recull d'articles i documents publicats a Mallorca que fan referència al debat dels progressistes

dimecres

El inexorable crepúsculo

Miquel Payeras en su habitual columna “La Pasarela” – Última Hora, 20-12-05- anuncia un futuro crepusculino para la recién nacida Alternativa Esquerra Unida-Els Verds. En un solo párrafo ventila la cuestión tildando de “residual conservadurismo de izquierdas” a lo que califica de “postrero y desesperado intento de supervivencia” el cual de forma confusa vincula a sus “odiados colegas de UM”. En fin, malos humores matutinos donde se confunden sus deseos con la descalificación pura y simple.

Después de la excepcional experiencia del Pacte de Progrés desde diversos ámbitos se ha exigido a la izquierda una mayor clarificación con dos objetivos básicos : ruptura de su atomización política y elaboración de programas electorales trabajados participativamente desde la realidad ciudadana con una visión realista de las alternativas a ofrecer. En esa línea pretende trabajar Alternativa.

Otros se han conformado con un autocomplaciente papel de salvadores de la nación inmaculados de madrileñas consignas y deseosos de ocupar la parte alícuota de poder independientemente de que las principales instituciones vuelvan a caer en manos de la zorra que continuará guardando las gallinas hasta que la gripe aviar acabe con todas antes de que Pere Muñoz se percate de que en Palma y su entorno urbano – es decir Calvià, Marratxí y Llucmajor él y los suyos, muy probablemente, acaben realizando las funciones del perro del hortelano .
Pep Vílchez
Publicat a Ultima Hora
Cartas al Director
28/12/2005

La pequeña izquierda

EU-Verdes y PSM dan pasos hacia los respectivos momentos clave que les llegarán en breve
EU Y VERDES oficializaron antes de fiestas su invento conjunto, Alternativa, para intentar sobre­vivir imantando independientes y pequeños grupos que les aporten voto. En las islas menores lo tienen muy difícil. En Menorca casi imposible, después de que el PSM se haya aliado con Els Verds en una candidatura que apuesta por el signo "izquierdista, ecologista y menorquinista", obviando el espejismo del nacionalismo. Lo que bloquea el espacio de EU y hace muy improbable que recupere el escaño que tuvo. En Ibiza el único diputado es Miquel Ramón, el coordinador general en Baleares de EU, elegido en la candidatura conjunta del Pacto Progresista, y éste es casi seguro que no se repita. Con lo que Ramón queda a expensas de sus pocos votos para soñar con mantenerse en el Parlamento. Conscientes de tan mala situación, todavía confían que los con­tactos con ERC, que esperan reprender en enero, puedan fructificar con la esperanza de que los sufra­gios independentistas, de algún modo, eviten que ese escaño hoy de EU vaya a parar a PP o PSOE.

En Mallorca esta Alternativa bucea inten­tando coger dos corrien­tes que le sean favora­bles. Una, la misma que en Ibiza: esos contactos con ERC que les den aire, al menos en algunas localidades. Dos, la que les conduzca a acertar con el candidato. ¿Quien presentar al frente de la lista mallorquina? Ofi­cialmente dicen que Eberhard Grosske repe­tir en el Ayuntamiento de Palma. No obstante, a cada mes que pasa resulta más obvio que si EU-Verdes no quiere acabar siendo una fuerza estrictamente localista, municipal, desapare­ciendo del Parlamento, lo que sería antesala de la nada, o la nada misma, tendrá que arriesgar. Apostando la mayor par­te de su pólvora hacia el objetivo sustancial. Que no es otro que la lista autonómica. Por eso coge fuerza la posibilidad de que Grosske tal vez pueda asumirla candidatura al Parlamento.

Por otro lado, EU-Verdes sigue mirando de reojo hacia el PSM. A ver si puede saber qué pasa en ese partido, al que no entienden. Todavía esperan un milagro. De ahí que retomen los contactos con ERC esperando concretar algo, lo que sea, que pueda intranquilizar al PSM y quizá así forzarle a una postrera rectificación de su estrategia aislacio­nista. En el seno del PSM, por su lado, aunque los más derechistas hacen mover la tesis de que Pere Sampol podría estar con ellos para presentar una candidatura estrictamente nacionalista sin ningún olor a izquierdismo, lo cierto es que el portavoz parlamentario no entiende nada de lo que pretenden. Para él lo primordial es evitar la elección interna de candidato y, luego, rehuir el discurso exclusi­vamente nacionalista.
Miquel Payeras - La Pasarela
Publicat a Ultima Hora
27/12/05

dimarts

Y LOS DE EU-VERDES

al fin parieron el sábado la enésima reconversión del residual conservadurismo de izquierdas autóctono teñido ahora de verde, en el postrero y desesperado intento de supervicencia, vía la nueva Alternativa de siempre, que tanto les aúna a sus odiados colegas de UM en la situación con pinta de inexorable crepúsculo

Miquel Payeras - La Pasarela
Publicat a Ultima Hora
20/12/05

diumenge

EU y Els Verds pactan crear una plataforma conjunta con una dirección mixta de ambos

Calvià abandonó la reunión al estar en contra del acuerdo

Los militantes de Esquerra Unida y Els Verds acordaron ayer la creación de la Plataforma Alternativa con el fin de aglutinar las sensibilidades políticas de la izquierda transformadora, que representa EU, y de la izquierda verde, de Els Verds. Ambos partidos pasarán a tener una estructura organizativa unitaria constituida por una asamblea, un consejo político insular y un secretariado insular, auténtico órgano ejecutivo de la nueva formación política que pretende aglutinar a los independientes de izquierdas.

Entre los miembros de la ejecutiva aprobada ayer, con 68 votos a favor y 13 abstenciones, se encuentran históricos dirigentes de ambas formaciones, entre los que figuran Manolo Cámara, Eberhard Grosske, Miquel Rosselló, Guillem Mesquida o Marilena Tugores, de EU.Por parte de Els Verds se encuentran Colau Barceló, Antoni Esteva, Manuel Gómez o Miquel Angel Llauger. Junto a ellos se encuentran sindicalistas como Josep Benedicto o Rafael Borràs, además de algún ex militante socialista como Nicolau Llaneras.

Precisamente la composición de los órganos de dirección fue uno de los aspectos más criticados por algunos de los delegados asistentes a la asamblea. Los representantes de Calvià realizaron una intervención muy crítica y acusaron a los dirigentes de las dos formaciones políticas de promover la creación de esta Plataforma Alternativa desde arriba en lugar de hacerlo desde abajo, como era el propósito inicial de las dos formaciones.

Los representantes de Calvià, que abandonaron la reunión como muestra de su protesta, censuraron además que el proceso no ha sido ni participativo ni abierto, a pesar de lo que dicen sus dirigentes.
NEKANE DOMBLÁS
Publicat a Ultima Hora
18/12/05

La Alternativa EU-Verds nace sin voluntad de constituirse en partido

Pretende ser una plataforma que permita a los ciudadanos participar activamente en la política
La I Asamblea de Alternativa Esquerra Unida-Els Verds aprobó ayer su manifiesto fundacional y su secretariado, un órgano de dirección colegiado integrado por 29 personas, con la voluntad de constituirse en «una plataforma de acción política», pero no en un partido.

Así lo expuso en declaraciones a la agencia Efe, Eberhard Grosske, dirigente de EU y uno de los integrantes del nuevo secretariado, constituido por catorce miembros de Esquerra Unida, nueve de Els Verds y seis independientes. Grosske destacó la alta participación de personas independientes en la asamblea: un tercio de las 160 personas acreditadas en el foro, lo que a su juicio demuestra el «tirón» de la nueva propuesta política que constituye Alternativa como «una forma de organización» que permite a los ciudadanos participar activamente en la política sin estar afiliado a ningún partido.

Por esta razón, se opuso a considerar como un objetivo futuro de Alternativa su transformación en partido, porque «perdería parte de su atractivo».

Grosske también destacó la «homogeneidad» demostrada por los participantes en la asamblea, que respaldó con 92 votos a favor, uno en contra y siete abstenciones el manifiesto. El secretariado, para el que sólo se presentaba una candidatura, consensuada en los días previos, fue elegido con 68 votos a favor y trece en blanco. Forman parte de este órgano de dirección, además de Grosske, el portavoz de EU en el Parlament, Miquel Rosselló; el coordinador del Els Verds de Mallorca, Miquel Angel Llauger, e independientes como Rafael Borrás, de CCOO.
El también portavoz de EU en el Ayuntamiento de Palma indicó que pese a esta unidad, la agrupación de su partido en Calvià había expresado sus «reticencias» a emprender este proceso, una actitud que consideró natural por lo novedoso del proyecto.

Tras la primera Asamblea de Alternativa en Mallorca, los promotores de esta plataforma organizarán una reunión equivalente de carácter interinsular para constituir la organización a escala balear, explicó Grosske, quien consideró que este encuentro se podrá celebrar el próximo mes de febrero.

En esta primera asamblea de Alternativa Esquerra Unida-Els Verds también se aprobaron las normas de funcionamiento de la organización y se aprobaron cuatro resoluciones sobre la situación del modelo turístico, la educación, una política alternativa en drogas y el modelo de Estado.
Publicat al Dia del Mundo
18/12/05

Esquerra Unida i Els Verds creen «Alternativa» sense EU de Calvià

Grosske, Rosselló, Llauger o Esteva són a la direcció de la plataforma


Un total de 160 delegats participà ahir en l'assemblea de constitució d'Alternativa, la nova plataforma política creada per Esquerra Unida i Els Verds de Mallorca, de manera conjunta amb independents, per aglutinar les diverses sensibilitats de l'esquerra transformadora. Només l'agrupació d'Esquerra Unida de Calvià -on aquesta formació no obté representació, però sí una quota important de vots- optà per desvincular-se'n i els seus representants abandonaren la reunió.

A partir d'ara, Esquerra Unida i Els Verds passen a tenir una estructura organitzativa unitària constituïda per una assemblea -en la d'ahir, un terç dels delegats eren independents-, un consell polític insular i un secretariat insular, màxim òrgan executiu. Aquest secretariat, integrat pels dirigents principals d'ambdues formacions, s'aprovà ahir amb 68 vots a favor i amb 13 abstencions.

Per part d'EU, en fan part destacats responsables com Miquel Rosselló, Eberhard Grosske, Manolo Cámara o Marilena Tugores; per part d'Els Verds, hi són presents Miquel Àngel Llauger, Nicolau Barceló, Antoni Esteva o Manuel Gómez; i entre els independents, destaquen Nicolau Llaneras, exmilitant socialista, o els sindicalistes Rafel Borràs i Josep Benedicto.

La composició dels òrgans de direcció de la nova plataforma fou un dels elements que més recel suscitaren entre alguns dels delegats. Aquest fou un dels arguments esgrimits per l'agrupació de Calvià que, en una intervenció crítica del seu portaveu, Antonio Medina, acusà els dirigents d'Esquerra Unida i Els Verds de promoure la plataforma des de dalt, i no des de les bases, i de fer-ho en un procés tancat i sense participació.

Altres agrupacions, com la de Pollença, també se sumaren a les crítiques però no abandonaren l'assemblea, com els de Calvià. El coordinador d'Els Verds, Miquel Àngel Llauger, negà que Alternativa s'hagi creat sense diàleg i recordà que el projecte ha de ser una proposta cap a fora, una bona oferta per als electors.
J. TORRES. Palma
Publicat al Diari de Balears
1812/05

EU-Calvià se desengancha del proyecto


El grupo municipal de Calvià de EU cumplió con una tradición en la política insular: van por libre. Si populares y socialistas han vivido sus tensiones internas con sus respectivas agrupaciones, Alternativa nace sin la integración de EU-Calvià, que expresó en la reunión su desacuerdo con el proyecto de síntesis rojiverde. "La suma en política multiplica", defendió Josep Noé, invitado de EU-Catalunya, quien animó al trabajo conjunto porque "el PP está solo, pero movilizado". Jordi Guillot, senador de IC-V, también pidió esfuerzo para redireccionar a la izquierda el "progresismo intermitente del PSOE, que sufre presiones para cambiar de aliados".
18/12/05

La dirección de Alternativa consigue el 84% de apoyos en su asamblea constituyente

Nace para "contrarrestar la frivolidad política y el clientelismo sectario del PP


Alternativa nació ayer como nueva plataforma política de Mallorca con el 84% de respaldo a su órgano de dirección, integrado por 29 personas de EU, Els Verds e independientes: David Abril, Adrián Julen, Albert Aguilera, Colau Barceló, Rafel Borràs, Conxa Calafat, Dani Cámara, Manel Carmona, Victòria Catalán, Aina Díaz, Elena Duran, Toni Esteva, Isidre Forteza, Eberhard Grosske, Ferran Gomila, Antònia Gual, Miquel Angel Llauger, Conxi Martínez, Emilse Mas, Guillem Mesquida, Magdalena Moreno, Maria Orts, Andreu Pascual, Conchi Peña, Guillem Ramis, Miquel Rosselló, Antònia Rotger, Neus Torres y Marilena Tugores. La candidatura a la interinsular, configurada por 49 miembros y que celebrará su asamblea en 18 de febrero, obtuvo el 87% de apoyo. Entre otros nombres destacan los ex socialistas Joana Gual y Colau Llaneras.
"Alternativa nace para contrarrestar las políticas frívolas del PP, una política líquida que cubre apariencias y ataca la cultura, la lengua y el medio ambiente" y para combatir "el clientelismo sectario que el PP", declaró desde la mesa congresual José Manuel Gómez, ex director general de Biodiversidad.
Durante a la asamblea, en la que participaron unas 160 personas a lo largo del día, se aprobaron diversas resoluciones sobre la necesidad de un cambio en el modelo turístico, de apoyo a la enseñanza pública y laica y sobre funcionamiento interno. En modelo de Estado, se aboga por un república federal y por un Estatut ambicioso con un sistema de financiación similar al catalán. En la clausura tomaron la palabra invitados de diversas formaciones políticas y sociales. Desde el PSM, que ha rechazado participar en esta plataforma, Pere Muñoz centró su intervención en las críticas a los políticos del PP, a los que definió como "indigentes morales". "Estamos en diferentes habitaciones, pero me siento en la misma casa", dijo Josep Suárez, de ERC, que también ha declinado participar. Desde el PSOE, Andreu Crespí, expresó su deseo de "encontrar espacios comunes en 2007" y arremetió contra la derecha "que discute de porcentajes, no de ideas".
MARISA GOÑI. PALMA
18/12/05

divendres

Alternativa Esquerra Unida-Els Verds, en marxa


ISIDRE FORTESA, RAFEL BORRÀS, COLAU BARCELÓ i PEP VILCHEZ
L´esquerra necessita il·lusió, projectes nous i propostes de suma. Tant les forces polítiques de l´esquerra com l´esquerra social han de deixar enrere l´etapa de desconcert que va succeir a la derrota del Pacte de Progrés el maig de 2003. Els partits polítics han de superar la difícil digestió d´aquells resultats, que es va traduir en problemes interns i incertesa estratègica. Quan falta un any i mig perquè arribin les eleccions, és l´hora de fer tot l´esforç per oferir a la ciutadania propostes amb capacitat d´engrescar i, sobretot, de fer possible una alternativa a l´actual govern PP-UM. Esquerra Unida i Els Verds, conjuntament amb persones sense militància a cap dels dos partits, estan teixint una nova proposta d´esquerra alternativa. No es tracta només d´enllaçar el fil roig i el fil verd, sinó de recollir les energies i les inquietuds de molta gent que defensa les posicions més avançades en el terreny de les polítiques socials, de la protecció ambiental, de la igualtat entre sexes, de la pau i la solidaritat o de l´aprofundiment en la democràcia. Alternativa Esquerra Unida-Els Verds vol ser un espai plural, que tengui en aquesta pluralitat de tradicions una part important del seu atractiu.
Alternativa Esquerra Unida-Els Verds no neix del no-res, sinó de dues legislatures de feina en comú entre els dos partits. Al mateix temps, és alguna cosa més del que fins ara ha estat la coalició. Ho és per ser un projecte que vol constituir-se en un nou actor de l´escena política, més enllà de la formació d´una coalició per a les eleccions. I ho és, sobretot, pel que té de recerca de noves formes de fer política: un espai en què participen dos partits i en què les persones que se senten identificades amb la suma del que representen (més que amb un partit o amb l´altre) hi podran participar en absoluta igualtat.
Tota la gent que participa en aquest procés ho fa amb l´ànim de respondre a la demanda que existeix, entre la ciutadania progressista, que hi hagi propostes amb capacitat de derrotar l´actual hegemonia de la dreta. Mallorca, i el conjunt de les Balears, pateixen una fortíssima agressió territorial, un retrocés en polítiques socials, una manca de compromís amb l´aprofundiment de l´autogovern i un greu menyspreu per les formes democràtiques. Som molts els que pensen que aquest país no es mereix més anys de PP-UM. I també som molts els que pensen que el bipartidisme no és la solució: fa falta un espai que tengui vertadera vocació transformadora i que no tengui subordinacions externes. A les Illes Balears, l´alternativa al PP no és el PSOE tot sol, sinó una fórmula de suma d´esquerres. És necessari que el sector ciutadà de sensibilitat més progressista tengui un referent capaç de defensar les posicions més avançades i de fer compatibles la vocació de govern i l´horitzó de transformació social.
Ja fa mesos que el projecte està en marxa. El passat mes d´abril es va constituir a La Real (Palma) una primera Junta Promotora interinsular, que ha dinamitzat el procés. S´ha llançat un esborrany programàtic, que vol servir de punt de partida a un procés participatiu de definició d´una proposta política, ja que el caràcter deliberatiu ha de ser un dels trets identificadors d´Alternativa. Al mateix temps, Alternativa s´ha constituït a nivell insular i de diferents municipis, i ha estat presentada a un gran nombre d´organitzacions ciutadanes. S´han organitzat ocasions per al debat. Res queda més lluny del nou projecte que la tòpica definició d´un acord entre les cúpules de dos partits. Alternativa Esquerra Unida-Els Verds neix amb la força que li dóna el treball conjunt i quotidià de gent d´Esquerra Unida, gent dels Verds, i gent, simplement, del nou espai de suma.
Aquest dissabte, al Centre Flassaders de Palma, tendrà lloc la primera Assemblea de Mallorca d´Alternativa Esquerra Unida-Els Verds. Serà una ocasió de trobada, de debat, de definició de posicions i objectius, i de presentació. Tots i totes hi estau convidats.
16/12/05

Els sarpaços de Mateu Crespí - Miquel Àngel Llauger

Mateu Crespí, batle de Santa Eugènia i aspirant a cartell electoral del PSM per a les eleccions autonòmiques de 2007, publicava ahir un article («El futur del nacionalisme de progrés») que deixava ben clar el que el PSM ha tractat de dissimular: que el debat sobre coalicions ha estat al centre de la vida del partit durant els darrers mesos. Resulta sorprenent que, per justificar la seva posició contrària als acords electorals, hagi de recórrer a la desqualificació de les opcions polítiques d'esquerres amb què el PSM ha governat conjuntament, amb què el PSM ha concorregut en una mateixa llista a les eleccions generals, i amb què gent del PSM voldria repetir l'aliança de cara a les properes autonòmiques. Sorprèn, sobretot, perquè des d'Esquerra Unida-Els Verds, que havia manifestat públicament la seva opció per un acord d'esquerres, hem mantingut un escrupulós respecte per la decisió presa pel PSM d'anar tot sol a la cita electoral de 2007.

Afirma Mateu Crespí que «Esquerra Unida-Els Verds es difumina com a referent electoral». En política (com en futbol) no convé menysprear cap rival, i ningú no hauria d'oblidar que Esquerra Unida-Els Verds i el PSM empataran en nombre de diputats per Mallorca si el PSM continua amb la progressió que l'ha duit dels cinc diputats de 1995 als quatre de 1999 i als tres de 2003. En un altre paràgraf, explica que l'acord amb les altres forces situades a l'esquerra del PSOE no convé al PSM perquè «el model social que defensaríem seria el propi de l'esquerra 'alternativa', que és així com s'anomena ara a la política que fan els antics comunistes». La frase té substància, no només pel que té de dimissió implícita de la vocació esquerrana del PSM, sinó pel groller recurs a la identificació entre els que avui ens volem esquerra alternativa i el passat comunista. Jo mateix he fet servir sovint l'expressió «esquerra alternativa» i es comprendrà que, com a persona sense passat ni present de militància o credo comunista, no deixi l'atac sense resposta. A l'espai de l'esquerra alternativa hi caben persones que provenen del comunisme i molta altra gent, i l'expressió és una etiqueta que es pot posar entre cometes (com qui fa mitja rialleta) en la mateixa mesura que ho són expressions que fa servir Mateu Crespí, tals com «vocació de majoria social» o «política de bloc nacional».

L'article de Mateu Crespí va ple, tal com correspon a aquests textos de proclamació d'una determinada estratègia política, de professions de vocació de servei al país. Convindria que aquesta voluntat es traduís en un acurat respecte per la correcció gramatical i lèxica quan s'usa la llengua del país, sobretot en algú que aspira a encapçalar les llistes d'un partit que té, en aquest aspecte, una tradició exemplar. A l'escrit de Crespí es poden comptabilitzar fins a mitja dotzena d'errades importants. La frase dedicada a UM, la que més grinyola a les orelles del filòleg, diu que «una UM desideologitzada rep els sarpaços d'un PP que no pot deixar d'actuar segons la seva natura d'amantis religiosa». Respecte dels sarpaços, m'ha duit una estona entendre, després de consultes infructuoses a dos diccionaris, que no devien ser sorpassos italians, sinó zarpazos castellans, i, pel que fa a l'amantis religiosa, seria una bona troballa (a cavall entre l'entomologia, l'eròtica i la teologia) per a un poeta experimental.

En fi, no convé perdre el sentit de l'humor. Al cap i a la fi, compartesc una part important de l'article de Mateu Crespí, en especial l'anàlisi d'un PP que cerca la crispació i que està treballant poderosament una hegemonia política, econòmica, mediàtica i cultural. Però la resta no m'ha convinçut, i seguesc pensant que les forces d'esquerra haurien de combatre aquesta hegemonia cercant fórmules de col·laboració.

Miquel Àngel Llauger, portaveu d'Els Verds
Publicat al Diari de Balears
09/12/05

El futur del nacionalisme de progrés - Mateu Crespí

La política és l´art de servir a les persones per aconseguir el bé comú. Per això, tot polític ha d´aspirar a incidir de manera real sobre la societat, per transformar-la i possibilitar els millors estàndards de qualitat de vida. Però en democràcia, per fer possible aquest objectiu, és fonamental aspirar a la majoria social i al govern, d´acord amb uns principis ideològics i programàtics que són els referents que permeten a la ciutadania l´adhesió a les diferents opcions.
El nacionalisme ha de tenir aquesta vocació de majoria social o no té raó de ser. El nostre objectiu no tan sols ha de ser el govern puntual d´una institució, sinó que la nostra aspiració ha de ser la construcció d´una nació de progrés; i per això necessitam implicar tota la societat en aquest projecte de país compartit: començant pels autòctons i continuant amb els nouvenguts.
Aquell nacionalisme que es planteja des d´un cert puritanisme ideològic, com si només una minoria fossin els dipositaris de les essències de la nació no dur absolutament enlloc. Només a l´autosatisfacció momentània i a un posterior desencís que acaba amb aquests patriotes retirats a casa, fent carrera en altres formacions d´obediència espanyolista, o fent bandera del testimonialisme més residual des d´algun grupúscul.
Les conseqüències d´això són més que evidents, la perpetuació de les institucions de les Illes Balears en mans del PP. Un PP que cada dia més crispa més la convivència i promou l´enfrontament. Un PP bel·ligerant en les seves actuacions socials i econòmiques, i reaccionari en la seva visió d´una Espanya monolítica. El resultat és la creació al voltant d´aquestes sigles d´un entorn polític, econòmic, mediàtic i cultural que en aquestes illes està monopolitzant tots els àmbits d´actuació, amb la conseqüent expulsió o marginació de qualsevol dissidència autòctona que entrebanqui aquest procés asfixiant.
Per l´altre part, el PSOE viu del manà estatal i dels pragmàtics de l´esquerra nostrada que busquen aixopluc en el que consideren un valor segur, encara que aquí resti a l´oposició com els altres. Mentres tant, Esquerra Unida-Verds es difumina com a referent electoral i aspira a trobar noves fórmules externes de salvació; i, finalment, una UM desideolotgitzada rep els sarpaços d´un PP que no pot deixar d´actuar segons la seva natura d´amantis religiosa.
I el nacionalisme d´esquerres què? Quin paper ha de jugar en aquest nou cicle de la història política del país? Certament ningú dubta que s´ha acabat una primera etapa d´expansió de l´opció que ha representat el PSM. La superació de l´actual fase d´estancament, però, només podrà venir per la pròpia capacitat de reacció més que pels esdeveniments exteriors. I és que ens trobam en un moment decisiu que exigeix una vertadera reformulació del propi projecte. L´objectiu ha de ser molt clar: acostar-se a la societat a partir d´una reafirmació del seu propi espai ideològic des d´una concepció àmplia i plural d´aquest; i l´assumpció de manera inqüestionable de la seva vocació de majoria social i de govern. L´oposició, la queixa, no és un fi en si mateix, sinó un instrument per arribar al govern, exercir-lo i transformar a la societat. Refundar el propi espai per esdevenir marginal no té sentit. Si la solució plantejada hagués estat convertir-nos en el salvavides d´altres forces estatals ubicades a l´esquerra del PSOE també fracassaríem. No només perquè el nostre projecte es desdibuixaria esdevenint el referent d´altres formacions polítiques d´àmbit espanyol, sinó perquè també el model social que defensaríem seria el propi de l´esquerra "alternativa", que és així com s´anomena ara a la política que fan els antics comunistes. En definitiva, ens ubicaríem a un espai en el qual sociològicament cada pic hi ha menys interessos electorals i més frustració.
L´espai que ens correspon i ens singularitza davant la societat és el del nacionalisme de progrés, aquell que és capaç d´agrupar una esquerra ample, plural, dinàmica i moderna. Només des d´aquest plantejament socialment avançat podem aconseguir un suport raonable pel projecte polític que defensam. I quin ha de ser el projecte? La plenitud política de la nostra nació compresa a partir de la seva realitat i no des de la utopia decimonònica més pròpia dels vells estats-nació que d´una societat complexa com la que tenim avui dia. El nacionalisme cívic propugnat a partir dels valors racionals del republicanisme, de l´esquerra moderna, és la proposta que ens ha de permetre aconseguir la sobirania en l´àmbit polític, un progrés econòmic sòlid i sostenible, aprofundir en l´estat del benestar social, la normalització de la nostra llengua i cultura, etc. en el marc d´una Europa unida.
Però tot això només serà possible si ho feim des d´un discurs molt proper a la gent, que broti d´allò que interessa de veres als ciutadans, que defuig d´utopies essencialistes per aterrar en un pragmatisme que mai ha de perdre de vista quines són les fites i els objectius ideològics. I tot això exercit des de la contundència i la fermesa, sempre dins la correcció en les formes.
Qui està cridat a formar part d´aquest projecte nacional? Evidentment correspon al PSM impulsar, liderar i gestionar aquesta regeneració política a les Illes Balears. Però no es pot limitar a ell mateix i als seus cercles tradicionals, ha d´adoptar una nova mentalitat i discurs per obrir-se a persones i grups permeables en la defensa d´aquest quests interessos de país per poder interactuar-hi en una política de bloc nacional i de progrés certa.
A les Illes Balears existeix un espai pel nacionalisme de progrés que segons les enquestes pot oscil·lar entre el 6 i el 20 per cent de l´electorat, segons siguem capaços d´estimular-lo i d´oferir-li una alternativa creïble i amb garanties d´èxit. L´esquerra nacionalista ha d´anar a per totes, i el que no pot fer és contentar-se amb assumir un paper testimonial dins la política illenca pensant que amb això ja en hi ha prou o que vendran des d´altres territoris a salvar-nos. Aquesta feina ens correspon a nosaltres fer-la colze a colze amb la gent d´aquest país, i d´això n´hem de ser ben conscients. Mallorca, les Illes Balears, la seva gent, bé s´ho valen.
Mateu Crespí i Perelló és membre de l´executiva del PSM, i actualment ocupa la batlia de Santa Eugènia
08/12/05

Arxiu del bloc