Un tercer camí?

Pere Fullana

Però no quedàrem que n'hi havia ja més de tres, de camins, vies i espais nacionalistes? El nom no fa la cosa, però en aquest cas concret per ventura la denominació no és la més encertada. A banda d'això, la proposta em sembla d'allò més oportuna, mentre no es converteixi en un front oportunista o de confrontació. Consider que és oportú, precisament perquè és urgent anuar, enxarxar i tornar a sociabilitzar el discurs nacional a les Illes Balears, precisament perquè la pitjor debilitat és l'atomització. Els representants d'aquesta proposta nova -és a dir Gomila, Melià i Mir- tenen en comú la dissidència, la indepèndencia i la solvència ideològica, tres vessants que indubtablement els converteixen en icones i punts de referència del nou debat, però també es podria qüestionar la seva capacitat com a cohesionadors, precisament perquè els seus noms i les seves trajectòries poden estar inventariades entre els promotors de la fragmentació. Personalment, consider que el segle XXI serà el segle de les dissidències, de l'individualisme i de la multiplicació de propostes, per això qualsevol iniciativa encaminada a confegir o que tingui com a objectiu sumar inconformitat en positiu em sembla d'una força extraordinària, precisament per allò que té de màgic i d'utòpic en un temps en el qual els idealismes estan arraconats o malmenats en les voravies de la quotidianitat. Som un defensor incondicional de la inconformitat, del pensament propi, de la independència, i rebuig qualsevol mètode encaminat al clientelisme, l'uniformisme i la disciplina acrítica. Des d'aquesta perspectiva, aquells que la seva vida està tacada per la inconformitat i aquells que han prioritzat el discurs sobre la praxi mereixen una oportunitat, s'han guanyat la meva simpatia i consider que poden tenir un paper altament positiu en aquest procés de neteja i purificació que necessita el nacionalisme a casa nostra. Precisament perquè, un cop passat per la rentadora, el nacionalisme recuperi aquella funció social i torni a tenir aquell protagonisme polític que mai no havia d'haver perdut. Digau-li com estimeu oportú, però, sobretot, trobau el mètode per recuperar les persones a un projecte comú, i acabem finalment amb la sensació que feim projectes en funció de les persones.

Pere Fullana. Historiador.

Diari de Balears: 03/12/06