La política és l´art de servir a les persones per aconseguir el bé comú. Per això, tot polític ha d´aspirar a incidir de manera real sobre la societat, per transformar-la i possibilitar els millors estàndards de qualitat de vida. Però en democràcia, per fer possible aquest objectiu, és fonamental aspirar a la majoria social i al govern, d´acord amb uns principis ideològics i programàtics que són els referents que permeten a la ciutadania l´adhesió a les diferents opcions.
El nacionalisme ha de tenir aquesta vocació de majoria social o no té raó de ser. El nostre objectiu no tan sols ha de ser el govern puntual d´una institució, sinó que la nostra aspiració ha de ser la construcció d´una nació de progrés; i per això necessitam implicar tota la societat en aquest projecte de país compartit: començant pels autòctons i continuant amb els nouvenguts.
Aquell nacionalisme que es planteja des d´un cert puritanisme ideològic, com si només una minoria fossin els dipositaris de les essències de la nació no dur absolutament enlloc. Només a l´autosatisfacció momentània i a un posterior desencís que acaba amb aquests patriotes retirats a casa, fent carrera en altres formacions d´obediència espanyolista, o fent bandera del testimonialisme més residual des d´algun grupúscul.
Les conseqüències d´això són més que evidents, la perpetuació de les institucions de les Illes Balears en mans del PP. Un PP que cada dia més crispa més la convivència i promou l´enfrontament. Un PP bel·ligerant en les seves actuacions socials i econòmiques, i reaccionari en la seva visió d´una Espanya monolítica. El resultat és la creació al voltant d´aquestes sigles d´un entorn polític, econòmic, mediàtic i cultural que en aquestes illes està monopolitzant tots els àmbits d´actuació, amb la conseqüent expulsió o marginació de qualsevol dissidència autòctona que entrebanqui aquest procés asfixiant.
Per l´altre part, el PSOE viu del manà estatal i dels pragmàtics de l´esquerra nostrada que busquen aixopluc en el que consideren un valor segur, encara que aquí resti a l´oposició com els altres. Mentres tant, Esquerra Unida-Verds es difumina com a referent electoral i aspira a trobar noves fórmules externes de salvació; i, finalment, una UM desideolotgitzada rep els sarpaços d´un PP que no pot deixar d´actuar segons la seva natura d´amantis religiosa.
I el nacionalisme d´esquerres què? Quin paper ha de jugar en aquest nou cicle de la història política del país? Certament ningú dubta que s´ha acabat una primera etapa d´expansió de l´opció que ha representat el PSM. La superació de l´actual fase d´estancament, però, només podrà venir per la pròpia capacitat de reacció més que pels esdeveniments exteriors. I és que ens trobam en un moment decisiu que exigeix una vertadera reformulació del propi projecte. L´objectiu ha de ser molt clar: acostar-se a la societat a partir d´una reafirmació del seu propi espai ideològic des d´una concepció àmplia i plural d´aquest; i l´assumpció de manera inqüestionable de la seva vocació de majoria social i de govern. L´oposició, la queixa, no és un fi en si mateix, sinó un instrument per arribar al govern, exercir-lo i transformar a la societat. Refundar el propi espai per esdevenir marginal no té sentit. Si la solució plantejada hagués estat convertir-nos en el salvavides d´altres forces estatals ubicades a l´esquerra del PSOE també fracassaríem. No només perquè el nostre projecte es desdibuixaria esdevenint el referent d´altres formacions polítiques d´àmbit espanyol, sinó perquè també el model social que defensaríem seria el propi de l´esquerra "alternativa", que és així com s´anomena ara a la política que fan els antics comunistes. En definitiva, ens ubicaríem a un espai en el qual sociològicament cada pic hi ha menys interessos electorals i més frustració.
L´espai que ens correspon i ens singularitza davant la societat és el del nacionalisme de progrés, aquell que és capaç d´agrupar una esquerra ample, plural, dinàmica i moderna. Només des d´aquest plantejament socialment avançat podem aconseguir un suport raonable pel projecte polític que defensam. I quin ha de ser el projecte? La plenitud política de la nostra nació compresa a partir de la seva realitat i no des de la utopia decimonònica més pròpia dels vells estats-nació que d´una societat complexa com la que tenim avui dia. El nacionalisme cívic propugnat a partir dels valors racionals del republicanisme, de l´esquerra moderna, és la proposta que ens ha de permetre aconseguir la sobirania en l´àmbit polític, un progrés econòmic sòlid i sostenible, aprofundir en l´estat del benestar social, la normalització de la nostra llengua i cultura, etc. en el marc d´una Europa unida.
Però tot això només serà possible si ho feim des d´un discurs molt proper a la gent, que broti d´allò que interessa de veres als ciutadans, que defuig d´utopies essencialistes per aterrar en un pragmatisme que mai ha de perdre de vista quines són les fites i els objectius ideològics. I tot això exercit des de la contundència i la fermesa, sempre dins la correcció en les formes.
Qui està cridat a formar part d´aquest projecte nacional? Evidentment correspon al PSM impulsar, liderar i gestionar aquesta regeneració política a les Illes Balears. Però no es pot limitar a ell mateix i als seus cercles tradicionals, ha d´adoptar una nova mentalitat i discurs per obrir-se a persones i grups permeables en la defensa d´aquest quests interessos de país per poder interactuar-hi en una política de bloc nacional i de progrés certa.
A les Illes Balears existeix un espai pel nacionalisme de progrés que segons les enquestes pot oscil·lar entre el 6 i el 20 per cent de l´electorat, segons siguem capaços d´estimular-lo i d´oferir-li una alternativa creïble i amb garanties d´èxit. L´esquerra nacionalista ha d´anar a per totes, i el que no pot fer és contentar-se amb assumir un paper testimonial dins la política illenca pensant que amb això ja en hi ha prou o que vendran des d´altres territoris a salvar-nos. Aquesta feina ens correspon a nosaltres fer-la colze a colze amb la gent d´aquest país, i d´això n´hem de ser ben conscients. Mallorca, les Illes Balears, la seva gent, bé s´ho valen.
Mateu Crespí i Perelló és membre de l´executiva del PSM, i actualment ocupa la batlia de Santa Eugènia
08/12/05
