L'esquerra ecologista menorquinista - Miquel Payeras

Finalment el PSM i Els Verds de Menorca han arribat a un acord per concórrer junts a les eleccions de 2007. Important decisió. Que se tradueix en conseqüències polítiques i ideològiques a Menorca així com amb efectes diversos pel conjunt balear.

Comencem per l'illa. Nacionalistes i ecologistes han signat l'acord que Tuni Allès (PSM) valorava com el naixement d'una opció que abasta un àmbit ideològic compartit «d'esquerres, ecologista i menorquinista». Que el lector compari amb com es definia el PSM de Mallorca quan decidí anar tot sol a les futures eleccions, «nacionalisme» sense més llinatge, i n'extregui les conclusions pertinents sobre la importància ideològica que té l'acord PSM-Verds-Menorca en el procés de declivi inexorable del nacionalisme a tot Balears. Per altra banda, el blindatge nítidament esquerrà de la formació, a més d'ecologista i menorquinista (quelcom mol més ample que no el pretès «nacionalisme» de forces que només són d'una illa), permet pensar que no només PSM-Verds tenen assegurat mantenir l'escó actual (del PSM) sinó fins i tot optar clarament pel segon. En detriment de qualsevol esperança d'EU, encara que s'aliàs amb ERC cosa que ara encara li serà més necessària. Perquè els resultats de 2003 així ho mostren: el PSM, 2.954 vots (uns 300 manco que 4 anys abans), i Els Verds, 1.085. És un coixí prou gruixat que deixa EU, 1.744 vots, i ERC sense opcions. A més, a priori dóna més entitat al conjunt esquerrà menorquí, ja que pareix apuntalar el PSOE, en hores baixes a l'illa, tot i que caldrà esperar a veure què passa perquè no se pot descartar que la potència d'aquesta nova formació actuï erosionant els socialistes.

Pel conjunt balear aquest PSM-Verds situa els ecologistes en capella. La marca solitària ja no se'n sortirà. L'ecologisme polític, per si sol, és mort. Si és que ja no hi estava. Ara se presentarà a Menorca amb el PSM, a Mallorca amb EU i a Eivissa és probable que tot sol. Així, Els Verds balears, que teòricament existeixen, què son, què representen i què volen? Ni ells mateixos serien capaços de contestar. Sense arribar a tant, també afecta l'acord a la fantasia de la Federació Nacionalista dels PSM, perquè és obvi que mentre el mallorquí està controlat pels que perderen el congrés, els quals tenen com a divisa ideològica fonamental la teoria que el nacionalisme ha de ser l'eix definitori, per sobre de la dialèctica esquerra-dreta, de la seva actuació, els menorquins aposten pel realisme. Tot i que no signifiqui, perquè no és així, cap trencament, no hi ha dubte que suposa una passa de difícil sinó impossible retorn, que al cap i a la fi està en sintonia amb el comentat declivi nacionalista i no amb un suposat reeiximent impossible de tal ideologia, per si sola, a Balears. Abasta també el pacte PSM-Verds a Menorca la possible (si més no això: possible) assumpció del definitiu abandó d'estratègies balears en benefici del replegament insularista (PSM-Mallorca, PSM-Verds-Menorca, EU-Verds-Mallorca, EU-?-Eivissa, Els Verds-Eivissa, UM-Mallorca) que podria afavorir els grans partits d'àmbit general, PP i PSOE.

En relació a les expectatives balears del PP i PSOE, aquesta nova oferta electoral d'esquerra enfortida no està clar com actuarà, igual que en el cas comentat insular. Si se dóna per bo que una part molt important de l'èxit de Progressistes a Menorca el 2004 (4.586 vots, 11%) se podria explicar per la combinació del vot PSM i Verd i se relaciona amb els resultats autonòmics de 2003 de totes dues forces sumades (4.039) el que se podria concloure és que a més potència a l'esquerra del PSOE el PP en surt beneficiat perquè pareix tendir a incrementar el diferencial en relació als socialistes (autonòmiques: 614 vots, generals: 910), i si bé són xifres petites en una circumscripció de tan poc cens aquestes diferències poden suposar un escó. Ara bé, també és ver que la potència PSM-Verds podria evita la fuga hipotètica cap a la dreta de l'escó definitori, fent majoria per tant PSOE-PSM/Verds. En fi, serà molt interessant veure com funciona aquesta relació de vot el 2007 de la qual potser en depengui molt al conjunt illenc.

En qualsevol cas, passi el que passi a les urnes, l'acord entre PSM i Els Verds de Menorca és un exemple d'ideologia adaptada a la realitat, pragmatisme polític i claredat estratègica que no es veu a cap altra illa.

Miquel Payeras. Periodista
Publicat al Diari de Balears
27/11/05

EU i ERC - Miquel Payeras

Comentava jo en un altre article que ves a saber si a la fi, després de la negativa del PSM a reeditar Progressistes, els d'EU i els d'ERC no podrien estar-se pensant en seguir camí junts per intentar fer una mena de Progressistes disminuïts. És una opció que, a priori, pareix del tot desbaratada. Perquè, clar, des del moment en què el PSM no hi juga, a crear aquest àmbit de col·laboració i en el qual d'alguna manera podria haver fet de ciment entre les molt diferents ideologies, resulta molt difícil imaginar-se que la militància i les bases d'EU i d'ERC puguin ajuntar-se en coalició. En principis són electorats que es refusen. En teoria. Però en política res és tan senzill i tot, per complicat que sigui, pot acabar per ser-ho, senzill. Depèn de la voluntat i, sobretot, de la necessitat la qual, ja se sap, estimula l'enginy.

De moment, i a banda de la famosa foto de fa poc més d'un mes de les direccions balears d'EU-Verds i d'ERC, el que sí se sap és que els dos partits estan parlant a Menorca per intentar acostar posicions per mirar de fer una coalició que no seria tal sinó una mena de moviment alternatiu d'esquerra molt nacionalista, amb participació d'independents, que pogués acabar per quallar en una candidatura sense sigles orgàniques. I se sap, també, que a la capital (50% del cens electoral mallorquí i 42% del balear), aquesta setmana s'han reunit les direccions locals d'ambdós partits per «avaluar les possibilitats d'acord de cara a les properes eleccions», valorant la trobada «molt positivament» ERC i com palanca per a «major determinació per impulsar un procés unitari» EU-Verds. En fi, és molt ver que pensar en aliances entre dos partits tan diferents pareix quelcom de política ficció. Però el cert és que ho estan intentant a efectes autonòmics a una part del territori i en l'àmbit local allà on s'hi ajunta la majoria del cens mallorquí i balear. Tenint en compte això, no pareix tan desbarat pensar que, si volguessin, poguessin arribar a acords a la menorquina (que no sé si s'han concretat) a tot Balears. I per aquí, per tenir la voluntat, el que compta és sobretot, i com se deia, la necessitat i el conseqüent criteri d'oportunitat, el qual molt sovint poc o res té a veure amb la ideologia.

En aquests moments que a EU-Verds fa cara que no els costaria gaire arribar a una acord general amb ERC. Però i als independentistes? A la organització a Balears no fa pinta que els emocioni massa. Ara bé, altra cosa podria ser part de la direcció de Barcelona. A la qual pentura n'hi hauria que pensarien, si fa no fa, el següent. L'estratègia del partit ha de ser doble, una per a Catalunya i una altra per a «Espanya», dins de la qual, no ideològicament ni sentimentalment però sí pragmàticament, s'hi situen tant Balears com el País Valencià. A «Espanya» ara el PSOE els necessita, però són conscients que tot se pot girar i que necessiten tenir aliats que, al marge de que ocupin el poder o no, els, si més no, entenguin. Existeixen, cert, els altres nacionalistes, però, a més, com a força «espanyola» només n'hi ha una que els «entengui»: la IU de Llamazares. Una IU, emperò, sotmesa a forces internes que podrien fer caure la formació en mans del sector clarament antinacionalista. D'aquí l'opció estratègica d'intentar enfortir Llamazares. L'únic manera que pot ajudar el líder esquerrà ERC és a través d'evitar que les dues confederacions més, per així dir-ho, properes al nacionalisme (la valenciana i la balear) rebin una llosca tal a les pròximes eleccions autonòmiques que, ulteriorment, suposi la pèrdua del poder intern per a Llamazares. Apuntalant a totes dues confederacions perquè mantenguin representació ajudarien que IU se mantengués com a força «espanyola» amiga. A part, és la forma més segura que ERC pugués tenir representació directa al País Valencià i a Balears.

Bé, tot això és pura teoria. Però se'n parla. D'aquí que si és possible pactar allà on hi ha la majoria del cens a Balears, si a més hi ha necessitat (i les dues parts en tenen) i per tant existeix el criteri d'oportunitat, doncs el que queda és la imaginació per poder fer mengívol internament allò que a priori pareix impossible. I és aquí a on juga l'habitat política. Sortirà o no. Però se'n parla. Vist fredament i a banda d'evidents diferències ideològiques és l'opció més intel·ligent per a tots dos partits.

Miquel Payeras. Periodista
Publicat al Diari de Balears
20/11/05