Pel canvi necessari el 2007

Durant l'estiu del 2003, un dels més calorosos dels darrers temps i en el qual acabàvem de viure el fracàs electoral de la primera experiència progressista del nostre País, vaig iniciar el costum d'escriure a aquest diari un article de reflexió el mes d'agost. En el primer intentava afrontar una autocrítica del Pacte de Progrés. En el segon constatava que malgrat els errors comesos a la legislatura anterior, la coalició conservadora PP-UM feia bona l'experiència del Pacte de Progrés. En aquest tercer, una vegada superat l'equador de la legislatura, crec que derrotar la coalició conservadora és una tasca de «salvació nacional».

'Salvem Mallorca' criden un grapat de plataformes, que s'han ajuntat amb aquest objectiu. Salvem Mallorca del pla de carreters, d'un PTM capaç de donar llum a l'aberració de la macrourbanització de Campos, del parc temàtic i el centre de tecnificació esportiva de Calvià, de la LECO, de la nova llei de costes, de...

Però també podem cridar Salvem el nostre patrimoni històric i cultural, fet malbé per homes i dones que ens governen i menyspreen la nostra cultura (la Real, runes arqueològiques devorades per aparcaments, la cova pretalaiòtica de Son Caulelles a sa Cabaneta...).

O Salvem les polítiques socials de les concepcions i de les mans dels sectors més ultraconservadors i neoliberals.

O Salvem la democràcia davant casos com el de Calvià, ses Salines, Andratx, sense oblidar el Rasputín... o la concessió de freqüències de televisions digitals o dels informatius d'IB3 als amics dels que governen.

I Salvem l'autonomia hipotecada per un endeutament greument irresponsable i del risc de tornar a quedar a la coa del procés de reforma estatutari.

A més dos anys els ha bastat a UM, que ha participat, per cert, de les polítiques més agressives (pla de carreteres, PTM...) per comprovar com se les gasta el PP amb els seus socis. Els fets de Calvià són una «opa hostil» en tota regla. La tercera vegada que un pacte PP - UM acaba de la mateixa manera, la qual cosa demostra que el PP no sap o no pot pactar amb ningú i que UM o li agrada que la malmenin o ha de fer un pensament, abandonar les polítiques desenvolupistes i cercar socis més fidels.

Si volem «salvar Mallorca» cal desallotjar de les instàncies de Govern la dreta més conservadora i això ara per ara passa per repetir un nou Pacte de Progrés, sense les errades de l'experiència anterior, però convençuts tots que sense la unitat de totes les forces progressistes d'aquest País no és possible el canvi necessari.

I fins el 2007 cal unificar els esforços de l'esquerra política i l'esquerra social per salvar allò que es pugui salvar. El segon cinturó, les Vinyoles, el parc temàtic, fer retrocedir les polítiques socials més privatitzadores i conservadores, les agressions a la nostra llengua i cultura i empènyer la reforma de l'estatut d'autonomia. Això ens serviria per anar construint un projecte comú, que ens farà falta el 2007. Perquè com deia al meu article del 2003.. «De totes maneres, amb això també tenim molt a aprendre. La dreta política i la dreta social i econòmica acostumen a funcionar a l'uníson, però no és perquè tinguin bona comunicació, que la tenen, és perquè tenen un projecte comú. Això és allò que cal construir, un projecte comú de l'esquerra política i l'esquerra socia...».

També cal anar cercant les millors tàctiques electorals per derrotar la dreta i l'excessiva dispersió de les forces progressistes no és el millor dels escenaris.

Des d'Esquerra Unida i els Verds de Mallorca treballem per constituir una sola oferta política i electoral que es concretarà amb la propera constitució d'Alternativa EU - EV. Però aquesta operació, que estic convençut que és molt bona, des del punt de vista partidista, per l'espai roig i verd, no tinc clar que basti per aconseguir els objectius de canvi als quals m'he referit anteriorment.

Vull, per tant, aportar la meva idea com una aportació al necessari debat que s'obrirà els propers mesos, sense més pretensió que aquesta, posar propostes sobre la taula.

Estic absolutament convençut que Eivissa, la millor fórmula electoral, per damunt dels més legítims interessos partidistes, per afavorir un canvi tant insular com interinsular és la repetició del Pacte Progressista. De la mateixa manera que a Menorca pens que no hi ha altra opció, per ara, que presentar tres ofertes electorals diferenciades, és a dir la socialista, la nacionalista i la roig i verda. En cap cas no hi ha espai per a quatre opcions, com ja es va demostrar les passades eleccions.

A la circumscripció de Mallorca, a part del PSOE, crec que la resta de forces d'esquerres i nacionalistes, que es varen presentar conjuntament a les passades eleccions generals sota el nom de «Progressistes» s'haurien de presentar juntes. I això per les següents raons:

1.- En primer lloc per què coincidesc plenament amb els articles publicats a aquest Diari a principis d'agost pel meu company i amic Josep Valero. Crec amb ell que hi ha elements suficients per caminar cap a un projecte estratègic comú de totes aquestes forces polítiques. Allò que ell anomena un Bloc Nacional Alternatiu. Un bloc que s'ha d'anar construint no en base a coincidències ideològiques sinó programàtiques. Per cert les coincidències programàtiques a les darreres legislatures entre aquestes forces a les distintes institucions i a la lluita al carrer són moltes. Les desavinences són l'excepció.

2.- Perquè pens que és la millor forma des del punt de vista de les matemàtiques electorals. Amb una llei electoral que aplica el sistema de Hont, com la vigent i amb un mínim del 5% per entrar a les institucions, les restes que podien quedar de la presentació per separat d'ERC, EU-EV i PSM sempre juguen a favor del Partit majoritari, que tots sabem quin és. El risc de perdre vots nacionalistes o d'esquerres per anar junts, que pot ésser real, se contraresta presentant una opció il·lusionant, a l'ofensiva i amb voluntat decidida de contribuir al canvi.

3.- Per últim hauríem de tenir en compte que si les matemàtiques electorals repeteixen un escenari en el qual UM torna a ésser frontissa, l'existència d'una única força política a l'esquerra del PSOE, que pugui doblar o fins i tot més que doblar el nombre de diputats d'UM, presentaria un panorama molt diferent al del 99 i possibilitaria un Pacte de Progrés sense alguns dels greus errors que vàrem cometre a la passada experiència.

D'allò que no hi ha dubte, és que tots els ciutadans i ciutadanes del nostre País que desitgem un canvi, tant si militem a partits progressistes, com a moviments socials, com si exercim de ciutadans de peu, hem de posar el nostre granet de sorra per fer possible aquest canvi.

Miquel Rosselló, diputat d'Esquerra Unida - Els Verds i coordinador d'Esquerra Unida de Mallorca

Diari de Balears

29/08/2005

No vagi per dit

Progressistes


Cada vegada comença a madurar més la idea de reeditar a les pròximes eleccions autonòmiques la coalició d'esquerres que va estar a punt de treure un diputat a les generals de l'any passat. PSM, EU-EV i fins i tot ERC es miren de reüll i mediten. Falta molt encara, però ara mateix comença a florir la consciència que anar junts implica treure molts de vots i poder presentar una llista clarament d'esquerres i d'oberta defensa dels interessos de l'autogovern balear. També des d'un punt de vista econòmic, les fortes despeses de la campanya serien més compartides.

Diari de Balears

29/08/2005

L'eferfescència extraparlamentària

Ens hem d'anar molts anys enrere per trobar a la vida política balear tanta activitat, vertadera efervescència, de grups i partits extraparlamentaris com la que existeix en aquests moments.

La setmana passada em referia al naixement de l'Assemblea Verda (AV). Els ecologistes que, enquadrats dins d'Els Verds o ja a fora de la formació, no accepten l'aliança estratègica amb EU. Aventurava que la lluita, a cada illa, pel vot verd, atesa la seva magnitud tradicional (entorn del 3%) ben bé podria provocar la no consecució per part d'EU-Verds de cap escó a Malloca, perdent els dos que té, i efectes iguals a la resta d'illes. De forma que si a Eivissa no hi hagués Pacte Progressista, EU -on compta amb un escó- també fàcilment podria quedar-se fora del Consell i Parlament. Per altre costat, és conegut que exmembres d'EU comencen a actuar, si més no localment, en vistes a veure si s'organitzen. A la vegada, grups d'aquells que podríem dir d'activisme esquerrà apartidista de base -de feina en ambients pacifistes-, que estan desencisats dels partits parlamentaris, també fan el mateix. Aquests petits grupuscles, en condicions normals, no haurien de preocupar gens ni mica a EU, però tal com estan les coses, per la debilitat de la formació esquerrana, si aconseguissin fer candidatura -i no consta que sigui l'objectiu, és pura elucubració-, sumat a l'existència d'AV, seria letal per a EU. I per sobre d'aquests grups, no és quasi ni necessari citar una ERC que manté un relatiu protagonisme continu en el camp polític nacionalista. De tal forma que, a la seva manera, ben bé podria per tenir un efecte igualment «terminator» sobre el PSM, si a la fi no hi ha cap mena d'entesa entre tots dos i acaben per competir per la parròquia nacionalista més radical. Imaginem, i que consti que no és per sadisme sinó perquè, com a mínim, alguna conversa en aquest sentit ha existit, que els citats grups extraparlamentaris fossin capaços de forjar una oferta electoral conjunta. A cada illa i a un bon grapat de municipis. Aleshores la capacitat d'erosió del vot cap a PSM, EU-Verds seria encara més considerable. L'efecte seria com el d'un terratrèmol de magnitud màxima. Petits partits extraparlamentaris, sense a priori cap possibilitat d'obtenir representació, deixarien baldat el PSM, morts EU-Verds i en l'aire almanco tres, si no quatre, diputats a repartir entre els dos partits més grans, PP i PSOE. Amb la conseqüència fàcil d'imaginar. Que com a mínim un dels escons, o dos, en dansa acabarien a la bossa conservadora. Si tots dos fossin a Mallorca, i no seria gens improbable, ja no és de dir el que significaria.

Però més enllà d'elucubracions teòriques projectades sobre els resultats en escons, el que sobta és la pròpia existència de tanta oferta extraparlamentària que té raonable capacitat d'encisar una part de votants que en principi se'ls ha de considerar propis d'una oferta com va ser Progressistes. Per ventura, qui sap, a la fi, en sentir la pressió que els vendrà per aquest costat, les direccions de PSM i EU-Verds s'ho repensen, lo de reeditar la coalició conjunta. A la vegada, el que mostra és la manca de capacitat dels partits d'esquerra tradicional -inclòs el PSOE, tot i que als efectes comentats avui no compta- per superar el daltabaix que sofriren amb el fracàs del Pacte de Progrés. Si les consignes oficials que les direccions del PSM, EU i Verds fan córrer -poc manco: que, què vol dir, si mai no havien estat tan bé i tan tranquils com estan ara- fossin en una mínima part vera, ningú, amb dos dits de seny, se posaria a explorar les possibilitats de llançar-se a aventures polítiques com és formar grups extraparlamentaris que és impossible que puguin aconseguir representació institucional autonòmica, i només en un cas -el d'ERC- poden somiar amb algun regidor. En canvi, és justament això el que està passant. Que mai com ara hi havia hagut tanta efervescència extramurs del sistema de partits tradicionals d'esquerra. N'hi ha que ho consideren la primera mostra de l'esbucament definitiu d'aquestes formacions. No sé si tant, però sí que les direccions de cada una d'elles s'ho hauran de plantejar, perquè se'ls pot convertir en un seriós problema.

Miquel Payeras, periodista

Diari de Balears

29/08/2005

Progressistes

El mot «progressista» ens pot servir per indicar un conjunt d’afinitats i, sobre tot d’actituds, que arreplega a un conjunt polític que coincideix en gran part amb la clàssica esquerra afegint un valor en temps d’incerteses: la laxitud del significant.

Sota el paraigües verbal de “Progressistes de Mallorca” quatre agrupacions polítiques, Partit Socialista de Mallorca, Els Verds, Esquerra Republicana i Esquerra Unida de Mallorca- presentaren un candidatura unitària per a las eleccions al Congrés de Diputats i al Senat del 13 de març de l’any passat. La candidatura al Congrés de Diputats encapçalada per Nanda Ramon obtingué 40.289 vots (8,6%) resultat insuficient per obtenir un escó emperò suficientment rellevant com per acceptar la funcionalitat de la fórmula unitària assajada En tot cas els resultats electorals s’haurien de valorar en el context d’una onada de vot útil cap PSOE i una remuntada de la participació, efectes de la reacció indignada de molts de ciutadans i ciutadanes per la manipulació que realitzà el Partit Popular de l’atemptat terrorista de Madrid amb la seva obstinació en sostenir l’autoria d’ETA.

No hi ha dubte que l’atomització de l’espai electoral de la denominada esquerra del PSOE ha facilitat durant quasi tot el període històric democràtic l’adveniment de governs de la dreta a molts de municipis i a totes les institucions autonòmiques: Parlament Balear i consells insulars. El poder polític de la dreta no té perquè ser consubstancial a la divisió de l’esquerra, però és cert que infla la imatge d’una dreta històricament omnipresent en la gestió de les institucions polítiques encara que actualment no representa el tarannà d’almenys la meitat dels electors illencs.

La divisió política, doctrinal i simbòlica que presenten entre sí els diversos components polítics de Progressistes per Mallorca no correspon a un nivell similar de diferenciació entre els seus votants. Hi ha un ideari progressista transversal que arreplega a bona part del electors del partits i per tant de la mateixa societat illenca que dona preponderància als denominador comuns que identifiquen el sentiment progressista.

Així, en el context de la nostra problemàtica específica pel que fa a l’escassesa i l’ús del territori hi ha una reacció popular que comporta una forta sensibilització social entorn al tipus de desenvolupament territorial que s’ha de realitzar i es sosté l’idea d’una concepció diferenciada en relació al model depredador de la dreta. Arreu es pot trobar un ideari que inclou un altra apreciació dels valors socials i culturals que identifiquen la relació dels habitants amb el seu entorn.

També hi ha un ample consens envers a la concepció del nostre fet cultural i de les conseqüències polítiques que se’n deriven. La mateixa percepció del fenomen lingüístic ha generat una sensibilització que acompanya al mateixa idea del destí de la nostra cultura. La nostra dreta ni veu ni sent cap amenaça cap a la nostra identitat cultural i els sector més reaccionaris del entorn del Partit Popular presenten una actitud obstinada en negar la categoria lingüística i l’àrea de parla la nostra llengua que no és d’altra que la catalana.

Hi ha una concepció arrelada solidaria envers el pobles del món i cap les persones més necessitades, així com una ferma oposició a tot tipus de discriminació per raons de sexe, de procedència o d’orientació sexual. Una aferrissada defensa dels drets humans. Una cultura de la pau i del rebuig a la guerra. I així podríem continuar en altres àmbits no menys importants com son la defensa de l’ensenyament públic des d’una concepció laica, la promoció de la salut, uns serveis sanitaris públics racionals i accessibles a tots i totes, un transport públic de qualitat a l’abast de tothom i un bon grapat de concepcions polítiques, socials, culturals i laborals que sí ens diferencien de la dreta i que son patrimoni de bona part de la nostra societat.

Avui per avui l’articulació del mapa polític de l’esquerra ecologista, pacifista, nacionalista i socialista illenca no és útil per satisfer les necessitats de redreçament polític de la nostra societat. Hi ha que obrir nous espaïs d’encontre. Les conviccions compartides així ho exigeixen. Progressistes de Mallorca obrí el camí.

L’enteniment electoral de les forces progressistes com a fet puntual i restringit a les cúpules no és suficient. S’han de cercar complicitats amb els ciutadans més actius per tal de perfilar el contingut dels objectius a realitzar des de les institucions. Per realitzar aquesta tasca els programes electorals han de sintetitzar en el seu contingut el resultat d’una prèvia tasca d’aportació i debat de tots els sectors implicats i sensibilitzats entorn a les problemàtiques específiques de cada àrea d’actuació política. Arreplegar les propostes dels sectors més sensibilitzats i socialment implicats mitjançant acords sectorials que abastin tant de camps com sigui possible. Sintetitzar-les i convertir-les en voluntat política i bagatge dels progressistes.

Si aquesta idea de la de la participació unitària prèvia als processos electorals té sentit a nivell general, en els municipis es pot tornar un eina de gran valor, ja que l’harmonització de les voluntats progressistes de cada poble, de cada municipi es pot donar amb instruments de participació comunitària engrescant en la tasca preparatòria dels continguts del programes electorals a un gran nombre de conciutadans assolint compromisos directes i verificables.

Ara, els progressistes dormen el somni i els partits polítics arreglen la casa. No hi ha molt de temps, els dies passen ... i . pot ser al final hi haurà desencís o corregudes per instal·lar-se en la quota de poder i pactes de despatx que sols afecten a persones i coses i en menor mida a la política. Pot ser serà així: desencís o corregudes a darrera hora. En tot cas també cal que alguns pensin que les coses no tenen perquè ser així, i que per tant poden ésser d’altra manera. Si s’està destinat a l’enteniment, com abans es realitzi millor pel futur de les conviccions comunes.

Pep Vílchez