Biel Vicens: «Hi ha gent que demana que Sampol es presenti com a candidat

El secretari general del PSM proposa a ERC-Illes que s'integri dins el seu partit

El PSM acaba de prendre una decisió difícil, rebutja la coalició autonòmica i aposta per presentar-se en solitari a les eleccions del 2007. Ara queda triar el candidat. El secretari general, Biel Vicens, no es descarta. Tampoc no es descarta l'últim cap de cartell, Pere Sampol.

-No us sembla que la divisió de l'esquerra només afavoreix el PP?

-Sempre feim la mateixa equivocació de plantejar les coses només en un eix dreta-esquerra. Aquí hi ha un problema afegit i és que som una realitat nacional. No es tracta de dividir l'esquerra, sinó de fer un bon plantejament d'esquerra nacionalista.

-Si el que voleu és reforçar l'espai nacionalista, per què obviau UM o ERC?

-Si plantejàssim just un eix nacionalista hauríem de tenir en compte aquests partits però tampoc és això. Volem diferenciar l'espai nacionalista i de progrés perquè és l'única manera d'afrontar el bipartidisme i perquè cal una força pròpia que defensi un major autogovern per a Balears.

-Això en descarta UM?-La descarta, desgraciadament, perquè té una política ara mateix supeditada al PP i perquè aquesta entesa és la que destrueix el territori, la llengua i la cultura.

-I ERC?

-Amb tots els respectes, ERC no té representació significativa però si es vol estendre aquí ha de decidir si aprofita una plataforma d'esquerra nacionalista existent des de fa 30 anys, com el PSM, i si té uns impediments ideològics tan clars com per no aprofitar-la haurà d'explicar-ho. He parlat amb ells, per tant no és cap OPA hostil, i els he fet veure que els podem obrir les portes i assegurar-los una doble militància, perquè puguin ser del PSM aquí i d'ERC a Catalunya.

-Els proposau que s'integrin al PSM?

-Que s'integrin. Fins i tot es podrien convertir en un corrent.

-Tornant al rebuig de la coalició, anar sols suposa donar per fet que el PP revalidarà la majoria absoluta?

-No. Aquest és el discurs equivocat que veim i que aposta per anar tots junts contra el PP quan realment el que fa és alimentar el PP. Ha de quedar clar que el PSM no rebutja fer qualque dia un bloc nacionalista i progressista ampli. De fet, crec que passarà. Tampoc no volem fer una lluita aïllada. Crec que l'alternativa al PP és plural.

-També descartau una coalició a Palma?-L'orientació, en principi, és la d'anar amb un projecte clar i definit, però Palma ho decidirà.

-Muñoz és el candidat de la direcció?-No hi ha candidat de la direcció.

-I vós us veis com a candidat autonòmic?

-El partit ha de tenir clar quin perfil vol i jo crec que hi ha molta gent vàlida. Pere Sampol deixa el llistó molt alt, però hi ha tot un seguit de persones que poden ser candidates.

-Però cap d'elles tan coneguda com Sampol?

-Evidentment, però una successió suposa això. Vàrem acordar una renovació i l'estam fent. Això no vol dir que Sampol no es pugui presentar a candidat. Es pot presentar i, de fet, hi ha gent que ho demana. Però això ho haurà de decidir el partit. Vàrem entrar en un procés per reformar el PSM però no es pot fer tot de cop. Les cares s'han d'anar substituint. Ara bé, és el partit qui ha de dir en quin moment i quines. Amb el candidat s'ha de ser prudent i n'ha d'opinar tothom. S'ha de consensuar.

-Però vós no us descartau

-Jo no descart ningú.

J.TORRES. Palma.

Publicat al Diari de Balears

El PSM aposta pel nacionalisme com a única arma contra el bipartidisme

El partit justifica així que tanqui la porta als pactes preelectorals

El PSM considera que només des de l'espai nacionalista es pot fer front al creixent bipartidisme PP-PSOE i es pot fer retrocedir el PP de les institucions. Aquest és el principal argument de la direcció del partit per justificar la decisió de presentar-se en solitari a les autonòmiques del 2007.
El secretari general del partit, Biel Vicens, i el president, Jaume Sansó, comparegueren ahir per fer públic el document estratègic aprovat -amb només tres vots en contra- pel Consell de Direcció Política dels nacionalistes. Un document que «tanca la porta als pactes preelectorals» que, a l'àmbit insular o autonòmic, tantes vegades han plantejat la resta de partits minoritaris d'esquerres. Les coalicions es reserven ara per a l'àmbit municipal.
Al pla autonòmic, el PSM creu que per ara, l'opció de fer un bloc nacionalista i progressista «faria perillar» l'espai d'esquerra nacionalista i no permetria afrontar l'«acusat» bipartidisme. D'una banda, perquè situaria aquesta coalició en l'eix esquerra-dreta, desdibuixant el nacionalista. I de l'altra, perquè la presència en aquest bloc de forces amb supeditació externa lligaria la política balear a la dinàmica estatal.
«L'únic espai que pot fer front al bipartidisme és el nacionalista» i «el PSM és l'únic que el representa», manté la direcció que, tot i això, no abandona la idea de crear, «algun dia» i «quan aquests riscs no siguin excessius», un bloc nacionalista i progressista a l'estil del Bloc gallec o del Bloc valencià. «L'obligació del PSM no és només desbancar el PP de les institucions, també és assegurar un espai polític nacionalista, que lluiti per la sobirania del país», assegurà Biel Vicens.
Els nacionalistes tanquen així una porta però en deixen més d'obertes. Avisen que la decisió de presentar-se en solitari és definitiva a no ser que es produeixin canvis d'escenaris radicals, continuen defensant els pactes, però postelectorals, i reserven les coalicions preelectorals a l'àmbit municipal. En el cas de Palma, però, la intenció actual és presentar-se en solitari.

J.TORRES.Palma

Publicat al Diari de Balears

28/10/2005

El PSM decideix presentar-se a les autonòmiques del 2007 en solitari

El 82 per cent del Consell polític votà a favor de la proposta de Vicens

Els militants del PSM decidiren ahir presentar-se en solitari a les pròximes eleccions autonòmiques, que seran l'any 2007.
El Consell de Direcció Política del partit aprovà per 55 vots a favor (82%), 9 abstencions i 3 en contra el document presentat pel secretari general, Gabriel Vicens, que rebutja la idea de concórrer als comicis esmentats en coalició amb altres formacions. Aquesta decisió, convertida ara en mandat intern, no impedirà que les diferents agrupacions locals dels nacionalistes puguin arribar a pactes específics en segons quins municipis.
Ahir també es discutí el sistema d'elecció dels candidats. Un sistema que no preveu la possibilitat de convocar primàries i que deixa bona part de la decisió en mans de l'Executiva de l'organització. La decisió d'anar en solitari als comicis autonòmics es va prendre després de valorar els efectes que tindria per al PSM pactar amb altres formacions, d'esquerres o nacionalistes.
Durant les darreres setmanes, diferents dirigents d'EU i d'Els Verds han llançat «missatges» sobre la necessitat que de l'esquerra comparegui a les eleccions formant una única llista. De fet, EU, EV i ERC han iniciat contactes per reeditar el pacte que es presentà a les generals amb el distintiu «Progressistes», i que aleshores incloïa el PSM.

R. GALLEGO. Palma.

Publicat al Diari de Balears

27/10/2005

La decisió del PSM - Miquel Payeras

Dimecres que ve el consell polític del PSM decidirà a proposta de la comissió executiva, previsiblement, anar tot sol a les eleccions autonòmiques de 2007. L'objectiu últim que s'intueix rere la decisió és l'anhel que la situació postelectoral sigui semblant o igual a la de 1991: PP amb una UM fermada si sobreviu, PSOE i PSM (aleshores hi havia un altre minúscul partit, UIM, però no comptava). D'aquesta manera tot el que no fos dreta o esquerra seria, encara que estigués més minvat, PSM. Legítima estratègia. Tan legítima com la d'EU-Verds decidint anar a morir matant contra el PSM; per exemple: és el que està negociant a Menorca amb ERC per formar un pol nacionalista, ecologista i progressista per fer front no sols al PSM en solitari sinó a l'eventual coalició dels nacionalistes amb Els Verds. Tan legítim, igualment, com que ERC aspiri a afeblir tot el que pugui el PSM amb l'esperança de liquidar-lo algun dia. Cada partit fa el que troba que ha de fer a favor propi i, sobretot, en contra dels que entén que són els seus enemics, sovint els més acostats. Aquestes decisions les prenen les direccions respectives, les quals han estat triades, en ple acte de sobirania, pels congressos o assemblees de cada formació. Així, els 500-600 militants del dos PSM votants als congressos, el centenar i busques d'EU de la seva assemblea, el centenar i mig d'Els Verds-Illes i el centenar llarg dels d'ERC formen l'univers de, si fa no fa, un miler de militants que són, per així dir-ho, els propietaris dels quatre partits. A ells (i als altres, si n'hi ha, que no hagin participat a les assembles) els correspon ratificar o forçar rectificacions de les decisions preses pels òrgans directius que han elegit. També és ver, però, que els propietaris dels partits representen alhora a tots els seus electors. Aquesta connexió, entre propietaris i votants, només se pot avaluar pel que diuen i fan els partits així com la resposta popular que en funció d'això mereixen. Com a mínim d'ençà de la victòria conservadora de 2003, PSM, EU-Verds i ERC han actuat posant especial èmfasi en el fet que el seu objectiu fonamental era evitar la repetició de la majoria absoluta del PP el 2007. Ho han dit sempre, i han actuat en conseqüència. Han coincidit en nombrosos àmbits d'oposició, nítidament agermanats i alhora separats del PSOE: mobilitzacions contra les autopistes (medi ambient), Son Espases (sanitat i territori), crítiques a la desnormalització del català (llengua i cultura), crítiques pel model de contractació de personal i serveis (funció pública), crítiques pel model de televisió pública impulsat (mitjans i llibertats), crítiques per la ignota reforma de l'Estatut (estructura interna i de l'Estat), i en contra tant del PP com del PSOE, aposta per incrementar l'autogovern fins al màxim que sigui possible (nacionalisme)... Coherents amb aquesta oposició i reivindicació conjunta, PSM, EU-Verds i ERC s'uniren en la coalició Progressistes el març de 2004. Per ajudar a batre a les urnes nacionals el PP i alhora fent de l'autogovern balear el bessó reivindicatiu: varen respondre 40.179 balears. L'aliança tenia molts defectes -de forma, d'encaix de candidats...- producte de la improvisació i naixia en un ambient d'extremada polarització PP-PSOE, però així i tot 40.179 balears li donaren certificat de naixement. Ara mateix, tots quatre saben que per assolir l'objectiu que han dit defensar com a essència i pel qual reberen explícit suport de més de 40.000 balears, no poden perdre cap dels 7 escons que tenen PSM i EU-Verds. I saben, també, que anant per separat a cada illa -pitjor: amb coalicions contradictòries- com a mínim n'hi hauria 3 en risc directe de passar a PP o (menys al) PSOE, i 1 més, el de Formentera -atès que ERC hi impulsa una candidatura independent propera-, que el PP se l'asseguraria, amb el valor afegit que té. Seria absurd donar la culpa a algun dels 4 partits si no hi ha coalició. Cada un ha de fer el que trobin els seus propietaris que són els únics que decideixen i que, tots plegats, són si fa no fa el miler dit. Això no obstant, pel que han dit i fet durant dos anys i mig tots 4 partits junts han obtengut la confiança de 39.000 balears més. Als quals ara els diuen que faran just el contrari del que els han predicat durant aquest temps. I si bé és perfectament legítim, la conseqüència és la que és: regalen al PP el camí franc perquè pugui renovar la majoria absoluta d'aquí a un any i mig.

Miquel Payeras. Periodista

Publicat al Diari de Balears

23/10/2005

Sobre el PSM i els pactes preelectorals - Pere Muñoz

Des de fa alguns mesos ja es va parlant de les properes eleccions de 2007 i es van fent travesses de pactes preelectorals, de candidatures, de combinacions estratègiques, de percentages, etc. Com és habitual durant els darrers anys, els envits al PSM són diversos i arriben des de diferents partits. Abans se'ns deia que havíem de fer pinya amb UM, ara que cal ajuntar-nos amb ERC, EU i Els Verds per anar «todos contra el fuego». Tots ells -els envits- són benintencionats, no ho dubt, però és hora de prendre una decisió seriosa fonamentada en la responsabilitat d'un partit que fa trenta anys que treballa per Mallorca i els mallorquins. Un partit que ha defensat plantejaments -ara assumits per tothom- quan no estaven de moda; un partit que aglutina bona part del moviment nacionalista a les Illes Balears; un partit, l'únic entre els d'esquerres i els nacionalistes, que no té obediència més enllà de les nostres illes, ni ha de retre comptes a ningú més que als ciutadans de les illes Balears. Estic parlant del PSM.

Com deia, els envits són variats i alguns prou suggerents, però jo crec, amb tota la humilitat del món, que hem de renunciar a arribar a pactes per por de quedar fora d'alguna institució, pactes per por de la pressió mediàtica, pactes per por del bipartidisme, etc.

Abans de la por hi ha la responsabilitat i el compromís ideològic. Parlem, idò, d'ideologia, parlem de compromís amb els ciutadans i deixem de banda parlar d'interessos de partit o de tants per cent necessaris per no sortir d'alguna institució. Pens, modestament, que els membres del PSM tenim la responsabilitat de pensar molt més enllà d'un pacte preelectoral a unes eleccions municipals i autonòmiques. Val a dir que crec que l'experiència de la coalició Progressistes a les eleccions estatals va ser ben positiva, però ara parlam d'una situació diferent, parlam de les elecions de 2007, parlam de les eleccions als nostres ajuntaments i al nostre Parlament.

Durant els darrers trenta anys, com deia, el PSM ha estat aglutinador del moviment nacionalista a Mallorca. El PSM ha treballat, amb major o menor fortuna, perquè els ciutadans d'aquestes illes tenguessin i poguessin votar un partit nítidament d'aquí, que parlàs dels problemes d'aquí i que defensàs la terra, la llengua i les persones. Durant tots aquests anys les mallorquines i els mallorquins que estimaven i lluitaven per aquesta terra han pogut votar un partir com el PSM que, dia a dia, a pesar de totes les adversitats, ha anat aportant persones i idees per tal que el progressisme social i econòmic i la preservació del nostre territori i la nostra identitat fossin possibles. Evidentment, aquesta no ha estat, ni és ara encara, una tasca fàcil. Hem tengut situacions molt, però molt desfavorables i, en massa ocasions, els Serras, Sampols, Morros, i molts d'altres, menys coneguts però igual de feiners, s'han trobat tots sols.

Tot això per continuar lluitant perquè un partit nacionalista aconseguís, per ell mateix, la majoria social. Avui, la tasca feta i que es fa és evident: implantació a tots els pobles, un centenar de regidors a Mallorca, les batlies de Búger, Campanet, Consell -properament-, Esporles, Petra, Santa Eugènia, Santa Maria, Vilafranca, presència a totes les institucions, missatges polítics -territori, llengua, economia...- que finalment han estat assumits per la majoria de partits i els agents socials, etc.

Els reptes han estat molts i l'objectiu continua: aconseguir que els ciutadans de les Illes Balears visquin amb el millor grau de benestar possible a unes illes singulars, no desnaturalitzades, on qualsevol acció es fonamenti en la sostenibilitat social, territorial, econòmica, lingüística i cultural. Jo, amb tota la modèstia del món, continu pensant que el PSM representa i defensa uns valors que poden conduir a la nostra societat cap a aquest objectiu de benestar. Encara diré més, em fa la sensació que, en moltes ocasions, el PSM es continua trobant tot sol a l'hora de defensar, de veres i amb un suport clar de tota la seva militància, temes relacionats amb la llengua, la cultura o el territori.

Per tant, i en base a plantejaments ideològics -com he dit abans- em faria algunes preguntes. Han de continuar, els nostres ciutadans i ciutadanes, tenint el dret a votar una força nítidament nacionalista, progressista i ecologista que només obeeix els interessos de les Illes Balears dins el marc cultural i lingüístic dels Països Catalans, com és el PSM? Hem de continuar lluitant, tot i les adversitats, per un nacionalisme i un PSM fort enfront del Partit Popular? Per a mi la resposta és clara: sí. Evidentment el PSM no és, en solitari, alternativa al PP al conjunt de les nostres illes, encara que sí que ho és a molts de municipis. Però tampoc són alternativa en solitari ni el PSOE, ni EU, ni Els Verds, per anomenar aquells partits presents a les institucions. Per tant, tots hem de ser conscients dels acords programàtics postelectorals en base a la força que a cada un dels partits ens hagi concedit l'electorat.

Ara, pens que hem de deixar de fer elucubracions i càbales i convé continuar la feina, cadascú des de la seva parcel·la, per aturar el PP i la seva política depredadora. El repte, sobretot, és sortir de l'àmbit estricte dels partits polítics i ampliar la participació, la implicació i els lligams amb una societat civil que de cada vegada es troba més desemparada i més allunyada del llenguatge dels partits.

Ara, la meva única intenció és, sense por, tenir la consciència tranquil·la d'haver estat a l'altura de les circumstàncies -tal com varen estar els meus companys en tantes ocasions difícils-, i d'haver lluitat per allò que crec que aquesta terra i aquesta societat es mereix: el benestar i la sostenibilitat.

Pere Muñoz. Portaveu Municipal del PSM a Cort

Publicat a Diari de Balears
23/10/2005

L'esquerra lamenta que el PSM no aposti per un «projecte comú»

EU-EV creu que es perd una «oportunitat històrica» per al progressisme

Les formacions d'esquerra de les Balears han assumit amb ressignació la decisió de la direcció del PSM de concórrer en solitari en els propers comicis autonòmics del 2007. Els progressistes consideren que es perd una «oportunitat històrica» per consolidar un projecte comú que pugui fer front al bipartidisme.

Tot i que la decisió no està encara refrendada per la militància -això no passarà fins al proper dia 26-, tant des d'Esquerra Unida-Els Verds com des d'Esquerra Republicana (ERC) ja s'intuia que el PSM no optaria per concórrer amb ells en les eleccions autonòmiques.

El fins ara portaveu d'Esquerra Unida-Els Verds al Parlament, Miquel Rosselló, respectà la decisió de la direcció nacionalista però alhora va lamentar que es perdi una «oportunitat històrica» per treballar conjuntament». I a més, afirmà Rosselló, quan «hi ha un actiu comú, un acord programàtic ampli i una pràctica política coincident en molts punts».
El diputat recordà l'aposta de la coalició per encetar un «projecte comú» i apuntà que la fórmula del Bloc Nacionalista Gallec, estudiada en un primer moment pels nacionalistes, «ens agradava». A pesar de tot, assegurà que EU i Els Verds continuen endavant amb l'aposta per consolidar «Alternativa» -el proper 17 de desembre s'escenificarà la fusió de les dues formacions- perquè «entenem que el nostre projecte és necessari».

Per una altra banda, el president d'ERC-Illes, Joan Lladó, coincidí a l'hora de valorar la decisió del PSM com una «oportunitat perduda» perquè «entenem que hi ha un espai comú». El jove polític republicà recordà que el seu partit ha fet ofertes de pactes al PSM -entre altres per compartir propostes a les institucions on tenen representació- i aquests «no han facilitat l'entesa».

«Estem oberts a futurs acords però nosaltres continuarem treballant en el nostre projecte» i «no farem més crides al desert», explicà. Per Lladó, ERC-Illes «no pot perdre més temps esperant que el PSM decideixi què vol ser quan sigui gran».

R.GALLEGO/J.T.Palma

Publicat al Diari de Balears

17/10/2005