El PSM de Crespí

Mateu Crespí s'ha imposat en el PSM com a cap de llista a les eleccions de l'any que ve. Sorpresa. Així ho han volgut els militants que han votat a les primàries. La lectura apressada que feien dissabte tots els mitjans era un vot de càstig contra la direcció oficialista, valgui la redundància. Possiblement. El divendres anterior la candidata derrotada, Nanda Ramon, m'explicava que les lectures en clau ideològica no són correctes quan se tracta d'una elecció interna per part d'un univers petit en el qual tothom se coneix (pel cas, 697 militants) i que, a més, calia contemplar un fet no gens anecdòtic a ulls de la militància, que els periodistes no solíem atendre: que Crespí havia complit exactament amb el sistema que s'havia decidit per triar candidat, mentre que la direcció oficialista havia, com a mínim, forçat el sistema per treure a darrera hora la seva candidata, i que aquesta actuació no agradava a molta gent del partit. Al cap de pocs dies un altre militant, amb càrrec, incidia en la mateixa opinió. I el dimarts, un important suport de Crespí a Palma abundava en la mateixa tesi, augurant que les expectatives dels oficialistes -quantificades el dijous dia 19 per un dels més contundents suports a Ramon, davant d'altres periodistes: guanyar pel 70% o, com a mínim, del 60%- eren del tot irreals i que, guanyàs qui guanyàs, ho faria per molt manco. Exacte, 52%. Fa l'efecte, doncs, que les impressions que tenien els renovadors, els anti-Ramon i el pro-Crespí sense segell de família interna determinat eren molt més bones i adequades a la realitat interna del PSM que no les dels oficialistes. Superat el procés intern, ara a Crespí li espera una feina titànica. Bastant més important que marcar perfil ideològic -que, en qualsevol cas, és inevitable que sigui més nacionalista que altra cosa- serà bastir una estructura per a la seva candidatura. Tenint en compte que la referència institucional, Pere Sampol, rebutjà fer part de la seva candidatura i que donà explícit suport a Ramon, i que l'aparell orgànic li forçà la contra-candidatura, fer-se amb un equip propi, coherent amb el seu model de partit i projecte, que sigui l'única veu pública -perquè un partit amb veus múltiples i dissonants és fer oposicions al desastre- esdevé una feina complexa i difícil, més encara quan queda només any i busques per a la cita electoral.

De portes a fora, la sorprenent victòria de Crespí deixa descol·locats els altres partits d'esquerra. Per aquí també tendrà molta feina a fer Crespí, si és que vol mantenir ponts oberts, perquè la desconfiança que tenen cap a ell és enorme. Quasi ni fa falta dir per què en el cas d'EU-Verds. El dimarts anterior a les primàries un dirigent d'aquesta coalició em deia que confiava, com a última esperança, en la victòria de Ramon. No per establir l'aliança que voldrien amb el PSM, que ja està rebutjada, sinó almanco per no veure's llançats a una agre disputa que, deixava entendre, considerava inevitable en el cas d'èxit de Crespí. El divendres horabaixa, hores abans de saber-se els resultats de les primàries, un important cap socialista abundava amb igual idea però amb molta més rotunditat. Me comentava que si guanyava Crespí, «el desastre que ens espera a tots serà terrible» perquè, avaluava, s'esvairia qualsevol opció de col·laboració. I afegia, imaginant el que esperava que no passàs: «seria com estar en una guerra, tenint enfront centenars de tancs (el PP) que avancen cap a nosaltres, i mentre ens dedicam (PSOE, PSM i EU-Verds) a punxar-nos amb agulles uns als altres». I un altre apunt pel que fa als socialistes: qui sap si l'elecció sorpresa en el PSM acabarà per influir en la decisió de qui serà el candidat del PSOE. Interessant serà veure, finalment, cap a on gira Crespí en relació als altres dos partits nacionalistes, UM i ERC. Apuntava dissabte en la seva anàlisi en aquest diari Joaquim Torres -el periodista que millor coneix el PSM, probablement- la possibilitat d'un acostament als independentistes. A més, s'hi podria afegir un hipotètic revifament dels ponts que per ventura s'havien creat abans del congrés del PSM amb alguns membres significats del sector crític d'UM. Ponts que, per ventura, la sobtada victòria de Crespí ara els hagi deixat francs per ser creuats.

Miquel Payeras, periodista

Publicat al Diari de Balears

30/01/06

Mateu Crespí, candidat del PSM - Editorial -

La sorprenent victòria de Mateu Crespí a les primàries del PSM suposa el triomf del municipalisme i de l'ala formalment més nacionalista del partit precisament en una conjuntura en la qual es fa més palesa la pressió d'un PP balear immers en la dinàmica cada cop més dretana i centralista que imposa la seva direcció estatal. Comença una nova etapa per a aquest partit, en la qual Mateu Crespí ha demostrat saber guanyar-se el suport de la majoria de la militància a força de treballar vot a vot i d'aportar missatges d'esperança i de renovació. Si Crespí és generós i treballa per reconduir la unitat de la formació, el futur pot somriure al PSM. És fonamental foragitar el més aviat possible tota imatge de divisió interna i mostrar-se com una organització oberta des de la fidelitat als seus valors fonamentals. És evident que la gent de Crespí ha estat molt més hàbil a l'hora d'afrontar les primàries que com ha actuat la candidata oficialista Nanda Ramon, que compta amb tot el suport dels històrics del partit, començant per Pere Sampol. Els renovadors han actuat amb la senzillesa, intel·ligència i humilitat de com es guanya una batlia. Però Crespí no ha d'oblidar que ara li arriba l'hora més difícil: convèncer l'electorat que pot aportar molt per frenar una dreta que actuarà com una piconadora per assolir la majoria absoluta a Mallorca. La senzillesa li servirà de poc. És a partir d'ara quan ha de demostrar si és un polític de primera línia

Publicat al Diari de Balears

29/01/06

Crespí: «El rival del PSM no és ERC, el nostre objectiu és derrotar el PP»

El candidat del PSM a la Presidència del Govern cercarà el benestar dels immigrants

J.TORRES. Palma.

Mateu Crespí (Santa Eugènia, 1967) ha estat batle d'aquest municipi durant tres legislatures però aviat deixarà de ser-ho. Sobretot, després que la militància l'elegís, per sorpresa, candidat del PSM a les properes autonòmiques. Crespí, que ahir fou proclamat pel Consell de Direcció Política del partit, diu que no veu ERC com un rival i es fixa l'objectiu d'arribar a tot Mallorca i a tots els mallorquins, parlin la llengua que parlin.

-El PSM s'ha botat el guió. Aquest canvi de rumb beneficiarà el partit?-Estic convençut que sí perquè aquest canvi de rumb ve de les bases del partit i segur que en sortim tots beneficiats. Ha guanyat el PSM en majúscules i s'ha fet la primera passa perquè el govern de destrucció del PP desaparegui.

-Què és el que primer fareu com a candidat autonòmic?-Primer ho hem de pair i després hem d'arribar a cada racó de Mallorca i a cada persona que visqui a Mallorca, provengui d'on provengui i parli la llengua que parli. Volem representar la nostra terra i la gent que hi viu i, per això, hem d'arribar per tot arreu.

-Voleu dir que un immigrant pot votar el PSM?-Evidentment. És la força que més l'ajudarà a viure millor. Hem d'aconseguir que aquest immigrant sàpiga que el PSM també lluita per ell.

-Vos fa por Esquerra Republicana?-Els adversaris no ens han de fer por. Els hem de respectar. Jo no crec que el nostre rival sigui ERC. El nostre objectiu d'arribar a una majoria social passa per guanyar al PP, no a ERC. Però ara l'únic que m'interessa és el PSM.

-Com es pot aturar la pèrdua de vots que ha tengut el PSM en els darrers comicis?-Encara que sembli utòpic, amb una bona dosi d'il·lusió i aconseguint que la gent ens vegi útils podem recuperar els vots perduts i aconseguir-ne més. Hem d'adaptar el nostre missatge i les nostres estratègies a la nova realitat social.

-Després de la seva victòria s'ha d'avançar el congrés?-Ens hem de seure i fer una anàlisi política, estratègica i electoral per veure què és el que més convé al PSM. I si s'ha d'avançar, s'avançarà.

-Nanda Ramon serà la vostra número dos?-Vaig dir que no seria el seu número dos ni li demanaria a ella que fos la meva segona perquè volia deixar clar que qui pensava que en aquestes primàries tot estava compost s'equivocava. Ara jo no puc oferir el número dos de la candidatura autonòmica ni a ella ni a ningú perquè això no depèn de mi sinó del Comitè Electoral

Publicat al Diari de Balears

29/01/06

El renovador Crespí gana las primarias del PSM con un 52% de los votos

El renovador Mateu Crespí ganó ayer por un 52% de los 690 votos emitidos las primarias del PSM para elegir al candidato a la presidencia del Govern en 2007, frente al 46,25% que obtuvo la oficialista Nanda Ramón, quien de entrada partía como favorita. "En estas primarias los militantes han apostado por un cambio de mensajes y de caras e intentaré no defraudarlos", fueron las primeras palabras de Crespí tras conocer el resultado. A las 9 de la noche se cerraron las urnas habilitadas en las sedes de Palma, Inca y Manacor desde las 4 de la tarde. Poco antes de las 10 de la noche, el secretario general del partido, Biel Vicens, daba a conocer los resultados a los aproximadamente 50 militantes que esperaban. Los rostros serios de los oficialistas revelaban la sorpresa que había supuesto la voz de los afiliados, que por primera vez elegían por primarias al candidato.

El ganador no se encontraba en la sede del partido, al estar su mujer a punto de dar a luz. En declaraciones telefónicas aseguró que no esperaba su victoria. "Yo aposté porque el cambio empezara desde abajo , en lugar de tutelado desde arriba, y ha ganado esta opción", afirmó. Agregó que se reunirá de inmediato con Vicens y el presidente del partido, el renovador Jaume Sansó, para empezar a trabajar.

Nanda Ramón aseguró que no se sentía defraudada y que ella no se veía ganadora de antemano. "Veo el resultado en positivo, no como una opción entre oficialistas y renovadores, sino a favor de Crespí", declaró. Para Vicens, "no hay oficialistas ni renovadores, sino un candidato de todos que es Crespí".

Publicat al Diario de Mallorca

28/01/2005

Crespí guanya per sorpresa

El batle de Santa Eugènia serà el candidat del PSM a la Presidència del Govern en imposar-se a Nanda Ramon per 359 vots a 319

R.GALLEGO.

Palma.Els pronòstics estan per trencar-se i ahir la dita es va tornar a complir. Mateu Crespí s'imposà a Nanda Ramon en les primàries del PSM. El batle de Santa Eugènia aconseguí 359 vots, 40 més que la vicesecretària general del partit, i avui mateix el Consell Polític del partit el proclamarà com a candidat a la presidència del Govern a les eleccions autonòmiques del 2007.

El 61 per cent de l'afiliació -un total de 697 militants- votaren a una de les tres urnes que hi havia a la seva diposició a Palma, Manacor i Inca, o bé exerciren el seu dret per correu. En total, el 52 per cent donaren el seu suport a Crespí i el 46 per cent apostaren per Ramon. Tanmateix, es produïren 3 vots en blanc i 16 abstencions.

Per col·legis electorals, a Manacor, on votaven tambés els afiliats de pobles com Artà, Felanitx i Vilafranca, Crespí s'imposà per 82 vots a 63. A l'urna d'Inca, en canvi, Nanda Ramon obtengué 85 paperetes i el seu rival només 71.

L'urna de Palma, que va ser la darrera en escrutar-se, desequilibrà la balança a favor del que ja és candidat «in pectore». A la capital balear també votaven els militants de Santa Maria, Esporles i del poble de Crespí, Santa Eugènia. L'avantatge de Crespí en aquesta seu va ser de 36 vots (207 a 171). Així doncs, el PSM es converteix en la primera formació política de les Illes que elegeix de manera oficial el seu cap de cartell.

Les reaccions no es feren esperar. Pocs minuts després del recompte, el secretari general de l'organització, Gabriel Vicens, es mostrà satifet per la manera que havia transcorregut el procés de les primàries i per la participació «massiva» dels militants en les eleccions internes, les primeres que fan els nacionalistes per triar candidat.

Vicens assegurà que «tenim un candidat excel·lent» i que ara del que es tracta és de «desbancar el PP». En relació a la possibilitat que els antics renovadors de la formació facin seva la victòria de Crespí, el secretari general advertí que «en el PSM ja no hi ha ni renovadors ni oficialistes... l'única cosa que ha de passar ara és que tot el partit s'ha de posar rere Crespí i li ha de donar suport, ha d'imperar la unitat i la cohesió». Respecte al Consell Polític que tindrà lloc avui per ratificar el guanyador, Vicens va garantir que «serà una reunió tranquil·la»

Per la seva banda, el gran protagonista de la nit, Mateu Crespí, es mostrà «content i sorprès» pel resultat de les primàries. Segons la seva opinió, les bases del partit «han parlat clar i han apostat pel canvi...el missatge és que el PSM ha de créixer i ho ha de fer devora la societat».

A la pregunta de si el seu triomf suposaria un major pes dels renovadors en l'organització, Crespí recordà que «jo he deixat clar des d'un bon començament que no era el candidat dels renovadors, ni de cap altra facció».

El batle de Santa Eugènia ha declarat durant la campanya que no tenia intenció d'integrar Nanda Ramon a la llista electoral. A partir d'ara, cal esperar que Crespí guanyi protagonisme i es converteixi en una de les cares més visibles del PSM.

Publicat al Diari de Balears

28/01/06

Primàries del PSM

El PSM s'enfronta demà a un dels reptes més difícils i que posen a prova la maduresa d'un partit: unes incertes eleccions primàries que han de decidir quin serà el candidat a la presidència del Govern. El PSIB-PSOE ja passà per una experiència semblant el 1998, precisament quan aquest partit es trobava en hores baixes i no havia pogut tancar amb èxit el seu congrés d'un any abans. Doncs bé, aquelles ajustadíssimes primàries, que en un principi semblava que deixaven el partit dividit, donaren com a fruit l'únic president d'esquerres que han tingut les Balears en més de vint anys d'autogovern: Francesc Antich.

A partir d'aquesta experiència, i tenint en compte que el PSM d'ara també té problemes de definició interna igual que els socialistes d'aleshores, és molt bo que es duguin a terme les primàries de demà. Guanyi qui guanyi, i encara que sigui per un marge ajustat, quan parlen les bases sempre sorgeixen nous impulsos en els partits democràtics, i fins i tot els que han apostat pel candidat derrotat senten l'impuls de tancar files i de donar ales al guanyador. No és el mateix que un congrés, on juguen els passadissos, els moviments conspiratius, els pactes de darrere la cortina i es vota a mà alçada i a cara descoberta. En unes primàries parlen les urnes. És la veritat pura i clara. Per això són tan decisives. I el més important és que el PSM surti endavant pel bé del nacionalisme i del progressisme a les Balears. En una conjuntura com l'actual, on sembla que el PP es prepara per convertir-se en una formació hegemònica a Mallorca, és molt important la resposta de l'esquerra. I les pròximes eleccions seran clau per al futur de l'Arxipèlag. Dos models culturals, territorials i de política turística cada cop més antagònics es preparen per enfrontar-se a les urnes. S'acosten hores decisives.

Joan Riera. Periodista

Publicat al Diari de Balears

26/01/2006

Carta de suport a Nanda Ramon

Sr. director, prec la publicació d'aquesta carta de suport a Nanda Ramon al vostre diari.

No feia comptes manifestar-me públicament per indicar quina era la meva opció davant les primàries del PSM on es triarà candidat a les pròximes eleccions autonòmiques, però en veure diverses cartes de suports, m'he animat a fer pública la meva postura. El meu suport és incondicional per a la candidatura de Nanda Ramon pels següents motius:

1.- Va ser una valenta candidata en representació del PSM a la passada candidatura progressista a les eleccions generals i, a pesar del vot útil al PSOE, na Nanda va mostrar una frescor d'idees i una capacitat de comunicació que va entusiasmar molta de gent. A pesar del vot útil, va aconseguir uns resultats magnífics i que més de 40.000 mallorquins dipositessin el vot a favor de la candidatura.

2.- Amb na Nanda tenim un valor segur i prou conegut. A més pel que jo conec la seva trajectòria dins el PSM ha estat de molta feina, suport i respecte continuat al partit. Estirant el carro i aportant la seva vàlua en aquests darrers anys en què el PSM ha viscut situacions molt complicades i conegudes per tota la militància. 3.- Sempre he manifestat la meva simpatia i vàlua per aquells que han estat fent feina activament pel PSM a les dures i a les madures i en aquest sentit, na Nanda n'és un referent molt important i valuós.
Pens que en aquests moments és el millor actiu que tenim. Per la seguretat que tenc del seus coneixements, vàlua i grau de compromís amb el PSM, el meu vot serà per a la seva candidatura.

Francesc Aguiló Pons, militant del PSM i batle de Campanet

Publlicat al Diari de Balears

24/01/06

L'efecte d'anul·lació nacionalista

L'entrevista publicada en aquest diari dissabte passat a Nanda Ramon, aspirant a candidata del PSM, revela a través de les quirúrgiques preguntes de Rafel Gallego la difícil situació d'aquest partit davant de les pròximes eleccions. Les respostes de Ramon són les que marca la consigna oficial impulsada pel secretari general, Gabriel Vicens, d'ençà la seva elecció: que la disminució de vot cap al PSM, que és creixent des de 1995, s'ha aturat i que no hi ha cap perill de desaparició. Tanmateix, una negació que és simple opinió i que dóna la clau implícita per entendre el que en els partits grans se té per esperança fundada, presumptament avalada per ignotes enquestes: que se podria produir el 2007 a Mallorca un efecte d'anul·lació entre els partits nacionalistes. S'hi avendria, amb la teoria, l'estratègia que demostren dur a terme ambdues forces nacionals a l'illa. Els conservadors, intentant segar l'herba sota els peus d'UM a la Part Forana, sobretot. I, pel seu costat, un PSOE al qual li va de perles el creixent protagonisme d'ERC a costa del PSM, impulsant-lo en el que pot com per exemple el recent acte a Algaida de Francesc Antich amb Josep Lluís Carod, alhora que espera, el partit socialista, que la pròpia candidatura -d'Antich o de Francina Armengol i, en qualsevol cas, amb l'aura autonomista de Zapatero- atacarà definitivament, sobretot als municipis de la badia de Palma, el vot que és més d'esquerra del PSM. En resum, se tractaria que el PSM perdés vot en favor d'ERC sobretot a la Part Forana i del PSOE especialment a la badia connurbada, alhora que UM en restaria en favor del PP als pobles, amb el resultat que els vots conjunts del nacionalisme (2003: 63.983) disminuïssin, bastaria entorn d'uns 12.000, i sobretot se distribuïssin més equilibradament entre les tres forces de tal manera que els 6 diputats d'ara (UM, 3; PSM, 3) quedassin severament reduïts, potser a 1 o 2, si és que no desapareguessin tots. Amb el que se dóna per segur esvaïment d'EU-Verds, el total de diputats que passarien a ser repartits entre PP i PSOE seria d'entre 4-5 i tots 8.

Fa l'efecte que a UM se la prenen seriosament, tal possibilitat, perquè, de fet, ja confien més en un renaixement a Palma que no en el manteniment a la Part Forana a la qual estan foradats pel PP. Bastaria que, en efecte, els conservadors els pegassin una mossegada seriosa als pobles (2003: 21.727 vots, sense comptar els 4 municipis de la badia de Palma) d'entorn de 7.000 vots perquè poguessin perdre 1 diputat, quedant els altres 2 en perill a l'espera sobretot del comportament del vot nacionalista a la badia de la capital (10.000 vots) on el partit està fent grans esforços perquè hi deu pensar que hi ha la clau de la supervivència.

Pel que fa al PSM, l'infern seria perdre uns 14.000 vots que el deixarien fora del Consell i Parlament perquè quedaria en el 4'9% (sempre, sobre resultats de 2003), ja que el mínim per tenir representació és el 5%. Sobre el paper és gairebé impossible que pugui passar. Però si se grata un poc se veu més factible. ERC pujarà a costa del PSM, això és segur. La qüestió és, doncs, intentar imaginar fins a quant. Si tenim en compte que l'anticatalanisme polític féu (2003) quasi 10.000 vots a Mallorca, no és cap bogeria suposar que el pancatalanisme orgànic (ERC: 1.294, 0'4%) pugui arribar més o manco al mateix nivell. La qual cosa li donaria sobre un 3% dels vots (semblant al tradicional vot antisistema ecologista), arrabassant-ne per tant uns 8.500 al PSM. El PSOE, pel seu costat, hauria de xuclar-li, sobretot a la badia però no només, uns 5.500 sufragis, la qual cosa a cap observador neutral hores d'ara li pot semblar un impossible. Si més no, per tant, és factible pensar que, a l'igual que UM, el PSM anirà a les eleccions amb seriós risc de perdre escons, potser tots o, en el seu defecte, 1, ja que sovint la diferència entre 0 i 2 és quasi no res (4'99%, fora; 5'2%, a dins i normalment amb 2).

Tot és pura elucubració, però ara se pot imaginar perquè en no reeditar-se Progressistes (que hagués blindat els 5 escons de PSM-EU-Verds) s'obrí la porta a tal escenari. En el qual una no gens fantasiosa disminució de vot nacionalista del 18% el podria distribuir de tal forma que la conseqüència podria ser la desaparició de tots el escons d'aquesta ideologia, o gairebé, degut a l'efecte d'anul·lació nacionalista.

Miquel Payeras, periodista

Publicat al Diari de Balears

Ramon: «Representar el PSM requereix coratge, el nostre discurs no és fàcil»

La vicesecretària del PSM lluitarà amb Mateu Crespí per encapçalar la candidatura autonòmica el 2007

R.GALLEGO. Palma.Nanda Ramon (Palma, 1964) es podria convertir en la primera dona que opta a la presidència del Govern sota les sigles del PSM. Urbana, jove, cristiana i experta en la gestió política, parteix amb un avantatge respecte al seu «rival» en les primàries de dia 27, Mateu Crespí: ella ja va ser la número 1 de Progressistes per les Illes en les passades eleccions generals. Si la volen conèixer millor, llegeixin aquesta entrevista i visitin la seva web (www.nandaramon.org).

-Si observam la situació del partit, s'ha de reconèixer que tant vostè com Mateu Crespí sou uns valents...-El fet d'assumir qualsevol responsablitat en nom del partit demostra valentia. Sabem que representar el PSM requereix coratge, perquè el nostre discurs no és fàcil.

-El guanyador de les primàries haurà d'afrontar un procés electoral en què podria estar en joc la supervivència del seu partit...-No preveig un panorama tant negre, però hem d'estar preparats tant per governar com per romandre a l'oposició.

-S'ha d'estar preparat per a tot...també per quedar fora de les principals intitucions?

-Crec que aquesta circumstància no es produirà, la representació al Consell i al Parlament està garantida.

-En aquests moments concorreixen dos tipus de factors que perjudiquen el PSM. Uns de caire endogen, que tenen a veure amb la fractura del partit després de les autonòmiques del 2003; els altres, exògens, marcats pel creixement d'ERC i el discurs nacionalista que manté el PSIB d'Antich...

-Les dificultats endògenes s'han superat. La catarsi postelectoral ja està feta. Pel que fa a l'escenari extern, s'ha d'estar atent al paper que vulgui jugar el PSIB. Quant a ERC, crec que la seva força és més aviat mediàtica; a Mallorca la seva força real és baixa. De totes maneres, a mi el que em preocupa és la política depredadora i les pràctiques antidemocràtiques del PP.

-Apostaria per la reedició del Pacte de Progrés?

-Sí. La nostra responsabilitat és que el PP no torni a governar.

-I acceptaria una coalició de govern en la qual hi hagués UM?

-Sempre que aquest partit fos un més d'aquest hipotètic pacte. El que no pot ser és que UM torni a governar el Consell amb tres diputats.

-Hi ha espai per tants partits d'esquerra? O la creació d'un «BNG» a la mallorquina és inevitable a mig termini?

-Ara mateix crec que hi ha espai per a tots. Si en un futur es crea un bloc a l'estil BNG esper que sigui per conviccions i no per necessitat.
-Tornem a les primàries. Què la diferencia de Mateu Crespí?

-Entre Mateu i jo bàsicament el que hi ha són coincidències. Els afiliats no han d'optar entre dos perfils ideològics distints, sinó entre perfils electorals.
-Però vostè és més d'esquerres...

-Puc parlar per mi. Em sent absolutament d'esquerres i, en conseqüència, nacionalista. A Mallorca una cosa du l'altra.

-En el cas que guanyi, integrarà Crespí dins la llista?

-No depèn de mi. Les llistes les fa el partit.

-El seu eventual escó valdrà un 10% més que el d'un home, així com preveu el projecte de llei de la dona.

-No estic d'acord amb aquesta mesura.

Publicat al Diari de Balears

21/01/06