llistes al Parlament i a Cort

J. TORRES.Palma.

El divuitè congrés del PSM acabà ahir a Palma amb la proclamació de Biel Barceló com a secretari general i amb la renúncia dels dos candidats del partit, Mateu Crespí al Parlament i Pere Muñoz a Palma. Ambdós no estan d'acord amb l'aposta per un bloc amb altres forces progressistes i nacionalistes. Crespí deixarà també de ser batle de Santa Eugènia -com havia anunciat- i Muñoz de ser regidor de Cort.

La decisió de coalitzar-se amb Esquerra Unida-Els Verds i amb ERC -aprovada per un 53% de la militància- ha evidenciat aquest cap de setmana una forta divisió interna en el PSM. Divisió que podria comportar la fugida de militants i que algunes agrupacions optin per presentar-se a les eleccions municipals de 2007 amb llistes independents. De fet, a Sóller, Muro, Vilafranca, Santa Eugènia o Bunyola ho debatran els propers dies.

Després de fer-se pública l'elecció de la nova Executiva -formada íntegrament per partidaris del Bloc- i que es conegués la proclamació de Barceló com a secretari general amb el 78% del suport dels assistents, els dos candidats electorals del PSM anunciaren la seva renúncia per «coherència».

«No compartesc el projecte», reconegué Muñoz, i «no estic per la cadira», sentencià abans d'anunciar la seva retirada. L'Executiva decidirà quan ha de dimitir de regidor. Crespí, elegit per sorpresa en unes primàries, criticà -sense esmentar-lo- Pere Sampol, recordà que el Bloc s'ha decidit amb els vots del 15% de la militància i, en to irònic, desitjà que tregui 12 diputats.

Barceló, que previsiblement encapçalarà el bloc -tampoc no es descarta que ho faci la candidata perdedora de les primàries, Nanda Ramon- tancà el congrés amb una crida a la unitat i recalcà que el PSM «ni es dissol ni desapareix: s'obre per liderar un projecte polític que faci possible el canvi l'any 2007».

Diari de Balears

28/05/6

Sé que la situación es complicada y que hay gente que será muy difícil recuperar

GABRIEL BARCELÓ / SECRETARIO GENERAL DEL PSM

"El Bloc generará sinergias y el balance será positivo. Mi trabajo es conseguir la máxima unidad"

VIRGINIA EZA. PALMA.

Gabriel Barceló surgió por sorpresa como cabeza del sector oficialista del PSM cuando los renovadores, tras ganar las primarias para el cartel electoral, creían tener todo encauzado. Lo hizo con una propuesta que ya había rechazado la propia dirección del partido con mayoría oficialista: la creación de un Bloc con ERC y EU-EV para las elecciones de 2007. El sábado, los militantes se pronunciaron por mayoría a favor de su opción, provocando no sólo la inmediata renuncia del renovador Jaume Sansó como candidato a la secretaría general, sino también el inicio de movimientos tendentes a abandonar el partido por parte de agrupaciones contrarias al Bloc.

-Sólo hace cuatro meses que los renovadores ganaron las primarias. ¿Qué ha provocado este vuelco?

-Es evidente que en los dos casos la diferencia era mínima. en esas circunstancias, el resultado depende de factores como el de lanzar un mensaje más positivo o enriquecedor o saber plantearlo mejor.

-Su aparición en escena, ¿tenía como objetivo dar la vuelta a las primarias?

-En ningún momento era esa mi intención. Desde el principio dije que quería a mi lado a Mateu Crespí.

-Crespí y Muñoz abandonan.

-Mi trabajo es intentar que no sea así a pesar de todo. Si no lo consigo, ya nos plantearemos qué hacemos. Creo que debieran reconsiderar su postura, pero si no lo hacen el partido debe salir adelante.

-¿Se repetirían las primarias?

-Habrá que buscar el modelo que genere el máximo consenso. Si podemos evitar que haya más de un aspirante.

-¿El Bloc supone el inicio de la disolución del PSM?

-Esa es una interpretación errónea por parte del sector renovador. Lo que se ha acordado es el inicio de conversaciones con otros partidos y ya veremos si eso desemboca para las elecciones de 2007 en la creación del Bloc.

-Ahora mismo, en los corrillos de renovadores, muchos se están replanteando su continuidad en el PSM al entender que este Congreso lo ha dado por finiquitado.

-Soy consciente de que la situación es muy complicada. Sabía, cuando me presente como candidato, que tendría un gran trabajo por delante para recuperar a la gente. Hablaré con cada agrupación y estoy convencido de que todo se encauzará.

-¿Realmente cree que podrá evitar la fuga de los que no quieren pertenecer a un Bloc defendiendo unas siglas distintas al PSM?

-Ya sé que hay gente que será muy difícil de recuperar, pero creo que en otros casos sí será posible. Además, el Bloc generará sinergias para gente que ya estaba cerca del PSM y que entrará con fuerza, por lo que el balance al final será positivo. Mi trabajo ahora será conseguir el máximo de unidad que sea posible en el partido.

-Hace dos años el PSM salió de su Congreso dividido. Ahora, si se concreta el abandono de contrarios al Bloc, saldrá roto. ¿Merecía la pena pagar este precio?

-Un coste así nunca merece la pena. De todos modos, en los partidos hay ciclos y siempre hay gente dispuesta a tirar del carro. Además, aún no sabemos quién se irá si es que se va alguien.

-¿Han valorado el riesgo de que ERC no quiera el Bloc para aglutinar el espacio nacionalista si ustedes se unen sólo a EU-EV?

-Si ERC o cualquiera pretendiera hacer una jugada de ese estilo se equivocaría y el electorado le castigaría. Al PSM el Bloc le refuerza. De todos modos ahora se van a explorar las posibilidades y el resultado se someterá a debate del Consejo de Dirección Política, que tendrá la última palabra.

-Su predisposición a incluir en su Ejecutiva a algún renovador ha fracasado porque todos se han negado.

-No ha sido posible. Me interesaba que entrara Jaume Sansó, porque con él hubieran entrado otros, pero ha dicho que no. Seguiré intentado que Sansó colabore con el PSM aunque no esté en la Ejecutiva.

Diario de Mallorca

29/05/06

EU-EV y ERC, a la espera de cómo se resuelve la crisis

El portavoz de Esquerra Unida-Els Verds, Miquel Rosselló, expresó ayer su "respeto" por el resultado del XVIII congreso del PSM y se puso a "disposición" del partido nacionalista para configurar el Bloc de partidos a la izquierda del PSOE, aunque reconoció que todavía es pronto para entablar negociaciones. "Tenemos que darles tiempo", aseveró.

El presidente de ERC en Balears, Joan Lladó, afirmó que las bases deberán decidir si su formación se integra en una coalición de izquierdas. En cualquier caso, Lladó entiende que la victoria de Barceló implica que las "puertas de un acuerdo con el PSM se vuelven a abrir". No obstante, incide en la falta de unidad interna del PSM: "Todavía queda por dilucidar si se impone el ala soberanista o el de izquierdas

Diario de Mallorca
29/05/06

Crespí y Muñoz dimiten y el PSM sale roto de su Congreso

XVIII CONGRESO DEL PSM. BARCELÓ FUE PROCLAMADO NUEVO LÍDER EN MEDIO DE UNA PROFUNDA CRISIS

Crespí y Muñoz dimiten y el PSM sale roto de su Congreso
El partido se queda sin sus principales candidatos y en los próximos días se esperan bajas de militancia tras la opción del Bloc

V.EZA/M.MANSO. PALMA

La proclamación ayer del oficialista Gabriel Barceló como nuevo secretario general del PSM estuvo lejos de la euforia y precedida de las renuncias de los candidatos más importantes del partido a sólo un año de la elecciones, los renovadores Mateu Crespí, candidato a la Comunidad Autónoma, y Pere Muñoz, candidato a Cort. Ambos lo anunciaron en la clausura del XVIII Congreso del PSM y su retirada supone el inicio de una esperada baja de militantes en los próximos días. Era el punto final de un Congreso que quedó resuelto el sábado cuando ganó la opción defendida por los oficialistas de acudir a las elecciones autonómicas de 2007 en un Bloc junto a ERC y EU-Els Verds.

Muñoz, cuya intervención en la clausura no estaba prevista, subió a la tribuna para anunciar que por "coherencia" renunciaba como candidato,como portavoz del partido en el Ayuntamiento de Palma y como regidor. Tras él, Crespí tomó la palabra para anunciar también su retirada. Al acabar el acto, precisó que incluso su continuidad en el partido está en el aire, ya que es algo que decidirá la agrupación del PSM de Santa Eugenia. Las agrupaciones de Sóller, Vilafranca, María de la Salut, Muro o Santa Margalida figuran entre las que también se replantearán su militancia.

"Todos conocen mi postura sobre la disolución del PSM en un Bloc", dijo Crespí en un discurso en el que transmitió duros mensajes a los oficialistas. Recordó que la candidatura de Barceló y su propuesta de Bloc fue interpretada por algunos como la no asunción por parte de los oficialistas del triunfo de los renovadores en las primarias para elegir al candidato. "Yo no quiero creerme que eso sea así, que alguien pueda querer decir que lo maté (al partido) porque era mio", insinuó.

"Un nuevo partido hay que hacerlo sin hipotecas y yo no quiero ser una hipoteca", dijo tras anunciar su "renuncia a encabezar una candidatura de no sé qué ni de qué partidos" y dejar claro que ahora a los renovadores les quedaba "la libertad de decidir" su futuro

Muñoz, por su parte, resaltó que con sólo el apoyo del "53% de los votos" a favor del Bloc "será un proyecto muy difícil de administrar". Añadió que el podría plantear en Palma "una batalla y confrontación" , pero "no toca eso", si bien, a pesar de asumir "completamente" el resultado del congreso, dejó claro que ese no es su proyecto.

Barceló, quien escuchó a Muñoz y Crespí con una sonrisa, pidió a ambos que no tomaran "decisiones en caliente" y que reconsideraran su decisión No obstante, consideró que el partido "ha de seguir adelante", para lo cual pidió "unidad y fuerza" y acabó con un "Visca el PSM", un partido que "hay que hacer grande para lo cual hay que abrir el proyecto". Esa apertura se concreta en un Bloc "independiente de cualquier partido", que generaría "ilusión" y, a su juicio, no supone la disolución del PSM.

El nuevo secretario general intentó integrar a algún renovador en su ejecutiva sin éxito. El núcleo de la nueva dirección estará formado por Joana Lluisa Mascaró (presidenta), Nanda Ramón (vicesecretaria), Marta Prunés (secretaria de organización) Pere Trías (secretario de Finanzas) y Catalina Nicolau (secretaria de Comunicación). Los invitados asistentes a la clausura se mostraron conscientes de la división. Incluso Felip Puig, dirigente de Convergència Democrática de Cataluña, advirtió al PSM (coaligados en la UE) que según el camino que emprendan, en referencia al Bloc, "difícilmente nos volveremos a encontrar en el futuro". No obstante el mayor aplauso a un invitado se lo ganó el senador del PNV Xavier Maqueda al afirmar que "el que no se siente nacionalista o no quiere a lo suyo, es que no tiene derecho a vivir"

Diario de Mallorca

29/05/06

El congreso del PSM acaba con la renuncia de sus candidatos a las elecciones

La apuesta por el bloque de izquierdas fuerza la dimisión de Mateu Crespí y Pere Muñoz. Biel Barceló, nuevo secretario general del partido

TORRES BLASCO

El congreso del Partit Socialista de Mallorca (PSM) acabó ayer de forma traumática: con la renuncia de sus dos candidatos a las elecciones del próximo año.

La nueva estrategia de los nacionalistas, representada por su nuevo secretario general, Biel Barceló, llevó ayer a Mateu Crespí (elegido candidato hace tres meses por el sistema de primarias) a comunicar su renuncia. Lo mismo hizo el hasta ayer número uno del partido a Palma, Pere Muñoz. Además, también anunció que dejará su asiento de concejal palmesano.

El partido no tiene candidatos para las elecciones y se abre un proceso complejo. De un lado, el PSM impulsará un nueva formación política, al estilo del Bloque Nacionalista Gallego (BNG) y, de otra, iniciará un complicada negociación con otros partidos para elegir candidatos conjuntos.

O el propio Barceló o Nanda Ramón (elegida vicesecretaria del PSM) podrían encabezar la candidatura autonómica del bloque de partidos, según la fórmula que ya probaron en las elecciones generales. En relación a Palma, se abre un abanico de posibilidades que podrían confluir en apoyar a Eberhard Grosske (EU).

Una parte de la militancia no aceptará la nueva estrategia. El propio Barceló admite que puede haber gente que no esté cómoda y que abandone el partido, que, precisamente este año, ha cumplido 30 de su fundación. «Es como si me hubieran arrancadado un brazo», comentó un destacado militante.

La apuesta es arriesgada y tiene detractores también fuera de Balears. Felipe Puig, de Convergència Democràtica de Catalunya, advirtió que según qué tipo de pactos suscribiera el PSM, su partido se iba a distanciar.

El día anterior, el congreso había quedado sentenciado al imponerse la tesis del bloque por 167 votos a favor y 139 en contra. Tal como estaba pactado, el candidato renovador, Jaume Sansó, renunció a optar a la Secretaría General. Sólo se presentó la de Barceló, que logró 169 votos. Ejercieron su voto 217 militantes. Los otros 48 o votaron en blanco o nulo, como forma de protesta.

La ejecutiva de Barceló no incluye a nadie del sector llamado renovador, ya que sus dirigentes se negaron a integrarse. Es más reducida y operativa que la anterior y la presidirá la diputada Joana Lluïsa Mascaró. Nanda Ramón será la vicesecretaria general. El secretario general saliente, Biel Vicens, continuará en la ejecutiva como vocal.

Crespí, al explicar su retirada, alertó contra la posibilidad de «cargarse el partido». Fue muy irónico con Barceló y le deseó suerte en la búsqueda de otro candidato. Muñoz, por su parte, pidió perdón por posibles ofensas, confió en la capacidad de Barceló para «generar consenso» y explicó que «por coherencia personal» renuncia a encabezar un proyecto electoral que ha criticado. Los dos dimisionarios se dirigieron al congreso en presencia de representantes de otros partidos

Ultima Hora

29/05/06

Un invitado del PNV dice que «los que no se sienten nacionalistas no tienen derecho a vivir»

Los militantes del PSM presentes en la sala aplauden a rabiar el discurso del senador nacionalista

«El que no se sienta nacionalista ni quiera a lo suyo no tiene derecho a vivir». El senador del PNV Javier Maqueda eligió estas palabras, que fueron acogidas con aplausos por el público, para cerrar el breve discurso que dio ayer en el 18 Congreso del Partit Socialista de Mallorca (PSM).
Maqueda asistió al evento en calidad de invitado, al igual que representantes de otros partidos como Convergència Democràtica de Catalunya y el Bloque Nacionalista Galego (BNG).

El senador inició su parlamento buscando la complicidad del público. «Las tres veces que he venido al Congreso del PSM me he encontrado con ejecutivas diferentes», ironizó en referencia al constante cambio y a la división interna que vive desde hace varios años este partido nacionalista mallorquín. No en vano, el evento de ayer se saldó con la renuncia de los que iban a ser los candidatos principales de la formación en las próximas elecciones autonómicas, Mateu Crespí y Pere Muñoz, porque no estaban de acuerdo con el resultado del Congreso y con la elección del nuevo secretario general, Biel Barceló.

El Mundo / El Dia

29/05/06

Joana Lluïsa Mascaró sustituye a Sansó en la presidencia del partido

Ante la imposibilidad de constituir una Ejecutiva de integración, el nuevo secretario general, Biel Barceló, compuso la directiva del partido a partir de caras vinculadas claramente al sector oficialista. De entre todas ellas, destaca la diputada Joana Lluïsa Mascaró, que sustituye al renovador Jaume Sansó en la presidencia del partido.

Poco más de 200 militantes votaron la designación de una comisión política permanente compuesta por Mascaró, Nanda Ramón como vicesecretaria general, Marta Prunés al frente de la Secretaría de Organización, Catalina Nicolau como responsable de Comunicación y Pere Trías a cargo de las Finanzas.

El esfuerzo que hizo el anterior secretario general, Biel Vicens, de constituir una Ejecutiva de integración no fue esta vez posible al triunfar la opción política del Bloc.

Los renovadores Jaume Sansó, Bàrbara Bujosa -que hasta ayer era la Secretaria de Organización- y Damià Perelló (Coordinación Sectorial) renunciaron a ocupar cargos en la nueva dirección.

Los vocales elegidos también son oficialistas: Xesc Aguiló, Xavier Becigalupe, Antonina Ferrà, Antoni Noguera, Miquel Oliver, Sebastià Rexach, Antoni Rodríguez, Gabriel Vicens y Xesca Vives.

El Mundo / El Dia

29/05/06

Barceló lamenta las dimisiones pero pide a los militantes que miren «hacia delante»

CONGRESO DEL PSM / Los que llegan

Dice que el abandono de los críticos ha sido una decisión «en caliente» y les pide que recapaciten - «El PSM no desaparece, lidera un nuevo proyecto»

MARIONA CERDÓ

PALMA.-

Las primeras palabras de Biel Barceló como nuevo secretario general fueron para lamentar la decisión de Mateu Crespí y Pere Muñoz de abandonar sus respectivas candidaturas a las próximas elecciones autonómicas. «Es importante no tomar decisiones en caliente, les pido que reconsideren su decisión», dijo el nuevo líder del partido nacionalista durante la intervención que cerró el 18 Congreso del PSM.

«He encajado la noticia con decepción, porque desde el principio eran mis candidatos», diría después en declaraciones a este periódico. «Por eso les pido que lo piensen mejor», añadió. Barceló insistió en que la creación de un Bloc de fuerzas de izquierda no supondrá la desaparición del PSM, tal y como sostienen los renovadores. «El PSM no se disuelve, sino que es capaz de liderar un nuevo proyecto político», sostuvo.

Barceló se mostró partidario, una vez más de generar para 2007 un «amplio espacio electoral capaz de crear adhesiones e ilusión» entre la ciudadanía y «nuevas mayorías nacionalistas y progresistas». «La puesta en marcha del Bloc ha hecho que [Jaume] Matas no haya dormido tan tranquilo como otras noches», sostuvo entre los aplausos de la militancia.

El nuevo líder del PSM dijo después en declaraciones a EL MUNDO/El Día de Baleares que la mejor manera de ganar las próximas elecciones autonómicas es la unión entre los partidos nacionalistas y progresistas. «No hacerlo facilitaría una nueva mayoría del PP», añadió.

Un candidato del PSM

Barceló sostuvo también que el PSM, por peso electoral, debería ser el partido que encabezara el Bloc. En este sentido, también dijo que el candidato de la coalición tendría que ser del PSM, aunque, con el tiempo, matizó, llegará un momento en que «simplemente será el candidato del Bloc».

Barceló fue ayer elegido nuevo secretario general del PSM, aunque su designación ya era evidente desde el sábado, cuando el 53% de la militancia optó por el Bloc frente a la propuesta del renovador Jaume Sansó, que se retiró de la competición por la Secretaría General. Este era el compromiso al que habían llegado ambos líderes durante las semanas anteriores al Congreso: si ganaba el Bloc, Sansó se retiraba y si prosperaba la propuesta de los renovadores, era Barceló el que abandonaba.

El nuevo liderazgo del partido quedó también confirmado por las palabras de Barceló y Sansó en la rueda de prensa posterior a la votación. «Asumo el reto difícil e ilusionador de iniciar esta nueva etapa», aseguró el nuevo cabecilla de los oficialistas y del partido. «El PSM está liderado a partir de hoy por Biel Barceló», confirmó el hasta ayer candidato renovador a la Secretaría General y también alcalde de Vilafranca.

El Mundo / El Dia

29/05/06

Réquiem por un PSM difunto

EL MUNDO OPINA

Ha ocurrido lo peor que le podía ocurrir al PSM: que triunfara la opción teledirigida desde Esquerra Unida y que cayera en la misma trampa en la que cayeron hace años los verdes de Margalida Rosselló. El procedimiento ha sido exactamente el mismo -es marca de la casa del Partido Comunista de España y viene muy de lejos- que se siguió con los ecologistas de Els Verds que, a su vez, era el mismo que utilizó Santiago Carrillo en la República para fagocitar a las Juventudes Socialistas. El partido de Eberhard Grosske y Miquel Roselló ha utilizado a un miembro del PSM como caballo de Troya para imponer el pacto. Mal asunto, sin duda, siendo premonitorios dos hechos: la desbandada de cualificados y conocidos militantes pesemeros de los órganos ejecutivos del partido nacionalista y la afirmación del invitado del Partido Nacionalista Vasco que, en la mejor tradición asesina del independentismo más radical afirmó que «el que no se sienta nacionalista y no quiera lo suyo no tiene derecho a vivir». El PSM no es -o no ha sido- nunca esto, como tampoco lo han sido Esquerra Republicana de Catalunya ni Esquerra Unida. Todos estos hechos parecen preanunciar el final de un partido dinamitado desde su interior por quintascolumnas solapadas. Mal asunto.

El Mundo / El Dia

29/05/06

Mateu Crespí renuncia como candidato del PSM y Muñoz como edil de Palma

CONGRESO DEL PSM / Los que se van

El sector renovador en bloque abandona sus cargos en la dirección del partido por desacuerdo con la coalición con ERC y Alternativa - Crespí acusa a los oficialistas de «destruir el PSM» sólo para cambiar al candidato

MARIONA CERDÓ

PALMA.-

Las predicciones anunciaban mal tiempo y al final hubo rayos y truenos. El 18 Congreso del PSM se saldó ayer con la renuncia en bloque de todo el sector renovador, que no sólo se negó a ocupar cargos en la Ejecutiva del partido sino que también desistió de formar parte del cartel electoral del PSM. El que iba a ser candidato al Govern, Mateu Crespí, anunció en un discurso lleno de reproches y sarcasmos que no representaría al partido en los próximos comicios. Lo mismo ocurrió con el hasta ayer candidato del PSM a la Alcaldía de Palma, Pere Muñoz, que también notificó su dimisión como portavoz del partido en Cort.

La razón de la renuncia de los renovadores tiene cuatro letras: Bloc. La decisión tomada el sábado de refundar el partido, crear unas nuevas siglas y poner en marcha una coalición estable con Alternativa y Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) sentó fatal en las filas renovadoras, que se habían opuesto desde el principio a esta propuesta, impulsada por el bando oficialista de la formación nacionalista.

«Ante esta situación tengo dos opciones: poner mi cargo a la disposición del partido, lo cual no me gusta porque es lo que hacen los que en realidad no se quieren marchar, o renunciar a encabezar la puesta en marcha de no se quién y qué partido», ironizó Crespí en su discurso de despedida en referencia al Bloc impulsado por el nuevo secretario general, Biel Barceló. «Es la hora de desearos mucha suerte en la elección del nuevo candidato», concluyó, tras lo cual, y sin saludar a ninguno de los miembros de la nueva Ejecutiva -todos oficialistas-, abandonó la sala.

La tensión fue palpable en todo momento y parecía que el aire se iba a quebrar de un momento a otro. Sobre todo porque tanto Crespí como Muñoz hicieron sus intervenciones de renuncia a muy pocos metros de la mesa donde se sentaban los recién elegidos miembros de la Ejecutiva. Biel Barceló aguantaba el tipo, al igual que la nueva presidenta del partido, Joana Lluïsa Mascaró. Sin embargo, la vicesecretaria general, Nanda Ramon, no podía ocultar su incomodidad y su enfado. No en vano, fue derrotada hace varios meses por Mateu Crespí en las elecciones primarias para designar al candidato a las elecciones autonómicas.

Conservar la silla

La intervención de Crespí estuvo cargada de recriminaciones y el tono fue, aunque medido, severo en todo momento. «Los ambiciosos y los trepas quieren sillas a cualquier costa, como algunos han dicho de mí, con lo que supongo que debería continuar», ironizó. E insinuó que la propuesta del Bloc se había ideado para desalojarlo de la candidatura. «No puedo imaginar que alguien pueda destruir un partido porque no le gusta el candidato», dijo en tono sarcástico.

Y eso no fue todo. El hasta ahora candidato lamentó que la propuesta de Bloc no se hubiera impuesto con anterioridad. «Los ganadores ya podrían estar haciendo campaña», dijo, y prosiguió en castellano -el resto del discurso fue en catalán-: «Pero bueno, nunca es tarde si la dicha es buena, como dicen los que serán compañeros nuestros». Con ello demostró su descontento con la práctica fusión que se plantea a partir de ahora con Alternativa .

La incógnita

Crespí ya había insinuado en varias ocasiones en los meses que precedieron al Congreso que si ganaba la opción del Bloc su candidatura estaba en el aire. Tras la victoria de Barceló la gran pregunta era si la amenaza de Crespí se haría realidad. La respuesta trascendió una hora antes del acto de clausura: se iba.

Sin embargo, la decisión de Pere Muñoz de no ser candidato y de dejar «cuanto antes» de ser portavoz del PSM en Palma -he puesto mi cargo de regidor a la disposición del partido, dijo- se produjo de forma inesperada. Muñoz se saltó el orden del día del Congreso para poder intervenir y anunciar que abandonaba sus cargos en el partido. Fue tejiendo poco a poco un discurso en el que cada vez era más patente que terminaría anunciando su dimisión. «El Bloc no es mi proyecto y por coherencia no puedo continuar siendo candidato del PSM», dijo. Un argumento parecido al que esgrimió el renovador Jaume Sansó en declaraciones a este medio: «La gente que cree en el Bloc son los que mejor pueden gestionar el partido a partir de ahora».

El Mundo / El Dia

29/05/06

El PSM aprova crear el bloc amb altres partits i Barceló serà el nou secretari general .

XVIII Congrés Nacionalista

Els renovadors són derrotats mentre s'obre una altra etapa política

R. GALLEGO. Palma.

El PSM impulsarà la creació d'un bloc per intentar posar fi a la fragmentació electoral que actualment pateix el nacionalisme i l'esquerra d'aquest país.

Així ho va decidir la militància durant el divuitè congrés de l'organització nacionalista. La proposta de la discòrdia, presentada per Gabriel Barceló en forma d'esmena a la ponència, advocava per un bloc estable amb altres forces progressistes. La iniciativa va rebre el suport de 167 dels afiliats presents. Un total de 139 hi votà en contra, 6 s'hi abstingueren i i 3 optaren per introduir una papereta en blanc.

Aquesta decisió col·lectiva té una primera conseqüència directa: Barceló serà avui l'únic candidat a l'elecció com a secretari general en substitució de Gabriel Vicens, que ahir s'acomiadà. L'altra postulant -i fins ara president de la formació- Jaume Sansó, anuncià que no optarà al màxim càrrec orgànic.

Ara, l'interrogant principal és la decisió que pugui prendre el candidat a la Presidència del Govern, Mateu Crespí, que s'havia pronunciat sense embuts en contra del bloc. En aquest sentit, avui mateix podria anunciar la seva renúncia. No debades, Crespí ha declarat diverses vegades que ell és el candidat del PSM, «no d'un bloc». Les votacions sobre la conveniència o no de formar un bloc foren precedides d'un crispat debat ideològic i estratègic.

El portaveu parlamentari del PSM, Pere Sampol, i el mateix Barceló defensaren l'esmena. Ambdós advertiren que en uns moments en què el PSOE es mostra «molt fort» és necessari «ajuntar esforços» entorn d'un projecte d'esquerres i nacionalista. En aquest sentit, consideraren que un BNG a la mallorquina és l'única fòrmula per «il·lusionar» l'electorat progresssista.

En sentit contrari, la fins ara secretària d'Organització, Bàrbara Bujosa, i els dos candidats del partit, Pere Muñoz -a la batlia de Palma- i l'esmentat Crespí reivindicaren la «marca» PSM i rebutjaren que aquesta s'hagi de diluir ara dins una entesa amb altres partits.

Una vegada coneguts els resultats de la votació, Barceló reiterà el seu compromís per una Executiva d'integració en la qual vol incloure Sansó. El triomfador de la nit assegurà que confia en tothom per afrontar el futur de l'organització. Respecte del bloc, Barceló assegurà que es tracta d'una aposta «valenta i difícil» i que l'objectiu no és altre que aconseguir els millors resultats en les eleccions municipals i autonòmiques de l'any 2007.

Quan hagi estat proclamat, el nou secretari general iniciarà els contactes amb els partits susceptibles de formar part del bloc. Bàsicament, Alternativa Esquerra Unida-Els Verds i ERC, tot i que no es descarta parlar amb el PSIB-PSOE

Diari de Balears

28/05/06

Políticament correcte

Tenc la impressió que el desitjable sentit comú és massa «sentit comú políticament correcte». Els poders fàctics han creat aquest envit i, com molts d'altres invents seus, a mi em resulta perillós. Intentaré explicar-ho.

Sembla que avui aquest «sentit comú polític» serveix de salvaguarda de tantes idees, ja consagrades per un altre discurs preliminar, que ha anat produint els símbols que li mancassin: mapes, himnes, banderes, llengua imperial obligatòria, alegries oficials obligatòries i vergonyes reconvertides en «trumfos» inqüestionables, etc.

La situació política actual ha fet més palesa que mai la necessitat d'una civilitat sana i la presència de forces polítiques que l'expressin i obrin el pas cap a una reflexió a fons que, avui més que mai, hauria de ser considerada com un bé moral. Estic pensant en un partit al qual desig llarga vida. Segueixo per una banda amb inquietud i, per una altra amb esperança, el seu debat intern. Aquest debat intern ha transcendit fora portes i, com sempre sol passar, és interpretat malèvolament com una crisi irreversible i terminal. Cosa que sempre alegra molt els cors dels de l'Imperi de la Besàvia, ben al contrari del que em passa a mi, perquè les seves alegries em són com una ortiga de mar menjada a deshora.

Per una altra banda tenc confiança en el tarannà moral i cívic dels responsables polítics d'aquest partit. Tenc la seguretat que són conscients de la seva responsabilitat, però amb tot i aquesta confiança -jo sempre m'he perdut per massa confiat- els deman molt entranyablement que facin el favor cívic d'evitar cap casta de crispació i de banalitat i que tirin endavant un projecte polític consensuat, sota la condició que imposa la realitat política d'aquest petit país. Una realitat que no consentirà cap avanç incondicionat. Tot sol tenir un preu i en el nostre cas és l'esforç per aconseguir una força que es faci respectar per la seva maduresa política, malgrat sigui entesa per l'enemic com a políticament incorrecte.

L'ètica en política pot semblar una proposta arriscada i per això n'hi ha pocs que s'hi arrisquen.

Climent Garau i Arbona. (Rebuda per e-mail).

Cartes al director
Diari de Balears
28/05/06

L'esquerra nacionalista i el bipartidisme

En aquests moments PSM es troba immers en el debat intern que condicionarà tant a curt com a llarg termini el seu futur. El PSM-Entesa Nacionalista està valorant i estudiant les seves possibilitats com a força política de cara a l'encontre electoral del 2007.

En un marc fortament condicionat pel bipartidisme i per l'engolida per part de PP i PSOE d'UM i d'EU respectivament, el PSM pot fer una clara aposta pel creixement i per ser el referent d'un ampli sector de la societat balear. Amb una EU sense capacitat de reacció ni un projecte clar ni útil per a la societat, en línia amb la seva decadència a nivell estatal. Amb un PSOE més pendent de seguir les instruccions que arriben de Madrid que de les necessitats dels illencs, amb una UM preocupada pel seu degoteig de vots cap al PP, que es preocupa només de la seva pròpia existència, sense capacitat per condicionar el PP i amb una repartidora de sous injustificable. Amb un PP que ocupa, de cada dia més, espais de la dreta més conservadora i depredadora, dependent de Madrid. El PSM té ara l'oportunitat de reforçar el posicionament com la força política nacionalista d'esquerres de referència a les Balears, que pot fer-se valer i defensar, realment, la qualitat de vida de la gent d'aquesta terra.

Davant un espectre polític marcat per la debilitat dels petits, per una forta tendència al bipartidisme i a la total ocupació del ventall esquerra-dreta per part dels partits estatals, al PSM no li queda altra opció que entrar en aquesta lluita dels dos grossos, no li queda altra opció que liderar un moviment de debat i d'obertura que el col·loqui com a únic referent del mallorquinisme polític i del nacionalisme a les Illes Balears. Davant una oportunitat com aquesta, el PSM no es pot dormir, ara és el moment en el qual es pot aconseguir elaborar un projecte de futur que canviï l'esdevenir polític de les Illes Balears. El PSM ha de carregar-se de força i d'energies per elaborar un discurs modern, que el dugui a posar-se al capdavant dels moviment nacionalista i d'esquerres a les Illes Balears.

El ressorgiment del debat en el si d'aquesta força política no respon a cap altra causa que la necessitat d'adaptar el discurs a la societat actual, de fer del nacionalisme progressista la vertadera veu de la modernitat i la frescor. Només el PSM serà capaç de liderar aquest moviment que col·locarà l'esquerra nacionalista com a vertadera alternativa política al bipartidisme espanyol.

El PSM està a punt de decidir el seu futur i el que vol ser en els propers anys, té ara l'oportunitat de ser una força política de referència que influeixi i marqui les decisions preses des de les institucions, sense perdre la identitat pròpia ni fermar-se amb lligams estatals.

Francesc Garcies Llompart. Membre de la Comissió Executiva del PSM.

Cartes al director
Diari de Balears

28/05/06

Un partit decent

M'han posat en una papereta difícil. Just davall de la informació deCongrés del PSM i jo amb la contradicció mal resolta. Entenc el debat perquè és el mateix que m'ocupa. Deixarem els personalismes a un costat -lluny, si pot ser-, i per als psicòlegs la feina de destriar vanitats incommensurables i odis fratricides. Així, nu de la variable personal, el debat d'idees a resoldre aquest cap de setmana és apassionant. Per un costat, la idea de fer un Bloc per no perdre vots per les bardisses aritmètiques de la llei d'Hont és més que raonable. La necessitat que sentim molts d'allunyar els que es reparteixen el territori en una taula de restaurant madrileny, paguen 55 vegades el valor d'una autopista eivissenca per a delit dels amics i patrocinadors i es passen el patrimoni cultural per l'entrecuix de qualsevorepentinat amb dificultats per mantenir els ingressos sense el carnet del partit a la boca, és imperiosa. Per altra, la idea de fer perviure un partit que té definició pròpia, amb espai definit en el nostre ventall ideològic i que ha fet un servei impagable a la nostra societat, que ara més que mai necessitada d'aparells petits i dinàmics, capaços d'adaptar-se per oferir solucions als reptes d'una societat canviant, és raonable.

I ara, fes un article amb aquest cap com una olla de caragols. És el vot, la seva recerca i l'aritmètica electoral, el principal objectiu d'un partit? Si és així, i eBloc es demostra capaç d'aportar-ne més, té raó de ser la formació d'aquesta coalició de desiguals que amenaçarà la pervivència del més dèbil. El més dèbil és el PSM perquè té l'àmbit geogràfic únic i coincident amb aquesta electoral unió. El sacrifici tendrà, a curt termini, la recompensa de dificultar la pervivència de la majoria absoluta conservadora. Quan es veu la deslleialtat, fins i tot traïdoria, amb què ha actuat aquests dies ePP amb el senyor Matas al capdavant, desallotjar-los del govern es converteix en una necessitat de profilaxi social. Com podem explicar les normes de decència als nostres fills si el president de tots actua com un tafur que enganya a cada passa i es treu infinites cartes estatutàries de la màniga? «A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol...», va escriure Espriu. Però no sé del cert si ha de morir una idea per un poble, i la que representa el PSM quedaria emparedada enmig d'EU i d'ERC, ambdues amb àmbit d'actuació més ampli que els atorga major protagonisme en els mitjans.

Mirau, si no, com la lluita per la decència (avui és la paraula de moda en aquest article i és lògic quan parlam del PSM) del nostre poble, menyspreat per un usurpador d'espais públics i salvapàtries amb complicitats importants, ha superat l'esglaó de l'anècdota gràcies a la intervenció d'un diputat d'ERC. És aquesta unió que ha fet la força però és aquesta força la que deixa en l'oblit a qui sempre ha estat primera línia. Esper que es trobi la via que ho faci possible tot. Però això, més que d'una idea, depèn de persones i no només de les del PSM.

Ferran Aguiló.
ferranaguilo@airtel.net

Diari de Balears
28/05/06

El oficialista Barceló dirigirá el PSM tras el triunfo de los partidarios del Bloc

XVIII CONGRESO DEL PSM. SANSÓ RETIRA SU CANDIDATURA TRAS UNA VOTACIÓN AJUSTADA

Crespí, del sector renovador, podría anunciar hoy su renuncia a la candidatura electoral de 2007

VIRGINIA EZA. PALMA.

El congreso del PSM quedó ayer prácticamente cerrado con el triunfo de los oficialistas al imponerse la enmienda a favor de la creación de un Bloc electoral con EU-Els Verds y ERC por 167 votos a favor, 139 en contra, 6 abstenciones y tres votos en blanco. De acuerdo con el compromiso previo entre los dos aspirantes a la secretaría general, el renovador Jaume Sansó y el oficialista Gabriel Barceló, Sansó anunció ayer de inmediato su retirada de tal modo que Barceló será el único candidato y a partir de hoy secretario general del partido.

Sansó, visiblemente afectado por la ajustada derrota, no quiso hacer declaraciones salvo dar la enhorabuena a su contrincante y alabar su dedicación y visión de futuro. Cedió la palabra a Gabriel Barceló, quien afirmó que "los militantes han hablado" y que él asume a partir de ahora un reto difícil e innovador con el convencimiento de que cuenta con el apoyo de todo el partido. Confió en tener a Sansó a su lado en esta etapa "porque hay personas muy válidas" con las que quiere contar. Hoy se negociará la integración del sector renovador en la ejecutiva que dirigirá y queda la incógnita de si Mateu Crespí renunciará a ser candidato electoral a la comunidad autónoma en 2007. Barceló se mostró convencido de que seguirá como tal después de ser elegido en unas primarias. En todo caso, en el partido se espera que a lo largo del día de hoy Mateu Crespí anunciará su abandono.

Las primeras votaciones ya no presagiaban unos resultados favorables para el sector renovador. Sus enmiendas a la ponencia de estrategia política y electoral tendentes a incluir a IU en el paquete de partidos centralistas, junto a PP y PSOE, fueron derrotadas con unos resultados que ya mostraban la división entre los dos sectores, con muy poca diferencia entre ambos.

Con esas primeras enmiendas ya se rompió la unidad que suscitó el informe de gestión del secretario general saliente, Gabriel Vicens, que logró 160 votos a favor, ninguno en contra y dos abstenciones, a pesar de su profunda crítica a la situación de división interna. "Me he pasado un año y medio negando públicamente que en el PSM hubiera divisiones, corrientes, sectores enfrentados", se quejó Vicens tras poner de manifiesto su "gran insatisfacción y decepción". Precisó que si ha sostenido esta tesis fue porque en el congreso de hace dos años se produjo el compromiso de finiquitar los sectores. Sin embargo, ha pasado "más tiempo arreglando o limando divisiones internas que haciendo política con mayúsculas".

Advirtió que, en este congreso, "la historia se puede repetir o podemos tener una segunda oportunidad" para lo cual es preciso "dejar de lado sectarismos, orgullos y personalismos". Eso conlleva acabar con los "tópicos" y determinadas ideas que se han instalado sobre el PSM, entre ellas la tesis de tener que "renegar del trabajo anterior", la "percepción" de que no se produce una "renovación natural" sino "una irracional que no tiene límites" de la que quedan fuera las personas con experiencia y el asumir la "caricatura" del PSM creada por "PP y UM" como un partido de "intelectuales, maestros y capellanes", con "vocación de oposición" formado por "radicales" y "cerrado" en sí mismo. A ello unió el "recelo" y el "sectarismo" en el partido.

__________

Reducción de la deuda de un millón de euros

El secretario general saliente, Biel Vicens, presentó en su informe la cruz de la división interna, pero también la cara de los buenos resultados económicos en los últimos dos años, con una importante reducción de la gran deuda que acumuló el partido, que alcanzaba el millón de euros. "En dos años se ha rebajado en unos 350.0000 euros", precisó Vicens, quien resaltó que para lograrlo una de las actuaciones más importantes fue la compra de su actual sede, valorada en 475.000 euros, por 163.000 euros

__________

La continuación de una partida que quedó en tablas

V.E. PALMA.

Rostros serios y acalorados a las 4 de la tarde en Can Domenge, procedentes de los aproximadamente 200 militantes del PSM puntuales a la cita de su 18 Congreso. Entre ellos, los principales contendientes de una partida que quedó en tablas en Manacor hace dos años: Biel Barceló, representante de los oficialistas, y Jaume Sansó, del sector crítico. Ambos arropados por sus más cercanos, Biel Vicens en el caso de Barceló y los candidatos electorales Mateu Crespí y Pere Muñoz en el caso de Sansó, entre otros.

Pere Sampol se lo tomó con calma y llegó más de una hora después de que se inaugurara el Congreso. Su anuncio sobre su renuncia como portavoz parlamentario y diputado después del verano le permitía mostrar una cierta relajación, aunque para los renovadores no se trate de un observador ajeno a la batalla, más bien al contrario. Las miradas de recelo son mutuas y sobresalen por encima de las sonrisas. Sampol no llegó a tiempo de escuchar a Vicens mostrar su disgusto por su renuncia, dentro del informe de gestión del secretario general saliente, quien aprovechó su intervención para lanzar una defensa de los oficialistas que en el pasado tuvieron responsabilidades, como el ex secretario de organización Joan Antoni Salas, a quien agradeció la compra de la sede nacionalista. Entre este reconocimiento no se incluyó a Mateu Morro, ausente como ya ocurrió hace dos años en Manacor.

La posibilidad de que el PSM saliera de nuevo dividido en dos mitades casi iguales planeaba en el ambiente mientras todos esperaban expectantes el gran debate sobre la formación del Bloc con ERC y EU-EV. A nadie se le escapaba que el resultado de esta votación determinaría el congreso, clarificando quien tendrá en sus manos la responsabilidad de detener la caída electoral del PSM. Encerrados en el salón de actos, a puerta cerrada, los nacionalistas hacían cálculos intentando adivinar quien sería esta vez el ganador. De forma ajustada vencieron los oficialistas.

Diario de Mallorca

28/05/06

Munar advierte que «la sociedad no perdona a un partido dividido»

La presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, advirtió ayer al PSM que la sociedad mallorquina «no perdona a un partido divivido», en referencia a las dos facciones -oficialista y renovadora- que integran la formación nacionalista.

En declaraciones a Europa Press, Munar consideró que las discusiones y crisis internas que arrastra el PSM deben abordarse y solucionarse «desde dentro del partido», pero nunca trascender al exterior, porque ello no sólo perjudica al propio partido, sino a la parte de la sociedad que representan.

Así, la presidenta de UM consideró que sería «positivo» que la formación se presentara ante su electorado de cara a las próximas elecciones como un sólo bloque y enterrara las divisiones.

La presidenta ha tenido que afrontar durante esta legislatura una dura oposición del PSM en el Consell de Mallorca, que la ha acusado de crear una red clientelar a partir de las subvenciones concedidas por la institución insular.

El Mundo/El Dia

28/05/06

Los militantes aprueban el año y medio de Vicens al frente del PSM

Los militantes del PSM aprobaron ayer con una amplia mayoría el informe de gestión del hasta ayer secretario general del partido, Biel Vicens. No hubo ningún voto en contra y sólo dos abstenciones ensombrecieron el balance del año y medio que Vicens ha estado al frente del PSM. Los votos a favor ascendieron a 160.

Biel Vicens ostentaba la Secretaría General desde el 17 Congreso del PSM, celebrado el 7 de noviembre de 2004 en Manacor. La división del partido en dos bandos -oficialistas y renovadores- ya era patente en aquel momento y Vicens, que lideraba la facción oficialista o continuista, se hizo con el cargo de secretario general con la oposición del 49% de los compromisarios.

A pesar de ello, se llegó a un acuerdo para designar una ejecutiva de integración y se creó el cargo de presidente para que el líder de los renovadores, Jaume Sansó, tuviera un puesto en la cúpula del partido.

Con esta decisión, se intentó cerrar la crisis y la división existentes en el seno del partido, aunque con escaso éxito. El difícil liderazgo de Biel Vicens fue trampeando los escollos a trancas y barrancas pero no pudo superar la designación de uno de sus oponentes, el renovador Mateu Crespí, como el candidato del partido a las próximas elecciones autonómicas. Vicens, que se sintió desautorizado, anunció que no continuaría como secretario general del partido.

El Mundo/El Dia

28/05/06

La votación fue secreta

Una de las novedades de la primera jornada del 18 Congreso del PSM fue que la votación que dio la victoria al Bloc no se celebró a mano alzada como es habitual sino que fue secreta.

Así lo había pedido el candidato del sector oficialista a la Secretaría General, Biel Barceló, que consideró que la votación de la ponencia de organización y estrategia política y electoral del partido era lo suficientemente seria como para celebrarse en secreto y utilizando una urna. Inclinarse por el Bloc o por mantener las siglas del PSM suponía en la práctica postularse por el bando oficialista o renovador, y Barceló estimó que una decisión de este calado debía estar al margen de las susceptibilidades de uno y otro sector. Era el momento más importante del Congeso porque iba a determinar el futuro del partido y el nombre del secretario general.

El Mundo/El Dia

28/05/06

El PSM aprueba fusionarse con Alternativa y ERC y proclama a Biel Barceló como su nuevo líder

CONGRESO DEL PSM /Resultado sorpresa

El 53% de los militantes acepta refundar el PSM y crear un bloque de partidos de izquierdas Los renovadores podrían negarse hoy a entrar en la ejecutiva La candidatura de Crespí está en el aire

MARIONA CERDÓ

PALMA.-

Al final se impuso el Bloc de Biel Barceló. Los militantes del PSM demostraron ayer una vez más que en el PSM no hay nada decidido hasta el final y dieron un giro inesperado al 18 Congreso del partido. La propuesta del oficialista Biel Barceló de refundar el PSM y crear una coalición de izquierdas con Alternativa y ERC salió adelante con el apoyo del 53% de los militantes. El gran derrotado, con el 44% de los votos, fue el sector renovador del partido, el cual, liderado por Jaume Sansó, defiende la necesidad de mantener las siglas del PSM y advierte de que la propuesta de Barceló supone la «muerte» de la formación nacionalista.

El resultado de la votación tiene, además, y si no hay sorpresas de última hora, una consecuencia inmediata: la designación de Biel Barceló como el nuevo secretario general del PSM. Aunque las candidaturas no se han presentado aún de forma oficial -el plazo termina hoy a las 13 horas- y tampoco se ha producido la votación que determinará el nombre del nuevo líder del partido, la victoria del Bloc retira de la competición a Jaume Sansó y otorga a Barceló la dirección del PSM en la nueva etapa que comienza a partir de ahora.

De hecho, durante la rueda de prensa posterior a la victoria del Bloc, Sansó anunció con el semblante compungido y claramente derrotado que renunciaba a su candidatura como secretario general. Este era el compromiso al que habían llegado ambos líderes durante las semanas anteriores al Congreso: si ganaba el Bloc, Sansó se retiraba y si prosperaba la propuesta de los renovadores, era Barceló el que abandonaba.

El nuevo liderazgo del partido quedó también confirmado por las palabras de Barceló y Sansó en la rueda de prensa posterior a la votación. «Asumo el reto difícil e ilusionador de iniciar esta nueva etapa», aseguró el nuevo cabecilla de los oficialistas y del partido. «El PSM está liderado a partir de hoy por Biel Barceló», confirmó el hasta ayer candidato renovador a la Secretaría General y también alcalde de Vilafranca.

Jarro de agua fría

La victoria del Bloc de Biel Barceló -que toma como referencia el Bloque Nacionalista Galego (BNG)- por 167 votos a favor frente a los 139 cosechados por Sansó -también hubo seis abstenciones y tres votos en blanco-, cayó como un jarro de agua fría en la facción renovadora del PSM. Tanto que, según confirmaron a EL MUNDO/El Día de Baleares fuentes de este sector del partido, es muy probable que todos los miembros renovadores que integraban hasta ayer la ejecutiva del PSM se retiren y se nieguen a volver a tener un cargo en el partido.

Esta situación echaría al traste los planes de Barceló de obtener una directiva de integración, reiterados ayer durante la rueda de prensa. «Espero conseguir una nueva ejecutiva de consenso y tener a Jaume Sansó a mi lado», dijo el líder oficialista. Sin embargo, el alcalde de Vilafranca no se pronunció acerca de cuál va a ser su papel en la nueva etapa del partido: «No lo sé, aún nos quedan muchas horas de trabajo».

Bujosa renuncia

Lo que sí es seguro es que la hasta hoy secretaria de Organización del PSM y miembro destacado del sector renovador, Bàrbara Bujosa renuncia a cualquier tipo de cargo en el partido. «Me voy a mi casa», aseguró contundente en declaraciones a este diario. Eso sí, continuará como representante del PSM en el Consell de Mallorca, donde comparte tareas de portavocía junto a Antoni Alorda.

Otra de las incógnitas que provoca la victoria del Bloc es quién será el candidato electoral del PSM. Las elecciones primarias que convocó el partido hace tan sólo un par de meses supusieron la designación del renovador Mateu Crespí como nueva imagen electoral del PSM. Una decisión que tomaron las bases del partido, las mismas que ayer dieron la victoria a los oficialistas, lo que demuestra el práctico empate existente entre ambos sectores.

Crespí, que durante la noche de ayer no se puso al teléfono, ya manifestó con anterioridad que la aceptación del Bloc dejaba en el aire su candidatura: «Yo fui elegido candidato de un partido llamado PSM, si Barceló crea una formación política nueva, da lugar a una situación diferente en la que no se sabe qué puede pasar», dijo hace un mes. Por su parte, Barceló expresó su confianza en que el cartel electoral del PSM continuará siendo el mismo: «Estoy convencido de que Mateu Crespí seguirá siendo el candidato».

El Mundo / El Dia

28/05/06

Barceló dirigirá el PSM, que irá a las elecciones en el bloque de izquierdas

Mateu Crespí, candidato de los nacionalistas al Govern, puede anunciar hoy mismo su decisión de no encabezar la lista al ser contrario al bloque

NEKANE DOMBLÁS

Gabriel Barceló será proclamado hoy nuevo secretario general del PSM, después de que los nacionalistas votaran ayer a favor de constituir un bloque de izquierdas con otras formaciones políticas. El resultado de la votación fue muy ajustado: las papeletas a favor del bloque sumaron 167, mientras que las contrarias fueron 139. Además hubo tres votos en blanco y seis abstenciones.

Las consecuencias de esta decisión de los nacionalistas son imprevisibles, hasta el punto de que es más que probable que el actual candidato de los nacionalistas a la Presidència del Govern, Mateu Crespí, anuncie hoy mismo que renuncia a encabezar la lista. Tampoco está claro que Pere Muñoz continúe como candidato de los nacionalistas al Ajuntament.

El virtual secretario general del partido -hoy será proclamado- anunció su compromiso de intentar integrar a Jaume Sansó en la ejecutiva, el otro candidato a la secretaría general, ya que aseguró que quiere contar con todo el mundo para conseguir los mejores resultados posibles. Barceló añadió que la decisión de concurrir en bloque a las elecciones había sido una apuesta «difícil» pero «valiente» al mismo tiempo.

Fue el debate sobre la formación o no de un bloque de izquierdas el que centró la mayor parte de la discusión. En algunos momentos el debate subió de tono ya que incluso se produjeron referencias y ataques personales entre las dos corrientes del PSM que ayer se disputaban la dirección del partido. Las peticiones para intervenir fueron tan numerosas que sólo para resolver este asunto los nacionalistas invirtieron más de tres horas.

Entre los militantes que defendieron el bloque se encontraban el candidato a secretario general, Biel Barceló, y el portavoz en el Parlament, Pere Sampol. Fue éste uno de los más entusiastas defensores de la propuesta, al asegurar que es una iniciativa que genera ilusión y que además permitirá competir con el PSOE con más fuerza en un momento en que los socialistas están muy crecidos.

Ultima Hora

28/05/06

PSM- TOT ALLÒ QUE T'AMAGUEN DEL BLOC I QUE TU VOLDRIES SABER

He rebut, amb sorpresa, un escrit elaborat pel meu candidat a l'Ajuntament de Palma, en Pere Muñoz. I com a companya lleial crec que li he de fer observar quatre o cinc errors que posen en perill el seu futur escó i, de retruc, faciliten una nova majoria absoluta de Catalina Pepé.

Vegem, Pere i els reenviadors:

1. QUÈ ÉS EL BLOC?

El Bloc és una proposta que no només compta amb el suport d'extensos sectors dels PSM, Alternativa EU-EV i ERC, sinó que ha generat un enorme entusiasme dins la societat civil. Estan amb el Bloc dirigents i activistes de base del nacionalisme cultural, de l'ecologisme, del moviment veïnal, de plataformes en defensa de l'escola pública, gent del món de la cultura, de l'educació, de les associacions juvenils. que mai no han vist clar d'entrar en un partit, però que sí que es mobilitzarien activament a favor del Bloc (de fet, ja ho fan).

El PSM EN EL SEU DARRER CONGRÉS VA DECIDIR IMPULSAR EL BLOC. Ara es tracta de ratificar-ho i gestionar-ho.

2. PER QUÈ UN BLOC?

2+2 no fan quatre, diuen els antibloc. Ni 4+4 vuit, per tant. Però si el mínim per assolir la representació parlamentària és 5 (5%), ja ens serveix que 4%+4% sumin 7%: salvats! En canvi 4% per un vent i 4% per l'altre suma 0 DIPUTATS D'ESQUERRA NACIONAL I ECOLOGISTA i MAJORIA ABSOLUTA DEL PP.

Però podem ser optimistes. 1+1 poden ser 2 i fins i tot -si es fa bé- 3. I 4+4 poden ser 12. El Bloc crearia il·lusió col·lectiva, faria visible la victòria, incorporaria nova gent, neutralitzaria la tendència al vot útil cap al PSOE; i, en una hipotètica negociació postelectoral, permetria a una força progressista i sobiranista mallorquina parlar de tu a tu amb el PSOE.

De vegades, encara que 1+1 siguin 1,5, poden valer més que 1+1. La llei electoral penalitza terriblement la divisió. Estableix que, amb menys d'un 5%, no s'obté representació al parlament. Aquests vots automàticament es tiren a la mar. Si PSM, Alternativa EU-EV i ERC es presenten per separat:- a) Segur que els vots d'ERC es tudaran miserablement tant al Parlament com a tots els municipis on es presenti (Palma,. Manacor, etc). ¿Voldrà ERC assumir el paper de Joan Buades el 2003 i erigir-se en responsable de la majoria absoluta del PP? No ho crec! En altres ocasions el vot a ERC no era un problema perquè eren xifres irrisòries. Ara hi ha qui pensa que podrien treure, per exemple, un 2%; és improbable, però seria suficient perquè un escó i un parell de regidors decisius passassin al PP.- b) Possiblement Alternativa tengui dificultats per arribar al 5% a Mallorca. Si obté, per exemple, un 4,5%, seran dos escons que es tiraran a la mar. El PSM no pot alegrar-se de les dificultats d'Alternativa, perquè només afavoreixen el PP. Tampoc no pot ignorar-les: no val a dir: "és el seu problema". És un problema de tots.- c) A molts d'ajuntaments (Manacor, Calvià, Inca, etc.) ja ha passat diverses vegades: la divisió de l'esquerra i del nacionalisme afavoreix el PP i les seves majories. Sent realistes, el PSM podria tenir problemes per arribar al 5% a Mallorca i, sobretot, és molt difícil que hi arribi en solitari a Palma. Això ho hauria de saber en Pere Muñoz.

En resum, l'única manera d'assegurar que TOTS els vots progressistes, nacionalistes i ecologistes es tradueixin en escons és el Bloc. Encara acceptant la hipòtesi -molt discutible- que s'obtenguessin menys vots per separat que junts, a l'hora de la veritat anar junts és infinitament més rendible.

3. UN BLOC FARÀ DESAPARÈIXER EL PSM?

El PSM serà, segur, la força principal, majoritària del Bloc. El pal de paller. Ha desaparegut la UPG a Galícia? Ha desaparegut CDC a Catalunya? Han desaparegut Aralar, el PNB i EA al País Basc?

4. El BLOC ALS POBLES

Als pobles on el PSM és l'única força de l'esquerra nacional, el fet de passar-se a dir Bloc no té perquè suposar cap desgast. La gent ens seguirà votant igual; o no ens hem presentat sota mil denominacions i coalicions? Recordau-ne algunes: Esquerra dels pobles, Europa dels pobles, Progressistes, Entesa, Esquerra Nacionalista, PSI-PSP... És que Progressistes va representar cap desgast especial en aquests pobles? Hauria fet els mateixos vots el PSM en solitari? Mai!

Als pobles hi aniria a fer mítings qui es decidís que hi ha d'anar. Si a algun poble alguna persona cau malament, és evident que no hi anirà. Per cert, a molts de pobles l'orador més aclamat de Progressistes a la campanya del 2004 era en Miquel A. Llauger. I en Càmara va agradar molt al públic pessemer que omplia la sala en el míting progressista de Llucmajor. No volíem arribar als castellanoparlants?

Finalment, la proposta estableix clarament que per constituir el Bloc en una localitat determinada caldrà la unanimitat dels partits integrants... I el PSM és l'únic partit nacionalista i d'esquerres existent en molts de municips de Mallorca! Per tant, si en Julen Adrian vol seguir fent la guitza als Independents d'Artà i pactar amb la dreta, serà el seu problema: a Artà no farem BLOC, i foris!

5. BLOC NACIONALISTA O PROGRESSISTA?

Alternativa EU-EV i ERC tenen perfectament assumida la qüestió nacional: caràcter multinacional de l'Estat, dret a la lliure determinació i oficialitat plena del català en el seu territori. El nacionalisme només pot créixer eixamplant el seu camí i incorporant des del federalisme fins a l'independentisme, Em podeu dir de cap votació parlamentària dels darrers 12 anys on EU-EV hagi votat de manera diferent al PSM en temes relatius als drets nacionals i lingüístics?

6. UN BLOC AMB ESQUERRA UNIDA?

Què passa si Llamazares participa a cap míting? És tan dramàtic? A la campanya de Progressistes participà on era més útil: en el míting de Calvià; no a l'acte central de campanya.

7. I SI PLANTEJAM EL BLOC DESPRÉS DE LES ELECCIONS?

Tendrem PP fins al 2011. He dit 2011. I per responsabilitat nostra, en part. Pensem, a més, que la situació no és la dels anys vuitanta, quan l'Administració autonòmica no tenia capacitat de despesa i la seva gestió no era tan perillosa com en l'actualitat. Quatre anys més de PP poden deixar aquest país desfet de manera difícilment reversible. Que no sigui per culpa nostra... I entre una sigla i un país, jo vull el país (amb la sigla).

El 1995, el 1999 i el 2003 les tres candidatures que haurien integrat el Bloc traduïren els seus vots de manera bastant eficient en escons, perquè tant el PSM com EU-EV quedaren per damunt del 5% i ERC gairebé no va tenir vots. Aquesta vegada, però, és quasi segur que totes tres quedaran amb percentatges de vot no gaire allunyats del 5%, per damunt o per davall. Però és que, a més a més, ara el Bloc és possible, necessari i imprescindible perquè el panorama polític ha canviat radicalment i les tres forces han evolucionat vers posicions polítiques cada vegada més pròximes.

A Eivissa, si el 2003 els partits del Pacte haguessin anat per separat, la catàstrofe hauria estat molt major. I si el 1999 no s'hagués format el Pacte, no hi hauria hagut consell d'Eivissa ni govern progressista. I recordem que el Govern de Progrés a Balears va perdre's, en bona part, per la caparrudesa d'Els Verds d'Eivissa de concórrer en solitari (l'error que vol repetir Muñoz).

El 2007 no s'acaba el món. Però és estúpid deixar passar l'oportunitat de guanyar el govern i arriscar-se a l'extraparlamentarisme (o, almenys, a quedar fora de l'ajuntament de Palma) perquè sí. Per "puresa" ideològica.

Tanmateix el Bloc s'acabarà fent (mirau València, mirau Navarra...). Val més posar-s'hi ara mateix!

8. QUINES SÓN LES POSSIBLITATS DEL BLOC

EL 2007?El Bloc no serà l'extrema esquerra. El Bloc agafarà des del centreesquerra (ala moderada del PSM) fins a l'esquerra alternativa (ala esquerra del PSM). El bloc no és més plural, en aquest sentit, del que ja ho és el PSM.

9. HI HA TEMPS PER FER UN BLOC?

No s'ha de dissoldre cap partit: això és fals. Només iniciar el procés per formar una nova força política, que el 2007 pot tenir la forma jurídica que s'acordi entre les parts.A Eivissa el Pacte Progressista es va formar molt poc abans de les eleccions de 1999. Nafarroa Bai només quatre mesos abans, i Progressistes tot just tres mesos abans! I ara iniciam el procés un any abans les eleccions! Indubtablement, sí que hi ha temps.

10. ÉS BO EL BLOC PER ALS NOSTRES CANDIDATS?

Amb el Bloc tenen asseguradíssim entrar a les institucions on es presenten i augmenten enormement les possibilitats que puguin governar. Sense el Bloc probablement estaran a l'oposició i possiblement, sense el Bloc, partits avui parlamentaris quedaran fora del Parlament i, potser, de l'Ajuntament. I això no beneficiarà ni el PSM ni Mallorca. Serà a major glòria de la Llei d'Hondt i del PP.

El Bloc es finançarà entre els partits integrants i, a més a més, incorporarà quotes d'independents que ara no són a cap partit. I el fet de posar en comú els mitjans dels tres partits permetrà fer una campanya electoral molt més digna i competitiva. I, tots solets, no estam per tirar coets. O no, Pere?

Ben cordialment.

Maria Josep Frau i Aguiló

Ara i Sempre

27/05/06

Manifest per un bloc progressista

Com a ciutadans identificats amb els valors del progressisme, el sobiranisme i l'ecologisme, CONSIDERAM que tres anys de Govern del Partit Popular a les Illes Balears, amb el suport imprescindible d'UM, s'han traduït en: 1) Una destrucció ambiental a una escala sense precedents, que amenaça greument el futur, el benestar i la personalitat d'aquest poble. 2) Un seguit d'atacs a la llengua catalana que comencen a invertir el que havien estat tímids avenços en el procés de normalització lingüística. 3) L'atac sistemàtic als serveis públics essencials, en particular l'ensenyament i la sanitat. 4) El tancament d'empreses no vinculades a l'oligopoli de la construcció, la destrucció del teixit industrial, la crisi del model turístic, i la precarització laboral.

Davant aquesta situació, que amenaça d'esdevenir irreversible, ens negam a instal·lar-nos en el desànim, perquè SABEM que és possible capgirar l'escenari polític. Les mobilitzacions d'Eivissa, la bona gestió del pacte d'esquerres i nacionalista en el Consell de Menorca, el ritme creixent de mobilitzacions i la revitalització de la societat civil a Mallorca fan pensar que la derrota del Partit Popular i la reedició dels pactes progressistes és possible perquè respon a la demanda de la part majoritària i més conscient de la societat. Però la fragmentació de l'espai electoral progressista i la tendència a la bipolarització amenacen seriosament que aquesta voluntat pugui tenir expressió en la futura composició de les institucions autonòmiques.

CONSTATAM que les forces polítiques progressistes, nacionalistes i ecologistes, tot i que provenen de tradicions diferents i manifesten objectius finals diferenciats, coincideixen, en la pràctica i en les votacions parlamentàries, en la representació d'uns posicionaments i d'unes reivindicacions que bona part de la societat mallorquina percep com a comunes i pròpies.

OPINAM que l'experiència de la coalició Progressistes per les Illes Balears a les eleccions del 2004 demostrà l'existència d'una forta demanda social favorable a la confluència d'esforços entre les organitzacions polítiques procedents de les diverses tradicions del nacionalisme progressista i l'esquerra alternativa. Les informacions aparegudes sobre l'eventual formació d'un bloc progressista, sobiranista i alternatiu en el qual hi participarien aquests partits, així com persones independents, ens omplen d'il·lusió. Pensam que aquesta és una magnífica idea que hauria d'arribar a bon port perquè enllaça amb una aspiració àmpliament estesa entre la ciutadania. La formació d'aquest bloc, a més d'assegurar la utilitat de tots els vots progressistes, propiciaria la mobilització de centenars de persones que, sense militar en cap partit polític, ens sentim identificats amb les diverses opcions de l'esquerra sobiranista i alternativa. És per això que FEM UNA CRIDA a les organitzacions polítiques PSM-EN, Alternativa EU-EV i ERC perquè, en nom de la causa que ens uneix, donin a aquest poble una alternativa electoral i parlamentària unificada que faci possible un canvi polític cap a una societat més justa, culta i sobirana, i un progrés més sostenible per a les nostres Illes.

Margalida Capellà.

Cartes al Director

Diari de Balears

27/05/06

El PSM tria avui si aposta pel bloc o intenta sobreviure en solitari

El congrés nacionalista ha de definir la política d'aliances del partit

R.GALLEGO. Palma.

El PSM decidirà avui entre apostar per la creació d'un bloc progressista o intentar sobreviure en solitari a la convocatòria electoral de l'any 2007.

De fet, allò que votarà el 18è congrés nacionalista és qualque cosa més que una ponència política.

La militància, convocada a Can Domenge, s'haurà de pronunciar respecte d'una esmena presentada per Gabriel Barceló -candidat a la Secretaria General i teòric representant del corrent «oficialista»- que proposa la creació d'un bloc amb els partits d'esquerra i nacionalistes. El repte seria donar forma a una mena de BNG «a la mallorquina» abans dels comicis autonòmics de 2007; si això no fos possible per manca de temps, almanco es miraria de concretar una coalició preelectoral.

En ambdós casos, Barceló pensa en Alternativa EU-EV i en ERC com a «socis» possibles. La decisió que prengui el congrés respecte de la política d'aliances tindrà conseqüències immediates.

Si els afiliats rebutgen el bloc, Barceló retirarà la candidatura a la Secretaria General. En canvi, si la seva esmena rep un suport majoritari, serà l'altre aspirant a liderar el partit, el «renovador» Jaume Sansó, qui hi renunciï.

Tanmateix, durant les darreres setmanes ambdós han arribat al compromís d'elegir una direcció permanent que tingui en compte totes les sensibilitats de la formació.

El congrés del PSM s'iniciarà amb la presentació de l'informe de l'actual secretari general, Gabriel Vicens, que aprofitarà per acomiadar-se del seu càrrec. Posteriorment, començarà el debat i es procedirà a votar les esmenes que han presentat els militants (devers cinc-centes en total). Demà es proclamarà el nou secretari general.

Diari de Balears

27/05/06

El PSM abre hoy un congreso decisivo que marcará el futuro de la izquierda

El 'cónclave' nacionalista determinará si se formaliza una gran alianza de partidos

TORRES BLASCO

El PSM se juega su futuro, y posiblemente el futuro inmediato de la izquierda, en un congreso decisivo que se iniciará esta tarde y que concluirá mañana con la elección de un nuevo secretario general. Los dos aspirantes, Jaume Sansó y Biel Barceló, se han pasado los últimos días buscando votos en las diferentes agrupaciones del partido.

Uno de los dos renunciará a optar al cargo esta misma noche. Una vez que se haya votado la ponencia de estrategia política (la que determinará si el PSM se presenta en solitario a las elecciones y si lanza un nuevo proyecto político, el Bloque), o Vicens o Barceló retirarán su candidatura. El compromiso es que uno integre a partidarios del otro en la nueva ejecutiva.

La ejecutiva que hoy pondrá fin a su mandato, también es fruto de la integración: las corrientes, renovadora y oficialista, alcanzaron un acuerdo. El congreso que se incia esta tarde es asambleario, eso quiere decir que podría acudir cualquiera de sus 1.300 militantes. Bloque o no Bloque. Esa es la gran duda de un congreso que, en principio sólo estaba pensado para aprobar un programa electoral.

Ultima Hora

27/05/06

Jaume Sansó. Corriente renovadora. ´No quiero que Mallorca pierda a su principal partido nacionalista´

"Seguimos representando muchas sensibilidades"

I. OLAIZOLA. PALMA.

-¿Cree que del congreso que comienza hoy saldrá una candidatura única?

-Tanto Biel Barceló como yo hemos mostrado una voluntad de consenso. Si gana la opción de concurrir a las próximas autonómicas y generales en un Bloc progressista junto a EU-EV y a ERC, retiraré mi candidatura a la secretaría general del partido. Si esta opción no prosperase, habrá de ser Barceló el que haga lo propio.

-¿Y la tan mencionada lista integradora?

-Sea cuál sea el resultado final, es necesario integrar a todos. Una integración con una gran representatividad de todos los sectores. Hay que incluir a gente nueva y joven, con ganas de trabajar.

-¿Qué persigue con la negativa de incluir al PSM en un Bloc progressista?

-El PSM nos ha dado treinta años de éxito y no podemos abandonar ahora estas siglas y el proyecto que hay detrás. Todavía podemos influir mucho en el futuro de Mallorca. Seguimos representando muchas sensibilidades para preservar el medio ambiente y desarrollar un crecimiento sostenible y solidario.

-Si gana la opción del bloc, ¿deberá seguir Crespí como candidato a la presidencia de la comunidad autónoma por el PSM?

-Crespí fue elegido en unas primarias como candidato del PSM a la presidencia del Govern para defender el proyecto de esta formación. Si triunfa el bloc tendrá que producirse un replanteamiento porque se ha creado un nuevo sujeto político y Crespí deberá depender de este nuevo sujeto. En cualquier caso, esta pregunta se la deberías plantear al interesado.

-¿Qué sentido tiene seguir bajo unas siglas que progresivamente han ido perdiendo votantes en las últimas convocatorias electorales?

-En el año 95 el PSM era un partido muy fuerte. La realidad política de las islas siempre ha sido un hecho muy coyuntural. En el 95 éramos un partido muy fresco que dábamos muchas opciones a la sociedad. Conectaba muy bien con ella. En los comicios del 99 y de 2003 bajamos y, he de admitirlo, ahora nos encontramos en un mal momento.

-¿Temen perder votantes en la part forana si concurren a los comicios junto a EU-EV y ERC?

-Lo que es evidente es que somos la segunda fuerza municipalista, con ocho alcaldías y una red de agrupaciones muy potentes. Nuestro discurso debe pasar por un relanzamiento municipal que debe aplicarse al autonómico.

-¿Y esto no se puede hacer desde el bloc?

-Con otro sujeto político como éste habría que comenzar desde cero, estructurarnos de nuevo y, francamente, no me veo capaz de hacerlo en el año escaso que nos queda hasta las elecciones.

-¿No persiguen ocupar un espacio político que puede dejar vacío UM?

-Yo lo que no quiero es que Mallorca pierda a su principal partido nacionalista. UM necesita evolucionar. El electorado le castigará porque está usando las mismas técnicas que el Partido Popular bajo una falsa etiqueta nacionalista. La dirección de UM está equivocada y las urnas le pasarán factura.

Diario de Mallorca

27/05/06

Gabriel Barceló. Corriente oficialista. ´El PSM está en condiciones de liderar el proyecto del bloc

"No descarto incluir a Sansó y a Morro en la ejecutiva"

I.O. PALMA.

-¿Cree que de este dieciocho congreso del PSM saldrá una candidatura única?

-Sí, estoy plenamente convencido de ello. Confío en la intención manifestada previamente por los candidatos. Mi candidatura a la secretaría general va ligada al Bloc progressista. De igual manera, espero que la de Sansó vaya ligada a la derrota de esta opción.

-Jaume Sansó ya ha anunciado quién ocupará la secretaría de organización y su candidato para la presidencia del partido... ¿tiene ya decididos usted estos cargos?

-Es evidente que en mi candidatura no figurará Mateu Morro como secretario de organización, pero no descarto que el propio Sansó y el mismo Morro formen parte de la nueva ejecutiva saliente del congreso.

-¿Y quién será su secretario de organización?

-Permíteme que no revele todavía a qué persona tengo en mente para desempeñar este cargo.

-¿Deberá seguir siendo Mateu Crespí candidato a la presidencia del Govern por el PSM si gana la opción del Bloc progressista?

-Si gana la apuesta por el Bloc yo seré el secretario general y Mateu Crespí deberá escuchar la oferta del resto de los partidos políticos que conformen el Bloc progressista.

-¿No supondrá la integración del PSM en este bloque de partidos una desaparición anunciada?

-El Bloc progressista concurrirá como tal a los comicios autonómicos y a las generales. En las elecciones municipales el PSM seguirá acudiendo a las urnas en solitario. No hay que olvidar que en estos comicios locales muchas veces se vota a las personas, a rostros, no a las siglas y a las ideas que éstas representan.

-¿Y no temen caer en una pérdida de identidad?

-No lo creo en absoluto. Comenzaría un proceso de renovación total, de crecimiento. Pero se trataría de una renovación a partir del PSM. Este partido está en condiciones de liderar este proyecto del Bloc progressista junto a EU-EV y a ERC. Y de darle una marca propia. En definitiva, se trata de crear un nuevo proyecto político, un proyecto que serviría a los intereses políticos del PSM actual.

-¿No le asusta que, como todo nuevo proyecto, tarde en arrancar?

-No tiene por qué forzosamente ser así. Sólo hay que ver el buen resultado que ha dado el Bloque Nacionalista Gallego (BNG), su imparable ascenso electoral en la comunidad autonómica gallega en los últimos comicios.

-¿No cree que el hecho de concurrir junto a Izquierda Unida y a Esquerra Republicana de Catalunya le reste votos en la más tradicional part forana?

-Nosotros perseguimos adaptarnos a una dinámica que previsiblemente funcionará mejor en las zonas de Palma, área metropolitana de Ciutat y en los núcleos turísticos pero que, de la misma manera, no veo por qué no ha de funcionar en la part forana. Confiamos en que no sea así.

Diario de Mallorca

27/05/06

Llauger avisa que si no es fa el bloc lluitarà «cada pam de terreny» al PSM

L'ecologista es presenta com a candidat d'EU-EV a les autonòmiques


J.TORRES.Palma.

Miquel Àngel Llauger es va presentar ahir com a candidat a les autonòmiques d'Alternativa Esquerra Unida-Els Verds amb una crida a la unitat de l'esquerra de cara a les properes eleccions de 2007, però també amb una clara advertència al PSM: si aquest partit rebutja fer un bloc progressista i «hem de competir, ho farem disputant cada pam de terreny».

Llauger és l'únic aspirant a encapçalar la candidatura autonòmica d'Alternativa EU-EV -tot i que fins dilluns no acaba el termini, no s'esperen sorpreses- i té el suport de tots els càrrecs públics de la coalició, excepte el de la diputada i consellera insular, Margalida Rosselló, que es manté distanciada de la direcció i no ha participat en el procés d'elecció de candidats.

En la seva presentació com a candidat, Llauger expressà la voluntat d'«impulsar un canvi que sigui verdaderament d'esquerres» en les eleccions del 2007 i, per això, defensà la necessitat de crear una «coalició més àmplia» dels partits d'esquerra, amb el PSM però sense el PSOE que, segons ell, hauria de presentar-se en una llista en solitari.

En tot cas, Alternativa sempre seria un «aliat natural» dels socialistes en un futur govern progressista. Un govern que no hauria de repetir el «pecat natural» del Pacte que, en opinió de Llauger, consistí a donar un «poder desproporcionat» a UM.

Diari de Balears

26/05/06

Llauger apuesta por una coalición de izquierdas para los comicios de 2007

El portavoz de Alternativa EU-EV hace un guiño a una alianza preelectoral con el PSM

PALMA.- El portavoz de Alternativa EU-EV, Miquel Angel Llauger, se presentó ayer como candidato autonómico de esta organización a las próximos comicios, de cara a los cuales apostó de forma decidida por una «coalición más amplia» que congregue a los grupos de izquierda.

Llauger es por el momento el único candidato como cabeza de lista autonómica de Alternativa EU-EV, si bien el plazo para presentar más candidaturas finaliza el próximo lunes 29 de mayo, informa Efe.

Ante los medios de comunicación, el actual portavoz de este partido expresó su voluntad de representar al máximo del conjunto de Alternativa EU-EV, tanto a los afiliados de los dos partidos que conforman la coalición como a las personas que se han sumado después al proyecto y que, calculó, deben ser una cincuentena.

Llauger se mostró satisfecho además de contar «con el apoyo de los cargos públicos» de EU-EV, tanto en el Parlament balear como en el Consell de Mallorca y en los diferentes municipios donde cuenta con concejales.

Excluyó de este apoyo a la diputada de EU-EV Margalida Rosselló, la cual, «por voluntad propia», no se ha sumado al proyecto de Alternativa EU-EV, si bien recordó que la organización está abierta a todo el mundo y más a una persona con su «trayectoria».

En torno a la estrategia de cara a las elecciones autonómicas y municipales de 2007, expresó su voluntad de «impulsar un cambio que sea verdaderamente de izquierdas» en la Comunidad, con el objetivo de conformarse como «una alternativa al PP».

Alternativa que, a su juicio, pasa por una «coalición más amplia» de los partidos de izquierdas, en la que hizo referencia al PSM y la posibilidad de ir de forma conjunta a las elecciones.

En cuanto al PSOE, opinó que sería «una buena solución» que se presentase una lista del partido socialista y otra de partidos de la izquierda «más progresista».

Aún así, señaló que Alternativa es una «aliado natural» del PSOE y señaló que la entidad demostrará que es «necesaria» en un marco en el que la suma de izquierdas será la que facilite un cambio.

De otro modo se «favorecerá al PP», señaló Llauger, quien también aclaró, en torno a la posibilidad de formar gobierno con UM, que se puede plantear un acuerdo pero que «no se debe repetir» que se le dé un «poder desproporcionado» respecto del total de votos que obtiene de los ciudadanos.

El Mundo - El Dia

26/05/06

Miquel Àngel Llauger será candidato a presidir el Govern por Alternativa

Defiende coaliciones preelectorales con los partidos de izquierda "para impulsar un cambio"

A. BOSCH. PALMA.

El miembro de Els Verds Miquel Àngel Llauger será el candidato al Govern por la formación política Alternativa en las próximas elecciones de 2007. Así lo explicó él mismo ayer en rueda de prensa a pesar de que aún no se ha cerrado el plazo de presentación de candidaturas que termina el día 29.

Llauger entiende que tiene el apoyo del grueso de militantes de Mallorca y así enumeró una larga lista que incluye a todos los regidores de Esquerra Unida-Els Verds y a la consellera en el Consell de Mallorca, Marilena Tugores. Faltó la adhesión de la diputada autonómica y consellera Margalida Rosselló que no se siente representada, como ella misma explicó a este periódico, por el proyecto político de Alternativa.

Durante la rueda de prensa, el candidato de Alternativa destacó que la suma de los partidos de izquierdas es necesaria para "ser una alternativa al PP". En este punto se refirió a los socialistas a quienes dijo que "vivimos en un país donde el PSOE no se puede plantear gobernar en solitario", por lo que sus "aliados naturales" deben ser "las fuerzas de izquierdas".

En la etapa preelectoral Llauger consideró "adecuada" y "eficaz electoralmente" la fórmula en la que el PSIB se presenta en solitario y se alían el resto de partidos de izquierdas, como alternativa "para aquellos que consideran que el PSOE les queda un poco corto"

Llauger se mostró dispuesto a unirse al PSM y ERC aunque matizó que "dos no se casan si uno no quiere", en referencia al debate que existe en este sentido en el seno del PSM.

En cuanto a un posible acuerdo con Unió Mallorquina, Miquel Àngel Llauger no lo descartó aunque siempre, matizó, "en función de la proporcionalidad". "No se puede dar a un partido bisagra un papel desproporcionado que es incluso antidemocrático", manifestó en referencia al papel que jugó UM en el Parlament y en el Consell durante el gobierno del Pacte de Progrés.

Aunque aún no es oficial está previsto que el candidato por Alternativa a Palma sea el actual regidor de EU, Eberhard Grosske

Diario de Mallorca

26/05/06

Tot allò que t'amaguen del BLOC i tu voldries saber de bon de veres:

1. QUÈ ÉS EL bloc

DIUEN: El Bloc és la proposta de constitució d'un nou subjecte polític mallorquí, sobirà, progressista, ecologista i nacionalista amb garanties electorals suficients com per capgirar el 2007 el Govern de les Illes Balears.

Però CALLEN: Que la proposta del Bloc sorgeix d'Esquerra Unida, una part d'Els Verds i alguns membres del PSM que han deixat de creure en la suficiència política dels seus projectes davant l'electorat. Que el PSM ja s'ha pronunciat reiteradament refermant la seva vigència com a projecte polític independent i amb la voluntat d'anar en solitari a les eleccions tant a la seva Comissió Executiva, com al Consell de Direcció Política, i així ha estat ratificat per les bases del partit amb l'assistència massiva en el procés de primàries per a elegir el nostre candidat autonòmic. Que també han estat nombroses les agrupacions que ja havien iniciat aquest procés electoral a nivell local amb molta il·lusió per fer llistes PSM.

2. PER QUÈ UN bloc?

DIUEN: EL 50% de electors del les Illes Balears són progressistes i, en canvi, gairebé sempre hi governa la dreta. La unitat és la seva gran arma. Un BLOC permetria aprofitar al màxim els nostres vots. Què pot voler un partit sinó governar el seu país?

Però CALLEN: Que en un BLOC, 1 + 1 no son sempre 2, i de ben segur es perdran molts de vots nacionalistes que voten PSM, sobretot de la Part Forana, que difícilment votarien una opció que contengués Esquerra Unida. Igualment que molts dels electors tradicionals d'Esquerra Unida podran assumir votar una força amb pretensions "nacionalistes". També amaguen que moltes candidatures municipals del PSM a la Part Forana estan pendents de saber si es fa el Bloc per desvincular-se d'un projecte que conté EU i constituir-se en candidatures independents.

Comentari: Per tant, de sumar res de res. Si realment volem fer un BLOC per guanyar al PP, hi hauria d'haver el PSOE i el sector progressista d'UM (Alcúdia, Porreres, ...) Tampoc té sentit que hi doni suport gent con en Julen Adrian que ha fet tot el possible per carregar-se els Independents d'Artà, això és el Bloc que ens ofereixen?

3. UN bloc FARÀ DESAPARÈIXER EL PSM?

DIUEN: Defensam la conservació del PSM, dels seus òrgans de govern i de la seva militància. En cap moment s'ha pensat a dissoldre el partit. El PSM continuarà existint i serà la primera força, en implantació, en quadres i en militància, del nou BLOC.

Però CALLEN: Que el PSM de Mallorca restarà sense activitat política pública perquè tota la seva acció es durà a terme des del Bloc, exactament igual que el PCE dins Esquerra Unida o el PSUC dins Iniciativa. Un Bloc no és una coalició de partits, tot el contrari, la política del Bloc no la decidirà un PSM que restarà inactiu, sinó els militants del Bloc a través dels seus òrgans, és a dir de manera conjunta els militants provients del PSM, EU, Verds i en tot cas ERC. Aquests partits continuaran existint actius en l'àmbit balear i espanyol, el PSM no, al no tenir existència exterior.

Comentari: Per tant ens diuen que és una coalició no un Bloc, quina contradicció!. EU a Balears seguirà existint i seguirà depenent de Madrid i decidint els seus militants dins el Bloc.

4. El bloc ALS POBLES

DIUEN: El BLOC no és una proposta per a les eleccions municipals. En els municipis en què no s'arribi a un acord unànime cada partit s'hi podrà presentar per separat amb les pròpies sigles.
Però CALLEN: Que no té cap sentit presentar-te a les eleccions municipals amb la sigla PSM quan el PSM ni es presentaria a les eleccions autonòmiques, ni seria el referent polític actiu de res perquè a Mallorca ocuparia el seu lloc un Bloc que integrarien els militants del PSM i EU-Verds, entre d'altres.

Comentari: Imaginau el candidat municipal del PSM anant a fer campanya amb el cap de llista adversari d'EU? I en Grosske anirà a fer campanya pels nostres pobles?

5. bloc NACIONALISTA O PROGRESSISTA?

DIUEN: El nacionalisme i l'esquerra són a Mallorca dues cares de la mateixa moneda. Per a la gent del PSM defensar la identitat, el territori i la justícia social són les tres potes que donen sentit a la nostra lluita. Per què has de triar si ho pots tenir tot?

Però CALLEN: Que la meitat d'integrants d'aquesta nova formació política seria gent NO NACIONALISTA, és més gent que històricament ha estat bel·ligerant en contra dels nacionalismes per considerar-los burgesos i decadents, tot i sentir-se molt espanyols. I l'esquerra què? És evident que la concepció plural i àmplia de l'esquerra que en té el PSM es redefiniria a l'entorn dels postulats de l'esquerra alternativa que defensen ex comunistes i altres grups propers. Ubicaríem el nacionalisme en un espai sociològic on hi ha molts pocs vots.

Comentari: EU pensa que esquerra i nacionalisme són les dues cares de la mateixa moneda? En serio que ho pensa? En Cámara és nacionalista? En aquest pas, ben aviat l'estelada serà substituïda.

6. UN bloc AMB ESQUERRA UNIDA?

DIUEN: La proposta del BLOC inclou el PSM, Alternativa, ERC i altres col·lectius i persones independents que vulguin integrar-se en un nou projecte polític sobirà, no "la fusió amb IU", com s'afirma maliciosament.

Però CALLEN: Alternativa = Esquerra Unida que s'ha menjat Els Verds, Bloc = Esquerra Unida que es menjarà el PSM.

Comentari: Què passa que els fa por dir la veritat o les coses pel seu nom? Alternativa (EU-EV) no durà en Llamazares a fer campanya? I n'Anguita? Seran ells els que defensaran el nacionalisme i xerraran per boca del PSM. No defensaran dins el Bloc les polítiques que dissenya EU des de Madrid.

7. I SI PLANTEJAM EL bloc DESPRÉS DE LES ELECCIONS?

DIUEN: Si el 2007 es presenten 5 llistes a l'esquerra del PP serà difícil evitar una nova majoria conservadora. I basta veure les actuacions dels populars des del 2003 (IB3, autopistes, educació, llengua...) per entendre que no ens podem permetre una nova legislatura del PP-UM. El 2008 pot ser massa tard.

Però CALLEN: Que aquestes 5 llistes separades (UM, PSM, PSOE, Alternativa EU-EV, i ERC) foren les que derrotaren al PP el 1995 al Consell i el 1999 amb el Pacte de Progrés (fins i tot el 2003 a Mallorca tengueren més escons que el PP), i res ens impedeix que torni a ser així si cadascú fa la seva feina ben feta, i s'adreça al seu electorat. A Eivissa la unió de tota l'esquerra va ser derrotada pel PP precisament perquè les forces que l'integraren perderen la seva personalitat. Amb el Bloc només es sacrifica el PSM, perquè no confessen en públic allò que alguns d'ells diuen en privat: que han deixat de creure en el PSM.

Comentari: La unitat no és pot forçar a canvi de renuncies ideològiques, o és que volem deixar de ser nacionalistes? Qui confirma que no podem derrotar al PP tal com estam? S'acaba el món al 2007? Desapareixeran l'OCB, el GOB, l'Stei, els Joves per la llengua, perdrem totes les batlies al 2008? No siguem tant derrotistes ni demagogs.

8. QUINES SÓN LES POSSIBLITATS DEL bloc EL 2007?

DIUEN: Totes. Tenim un any per endavant i la dinàmica de mobilitzacions que s'ha obert (34.000 firmes recollides pel GOB; el renovat activisme de l'OCB; les mobilitzacions d'Eivissa...) auguren una activació de nostre entorn polític. El PP no té majoria absoluta a Mallorca, i a les Illes Balears un sol diputat és la diferència entre un govern de dretes o un govern de progrés.

Però CALLEN: Que quan el que t'uneix és anar a la contra del PP o la por a la decadència electoral, poc futur té aquest Bloc. La disparitat ideològica i d'interessos dels seus militants constituirien una força ingovernable, de difícil estabilitat política... i el resultat seria la desaparició d'una força inequívocamet nacionalista i porgressita: el PSM.

Comentari: El Bloc te totes les possibilitats? Això si que és il·lús. Quin entorn polític activarà el de centre esquerra?, o l'estrictament nacionalista? o el d'esquerra moderada? O és que simplement activarà als que estan a un extrem? Qui guanyarà vots serà PSOE i l'efecte Zapatero, o els nacionalistes d'UM i ERC si aprofiten aquesta oportunitat per suplir-nos. PSM+EU+EV, no en tendran tants junts com quan anaven per separat. La via per llevar la majoria a la Dreta no és l'esquerra alternativa, sense dubte és en Nacionalisme de Progrés. La via nacionalista és la que crec un espai polític diferenciat en totes les societats amb realitat nacional pròpia

9. HI HA TEMPS PER FER UN bloc?

DIUEN: La candidatura Nafarroa Bai va constituir-se quatre mesos abans de les eleccions generals. Progressistes per les Illes Balears, només dos mesos abans!

Però CALLEN: Que una cosa és un Bloc i una altre ben diferent una coalició de partits independents, al igual que Progressistes. Un Bloc suposa dissoldre la militància de cada força política dins un nou soubjecte polític, amb òrgans, estatuts, congressos, ponències, etc. comuns. En definitva, fer un partit nou, en el nostre cas fortament participat per militants d'altres partits externs o estatals.

Comentari: Com es podem celebrar assembles de dissolució, i assembles de fundació, en tan poc temps? Hi ha temps si la gent ho té clar, i al PSM n'hi ha massa que no li tenen. Si no ets capaç de convèncer la meitat del teu partit com pots convèncer la societat? Els únics convençuts són els d'EU-EV, i deu ser perquè veuen que sols no arriben al 5%, que l'efecte Zapatero se'ls menjarà, i perquè es pensen que diguent que defensen l'autoderminació dins una Espanya federal ja neutralitzaran el nostre nacionalisme.

10. ÉS BO EL bloc PER ALS NOSTRES CADIDATS?

DIUEN: Amb el BLOC Mateu Crespí i Pere Muñoz podran liderar un projecte polític major. El BLOC els donarà més espai mediàtic, els eliminarà competència política i els assegurarà milers de vots.

Però CALLEN: Que tant en Mateu Crespí com en Pere Muñoz són ferms contraris en aquesta proposta i que no s'hi senten identificats de cap de les maneres amb el Bloc. És més, el Bloc no té candidats ni autonòmic ni municipals elegits com sí ho té el PSM. Els candidats del Bloc els decidiran conjuntament els seus òrgans democràtics constituïts a l'afecte, i aquests estaran integrants pels militants del PSM, d'Esquerra Unida, d'Els Vers, d'ERC (si hi participa, que és po probable) Per tant: els candidats del PSM no són els candidats del Bloc.

Comentari: Projecte polític major? Jo el veig més reduït, el veig adreçat a un extrem de l'electorat. Ja es va veure a les passades generals que 1+1 no són dos, i més si al PSM hi ha tanta gent en contra. Que en diuen els candidats del Bloc? Ells es varen presentar per encapçalar el PSM, el nacionalisme d'esquerres, no l'esquerra alternativa. En Groeske de cap de llista a Palma pel Bloc, i en Muñoz què?

I finalment, però no menys important: La pregunta a la qual ningú no en te la resposta:

COM ES FINANÇARÀ AQUEST BLOC? (¡!!)

25 de maig de 2006

Servei d'Informació Cultural - Illes

PSM- TOT ALLÒ QUE T'AMAGUEN DEL BLOC I QUE TU VOLDRIES SABER DE BON DE VERES (ENVIAT PER PERE MUÑOZ PERUGORRIA- pmunoz-psm@gp.a-palma.es)

ELECCIONS, PODER I PROJECTES D'ESQUERRA

Ramon Molina (*)

La dreta té dues formes de governar, l’esquerra, ara per ara, només una. La dreta quan perd les eleccions no perd el poder; les principals palanques de l’economia: les empreses, els processos productius i de distribució segueixen en les seves mans; també l’oci, les indústries culturals i la generació d’opinió pertanyen aclaparadorament a la dreta. L’expressió “dreta econòmica” és doncs una reiteració innecessària. El nostre sistema consagra una posició de privilegi als sectors empresarials que tenen, en els polítics de dreta, els seus fidels servidors, però, encara que aquests perdin unes eleccions els poderosos de sempre continuaran controlant el poder i intentant agenollar a una esquerra que circumstancialment arribi al poder polític i vulgui ésser mínimament honesta. Aquesta és la història resumida de quatre anys de govern del pacte de progrés. Quantes i importants lliçons es poden extreure d’aquest fracàs!

Per exemple: les enquestes del CIS, al marge de d'errors de càlcul, interessats o no, també mesuren tendències profundes que no es veuen mediatitzades per una contesa electoral. La pregunta núm. 13 de l'enquesta de març passat demanava als electors de Balears que es situessin ideològicament entre la dreta extrema (10) i l'esquerra extrema (1): la mitjana resultant és de 4,98 amb quasi un 35% de les respostes que es situen entre 1 i 4. Aquestes dades haurien de fer reflexionar sobre un fet: si la majoria de la gent es defineix d’esquerres com és que la dreta guanya les eleccions? Si repassem la campanya electoral de la dreta (que recordem que ha durat quatre anys!), queda bastant clar:... volen destruir la nostra riquesa!, tancarem hotels, la construcció es paralitzarà, ens espera el caos... etc. etc. La campanya electoral de la dreta l'han feta els empresaris. El poder econòmic ni tan sols es fiava de la capacitat de convicció dels seus subalterns polítics i ha carregat amb el pes de l'agit-prop. La dreta econòmica i política ha utilitzat el llenguatge i els mètodes de la guerra mentre l'esquerra parlava de treva i de generalitats plenes de bones intencions però buides de concreció en molts de casos. Siguem seriosos i accepten el fet: la dreta coneix molt millor que l’esquerra els mecanismes de la lluita de classes en el moment present. No es pot obtenir el vot d’un treballador amenaçat de perdre la feina si guanyen “els rojos” –malgrat el seu pensament d’esquerres- sobre la base de receptes inconcretes sobre la bondat del desenvolupament sostenible, sobre la solidaritat, sobre la defensa de la cultura... i sobre tot si aquest treballador no veu als “rojos” gaire bel·licosos en la seva defensa. Quina ha estat la contraoferta de l'esquerra per a un cambrer o un manobre amenaçat amb l'atur si no votava a qui l'amo deia? Li han fet costat front a l'impunitat i amenaces de l'empresariat? Evidentment no. El fet que obrers hagin de triar entre dos classes de mal (misèria treballant o més misèria a l'atur) només demostra que l'esquerra no ha sabut fer-se escoltar no que la dreta pugui assimilar els treballadors. Si fos possible que la dreta econòmica acontentés els obrers, evidentment deixaria d'ésser dreta i el sistema no seria capitalista i, si l'esquerra no s’esforça per assegurar la fidelitat dels seus votants naturals, com pot somiar atreure el vot d'altres sectors diguem-ne neutrals o poc hostils?

Si la dreta pot governar de forma parlamentària i sobre tot de forma extraparlamentària, l’esquerra continua narcotitzada per una idea del joc democràtic més propi dels contes de fades. La seva ingenuïtat es commovedora però letal per als treballadors i per a la gent progressista. Després de quatre anys de putsch larvat a les Balears i després de l’eclosió clarificadora del coup de force a Madrid... ha començat l’esquerra a pensar en la seva reraguarda extraparlamentària? Ha començat a preparar els seus instruments de pressió? Ha après alguna cosa dels mètodes de la dreta?

Els primers símptomes no son gaire encoratjadors. El passat 4 de juny, a un article publicat a aquest mateix diari, s'apuntaven les dades que demostren que a les Balears el vot d'esquerra pot ésser clarament majoritari sempre que els partits progressistes siguin capaços d'unificar llistes i propostes front a una dreta unificada i disciplinada. He rebut algunes crítiques acusant-me de menysprear la pluralitat de l'esquerra i de voler aplicar-li el mateix monolitisme que hom critica de la dreta.

En primer lloc vull deixar clar que jo no critico el monolitisme de la dreta. Ans al contrari, aquest bloc disciplinat em sembla un avenç que clarifica sensiblement el terreny que trepitgem i marca les distàncies sense possibilitat d'error. Tant de bo l'esquerra pogués assolir algun dia un grau semblant d'unanimitat. En segon terme els electors d'esquerra tenen dret a demanar-se de què serveix una pluralitat encarnada en diferents partits que no defensen projectes substancialment distints: Diguem-ho clar, cap partit d'esquerra per molt que faci bandera de "sensibilitat" distinta ni proposa subvertir el sistema, ni expropiar als capitalistes ni tan sols el trencament de l'ordre constitucional. Tots ells són moderadament decents, tèbiament reformistes i fervents demòcrates. Quina és doncs la sacrosanta "sensibilitat" que cal defensar al preu de perdre unes eleccions?: Un poc més d'autogovern? Un poquet més de polítiques socials? Parcs naturals més grans? Un metro en lloc d'un tramvia... o potser un carril-bici per Ciutat?

(*) Professor associat a la UIB

Els sotasignats...

Quan s'aproximen eleccions, els artistes i intel·lectuals solen dir-hi la seva. Senten la necessitat cívica d'implicar-se en la contesa electoral, això és tot. Tanmateix, llur participació activa sol començar i acabar en una proclama. Ja sabeu: nosaltres, els sotasignats, etcètera, etcètera, que si són verdes, que si són madures. Sempre he tingut reserves respecte a la influència d'aquests manifests sobre l'opinió pública, tot i que m'he adherit a un fotimer. Efectes negatius, no en produeixen. De manera que benvinguts siguin. I us diré més: tant de bo la gent de la cultura prengués el costum d'expressar públicament les seves opinions sobre el dia a dia que genera la col·lectivitat. Ara, un grup de gent preeminent -prop de quatre-centes signatures en el document de presentació-, reclamen la constitució d'un bloc progressista a l'esquerra del PSOE. Algunes entitats ciutadanes, Esquerra Unida, Els Verds, ERC i una part del PSM, sembla que hi estan d'acord. La moguda intel·lectual, doncs, malda per engrescar en el projecte comunitari els ciutadans que no se senten representats pels socialistes, però que anhelen un canvi en el Consolat de Mar. També pretén fer pressió sobre el PSM perquè accepti diluir-se dins un totum revolutum en benefici de la unitat d'acció. Es passen un pèl? Probablement sí. El PSM és ara, més que mai, dels seus afiliats. Travessa una situació difícil i no es pot permetre relliscades electorals. Se'n sortirà, possiblement, perquè disposa d'una xarxa social modesta, però ferma. Al marge de les crítiques puntuals, i a vegades punyents, de les quals ha estat objecte, hem de reconèixer que sense la seva participació a l'activitat política d'aquests trenta anys darrers, el nostre present com a poble seria un altre, i amb tota seguretat més, molt més, decebedor. És comprensible que hi hagi gent, en el PSM, que sigui avara de la seva parcel·la d'influència i que s'ho vulgui pensar i repensar, una i altra vegada, abans de decidir l'estratègia electoral més adient. D'altra banda, la proclama dels artistes i dels intel·lectuals, als quals cal agrair-los la seva voluntat de despertar consciències i de suscitar projectes, es basa en un raonament poc realista. Creuen, veritablement, els artistes i intel·lectuals compromesos en aquest projecte, que prescindint de la complicitat del PSIB-PSOE es pot, ara per ara, tirar endavant una candidatura d'esquerres amb possibilitat d'èxit? Amb els peus a terra, jo no ho crec. Les raons del meu escepticisme són diverses, però sens dubte tenen a veure amb la manca de sintonia, de les ofertes polítiques que engloba un combinat com el que ens proposen, amb l'electorat al qual van dirigides. A vegades, les sumes resten. Palma, potser, seria una excepció, no endebades Grosske i Muñoz s'han guanyat el respecte d'una part important de la ciutadania que no pensa en clau conservadora. Tanmateix, el conjunt de forces d'esquerres que la gent de la cultura pretén unir en un projecte únic, pot provocar més malfiança que altra cosa entre els votants progressistes. El PSM concretament, té una implantació important a la Part Forana. Tenen en compte, els artistes i els intel·lectuals, que entre el llenguatge del pagès i el de l'ecologista, estimant com estimen, ambdós, la terra, s'obre un esvoranc mal de superar? L'ecologisme, si més no a Mallorca, és bàsicament urbà i, en conseqüència, té una visió estètica de la natura. El pagès, en canvi, valora el camp en funció del rendiment que en treu. Pel que fa a Esquerra Unida, té una implantació important en els barris obrers i d'immigració espanyola de Palma. En canvi, als pobles és una llavor que no aferra ni amb fems de cavall. Pel que fa a ERC, si entra en un pacte de tots amb tots, perd la identitat que li ha permès treure cap, setanta anys després de la Guerra Civil. Ningú no li ha regalat res, s'ho ha guanyat a pols. Els diputats d'ERC (Catalunya), tant al parlament espanyol com a l'europeu, han estat els únics que han fet costat als interessos de les Illes Balears, sense que les Illes Balears formessin part de la seva circumscripció electoral. I si dubteu del que afirmo, compareu la feina magnífica, a Europa, de Bernat Joan amb la d'Antoñito López-Istúriz (Pepé) i Teresa Riera (PSOE). O les intervencions, en defensa dels nostres interessos, de Joan Tardà, Joan Puigcercós o Joan Puig, a Madrid, en comparació a la dels diputats conservadors i socialistes que tenim allà. Amb aquest bagatge tan positiu, ERC (Illes Balears) pot aspirar a rapinyar alguns regidors, sobretot a Manacor, a Formentera i a Eivissa. La implantació d'ERC s'ha de preveure d'aquí cinc anys, a les altres eleccions, sempre que no es desviï de la trajectòria actual. És, ERC, l'alternativa a l'avorriment, a la decepció. Això no obstant, qualsevol intent d'avançar els rellotges serà a canvi de renunciar a part dels plantejaments que el fan créixer. Estic en contra, per tant, de la declaració dels artistes i dels intel·lectuals? No! Únicament vull recordar-los que els zeros, a la dreta d'una xifra, no sumen. Insisteixo: el fet d'anar plegats no significa que sumin més. Fins i tot diria que potser restin. L'elector, ara més que mai, reclama missatges clars, rotunds. L'esquerra, en conjunt, podria oferir-se com alternativa al Partit Popular si comptés amb els socialistes. I atès que els socialistes no volen fer caramull, l'oferta dels sotasignats -així i tot, chapeau per la gent que proposa alternatives-, queda una mica aigualida. De manera que, al marge d'allò que volem, hem de recuperar el sentit comú. Vull dir que els pactes s'han de produir després de les eleccions, segons els resultats obtinguts per cadascun i amb programes de govern ben concrets.

Llorenç Capellà. Escriptor.

Diari de Balears

25/05/06

Barceló veu difícil fer el bloc el 2007 i es conformaria amb una coalició

Pretén convèncer EU-EV i ERC per, almenys, reeditar Progressistes

J.TORRES.Palma.

El candidat a la secretaria general del PSM, Biel Barceló, va reconèixer ahir la dificultat de portar a terme la seva proposta de bloc progressista -la creació d'un nou subjecte polític per la fusió de nacionalistes i progressistes- abans de les eleccions de 2007, per la manca de temps. En canvi, va apuntar com a proposta més factible la possibilitat de crear una coalició electoral amb Esquerra Unida-Els Verds i ERC, com a primer pas del procés.

Precisament la votació sobre si el PSM ha de mantenir el projecte propi o ha d'integrar-se en un bloc progressista condicionarà qui és el secretari general del partit i quin és el nucli dur de la futura executiva. Aquest és l'acord a què han arribat els dos candidats a la direcció, Biel Barceló i Jaume Sansó, abans que dissabte comenci a Palma el XVIII Congrés dels nacionalistes.

Segons aquest pacte, si dissabte guanya l'opció del bloc només Biel Barceló optarà diumenge a la secretaria general, amb una proposta pròpia de nucli dur de l'executiva. Si perd aquesta opció, Jaume Sansó es presentarà com a únic candidat, amb un equip directiu propi. En tots dos casos, els candidats han pactat executives d'integració, on s'hi trobin representades les diverses sensibilitats.

Un dels dos candidats, Jaume Sansó, comparegué ahir per presentar la ponència d'estratègia política i electoral, que ha rebut unes 60 esmenes, la meitat relacionades amb la proposta de bloc. Sansó recordà que el PSM és la «segona força municipal», amb 110 regidors i vuit batlies, i defensà la «vigència ideològica» del partit nacionalista, 30 anys després de la seva creació

Diari de Balears

25/05/06

El PSM presenta la ponència d’organització, estratègia política i electoral que es debatrà al Congrés del cap de setmana

Palma · 24/05/2006

El PSM ha presentat aquest matí la ponència d’organització, estratègia política i electoral que es debatrà al proper congrés que se celebrarà a Can Domenge el 27 i 28 de maig. Ho han fet Bàrbara Bujosa, secretària d’organització i coordinadora de la ponència, Tomeu Morro, membre de la ponència, Jaume Sansó, ponent i candidat a la secretaria general del PSM i Mateu Crespí, candidat a president del govern.

Tribuna Mallorca

25/05/06

Los dos aspirantes a liderar el PSM pactan que sólo se presente una lista

TORRES BLASCO

O Jaume Sansó o Biel Barceló. Uno de los dos aspirantes a la secretaría general del PSM en el congreso que se inicia pasado mañana retirará su candidatura una vez que se haya despejado si la formación nacionalista opta finalmente por impulsar un coalición con EU, Els Verds y ERC para las próximas elecciones autonómicas.

Este asunto, además de la formación de una nueva estructura política similar al BNG (una suma de varios partidos de izquierda y nacionalistas), constituye el meollo decónclave político del fin de semana.

Biel Barceló es un firme defensor de esta iniciativa, mientras que Sansó (y el candidato de este partido al Govern, Mateu Crespí) apuesta por mantener el perfil propio del PSM.
Sansó y Barceló, por separado, explicaron ayer que tratarán de integrar a representantes del sector de su oponente.

La propuesta estratégica «oficial» de los nacionalistas se basa en la premisa, establecida en 2005 por la dirección, de que el partido concurrirá en solitario a los comicios de mayo del 2007, pero, según dijo el ponente, «una treintena» de las 130 enmiendas planteadas abogan por el bloque nacionalista y progresista.

Despejado este asunto, uno de los dos aspirantes se retirará y presentará una lista «integradora». Ese es el compromiso. Ninguno cuestiona que Mateu Crespí sea el candidato a las autonómicas, ya que fue elegido en unas primarias.

Ultima Hora

25/05/06

Sansó y Barceló pactan incluir al sector que pierda el congreso del PSM en la ejecutiva

El candidato renovador dice que "ahora no toca" plantearse un bloque progresista con EU-EV y ERC

VIRGINIA EZA. PALMA.

Los dos candidatos a la secretaría general del PSM, el renovador Jaume Sansó y el oficialista Gabriel Barceló, han acordado que el ganador del congreso que celebrará este fin de semana el partido integrará al otro sector incluyendo a alguno de sus componentes en la nueva ejecutiva. Sansó afirmó ayer que existe un principio de acuerdo "para hacer una lista integradora", aunque antes los militantes decidirán si gana la tesis de representada por los renovadores de acudir en solitario a las elecciones de 2007 o la de intentar la creación de un bloque progresista con EU-EV y ERC, postura defendida por los oficialistas.

La ponencia de estrategia política que se debatirá es la postura "oficial" acordada en 2005 por la dirección del partido de presentarse en solitario a los comicios autonómicos, aunque Sansó precisó que unas 30 de las 130 enmiendas que se han presentado reivindican el bloque progresista.

Respecto a su opinión sobre la adhesión de casi 400 personas de la sociedad civil de Balears a la plataforma creada para pedir esta coalición entre PSM, ERC y EU-EV, el candidato a la secretaría general consideró que "ahora no toca" hablar de ese asunto. "Ahora toca el momento del debate tranquilo de los militantes del PSM sobre su estrategia política y el día 29, tras el congreso, la nueva ejecutiva estudiará las decisiones que considere adecuadas", añadió.

Sansó realizó estas declaraciones en la presentación de la ponencia de estrategia política para el congreso nacionalista, acompañado del candidato a la presidencia del Govern, Mateu Crespí; la actual secretaria de organización, Bárbara Bujosa, y Tomeu Morro, quien será el que ocupe la secretaría de organización si Sansó gana el congreso. Crespí, además, ocuparía la presidencia del PSM, mientras que Bujosa declaró que aún no tiene decidido su futuro político.

La ponencia presentada ayer propone que se amplíe la ejecutiva de 29 a 36 miembros, incluyendo en la misma de manera automática a los alcaldes y candidatos del PSM en los cinco municipios más importantes de Mallorca, es decir, Palma, Calvià, Manacor, Inca y Llucmajor.

Crespí, por su parte, resaltó que la ponencia responde a un "modelo de estrategia" basado en "la conciencia de dónde partimos, la realidad del PSM y la realidad de Mallorca", con el fin de establecer "cómo, dónde y en qué tiempo quiere llegar el partido"a la "mayoría social y al Govern", objetivo que calificó como su "sueño".

Diario de Mallorca

25/05/06

Llauger se postula como candidato de Alternativa al Govern

El coordinador de Els Verds, Miquel Angel Llauger, anunciará hoy sus pretensiones de encabezar la candidatura de la coalición Alternativa (constituida junto a Esquerra Unida), a la presidencia del Govern.

No obstante, todo puede cambiar de aquí al fin de semana, ya que la coalición está a la espera de que el líder oficialista Gabriel Barceló logre imponer en el congreso del PSM su propuesta de creación del Bloc, que junto a estos tres partidos podría integrar además a los independenstistas de ERC.

Esquerra Unida y Els Verds ven la fórmula del Bloc como una tabla de salvación para garantizar su supervivencia política, en el caso de que el voto útil acentúe el bipartidismo entre PP y PSOE en las elecciones autonómicas de 2007. Durante las últimas semanas, Alternativa ha barajado la posibilidad de colocar al frente de su lista autonómica a Eberhard Grosske, como principal referente del partido, si bien fuentes de la coalición dan ahora por hecho que volverá a repetir como candidato a la Alcaldía de Palma

El Mundo / El Dia
25/05/06

Sansó promete integrar al sector oficial en su Ejecutiva si gana el congreso del PSM

El líder renovador propone ampliar el órgano de gobierno para incluir a los alcaldes y a los cabezas de lista de Palma, Calvià, Manacor, Inca y Llucmajor

PALMA.-

El candidato renovador a la secretaría general del PSM, Jaume Sansó, anunció ayer que tratará de integrar al sector oficialista encabezado por Gabriel Barceló en la nueva ejecutiva que saldrá del congreso que el partido celebra este fin de semana.

Así lo adelantó ayer el aspirante y actual presidente del partido nacionalista en una rueda de prensa, en la que rehusó citar más nombres de quienes le acompañarán en su candidatura al margen de Tomeu Morro, al que propondrá como secretario de Organización, y de Mateu Crespí, cabeza de lista autonómico en las próximas elecciones y que, de ganar Sansó, le sustituiría en la presidencia. Sansó, que expondrá en el congreso la ponencia de Organización y Estrategia Política y Electoral, recordó que hay un principio de acuerdo entre las dos corrientes del partido «para hacer una lista integradora».

La propuesta estratégica «oficial» de los nacionalistas se basa en la premisa, establecida en 2005 por la dirección, de que el partido concurrirá en solitario a los comicios de mayo del 2007, pero, según dijo el ponente, «una treintena» de las 130 enmiendas planteadas abogan por un cambio de estrategia para conformar un bloque nacionalista y progresista, tal y como propugna Barceló.
Entre las principales ideas de esta ponencia política, Sansó subrayó la de que el PSM es un partido con «vigencia ideológica» en Mallorca, donde es «la segunda fuerza municipalista» con ocho alcaldes y un centenar de concejales, informó Efe.

Sansó planteó que el partido debe actuar con «clara vocación de mayoría social» y aspirar a ostentar cargos de gobierno desde los que poder transformar la sociedad, por lo propone incidir en el trabajo a través de las agrupaciones locales y formar candidaturas en los cinco municipios en los que no concurrió en las elecciones del 2003.

En el plano organizativo, la ponencia estratégica aboga por la ampliación de la ejecutiva de 29 a 36 miembros incluyendo automáticamente a alcaldes y candidatos en los cinco municipios de más de 20.000 habitantes de la isla (Palma, Calviá, Manacor, Inca y Llucmajor), una fórmula ya empleada en el pasado.

El Mundo / El Dia

25/05/06

El PSM ens uneix, el Bloc ens divideix Sí al PSM

Jaume Sansó (Secretari General del PSM)

1. El PSM és i ha estat durant 30 anys la raó de ser i garantia d'unes polítiques inequívocament nacionalistes i de progrés als ajuntaments, al Consell de Mallorca, al Parlament i al Govern deles Illes Balears. Mai han participat del disseny de les nostres polítiques forces estatals espanyoles.

2. El discurs del PSM és més vigent que mai, les nostres propostes són les que donen solucions a la societat mallorquina d'avui, i això la gent del carrer ho sap. Ara necessitam una direcció forta i coherent, que cregui de veres en aquest projecte i motivi de nou a tota la militància i a l'electorat.

3. El PSM disposa d¹una magnífica xarxa de militants i agrupacions que estan profundament arrelats a la realitat de la nostra societat. Aquesta és la millor garantia que tenim per afrontar les eleccions del 2007, neutralitzar l'efecte Zapatero, i arrabassar vots de l'entorn del PP per dur-los a l'esquerra.

4. Si una cosa justifica la nostra existència en el mapa electoral és que al PSM tots som nacionalistes i que tenim un sentit ampli, plural i integrador de l'esquerra. El PSM s'adreça a la majoria social d'aquest país des d'un progressisme que té vocació de govern per construir una nació sobirana, justa, pròspera i sostenible.

5. El PSM al llarg de la seva història ha tegut moments difícils, però per la pròpia fe en el nostre projecte sempre ens hem reeixit amb força i sortit guanyadors. Sense un PSM electoralment independent, i segur de la seva proposta davant la societat mallorquina -com ha decidit la Comissió Executivai el Consell de Direcció Política aquests darrers mesos, i han ratificat les bases del partit a través a través de les eleccions primàries amb la seva participació- poc sentit té la lluita i dedicaciód'aquests 30 anys. Ara és el moment de proclamar la pervivència del PSM en el nostre Congrés.

No al Bloc

1. La creació del Bloc proposa la dissolució del PSM dins un nou subjecte polític d'àmbit mallorquí (el Bloc) integrat bàsicament pels militants d'Esquerra Unida, a més d'Els Verds, i qui sap si d'ERC. Totes aquestes forces continuaran existint tant a nivell balear com espanyol, generant les seves dinàmiques pròpies.

2. Un Bloc que es fonamenta en la decadència de les forces que l'integren difícilment pot motivar l'electorat. La disparitat ideològica dels seus integrants, amb la forta presència de membres no nacionalistes i "ex" comunistes en res ajudaria adonar estabilitat política al Bloc i a definir objectius comuns que ens motivin.

3. Amb el Bloc (Esquerra Unida) la percepció electoral de la nostra oferta s'ubicaria en un altre espai, allà on la transversalitat del votmunicipalista es veuria greument debilitada. Moltes agrupacions ja han manifestat la seva intenció de desvincular-se del projecte i constituir-se encandidatura independent si es du a terme el Bloc.

4. Un Bloc ubicat a l'esquerra de l¹esquerra del PSOE poc mercat electoral té, i exclou una part important dels votants del PSM. Tampoc considera els votants d'EU que ho trobaran massa nacionalista, ni els del PSM que veuran enel seu nacionalisme relativitzat altres opcions de vot. I si l'objectiu real és desplaçar el PP, cap sentit té això sense integrar el PSOE.

5. Els envits al PSM per dissoldre's en un altre projecte polític han estat constants al llarg de la història. El PSM fa nosa. La gent que ha abandonat el projecte del PSM per fer nacionalisme d'esquerra des del PSOE (Antich, Armengol, etc.) o EU (Groske amb Esquerra Mallorquina) han fracassat davant la dinàmica "nacional espanyola" dels seus nous partits, o han caigut dins posicions molt minoritàries com el cas d'ERC. Tots recordam la traumàtica experiència de la unió del PSM de Menorca amb EU. El Bloc, per tant, no deixade ser una crossa més per salvaguardar la pervivència electoral d'Esquerra Unida.Ara més que mai per damunt de personalismes o tendències el PSM ens necessita,Mallorca ens ho exigeix

Jaume Sansó
jaumesanso@ya.com

Un grup de 350 ciutadans firmen el manifest pel Bloc Progressista

La Plataforma neix per contribuir a «capgirar l'escenari polític

R.GALLEGO. Palma.

La Plataforma per un Bloc Progressista es presentà ahir a Palma amb la lectura d'un manifest que ja han subscrit 350 ciutadans independents. Els signants volen contibuir a propiciar la unió dels partits nacionalistes i d'esquerres abans de les eleccions autonòmiques del 2007.

En opinió dels impulsors de la iniciativa, el «bloc» és la millor fórmula per «capgirar l'escenari polític». I és que, segons recullen al seu manifest, els tres anys de Govern del Partit Popular, «amb el suport imprescindible d'UM», s'han traduït en «destrucció mediambiental a una escala sense precedents que amenaça greument el futur i la personalitat d'aquest poble; en un oblit seguit a la llengua catalana; en un atac sistemàtic als serveis públics i en el tancament de les empreses no vinculades a l'oligopoli de la construcció.

La plataforma valora la «bona gestió» del pacte d'esquerres i nacionalista al Consell de Menorca i les mobilitzacions contra les autopistes d'Eivissa com elements que «fan pensar en la derrota del PP».

De totes maneres, alerten que «la fragmentació de l'espai electoral progressista i la tendència a la bipolarització amenacen seriosament que aquesta voluntat pugui tenir expressió en la futura composició de les institucions autonòmiques».

El manifest de la plataforma va ser llegit al pati de la Misericòrdia de Palma per Cathy Sweeney, Margalida Capellà, Ivan Murray i Antoni Bennàssar. Però el document ha estat signat per escriptors com Antònia Vicens o Sebastià Alzamora; per ecologistes com Onofre Rul·lan; per activistes com Macià Calafat o Jaume Corbera; per artistes com Pau Debon; per historiadors com David Ginard i per representants dels sindicats, els moviments veïnals i les entitats socials.

Diari de Balears

24/05/06

La plataforma por la unidad electoral de la izquierda reúne casi 400 firmas

La lluvia desluce la presentación del «Manifest per un Bloc Progressista»

TORRES BLASCO

La lluvia aguó ayer parcialmente la puesta de largo de la «Plataforma Per un Bloc Progressista» e impidió la lectura pública, en los jardines de La Misericòrdia, del manifiesto suscrito inicialmente por 341 personas (al que se han añadido más firmas a través de Internet) en que se reclama al PSM, Esquerra Unida, Els Verds y ERC para que presenten una candidatura conjunta a las elecciones del próximo año.

Según el «Manifest per un Bloc Progressista», el Govern del PP y el «apoyo imprescindible de UM» han supuesto «una desctrucción ambiental sin precedentes», «ataques a la lengua catalana», «el sistemático ataque a los servicios públicos ensenciales, particularmente la enseñanza y la sanidad» y «la destrucción del tejido industrial, la crisis del modelo turístico y la precarización laboral».

Una representación de los firmantes acudió a los jardines de La Misericòrdia y sostuvo unas cartulinas con un llamamiento a la «unidad».

La recogida de firmas y la difusión del manifiesto continúa en Internet, (http://www.plataformaprogressistes.com/) y anima a «no instarlanos en el desánimo».

Activistas, profesores, escritores, editores, periodistas, representantes de los movimientos sociales, particulares y ex dirigentes políticos apuestan por reeditar de alguna manera la fórmula de Progressistes per les Illes Balears. No contemplan la participación del PSOE que, por otro lado, tampoco quiere participar en la propuesta unitaria

El Dato

Ivan Murray, Joan Moll, Cathy Sweeny, Macià Cañafat, Josep Vílchez, Marisol Ramírez, Josep Abreu, Margalida Capellà, Miquel Bezares, Conxa Calafat, Ramón Canet ... Estos son algunos de los 341 firmantes iniciales del manifiesto a favor de la unidad de los nacionalistas y la izquierda. El objetivo es "cambiar el escenario político" de Baleares. Consideran que las movilizaciones de Eivissa y "la buena gestión del Consell de Menorca" muestran que existen alternativas. La recogida de firmas sigue en internet.

Ultima Hora

24/05/06

Presentación de la plataforma por el bloque progresista

La plataforma creada por unos 350 ciudadanos a favor de un bloque progresista formado por PSM, EU-EV y ERC para las elecciones de 2007 se presentó ayer oficialmente, con un manifiesto en el que se critica los tres años de Govern del PP con el apoyo de UM. La plataforma la integran intelectuales, artistas, dirigentes de asociaciones y profesionales. Foto: M. Massuti

Diario de Mallorca

24/05/06

350 intelectuales y artistas apoyan al sector oficialista del PSM y reclaman un bloque de izquierda

PALMA.-

Unos 350 ciudadanos, entre ellos intelectuales, artistas, dirigentes de asociaciones y profesionales, se han constituido en plataforma para reivindicar la creación de un «bloque progresista» integrado por el PSM, Alternativa EU-EV y ERC de cara a las elecciones autonómicas y locales de 2007.

En un comunicado, miembros del colectivo aseguraron ayer que «la unión de los partidos progresistas, soberanistas y alternativos en un candidatura electoral conjunta aseguraría la utilidad de todos los votos progresistas y potenciaría una movilización social a favor del cambio político», informa Efe.

Entre los integrantes de la plataforma se encuentran escritores como Antonia Vicens o Sebastiá Alzamora; promotores culturales como Jaume Corbera y Antoni Artigues; los ecologistas Onofre Rul.lan e Ivan Murray; o las profesoras universitarias Catalina Cantarellas y Margalida Capellá (que actúa como portavoz).

Otros de los miembros son los músicos Joan Moll y Pau Debon; los historiadores David Ginard y Pilar Arnau; así como editores, sindicalistas, dirigentes vecinales, profesionales de la enseñanza y el trabajo social y miembros de entidades ciudadanas.

La plataforma ha elaborado un manifiesto en el que critica que los tres años de gobierno del PP «con el apoyo imprescindible» de UM se han traducido en «una destrucción del territorio a una escala sin precedentes», en un «ataque a la lengua catalana» y a los servicios públicos «esenciales» y al «cierre de empresas no vinculadas al oligopolio de la construcción».
En el texto, la entidad considera que es posible dar un vuelco al escenario político y derrotar al PP, si bien «la fragmentación del espacio electoral progresista y la tendencia a la bipolarización amenazan seriamente que esta voluntad pueda tener expresión en la futura composición de las instituciones autonómicas».

«Dar un vuelco»

«La experiencia de la coalición Progressistes per les Illes Balears en las elecciones del 2004 demostró la existencia de una fuerte demanda social favorable a la confluencia de esfuerzos entre las organizaciones políticas procedentes de las diversas tradiciones del nacionalismo progresista y la izquierda alternativa», añade. Es por ello que hace un llamamiento a los citadas fuerzas políticas para que den a Baleares una «alternativa electoral y parlamentaria unificada que haga posible un cambio político hacia una sociedad más justa, cultura y soberana, y un progreso más sostenible» para las islas».

Por otra parte, el PSM anunció ayer que defenderá en su XVIII congreso, que se celebra el próximo fin de semana en Palma, que la inmigración es una de sus «políticas estrella», ya que entiende que no se puede «edificar un proyecto nacional» sin la participación de la población inmigrante o «al margen» de ella.


El Mundo / El Dia

24/05/05

Neix la Plataforma per un Bloc Progressista a les Illes Balears

Desenes de personalitats representatives de la societat civil de les Illes Balears han constituït la Plataforma per un Bloc Progressista perquè el PSM, Esquerra Unida, els Verds i Esquerra Republicana acordin la formació d'una coalició amb vista a les eleccions del Parlament balear de l'any vinent. Els adherits a la campanya volen que els partits progressistes uneixin forces per fer fora el PP del govern balear.

La plataforma detalla quatre grans raons per a constituir una alternativa ferma al PP al govern balear: 'la destrucció ambiental a una escala sense precedents, que amenaça greument el futur, el benestar i la personalitat d'aquest poble; els atacs a la llengua catalana que comencen a invertir allò que havien estat tímids avenços de normalització lingüística; l'atac sistemàtic als serveis públics essencials, en particular a l'ensenyament i a la sanitat i el tancament d'empreses no vinculades al sector de la construcció, la destrucció del teixit industrial, la crisi del model turístic, i la precarització laboral'.

VilaWeb

23/05/06

Intel·lectuals nacionalistes insten el PSM a integrar un bloc progressista

Fan part d'una plataforma que promou la coalició amb EU-EV i ERC

J.TORRES.Palma.

Personalitats rellevants de l'entorn nacionalista demanen públicament al PSM que integri un bloc progressista, conjuntament amb Alternativa EU-EV i ERC, per a les eleccions autonòmiques de 2007. Entre aquests, destaquen noms com els de l'historiador Josep Massot i Muntaner, els escriptors Antònia Vicens i Sebastià Alzamora, i els professors de la UIB Joan Mas i Pere Rosselló.

Tots ells formen part d'una plataforma, integrada per uns 350 membres de la societat civil, intel·lectuals, artistes i professionals, que ha signat un manifest a favor de la constitució d'aquest bloc progressista. A més de significats ciutadans vinculats al nacionalisme, també s'hi han adherit altres personalitats relacionades amb el progressisme i l'esquerra alternativa.

Els signants consideren que la unió dels partits progressistes, sobiranistes i alternatius en una candidatura electoral conjunta asseguraria la utilitat de tots els vots progressistes i propiciaria una mobilització social a favor del canvi polític el 2007.

A banda d'Antònia Vicens i Sebastià Alzamora, també han firmat el document escriptors com Pere J. Morey, Margalida Pons, Miquel Bezares i el president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a Balears, Gabriel de la S.T. Sampol; activistes culturals com Antoni Artigues, Jaume Corbera i Macià Calafat; i músics com Joan Moll i Pau Debon, el cantant del grup Antònia Font.

D'entre els professors universitaris, destaquen Mercè Picornell, Antoni Llull, Catalina Cantarellas, Margalida Capellà, Alexandre Miquel i Jaume Guiscafrè. Així mateix integren la plataforma historiadors com Pilar Arnau i David Ginard; i ecologistes com Joan Amer, Onofre Rul·lan, Ivan Murray i Sònia Vives, alguns dels quals també són professors.

La plataforma es va constituir fa unes setmanes i avui es presentarà en públic als jardins de la Misericòrdia, disposa d'una pàgina web -www.plataformaprogressistes.com- i ja ha protagonitzat reunions amb responsables del PSM, Alternativa EU-EV i ERC per presentar el manifest i sondejar la viabilitat d'un acord de cara a les properes eleccions autonòmiques de 2007.

Dinamitzadors socials

A banda dels intel·lectuals, artistes i professionals coneguts, també han signat el manifest sindicalistes, dirigents veïnals, membres d'entitats ciutadanes i professionals de l'ensenyament i del treball social. Entre aquestes destaquen rellevants dirigents del sindicat STEI-i, regidors i antics alts càrrecs d'Esquerra Unida o l'actual president del Consell de Joventut de les Illes Balears, Rafael Sedano.

Diari de Balears

23/05/06

PSM: és l'hora de sumar

A pocs dies d'un congrés decisiu m'agradaria poder afirmar que només som un simple espectador dels complicats temps que travessa el PSM. Però em sent incapaç de badocar com si fos un testimoni indiferent del que succeeix al partit pel qual he votat regularment en els darrers vint-i-cinc anys, del que vaig ser militant, càrrec electe i membre del Consell Nacional en representació de l'agrupació de Sóller. En la memòria guard bons records i moments d'intensa amargura. Perquè el PSM és així: capaç de donar-te les millors alegries i d'abocar-te a la pitjor de les tristeses; un partit que de tant en tant s'alimenta de sacrificis humans per subsistir. Així, gràcies a la seva particular aritmètica amb les persones, de sumes, restes, multiplicacions i divisions, ha anat tirant endavant sense assolir el que anhelàvem, però evitant caure en la marginalitat d'altres.

Aquesta seria la primera lliçó que haurien de tenir en compte els congressistes del proper cap de setmana. Que un partit de les dimensions del PSM no es pot permetre el luxe de prescindir de ningú. Tothom és necessari en la tasca de defensar el país. Sí, encara que soni a utopia, aquesta continua essent la principal feina de la seva gent: la societat, la llengua, la cultura, el territori... Treball no en manca i el caramull no fa més que créixer. Sobren les disputes, la brega contínua, l'enfrontament, la mala maror i les escletxes que acaben convertint-se en abismes entre uns i altres. Així no anam enlloc i l'únic que s'aconsegueix és engreixar un adversari que anihila la nostra identitat i campa a lloure per Mallorca cobrint-la de ciment i asfalt. Aquesta lluita fratricida per manar, per dur les regnes del partit al preu que sia, no tan sols és absurda, sinó la major estupidesa que pugui fer-se en l'hora present. I tot per no res. Perquè vist des de fora no hi ha cap guany en la baralla; tot al contrari: es pot perdre la immensa feina realitzada per molts al llarg dels anys.

Tanmateix la realitat és com és i per força el PSM haurà de decidir el futur (si és que vol tenir-ne) en funció del pragmatisme i del que li demanden els seus electors, no dels capricis dels seus dirigents. I el que volen els votants és que obrin el miracle de treure'ns la llosa del PP de sobre; que fotin fora de les institucions (democràticament, s'entén) els Matas, Cirer, Delgado i companyia. Ni més, ni pus. De la manera més directa i urgent que s'enginyin. Tant hi fa si desitgen cavalcar sols o en colla, amb bloc o amb carpeta. Però m'agradaria fer la reflexió que sol aparèixer, sobretot als pobles, la nit després d'unes eleccions en treure busques. És llavors, quan sumant els vots obtinguts per les llistes d'esquerra que no han assolit representació (sovint EU, Els Verds, ara potser ERC), t'adones que ajuntant-ho tot s'haurien arrabassat un o dos regidors a la dreta, tal vegada fins i tot la batlia. No pretenc defensar la necessitat d'un bloc, únicament ser pràctic i apuntar que tot s'hi val si serveix, si és útil per tombar el PP d'ajuntaments, consells i Consolat de la Mar. Perquè aquesta voluntat comuna ens uneix per sobre de qualsevol diferència. Admetem-ho i siguem realistes d'una punyetera vegada.

Vos demanaria que del congrés en sortís el millor per al PSM i per al país. Per damunt de qualsevol cosa m'estim aquestes sigles i el que signifiquen. I la Pàtria (així dit, sense complexos). Per res consentiria que les sacrificàssiu per sectarismes sense sentit. Teniu seny i feis possible que a partir d'aquest cap de setmana tenguem un PSM més fort i amb més ganes de continuar avançant. Sumem. Sumem. D'ara en endavant, només sumem.

Joan Castanyer Sastre Rodheim. Alemanya.
Cartes al Director
Diari de Balears
23/05/06

Reflexions d'un «Pesemero»

Tenc 33 anys i d'ençà el 1984 som del GOB. A la primeria dels 90, encara no tenint els divuit anys, vaig començar a treballar amb l'agrupació local del PSM de Campos, així com en l'àmbit de l'OCB. (Bé ja veieu que no és el perfil del que actualment en diríem un triomfador). Crec que el meu grau de compromís ha estat considerable i no he dubtat a presentar-me a les llistes, anar a demanar el vot, publicar articles a la premsa forana en català, etc. El meu posicionament polític o compromís cívic és fruit d'una època quan als instituts, quan als pobles de la Part Forana com el meu, hi havia un ambient òptim, emprenedor d'iniciatives encarades a la gran empresa de construir un projecte de país (sic). Aquestes propostes vertebradores florien en la conjuntura dels vuitanta i són mèrit del PSM i les llavors sembrades pels seus homes i dones. Els regidors del PSM han fet molta feina i ho he vist de molt a prop, en puc donar testimoni. Molts o alguns hem treballat en unes circumstàncies difícils -tant de bo que no empitjoressin!-, però amb un ideari que és prou important per no haver-ne demanat a canvi, mai, una sola pesseta. Fent balanç crec que paga la pena, com diu l'admirat regidor del PSM i company Joan Juan, «anar-se'n al llit amb la consciència tranquil·la». Hi ha aspectes més profunds que l'enriquiment pecuniari, esperons que van més enllà de l'esquizofrènica manera de convertir les Balears en una plataforma encofrada de ciment. Llavors, per altra banda, hi ha hagut tots aquests altres que estan part damunt el bé i el mal i que es dediquen a fer de Casandres des de torres d'ivori. Una intel·lectualitat a la qual un dia haurem de demanar comptes i que ara mateix no vacil·larà a titllar aquest text de pseudointel·lectual. Vull deixar constància que a un nivell més terrenal també hi ha vida intel·ligent, que nosaltres els mortals, també tenim moltes idees, que darrere cada «no» hi havia moltes propostes alternatives i positives. En la vessant analítica o teòrica, tenim una preparació cultural que faria quedar en ridícul el discurs simplista i barroer dels qui creuen que la misèria torna quan governen les esquerres. I en l'aspecte de la praxi, un quefer que també faria avergonyir els qui miren els bous des de darrere la tanca pontificant de tauromàquia. El PSM ha gestionat i gestiona municipis amb gran solvència, demostrant que no som uns ingenus idealistes. Tanmateix, ara i aquí parlant a nivell de les Balears postpacte de progrés, cal ser conscients que des de l'associacionisme, la voluntat moral, la preparació cultural no podem guanyar eleccions tots solets i aguantant la bandera enmig de la devastació del camp de batalla. És un fet lleig i mal de mirar, però Sostenibilitat, Qualitat de vida, Progrés raciona, Justícia, Transparència... Història... s'escriuen des dels BOIBS. És així de prosaic i no hi canten ni galls ni gallines. Un diputat, pitjant un botonet en el parlament pot desfer molts anys de feina, malbaratar moltes expectatives. Aquesta Història, que com diria Voltaire és una broma pesada als morts, s'escriu aquests darrers anys des de la irresponsabilitat amb el futur. Després, si sortim de l'UCI, de la valencianització, del desgavell... ja en parlarem, però sincerament deman: Quina és l'estratègia més operativa, tàctica i factible que pot aturar el triomf del PP l'any que ve? No tenc dret a vot en el proper Congrés del PSM perquè som independent. Independència que no ha anat deslligada de disciplina i d'una militància que no cotitzava, però sí que empenyia a peu d'obra. Deman a tots els qui votaran contra el plantejament del BLOC que siguin conscients que, a vegades, les forces s'esgoten, que la gent es va cansant, i que estam en una situació d'emergència que inclinarà la balança per molt de temps. Un temps irrecuperable.

Montserrat Alcaraz Vich. (Rebuda per e-mail).
Publicat al Diari de Balears
Carters al Director
19/05/96

Eleccions 2007: Per un bloc de progrés

Durant aquests cinquanta darrers anys d'història econòmica, les illes han viscut un procés de transformació que s'inicia amb la irrupció d'un sector empresarial lligat a l'activitat turística i, més tard, a la construcció.Això suposa l'augment de llocs de treball i, per tant, una entrada de gent de fora que els ha ocupat.Tots aquets fets han generat uns canvis espectaculars en el territori, en la cultura i en el sistema de valors dels habitants de les nostres illes. La societat illenca, que fins als anys cinquanta estava poc avesada a mantenir contactes amb l'exterior, de cop i resposta passa a ser l'epicentre de l'atenció exterior.

Els qui hem nascut aquí i no hem participat en la gestió del fenomen empresarial que ha motivat tot aquest canvi, assistim dia a dia amb ulls expectants a la contemplació d'un espectacle mal de definir perquè canvia diàriament i avança a un ritme vertiginós. Allò que és evident és que dos dels pilars que han definit l'essència de les nostres illes, llengua i territori, han estat els més castigats en aquest procés de mutació delirant.

Un dels fets que, sens dubte, més han colpit els qui assistim a la contemplació d'aquest espectacle, ha estat observar l'actitud d'alguns que són nascuts aquí i que han abandonat el procés de transmissió del llegat: territori-llengua. Faig referència als que amb els seus càrrecs municipals o governamentals han permès que es fessin malbé zones litorals o d'importància singular o han renunciat a xerrar amb els seus fills en la llengua de la terra.

Però no és hora ara de lamentacions, sinó de mirar endavant i de veure què es pot fer per recuperar aquests valors i engrescar els que no són d'aquí, però a llarg o curt termini ho seran.

Els darrers 25 anys d'història política de les illes demostren quina ha estat la importància de les forces progressistes, per bé que minoritàries, dins el context polític i social del nostre país. Els partits minoritaris -la major part dels quals són de base no estatal- han estat els qui s'han fet especial ressò de la reivindicació de la llengua i del territori.Ells han representat els ulls, la veu i el cap d'aquells que duim més de 25 anys assistint atònits en aquest espestacle. Com a ciutadana d'aquestes illes, que veig la realitat així com la us he descrita, percep amb por la bipolarització del panorama polític en dos bàndols d'essència estatal. I dic «amb por» perquè no crec que cap partit amb base estatal tengui la sensibilitat necessària per defensar els nostres interessos.

És per aquest motiu que, de cara a les pròximes eleccions i amb la intenció de donar eficàcia a la seva lluita, és necessari que les forces progressistes s'unesquin en un bloc únic de cara a les pròximes eleccions.

Aprofit aquestes línies per demanar als partits progressistes que facin un esforç per mitigar divergències. La disgregació d'aquests partits podria suposar, per altra banda, la seva desaparició; i amb ella, la de la veu, el cap i els ulls de tos aquests que creim en la lluita per la conservació del territori i de la llengua: font de riquesa econòmica de cara al futur.

Maria Isabel Cerdó i Capellà. (Rebuda per e-mail
Publicat al Diari de Balears
Cartes al Director
18/05/06

30 anys + de PSM

No descobreixo res quan dic que el PSM està immers en un profund debat ideològic després de la proposta del bloc. Tot i que no dubt de la bona intenció dels que volen un bloc on el PSM hi formi part jo no ho veig tan clar.

Una fusió amb Izquierda Unida de Balears provocaria la desaparició de l'únic partit d'esquerres i nacionalista de Mallorca, provocant així un buit en el mapa polític electoral. Sincerament crec que els molts de votants no enyorarien IU i passarien a votar el PSOE, però sí que crec que els nostres enyorarien el PSM ja que es quedarien sense un referent.

A més, crec que encara hi ha PSM per estona i que el nacionalisme de progrés pot ser més ampli que l'actual i no cal que se situï a l'esquerra del PSOE per tenir militants i votants. L'espai pel que sempre ha apostat el PSM és l'esquerra nacional, no l'esquerra alternativa amb IU. Si ens situam en aquest espai el PSOE acabarà absorbint els nostres votants, o almenys una gran majoria, a més ens situaríem en un espai molt limitat de vot i de militància i ens acabaríem convertint, a la llarga, en una força residual a les institucions, tan sols podríem sobreviure en els municipis on el PSM hi està fortament arrelat.

I aquesta és una altra qüestió a tenir en compte, el PSM té un arrelament molt important a la part forana de Mallorca. Només com a dada, som la segona força política a nivell de regidors i a molts municipis on hi ha agrupació, candidatura, regidors, o batlies del PSM no hi existeix IU. A alguns d'ells ni existeix el PSOE i una fusió significaria que les agrupacions del PSM hauríem de renunciar a les nostres sigles, ja arrelades, per començar a treballar amb unes altres a un any de les eleccions.

Per una altra banda deixaríem camp obert al PSOE i UM. El primer podria fer-se amb molts de votants nostres de centre-esquerrans, mentre que UM quedaria com l'únic partit d'obediència mallorquina, i això jugaria a favor seu.

Però això no és tot: en cas que la militància decidís continuar essent PSM tots faríem feina pels nostres candidats municipals i per en Mateu Crespí, perquè tots som necessaris i útils en el nostre projecte, però en cas de bloc, la militància tendria el dret de plantejar-se el seu compromís amb aquest nou subjecte polític. No es pot exigir a la nostra gent que se sumi a un projecte diferent, perquè es canviaria el projecte comú que tenim tots els militants del PSM, per tant, la frase «El bloc suma» no la tenc tan clara, més aviat divideix, diria jo.

Ignasi Serra, secretari de formació dels Joves d'Esquerra Nacionalista-PSM

Publicat al Diari de Balears
Cartes al Director
15/05/06

Una papereta única

Dissabte desenes de milers de valencians van eixir al carrer per reclamar que el 2007 el PP siga desallotjat de la Generalitat, una demanda que molts vivim com una necessitat gairebé fisiològica. L'escenografia era esperançadora: de primer les grans associacions cíviques i, al darrere, portant una única pancarta els caps dels partits que haurien de forjar una alternativa electoral: Esquerra Unida, el Bloc, Esquerra Republicana i els dos Verds. Per acabar de completar la fotografia positiva els organitzadors varen fer fora de la manifestació alguns destacats membres del PSPV-PSOE que volien ser-hi. És evident que, si arriba el moment, caldrà governar amb ells, però solament per conveniència, que quede clar. El carrer va ser contundent. Tothom admet que hi van participar molts més valencians i valencianes que no en cap de les manifestacions organitzades aquests darrers anys. L'ambient és propici. I hi ha indicis de moviments entre les forces polítiques valencianes. Quan fa unes quantes setmanes, vaig escriure un mail obert titulat 'Alarma valenciana' es va moure un cert enrenou pel pessimisme que desprenia (diuen que inusual en mi). No és que haja canviat d'ànim, però reconec que alguna cosa es mou molt lentament. Continue pensant, tanmateix, que la cosa és molt difícil i que no es tracta pas de guanyar uns quants diputats, sinó de fer un salt històric. I insistesc que això no s'aconseguirà sense sumar totes les forces que hi havia juntes sota aquella pancarta de dissabte i les que anaven a la primera: els grups civics i culturals. Però és evident que sols si tots els partits es posen d'acord hi haurà pacte i que, en tot cas, de cap manera no podem culpar els qui fan un esforç per a pactar de l'actitud dels qui en recelen o que encara s'encaboten a dibuixar un pacte que dóna cabuda als uns, però no als altres. El temps, del calendari, es va escurçant molt ràpidament i cal que totes les cartes es vagen posant sobre la taula. Ara és quan cal un esforç més gran de claredat dels uns i dels altres. De claredat i d'unitat, sense trampa. Segons que han reconegut en públic ells mateixos, hi ha bona sintonia per a una coalició entre Esquerra Unida, els dos Verds i Esquerra Republicana. És un gran pas. Mentrestant, el Bloc ja ha admès i acceptat que la seua estratègia ha de consistir a pactar amb Esquerra Unida i no a presentar-se en solitari. També és important. Solament cal esperar que abans de l'estiu uns i altres ho posen tot en joc per aconseguir una papereta única que siga el reflex d'allò que es va veure dissabte al cap i casal. I en eixe camí no tenen sentit les desqualificacions públiques ni els menyspreus altius, perquè aviat serà massa tard per a rectificar.

Vicent Partal

Publicat a Vilaweb

La izquierda plural admite que sus bases presionan para formar una coalición

C. V. - Valencia

La izquierda plural debatió ayer en Valencia, dentro del foro Triangle de Mar Blava, en torno a las experiencias de gobiernos de coalición conformados por partidos progresistas que han permitido en comunidades como Galicia, Cataluña o en su día Baleares desbancar a los conservadores. Entre los asistentes estaba Encarna Otero, directora general de Fomento y Calidad de la Vivienda de la Xunta de Galicia y miembro del Bloque Nacionalista Galego. "Se trata de discutir sobre cómo afrontar la típica división interna [en estas coaliciones] y la aversión que en algunos sectores de los mismos despierta el PSOE", socio mayoritario en la mayoría de estos gobiernos alternativos, explicó Pasqual Mollà, de EUPV.

A la pregunta de ¿qué habrá en 2007 en el País Valenciano?, representantes de EUPV, el Bloc y Els Verds-EE, coincidieron en que la única posibilidad de un vuelco político pasa por la unión de estas formaciones y un posible acuerdo postelectoral con el PSPV.

Paco Sanz, de EUPV, abogó por la formación de un gran polo político a la izquierda del PSPV con voluntad de perdurar. "Tanto si el PP pierde la Generalitat como si no, será preciso continuar con esa unidad de acción en la siguiente legislatura". Según Pepa Chesa, del Bloc, "si la intención de voto del PP es a la baja, como parece, la pelota está en nuestro tejado". "De otro lado, la única fuerza política que puede disputarle votos al PP es el PSPV", añadió Chesa, que, pese a ser crítica con las políticas socialistas, aseguró que el Bloc está dispuesto a hacer lo posible para desplazar al PP. "Tampoco podemos defraudar a la gente de izquierda, nacionalista y ecologista", dijo.

Carles Arnal, de Els Verds-EE, incidió en la "imperiosa" necesidad de un cambio político. "Tenemos que hacer lo máximo posible porque nuestros votantes no nos lo perdonarán nunca", dijo. Arnal animó a combatir la abstención y el bipartidismo. Ninguno de los tres se atrevió, sin embargo, a asegurar que habrá coalición.

En Alboraia, un centenar de concejales del Bloc aprobaron una propuesta de resolución en defensa de una ley electoral valenciana que rebaje del 5% al 3% el umbral para obtener representación parlamentaria en las Cortes Valencianas. Los regidores nacionalistas acordaron que en aquellos Ayuntamientos donde el Bloc gobierne con otras formaciones políticas y estas no secunden la rebaja se replantearán la continuidad de estos pactos de gobierno. Fuentes del Bloc aseguraron que esta formación gobierna en unos seis o siete ayuntamientos con el PP -que se opone a la rebaja del 3%-. Los ediles debatieron también la Ley Urbanística Valenciana (LUV).

Publicat a El Pais

07/05/06

Miles de personas piden en la manifestación del 25 d'Abril un giro a la izquierda en 2007

Los participantes reivindican el territorio y la lengua y rechazan el Estatut del PP y PSPV

C. VÁZQUEZ - Valencia

A un año de las elecciones autonómicas, miles de personas -50.000, según los organizadores; 6.000, según la Policía Local- reivindicaron ayer en Valencia un giro a la izquierda, con la creación de una alternativa "única, integradora y creíble". Además de "tomar partido", los participantes pidieron que cese la degradación del territorio, defendieron el valenciano e hicieron explícito su rechazo a la reforma estatutaria, ya en vigor, pactada por PP y PSPV. En la manifestación, que transcurrió sin incidentes -salvo algunas pintadas a lo largo del recorrido-, miles de jóvenes reivindicaron la autodeterminación.

La música de una potente charanga, formada con músicos de muchos rincones del país, abría ayer paso a ritmo festivo a los miles de manifestantes que conmemoraron en Valencia la histórica fecha del 25 d'Abril. La convocatoria, promovida por Acció Cultural del País Valencià, Federació Escola Valenciana y la Societat Coral El Micalet, y secundada por un centenar de organizaciones y colectivos ciudadanos, fue un éxito de asistencia, según los organizadores.

Con el lema País Valencià, sí. Un canvi és possible: femm-lo realitat, los participantes reclamaron un giro político a la izquierda en los próximos comicios. Eliseu Climent, presidente de Acció Cultural, abogó por un cambio real en 2007 "que ponga fin a la degradación territorial, política y cultural valenciana". Tras la cabecera principal, una segunda pancarta conducida exclusivamente por políticos. Allí estaban Glòria Marcos, de EUPV, Enric Morera del Bloc, Carles Arnal de Els Verds-EE, y Agustí Cerdà de ERPV, entre otros. La práctica totalidad de estos políticos criticaron abiertamente el reciente pacto para la reforma del Estatut d'Autonomía valenciano suscrito por el PP y el PSPV-PSOE. "Es el Estatut de la vergüenza", subrayó Morera.
Al término de la manifestación, en la Plaza de América, Climent fue más explícito si cabe y se refirió a los partidos que ayer dieron soporte a la convocatoria como los únicos que "pueden provocar un cambio profundo y real en el País Valenciano".

La marcha, plagada de banderas, de gente joven y de tantas bandas de música como pancartas, transcurrió sin incidentes de importancia, según el Cuerpo Nacional de Policía. La manifestación sí dejó tras de sí alguna que otra pintada -Canya al capital, se podía leer en la fachada de un céntrico banco-.

Además de las pancartas de la cabecera, también desfilaron las de Compromís pel territori, Compromís pel valencià, CC OO-PV, Xúquer Viu, Casal Jaume I d'Elx, la Intersindical Valenciana, PSAN, Acció Ecologista-Agró, Revolta, Endavant, Maulets y la de Campanya unitaria per l'Autodeterminació. Una constante a lo largo de toda la manifestación fueron las manos de cartón rojo donde se podía leer "Adéu al PP".

Publicat a El País

07/05/06

PSM, la decisió a deshora

L'alto el foc que pareix que s'imposa en el PSM afecta únicament a l'elecció de l'Executiva en el congrés de finals de maig. No, emperò, a la decisió fonamental a prendre que serà com van a les eleccions: si accepten la creació del famós bloc impossible, i per tant únicament fan el que podrien: repetir Progressistes, o bé si hi van tots sols.

El motiu pel qual és impossible fer el bloc, tal com l'han anunciat, és de temps. Ja s'argumentà en un altre article. Dissoldre partits en una nova formació no és res que se faci ni en un any ni en dos. Ni basta que la direcció d'un partit vulgui. Primer cada part ha de convèncer els militants respectius, cosa gens fàcil. Per exemple, el dirigents d'EU, allà per devers finals de 2003 i principis de 2004 explicaven que justament això era el que volien. Que el seu partit, Els Verds, el PSM i ERC acabassin dissolent-se en una futura nova formació autòctona i esquerrana. Entre el que deien i el que finalment ha estat, doncs res a veure. Llavors, si els militants volen, s'ha de crear tota la nova estructura orgànica, que no és fàcil ni ràpid. Per tant, per a les pròximes eleccions, si un cas, l'únic que cal fer és repetir Progressistes, tot i que segurament no li donarien aquest nom. Tanmateix no deixaria de ser el que seria, una coalició. Però que només fos això no implicaria que fos quelcom sense importància. Perquè després d'haver fet l'aliança a les generals de 2004 i ara aquesta per a les autonòmiques de 2007, vendrien immediatament llavors les generals de 2008 a les quals seria impossible no repetir, amb la qual cosa, a la pràctica, els partits que en fessin part l'any vinent estarien abocats a mantenir l'estructura d'aliança per al futur amb molt difícil, o impossible, retorn endarrera. Per tant, la decisió és molt important. Perquè llavors sí que a partir de la coalició no quedaria més remei que començar el lent transitar fins a la creació de la nova formació, el bloc o com se digués. Sempre que els altres partits hagin acceptat. I en el dubte sobre què dirien i farien els altres hi ha la raó de perquè el PSM vol prendre una decisió a deshora, que en política és la pitjor de les opcions.

Prendre una decisió d'aquesta magnitud sota la tensió preelectoral en la qual viu el PSM, tant per mor de les disputes internes com per les negres expectatives a les urnes, no és gaire lògic. Ho hagués estat prendre-la en el seu moment, en el congrés de finals de 2004. I començar a actuar en conseqüència, hagués estat una o l'altra la decisió presa. Però forçar ara el debat i votació implica un perill afegit doble. Intern, perquè res no s'aclarirà: si se fa la coalició, la resistència seguirà igual; si no, la direcció de Jaume Sansó i Mateu Crespí estarà sota l'amenaça constant que un mal resultat a les urnes, per poc que fos per sota del de 2003, seria el seu final. Això, si és que Crespí no dimiteix si surt l'aliança. I si s'optàs per posposar el debat, una vegada que s'ha fet públic -basta veure les cartes de lectors i articles d'opinió als diaris- el mal ja està fet perquè se decebria a tothom. A pesar que la coalició i el bloc havia de ser el futur lògic per al PSM, cal demanar-se si hores d'ara aquest futur ja no és passat. Vull dir que en política suscitar debats d'aquest calibre que impliquen una decisió que de cap manera se conjugar amb l'altra, només se poden intentar abastar quan és l'hora. Fer-ho a deshora és pitjor medicina que la malaltia. La decisió queda aleshores reduïda a una rectificació permanent que no és de savis sinó de tot el contrari, perquè fa perdre terreny propi.

Per exemple, en aquest cas el PSM podria prendre la decisió de voler la coalició, però els altres voldrien? ERC voldria? No seria tant com convidar-la a anunciar que no farà part de l'aliança i que assumeix ser «l'únic» i «vertader» nacionalisme que queda a Balears? I això, per no entrar en què com quedaria el PSM si digués que sí a la coalició sota unes condicions que EU no pogués acceptar, de forma que al final hagués dit que sí a un bloc format per si mateix i que estàs liderat per una direcció que no el volia... En canvi, si s'hagués pres la decisió el 2004, fos quina fos, hores d'ara el projecte, tot sol o en bloc, estaria prou madur i faria mesos, molts, que se treballaria en una direcció que ara manca. I en una situació que, millor o pitjor, segur que no seria tan dolenta com ara, que faltant un any per a la cita electoral encara ha de prendre tal decisió, a deshora.

Miquel Payeras. Periodista
Publicat al Diari de Balears
10/05/06

El PSM i la victòria d'IU

MIQUEL LOPEZ CRESPI

Analitzant els darrers problemes del PSM, tots els publicistes de les Illes proven d'endevinar quin dels partits que són a l'aguait del que pugui esdevenir-se serà el més beneficiat amb aquest inesperat retorn de la confrontació. La majoria coincideix a afirmar que el debat actual no ha contribuït a consolidar el nacionalisme d'esquerra. El professor Jaume Lladó parlava recentment de «la disbauxa del PSM», afirmant que el debat en relació a la hipotètica dissolució de tots els partits petits en un bloc nacionalista d'esquerra s'hauria d'haver deixat per a després de les eleccions del 2007. Com Jaume Lladó són molts els publicistes que, sense estar en desacord amb aquesta dissolució dels partits situats en teoria a l'esquerra del PSOE, troben que no hi ha temps material per a concretar una operació tan important. Altres analistes, molt més cruels i sense gens ni mica de pietat, parlen obertament del «camí verd del PSM», comparant la situació actual d'enfrontament intern amb el que s'esdevengué amb els Verds que, per causa d'aquests mateixos enfrontaments, acabaren engolits per Izquierda Unida i sense cap perspectiva de futur. En definitiva, el debat en referència al bloc nacionalista d'esquerra i la dissolució de totes les organitzacions implicades en l'operació mesos abans de començar la campanya electoral sembla que ha complicat encara més la situació del PSM. A través dels seus portaveus, els poders fàctics de les Illes, els poders econòmics, polítics i mediàtics, analitzen públicament i sense cap mena de vergonya a quin partit beneficiaran els vots que perdi el nacionalisme d'esquerra. L'opinió majoritària és que serà el PSOE qui més surti beneficiat per la dispersió del vot nacionalista. Altres afirmen que UM i ERC poden recollir alguns sectors minoritaris del vot que fins ara era fidel al PSM.

La meva opinió és una mica diferent de la general. Pens que tota aquesta disbauxa de què parlava el professor Jaume Lladó, a part de consolidar el camí verd del PSM el que fa és enfortir al màxim Izquierda Unida. Amb aquesta inesperada crisi del PSM, EU torna a respirar satisfeta pensant que el bloc proposat per Gabriel Barceló és un equivalent de la fracassada coalició Progressistes que tan bons resultats representà per al grup de Llamazares. Tots recordam com els quaranta mil vots de Progressistes serviren, entre moltes altres coses, per aconseguir que Izquierda Unida formàs grup parlamentari amb tot el que això significà de guanys econòmics i, per a més inri per als nacionalistes de les Illes, una vegada aconseguits aquests guanys, el grup de Llamazares votà amb el PP i el PSOE contra els drets nacionals del poble basc. Tots aquells que donàrem suport a Progressistes ens sentírem avergonyits i decebuts per haver donat suport a una gent contrària al nacionalisme progressista dels bascs. Tampoc no ens agrada gens que, de forma interessada i manipuladora, els dirigents d'IU pretenguin confondre la gent identificant la proposta a llarg termini de creació d'una nova força política illenca a l'estil del Bloc Nacionalista Gallec amb la repetició electoralista de Progressistes. Malgrat que no ho diguin els altres publicistes, IU és qui més pot sortir guanyant amb aquest clima de confrontació dins el PSM.

Izquierda Unida juga fort en l'actual crisi del PSM i, per aquesta experiència de saber aprofitar i sobreviure amb les despulles dels altres, sap a la perfecció que, guanyi qui guanyi a finals del mes de maig, solament ells en seran els beneficiats electoralment. I en sortiran guanyant perquè la disbauxa del PSM els afavoreix a les totes. Si guanyàs Biel Barceló poden fer creure que el bloc proposat és una repetició de Progressistes. Aquí tots són beneficis, i Grosske podria respirar tranquil amb la seguretat que ningú podrà discutir el seu protagonisme municipal en el moment de discutir qui anirà de cap de llista a l'Ajuntament de Ciutat. I si guanya Mateu Crespí, malgrat que no es consolidàs cap tipus de coalició per a les autonòmiques, IU, aprofitant el clima creat, ja hauria concretat munió de candidatures a pobles on mai no hauria somniat de poder presentar-se. El camí verd del PSM consolida totes les possibilitats electorals dels seguidors de Llamazares a les Illes ja que multiplica la seva presència electoral sigui quin sigui el sector que surti guanyador en la crisi del PSM. De la disbauxa del PSM sorgirà una IU que consolidarà i potser augmentarà la seva representació en el Parlament i, de rebot, a l'Ajuntament de Ciutat

Publicat a El Mundo - El Dia

10/05/06

PAÍS VALENCIÀ, SÍ! MANIFESTACIÓ 6 DE MAIG

País Valencià Sí!
Un canvi és possible: fem-lo realitat!

Nosaltres, ciutadans i ciutadanes del País Valencià, quan falta només un any per acomplir-se el 300 aniversari de la derrota d’Almansa, i amb ella, de la pèrdua de les nostres llibertats com a poble, constatem amb preocupació que ara ens amenaça una nova i perillosa Almansa, si no actuem de manera ferma i contundent per aturar-la.

- Una nova Almansa, perquè l’especulació urbanística avança a costa dels sectors productius, agrícoles, industrials i comercials, i du implícita una degradació del nostre territori que ja ha encés totes les alarmes, tant a nivell valencià com europeu.

- Una nova Almansa, perquè l’Estatut d’Autonomia submís i de rebaixes que que ens han aprovat no respon a les necessitats reals del nostre poble, i margina sectors importants de la societat que no combreguem amb rodes de molí en qüestions tan transcendentals com la representativitat a les Corts o els atacs a la unitat de la llengua mitjançant absurdes definicions secessionistes.

- Una nova Almansa, perquè des del govern valencià, en comptes d’impulsar les potencialitats de la nostra economia i d’una societat dinàmica com es la valenciana, que vol mantenir-se unida amb la resta d’Europa a tots els nivell, comunicacionals, progressistes i respectuosos amb el medi ambient, es pretén fomentar un model provincià, aillacionista i degradant de tots els valors d’una societat que hauria de mirar cap al futur.

Davant aquesta situació, i tenint en compte que l’any vinent, coincidint amb aquest 300 aniversari, se celebraran eleccions per escollir unes noves Corts i un nou govern valencià, fem una crida a totes les forces polítiques i socials que aspiren a una renovació de la societat valenciana, en una clara línia d’identitat i progrés, per a que unisquen esforços i presenten als electors una alternativa única, integradora i creïble, que impulse el canvi polític necessari per a que el País Valencià recupere el temps perdut i s’incorpore plenament a un projecte identitari i progressista en el context dels pobles d’Europa. I, per fer sentir aquest clam unitari i impulsar d’una manera clara i decidida aquest procés, us invitem a totes i tots a participar en la gran manifestació convocada a València, dissabte 6 de maig, sota un lema, PAÍS VALENCIÀ, SÍ, que volem que siga ben aviat no només un eslògan, sinó una clara realitat.

Acció Cultural del País Valencià,
Societat Coral El Micalet,
Federació Escola Valenciana

Publicat al diari Avui dia 7 de maig

Bloc alternatiu

No és ni serà la darrera carta que reclami la unió de tots els partits d'esquerres com a única opció real de tenir possibilitats de guanyar les eleccions del 2007. La dreta fa anys que ho va entendre, i així són capaços de compartir partits franquistes i defensors del .cat, na Cirer i en Rodríguez, i altres «Gallardones» i «Aguirres»; i no passa res, ans al contrari aconsegueixen guanyar sense problemes eleccions rere eleccions. En canvi l'esquerra té uns prejudicis morals incompatibles amb la política actual. I jo, ciutadà d'esquerres, necessit una esperança per a mi i per a la meva terra. Les sigles i els personalismes són importants, però no prou per renunciar a una oportunitat de futur.

Així doncs, polítics d'esquerres, tornau la il·lusió al potencial elector. Mostrau-li que hi ha una alternativa possible, una alternativa creativa i realista capaç de comptar amb tothom; també amb els empresaris, perquè tothom sigui conscient que patró i treballador es necessiten, que ningú no dóna de menjar a ningú, que la feina d'un beneficia l'altre i viceversa, governi qui governi. Polítics d'esquerres, intentau llevar la por als votants captius que encara creuen que cremam esglésies i nacionalitzam empreses; ensenyau-los que podem fer compatible el desenvolupament amb la sostenibilitat, la cultura pròpia amb la interculturalitat, la competitivitat amb la solidaritat. Polítics d'esquerres, aconseguiu d'una vegada que deixem de ser un poble governat per la por, l'engany i les poques ganes d'anar a votar.

Toni Tornero Cobos. Son Sardina

Publicat al Diari de Balears

Cartes al Director
08/05/06

Un bloc o un bullit?

Aquests dies es parla molt a Mallorca d'impulsar la constitució d'un 'bloc' d'esquerres, integrat per ERC, EU i el PSM, que aplegui aquestes formacions amb vista a les eleccions de l'any que ve.

Els qui ho proposen pensen que, si finalment es materialitza l'esmenta bloc, hom sumarà els vots de totes tres forces polítiques i, doncs, s'aconseguiran uns millors resultats i s'evitarà una onada bipartidista PP-PSOE. Potser tenen raó. O potser no.

Allò evident és que caldrà negociar a fons per pactar un programa ben detallat a fi que els respectius electorats sàpiguen a què atenir-se. No ha de ser una mera coalició anti-PP sinó que ha de reflectir les aspiracions dels potencials votants. I aquí és on comencen els problemes. Començant per la identificació nacional dels grups de l'hipotètic bloc. Per a ERC, la nació són els Països Catalans; per a EU, és Espanya i, finalment, per al PSM, és 'Baleares'. Tres nacions diferents, doncs. Continuam amb més problemes, ara el de la llengua. Per a ERC, l'única llengua ha de ser la catalana i cal lluitar perquè assoleixi oficilitat a tot l'Estat; per a EU, per contra, l'espanyol és també considerat llengua de Mallorca i, de fet, quan governava el Pacte de Progrés, alguns dels càrrecs d'aquesta formació s'hi expressaven públicament. Recordem també que, 'gràcies' a EU, els premis Art Jove esdevingueren bilingües. Quant al PSM, prioritza teòricament el català, però a la pràctica se'n desentén quan ciutadans de la nostra illa són discriminats per fer-ne ús a les comissaries de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil o jutjats. I ha fet ben poca cosa perquè el seu soci continental, CiU, s'impliqui en la defensa de l'oficialitat del català a l'Estat i a Europa.

No m'imagín tampoc ni EU ni el PSM defensant -com ha fet ERC- un jove mallorquí acusat -cosa que ell negà en el seu moment- de cremar una bandera espanyola. No he vist mai cap d'aquests partits donar suport a persones condemnades per aquest 'delicte', 'delicte' legal d'altra banda, a països com ara els EUA, Holanda o el Regne Unit. Ni els he vists tampoc actuar en casos de flagrant violació dels drets fonamentals de la persona... si la 'persona' en qüestió és independentista. No obriren boca per condemnar el que li feren a Eric Bertran, l'infant de 14 anys acusat de terrorisme per l'Audiència Nacional, el tribunal d'excepció espanyol.

És possible que m'equivoqui, però dubt molt que la gent decebuda que votà ERC a les europees, tengui ara una gran il·lusió per tornar a votar ara el partit dels autoanomenats 'autòctons', camuflats ara dins la coalició. O de votar un partit espanyol com ara EU. I no crec tampoc que, bona part de l'electorat d'EU, que exigeix que hom parli espanyol als mítings i considera Espanya la seva nació -i 'Baleares' una regió- senti entusiame per votar ERC.

Mesclar ous i caragols amb l'únic objectiu d'anar contra el PP no pens que sigui una bona idea, cal negociar un programa que no decebi les expectatives dels electors, però pens que les diferències són molt grans i serà difícil fer-ho. No parlam de la mateixa nació ni de vegades de la mateixa llengua.

Francesc Tur i Balaguer, Palma.

Publicat al Diari de Balears
Cartes al Director
07/05/06

La crisi del PSM

Editorial

A mesura que s'acosta la gran cita congressual del PSM, se senten també més veus a favor de la integració i l'entesa entre els dos sectors enfrontats d'aquesta històrica formació. Encara que hi ha notables diferències entre oficialistes i renovadors, una mena de sentiment i d'estima envers el partit fa que totes les declaracions públiques siguin altament conciliadores. Tothom sap que, per sota, hi queden ferides personals, visions enfrontades de com ha de ser el partit del futur i fins i tot la política d'aliances. Però si hi ha res que pot cohesionar aquesta situació és la ferma convicció que aquest partit continua sent una força imprescindible per al futur de Mallorca. La seva pèrdua de presència social i política podria fer caure el conjunt del nacionalisme en una crisi tal volta irreparable. La conseqüència seria que el bipartidisme avançaria a les Balears de manera imparable. I això sí que seria autèntica valencianització. A més, si el PSM sucumbís a les dissensions, és probable que el PSIB-PSOE anàs perdent a poc a poc el seu important caire de sensibilitat nacionalista. És un panorama molt difícil en el qual la defensa de la personalitat pròpia de les Balears es faria cada cop més complexa.

És per això que els diferents sectors del PSM han de fer un esforç de responsabilitat, de deixar a un costat qüestions personals i de pensar en el futur de Mallorca. Propostes fetes pels renovadors, com l'obertura al món del turisme i als immigrants, són molt interessants, però sempre pensant a mantenir la unitat interna, únic camí perquè aquestes propostes acabin per recollir els seus fruits.

Publicat al Diari de Balears
06/05/06

Pel bloc al 2007

No vos baralleu. Junts estau tots més guapos». Aquesta frase la va pronunciar el músic Víctor Uris a l'Auditòrium en l'acte central de la campanya de Progressistes a les passades eleccions al Congrés i al Senat.

Bipartidisme? PP o PSOE? És normal que la gent cada vegada passi més de la política. Tanmateix els dos grans partits estatals acaben fent el mateix. Després hi ha una altra cara de la democràcia, altres partits que, compartint molts dels seus principis i accions, fins ara han anat separats a les eleccions. El cert és que al carrer, a les ONG, a les organitzacions ecologistes, a les entitats per a la defensa de la llengua catalana, ens trobam molta gent amb la qual feim feina plegats i que simpatitza amb distints partits polítics. No importa que un voti el PSM i un altre EU, o si és simpatitzant d'Els Verds, com si va votar a les passades eleccions ERC. Et trobes gent que té una cosa molt clara: a Mallorca s'han de fer les coses d'una altra manera. No podem destruir i dividir el nostre territori de la manera en què ho està fent el PP i UM, i amb la complicitat del PSOE des de Madrid. La llengua pròpia d'aquesta terra de cada vegada es parla menys, i molta gent ho lamenta, fins i tot n'hi ha que ho lamenten en la seva llengua pròpia (llengua castellana), llengua que tenen clar que transmetran als seus fills, però duent-los a una escola on el català sigui llengua vehicular. El nacionalisme espanyol està destrossant la identitat d'aquesta terra, nega el dret que les Illes Balears es puguin autodeterminar, donant la raó a aquells que cada dia ens recorden que estam vivint a la seva frontera, i per això hem de parlar en la seva llengua. El capitalisme salvatge actua en aquesta illa a cop de ciment i d'asfalt. L'obra pública només serveix per fer més rics els que ja són rics i augmentar la pobresa, duent gent que, escapant-se de la fam, vénen a viure en aquesta terra, cobrant uns mísers salaris amb els quals no queda més remei que haver de compartir pis amb 2 o 3 famílies d'immigrants.

En el mercat turístic, venem qualitat mediambiental, però a canvi, quadriplicam el volum d'emissions de CO2 que recomana Kyoto. No està tan clar que el PP vulgui abandonar el model de sol i platja de Magaluf o l'Arenal. Compartint tants de principis, per què hem d'acudir separats a les eleccions? Pels sentiments identitaris? Per la llengua que parlam? No tenim clar com volem construir la Mallorca del segle XXI? Clar que ho tenim, clar que ho sabem, a posta estam junts a les escoles, a les ONG, a les associacions de veïnats, als clubs d'esplai, als sindicats, a les federacions empresarials, fent el cafè al bar, a la botiga, a les discoteques, als concerts de l'estiu, als actes culturals.... Només ens fa falta estar plegats en una llista electoral.

A tots aquells que des del PSM, des d'Alternativa EU-Verds, des d'ERC, des de col·lectius ciutadans, demanen a crits que ens posem d'acord abans del 2007, a tots aquells, vos donc el meu suport. Anem en BLOC i guanyem la Mallorca del futur!

Jaume Perelló Cardell. Inca.

Publicat al Diari de Balears

Cartes al Director

05/05/06

La renovación no es aniquilar a los referentes del PSM

ENTREVISTA

Biel Vicens Secretario general del PSM

J. TORRES BLASCO

Secretario general del Partit Socialista de Mallorca (PSM) desde hace dos años, Biel Vicens explica en esta entrevista por qué no optará de nuevo a la reelección y da su opinión sobre la situación por la que atraviesa el partido.

¿Por qué no se presenta a la reelección?

- Después de un congreso muy difícil, como fue el anterior, estaba claro que el PSM necesitaba un secretario general dee transición. Yo asumí ese reto. El objetivo era formar una ejecutiva capaz de mantener el partido unido para que nuestro partido recuperara su peso en la política mallorquina y de Balears. Lo hemos intentado. Mi trabajo ha terminado y es la hora del relevo.

Usted fue elegido en las mismas condiciones que Jaume Sansó. Él si opta a la secretaria general.

- Sí, es uno de los candidatos. Estoy contento. Es una persona de mucha valía y muy apareciada en el partido, como también lo es Biel Barceló. Ya me va bien tener dos candidatos de este tipo. Lo malo hibiera sido no tener ninguno.

Si el anterior congreso fue difícil, ¿no lo será más el congreso del 28 de mayo?

- No quiero negar que volvemos a estar en una situación difícil. Ahora bien, hemos demostrado que hemos sabido mantener unido al partido a pesar de todo. El PSM es un partido plural y debe seguir siéndolo. De lo que se trata ahora es de gestionar esa pluralidad para que no afecte a nuestro proyecto político.

Mateu Crespí, candidato autonómico para unas primarias, supedita su continuidad al resultado del próximo congreso.

- Respeto todas las opiniones. Lo que yo digo es que nadie cuestiona al candidato pues fue elegido democráticamente y por un sistema de primarias. Ahora bien, tradicionalmente ha habido en el PSM un lider institucional y un secretario general. La linea política la marca el partido.

¿Aceptará ser Crespí el candidato de un conjunto de partidos, el candidato de un Bloque?

- Lo tiene que decidir él pero mi opinión es que cualquier candidato asumirá las decisiones de un congreso.

El anterior congreso ya aprobó la fórmula del Bloque y no se cumplió

- El congreso aprobó explorar la posibilidad de formar el Bloque, pero luego se puso a votación en un Consell de Direcció y finalmente se optó porque el PSM se presentara en solitario.

¿Apoya usted el Bloque?

- Yo apoyé lo que decidió el Consell de Direcció. Pero si me pregunta cuál es mi opinión personal, pues le diré que yo estoy convencido de que tarde o temprano la fórmula del Bloque o de una alianza entre partidos nacionalistas y progresistas tendrá que llegar. El problema es cuándo, cómo y con qué partidos, pero tarde o temprano se concretará. El objetivo es desalojar al PP del Govern y que se consolide un espacio nacionalista y de autodeterminación.

Pere Sampol ha vinculado su retirada con el momento que vive el partido

- Sería una irresponsabilidad no contar con Pere Sampol en el futuro. El PSM, con 30 años de historia, tiene una serie de referentes muy importantes. Hablo de Mateu Morro, de Pere Sampol, de Sebastià Serra, de Damià Pons. También de personas como Joan Mayol o de Antoni Alorda. El PSM se ha ido renovando poco a poco. Lo que no debemos hacer es confundir la renovación con la aniquilación. No podemos prescindir de personas que han ido surgiendo de este proceso de renovación y que no ocuparon cargos de gobierno.

¿Se refiere a Nanda Ramón?

- A Nanda Ramón o a Jaume Sansó.

Usted habla de no confundir la renovación con la aniquilación. Pero Sampol alertaba contra el cainismo.

- Lo que yo digo es que un proceso de renovación no puede pasar por aniquilar a quienes han sido nuestros referentes. Seguiré trabajando hasta el final para conseguir la integración. Yo creo que es posible.

¿Cómo?

- El secretario general tiene que ser el secretario general de todos. Cualquiera de los dos candidatos, u otro que pudiera surgir, tendrán que aceptar esta premisa.

¿También se incorporará al "cementerio de elefantes" del PSM?

- Ja, ja. Yo seguiré trabajando por el partido. Si me necesitan, ahí me tendrán

Publicat a Ultima Hora

30/04/06

El congrés de la passió

Vénen dies claus per al PSM. Aquesta setmana l'encara secretari general del partit, Biel Vicens, farà un últim esforç per aconseguir la intengració dels sectors enfrontats. Si no ho aconsegueix (i faria falta un miracle per fer realitat aquest objectiu) s'apropa un congrés en el qual bona part dels dirigents i militants (el sector que perdi) podrien romandre en una actitud passiva d'aquí a les pròximes eleccions. Tampoc no s'ha de descartar el trencament del PSM en dos (o tres) bocins, fent inviable que pugui afrontar amb dignitat la comtessa electoral de l'any que ve dins l'àmbit autonòmic. La situació és molt greu i afecta directament el conjunt del nacionalisme. Si hi ha espectacle en el congrés del PSM, és molt probable que Mallorca doni una passa important cap al bipartidisme que es podria convertir en irreversible en pocs anys. Això, a la pràctica, també vol dir valencianització, sobretot si dins el PSIB d'Antich avançassin els sectors més espanyolistes i la UM de Munar no pogués suportar la pressió del PP. El PSM ha de tenir molt present que passi el que passi no hi haurà vencedors en el pròxim congrés. L'única manera de salvar els mobles és cercar la imatge d'unitat que ara demana Biel Barceló. I també perquè siguin útils els vots destinats al PSM l'any que ve. Ja seria trist que no assolissin el cinc per cent, quedassin fora de la Cambra i pel camí perdessin una torrentada de sufragis d'esquerres i nacionalistes. Qui es frega les mans amb tot aquest cal i portal és el PP. Cada vegada se li posen les coses més fàcils. El PSM, que hauria de ser un dels puntals més combatius contra la praxis conservadora de devorar territori a marxes forçades, viu capficat dins si mateix i oferint una imatge de desfeta. Biel Vicens demanà ahir «passió per Mallorca» en la seva demanda d'unitat. És una bona aposta. La passió és filla de la convicció, que és el que salva els pobles. Per guanyar congressos basta amb les opinions.

Joan Riera. Periodista

Publicat al Diari de Balears

02/05/06

L'aposta del 2007

MIQUEL LOPEZ CRESPI

Miquel Angel M. Ballester ha escrit un assenyat article en el qual afirma que «els partits polítics no són propietat dels seus militants. Es deuen a la societat a la qual serveixen. Si més no, als sectors socials que representen». Les opinions de l'amic Miquel Angel són prou assenyades en el moment actual quan, en apropar-se les autonòmiques del 2007, les cúpules dirigents dels partits ja fan les llistes analitzant qui entrarà a les institucions i qui segurament haurà de quedar sense cadireta ni privilegis. Per a desgràcia de la societat civil de les Illes, el que hauria de ser un debat constructiu per a anar bastint els fonaments de les Illes futures que volem esdevé, en mans dels polítics professionals que feren malbé el nostre Pacte de Progrés, un simple instrument per a repartir-se les hipotètiques nòmines institucionals. I d'aquesta manera no anam enlloc.

O els polítics que feren fracassar el Pacte de Progrés dimiteixen, fan una sana autocrítica dels seus errors i s'inicia el camí envers una nova manera de fer política, amb cares noves i instruments de nou encuny, dinàmics, creatius, en relació directa als sectors socials que volen desfer-se de la dreta especulativa que ens malgoverna, o, ho hem escrit per activa i per passiva, el futur Parlament de les Illes pot ser format només per diputats del PP i del PSOE.

Miquel Angel M. Ballester ho havia advertit en un article que portava per títol Sobreviure o renèixer? Ara, just fa uns dies ha tornat a fer la mateixa reflexió en un altre treball titulat L'aposta del 2007. El dirigent del PSM creu que no som en moment de simple oportunisme electoralista. El més fàcil, seguint les indicacions i el discurs de les elits burocràtiques atemorides per la por de perdre la nòmina institucional, seria repetir a tota velocitat un acord electoral per la cúpula garantint a qui pertoqui l'hipotètic escó a cada dirigent d'aquells que signarien l'acord electoral. Es evident que hi ha nervis a flor de pell davant la possibilitat de restar extraparlamentaris. Hom evidencia cada vegada amb més precisió que l'electorat, per a fer front al PP, s'estima més votar l'autèntica socialdemocràcia, és a dir el PSOE, que no alguns dels productes descafeïnats que pretenen estar a la seva esquerra. La gent no és simple, i quan veu tan poques diferències entre els productes electorals sap escollir aquells que poden oferir garanties d'aturar la prepotència dels hereus d'Aznar i companyia.

El bipartidisme es va consolidant dia a dia perquè en els partits teòricament a l'esquerra del PSOE no hi ha un projecte prou engrescador, un projecte que vagi més enllà del que la mateixa socialdemocràcia espanyola proposa. En la línia que apunta el dirigent del PSM, potser ha arribat el moment que tots aquells que feren fracassar el Pacte de Progrés pel seu infantilisme, per la seva incapacitat de preservar el que va ser una conquesta històrica de les classes populars illenques, es facin fonedissos i deixin pas a les noves propostes que la nostra societat necessita. Crec, com molta altra gent de l'esquerra alternativa, que ha arribat el moment adient per a provar de salvar el que resta del teixit de la societat civil de les Illes.

Malgrat els errors constants dels mals gestors que enfonsaren l'experiència progressista, la societat civil de les Illes ha ressuscitat i, donant proves d'una vitalitat exemplar, torna ser enmig del carrer, com en temps de les grans mobilitzacions dels anys noranta, exigint un canvi de rumb substancial en la política illenca. S'està congriant una nova societat, una nova manera de copsar el fet polític que ja no té res a veure amb un recent passat. Una nova societat que necessita de nous referents, d'un nou tipus d'organització.

L'aposta aquests moments ja no és solament electoral. El «bloc nacionalista d'esquerres» que proposa Gabriel Barceló no té res a veure amb repeticions d'operacions dubtoses enfocades a mantenir polítics fracassats al capdamunt de les cúpules dels actuals partits en declivi. Caldria ser conscients d'aquests problemes i no confondre mai l'objectiu final de bastir estratègicament aquesta nova organització, un bloc nacionalista d'esquerra, amb la repetició de Progressistes. El problema en aquests moments no consisteix a salvar les cadiretes d'aquells que han fet malbé la feina que els encomanàrem l'any 1999, quan, amb els nostres vots els situàrem en la gestió del poder polític perquè actuassin d'una manera diferent de com ho havia fet històricament la dreta.

Publicat a ElMundo/ElDia

02/05/06