El Bloc: el nacionalisme d´esquerra del país

Joan Mayol i Serra

Si alguna conclusió es pot tenir clara dels processos electorals viscuts en aquest segle a les Balears és que les certeses prèvies no existeixen, i que els encerts dels comentaristes són exclussivament les explicacions posteriors de l´incompliment de vaticinis i enquestes. Les properes eleccions, lògicament, inquieten. No n´hi ha per meys: Els ajuntaments, els consells i la Comunitat Autònoma tenen una capacitat de regiment del pais i del benestar dels ciutadans de primer ordre. Basta veure com ens han canviat les geografies a Mallorca i Eivissa en sols quatre anys, o el contrast dels models de desenvolupament urbanístic de Menorca i la resta d´illes. Cada quatre anys, s´ens obri una cruïlla, i la democràcia, inexorable, marca un rumb. S´ha invocat, amb arguments, que la primavera de 2007 és decissiva. Ho va ser la de 2003, i segurament ho tornarà ser la de 2011, però és ver: la propera és, ara, la més important, sense cap dubte.

Serà bo recordar quin va ser, segons l´opinió general, el motiu fonamental de la derrota històrica del progressisme a la major part de les Balears el 2003: l´electorat va donar l´esquena a una alternativa que havia donat mostra reiterada de desunió, de desencontres i de manca de complicitat, tant entre els partits que integràven el pacte com, en algun cas, dins dels propis partits. Al davant, com quasi sempre, una dreta sòlida, amb l´hegemonia indiscutible dels populars i, en tot cas, un paner alternatiu parat per replegar els vots que pels motius que siguin, a una o altra localitat, no van al sac gros. Han passat tres anys i mig: hauria d´haver estat prou temps per assimilar aquest fet, i massa poc per a oblidar-ho.

El panorama polític actual em permet una analogia amb els sistemes naturals, que tant m´interessen. Tots els naturalistes valoren molt la diversitat dels ecosistemes, però la ciència ens ensenya que un excès de diversitat (la que hi ha a un zoo o a un museu) és incompatible amb la seva funcionalitat biològica. Els ecosistemes poden colapsar per les extincions o per la manca d´estructura: no hi ha futur per una comunitat constituïda per animals i plantes un de cada espècie, encara que això sigui el màxim de divers!

El lector ja em pot veure la intenció: tot allò que contribueix a disgregar, afebleix, i ens aboca al bipartidisme espanyol, tan temible per a la continuïtat d´una manera de viure i entendre el món que probablement no és la millor possible, però és la nostra. L´esquerra i el nacionalisme estan farcits de benintencionats que amb la promoció de la més gran puresa i de l´idealisme incontaminat faciliten com a mínim una victòria imminent de la dreta i, tal vegada, posen en perill la viabilitat pràctica de les pròpies idees polítiques. Mentres els populars han aconseguit que les detencions de Massot i Hidalgo siguin percebudes pels seus com un atac partidista, i en conseqüència, els cohesionin i es permeten treure pit i tot, a les nostres files es discuteix el matís i la prelació de les telefonades per a justificar la dispersió d´opcions electorals. Patètic!

Recentment s´ha presentat la història dels 30 primers anys del PSM, un partit amb més escisions que victòries! Però és el que hi ha, és el patrimoni de tots els nacionalistes progressistes de les Balears, de tots els que l´han votat alguna vegada, perquè tots han contribuït a que hi sigui, i mantengui la tasca política. Les alternatives i les discrepàncies s´han resolt per vies democràtiques -les úniques vàlides- i ara sols hi ha dues posicions: fer feina pel país que volem des del nacionalisme d´esquerra, o, en definitiva, contra el nacionalisme d´esquerra del país, que necessita de totes les mans, cervells i cors per aconseguir tornar canviar allò que sembla inevitable. Em consta que hi ha portes obertes i mans esteses. Qualsevol passa en aquest sentit sería molt més positiva per al canvi polític que tot l´enrenou de la corrupció.

Joan Mayol és militant del PSM.

Diario de Mallorca

15/01/2007

La casa comuna del nacionalisme

Joan Mir

La tesi del fòrum anomenat Tercer Espai (que compta amb la meva adhesió) és que els interessos identitaris haurien de ser prioritaris entre els partits i organitzacions socials que es consideren nacionalistes. Això establiria complicitats entre ells i diferències amb els que primen l'eix dreta-esquerra

Si ho analitzam històricament, s'ha produït una paradoxa intrigant: quant a militants i votants, el PSM ha estat el partit més transversal de tots els que podem ubicar dins l'espai nacionalista, però el seu comportament ha estat, en els moments decisius, el d'un partit d'esquerres tout court. Es pot dir que en els seus millors moments electorals, gràcies exclusivament a l'habilitat dels seus líders, va arribar a ser gairebé la «casa comuna» del nacionalisme: només li mancà absorbir UM quan aquesta li ho proposà, i ERC en qualsevol moment. La coherència amb la qual defensà la llengua i la cultura feren oblidar a molts de militants i votants que es tractava fonamentalment d'un partit d'esquerres que per res del món (ni tan sols per patriotisme!) no s'entendria mai amb UM (les diferències amb ERC eren més qüestió de sectarisme). Malgrat la descol·locació de la cúpula dirigent, les bases del PSM convertiren aquest partit, per la via dels fets, en una cosa pròxima a la «casa comuna» del nacionalisme: allà on tot nacionalista autèntic havia de cercar aixopluc fos quina fos la seva tirada en temes econòmics i socials. Curiosament, però, la cohesió d'un partit tan divers era aconseguida amb una disciplinada identificació esquerrana: les excomunions no es produïren mai per excés o defecte de nacionalisme, sinó per dretanisme (jo mateix vaig ser expedientat, he sabut fa poc, per dretà). «És molt dretà» era l'acusació que garantia la unanimitat en els òrgans de govern si convenia expulsar o desacreditar algú. Érem ben pocs aquells que podíem soportar amb indiferència aquesta imputació. I resulta que això encara és vigent. Al PSM oficialista, el del Bloc, no li fa ni fred ni calor que els dissidents el titllin de poc nacionalistes pel fet d'unir-se a Esquerra Unida, però aquests, els de l'Entesa, no gosen fer res que els pugui fer passar per dretans. Curiosament, hi ha una dimensió moral en la traïció a l'esquerra, que desapareix quan «només» es tracta de laxitud nacionalista.

Sigui com sigui, la realitat és que ara hi ha quatre partits dins l'espai nacionalista (o tres, si el PSM en deserta amb Esquerra Unida). Massa opcions, si consideram les dimensions de l'agressió que patim i la precarietat dels nostres recursos. Aleshores hi ha un criteri (el dels nacionalistes pròxims al Bloc) que considera positiva l'existència de dos subespais: el nacionalisme de centre-dreta i el d'esquerra. I un altre criteri que desqualifica tota distracció de forces, que està per la unitat d'acció i que troba que no hi ha efectius més que per a una sola opció, necessàriament transversal. Naturalment, els militants (gairebé només els militants) de l'Entesa i d'ERC poden tenir opinions matisades al respecte, però l'adhesió sentimental a les pròpies sigles complica l'embolic.

Queda UM, el partit de més gruix de l'espai nacionalista, i ha reaccionat positivament davant la nova situació. Davant les desercions, el nacionalisme majoritari de Mallorca proposa la mateixa estratègia que el majoritari del Principat (CiU), que no és altra que la de la «casa comuna». No és cosa senzilla, especialment per a UM, que ha de fer molt de camí per arribar a ser la CiU d'aquí. I després encara haurà de fer els deures que CiU té pendents. Vegeu la magnífica reflexió que respecte a tot això publicava Marçal Sintes a l'Avui d'ahir. Està dedicada a CiU, però és evident que podríem traslladar-la perfectament a UM: «Si CiU opta al final per acollir-se a l'estratègia de la «casa comuna» que impulsa Artur Mas, la federació nacionalista ha de fer, al mateix temps i en paral·lel, una aposta decidida a favor de la pluralitat interna. La diversitat interna, el pluralisme, reclama un esforç sostingut per atraure i acollir sensibilitats diferents unides entorn d'una determinada concepció del catalanisme. Un catalanisme que no pot ser radical però que ha de tenir uns fonaments sòlids i creïbles. No es pot oblidar que la credibilitat és un dels actius més preciosos que algú pot posseir en política (...) Perquè el pluralisme que implica l'oferta de la «casa comuna» funcioni, la federació ha de ser capaç d'encarnar-lo ella mateixa. Això significa moltes coses, entre elles concertar i consolidar els plantejaments bàsics, fonamentals, així com donar poder i visibilitat a dirigents de la formació ara poc representats. Caldrà segurament canviar algunes mentalitats i corregir el rumb, una correcció no fàcil però ineludible si es pretén que l'estratègia de la «casa comuna» sigui més que un eslògan de manual de màrqueting». Amics d'UM: tant si ho dic jo com si ho diu un altre, són faves comptades.

Joan Mir. Professor de la UIB.

Diari de Balears

13/01/2007

Casa comuna

Josep Melià Ques

Si ens fixam en la conjuntura política d'ara mateix podríem dir que hi ha com una tendència inversa. Per una banda, hi ha la tendència del reforçament del bipartidisme. El protagonisme mediàtic, la potència econòmica i de poder dels dos grans partits estatals és tan immensa que fa difícil que hi creixi al seu costat cap altre espai o força política. Per una altra banda, ara mateix vivim una mica el desencís cap aquests dos partits. El PP i la corrupció cada vegada semblen més indissociables, la manera d'enfrontar el cas Andratx demostra una percepció de la política amb poc pes ètic per dir-ho d'una forma suau. El PSOE i la crisi de l'efecte Zapatero sembla que minva les expectatives electorals que alguns s'havien anat generant sobretot en base a la imprevista i sorprenent victòria del 14 de març de 2004. Tot i que el PSOE se la va pegar a Catalunya, a les recents eleccions a la Generalitat, el PSC ha sabut teixir una coalició de govern i com a conseqüència de la mateixa posar en entredit la capacitat de bastir majoria pel nacionalisme. Hi ha un clar intent intel·lectual des de fa temps, ara intensificat, de restar capacitat al nacionalisme com a tercer espai alternatiu a dreta i esquerra. Tot allò de parlar del que a la gent li interessa, tot allò d'abandonar el debat identitari, tot allò de tancar l'etapa de les reivindicacions per passar a les polítiques socials, tot això són temptatives de segar l'herba sota els peus del nacionalisme. Davant aquest atac, el nacionalisme tradicional i més potent que és el del PNB i, sobretot, per influència a les nostres contrades el de CiU; com reaccionen? Doncs diguem que s'ha obert un període de reflexió. Alguns voldrien que la reacció posàs l'accent en una ubicació adequada dins el binomi dreta-esquerra. Alguns consideraran que a Catalunya un partit moderat liberal té espai. En la meva opinió aquesta resposta suposa assumir i interioritzar el discurs que li interessa al rival. Si el nacionalisme prioritza el debat ideològic clàssic se la pegarà; perquè el bipartidisme ha demostrat que una opció de centre com el Partit Reformista o el CDS no tenen suficient coixí sociològic i ha demostrat que una opció d'esquerra alternativa està cridada a la satel·lització i a una lenta agonia. Uns altres però han fet una aposta estratègica que han llançat sota la denominació de la casa comuna. Es tracta en definitiva de retornar a l'essència del projecte, a fer convergir gent i grups amb diferents tradicions i sensibilitats dins una casa conjunta que es fonamenti sobre el nacionalisme. Es considera que només des d'aquesta priorització, només palesant que no només és important l'eix dreta-esquerra sinó que encara més important és l'eix nacionalisme-centralisme, només així el nacionalisme pot aspirar a la irrenunciable hegemonia. Aquí del que es tracta és, com en les enquestes, més que de resultats concrets, de saber encertar les tendències de fons. I en el fons el que jo veig és una voluntat dels que s'anomenen no nacionalistes a canviar el camp de joc als nacionalistes precisament per acabar amb ells. Si els duim al nostre camp de joc (dreta-esquerra) el nacionalisme s'atomitzarà i se residualitzarà. Si hem de continuar jugant a dos camps de joc, que és un poc el que ha passat fins ara, o si es prioritza el seu camp, aleshores, el bipartidisme no se confirmarà i s'estabilitzarà. Es pot pensar que tot això no té concrecions a les Balears. Pens que això és fals, també el nacionalisme balear viu en certa mesura aquesta perspectiva, lògicament que la viu des d'una posició de més feblesa que afegeix noves circumstàncies a la qüestió, de totes formes en el fons hi ha uns paral·lelismes que em semblen innegables.

Josep Melià Ques. Missèr.

Diari de Balears

11/01/2007

On són els principis d'ERC?

Fa tres anys que ERC va esmerçar els seus esforços en una campanya electoral centrada a motivar i il·lusionar la joventut. I els no tan joves també ens emocionàrem amb els missatges independentistes dels jerarques d'ERC. Però ara, una vegada han estat situats al poder, hem vist com han fet una altra campanya electoral, ambigua i desconcertant, alhora que els hem sentit dir que no, que no és l'hora de reivindicacions nacionals, tot i que s'identifiquen a una esquerra radical. Molt significatiu, tot plegat. No fa massa que ERC va modificar la seva ensenya, l'escut amb el qual s'identifica. Al llarg de la seva història ho havia fet altres vegades, però sempre preservant i respectant els tres referents: Esquerra, Republicana i Catalunya. Tres paraules que cadascuna ocupava una de les cares del triangle format pels colors de la senyera. Amb l'última modificació sols hi ha quedat la paraula Esquerra. Com aquell qui no vol, han eliminat les referències a la República i a Catalunya. Costa d'entendre aquest canvis tant profunds. És possible que ERC hagi volgut eclipsar els sentiments sobirans i republicans de les seves bases i de l'electorat? Què diria, al respecte, el seu fundador, l'avi, el president Francesc Macià? O com ho veu el molt honorable president Heribert Barrera? O els nostres pares, que van patir la guerra i van suportar anys d'empresonament pels seus ideals republicans i de defensa de Catalunya? I els que van donar la vida obeint directius i essent fidels als ideals d'ERC? Senyors d'ERC: ho sabeu, que a Catalunya no la salvaran ni les dretes ni les esquerres, sinó les conviccions nacionalistes? Ho sento... Sou uns botiflers!

Jordi Camps i Domènech.
Cartes al Director
Diari de Balears
09/01/2007

SOBRE PRUNES I LLAUGER

Lluis Segura

Aquests dies es publicaren al Diari de Balears dos articles d’opinió que parlen de l’espai nacionalista a Mallorca, d’aquest tercer espai que resulta després de descomptar els dos partits espanyols majoritaris. Molts son els comentaristes que han afegit, darrerament, les seves aportacions a aquest debat. Molts d’ells coincideixen a destacar que el sentiment i la vivència nacionalista a Mallorca te un arrelament important. No formen part d’aquest grup, tanmateix, els dos articulistes d’avui. Prunés i Llauger coincideixen a subratllar una feblesa i una debilitat que resulta mal d’entendre si del què es tracta és d’encoratjar uns suposats futurs electors

Una de les raons que expliquen la perspectiva de feblesa que amb què els dirigents del Bloc contemplen el tercer espai rau en la seva insistència a deixar fora de joc a, probablement, més de la meitat dels interessats en treballar per l’autogovern de Mallorca. Obliden, no se si deliberadament, que el nacionalisme és, per tot arreu, una reivindicació de les classes mitjanes emergents, classes que potser veuen amb una certa desconfiança posicionament potser extrems. El PSM, durant molts dels darrers anys, va entendre que només des de la centralitat en qüestions socials es podia créixer i aspirar a ser una opció de govern. Tanmateix, tots els esforços en aquest sentit es van llençar el dia que es va decidir que qualsevol excusa era bona per tal de desfer-se d’una part, quasi la meitat, del partit que resultava molesta per als interessos personals de la cúpula.

El que l’electorat d’aquesta comunitat sap, avui, és que ens trobam davant els darrers crits i alens de dos essers ferits de mort per les seves pròpies urpes. Esquerra Unida i el PSM son dos organismes que han decidit suïcidar-se i que demanen a una part de la societat que es suïcidi amb ells. Òbviament, a més d’irresponsable, és estúpid pensar que algú amb dos dits de seny els segueixi en la seva caparruda marxa cap al precipici.

Ni el PSM ni ningú te el monopoli del messianisme. Només els folls s’entesten en crides apocalíptiques davant amenaces de molins de vent. El seny, al contrari, ens obliga a la generositat i a visions a mig i llarg termini molt més obertes i per damunt de prejudicis personals. El tercer espai ha de ser prou ample per què s’hi sentin còmodes tant els nacionalistes de dretes com els d’esquerres. I així és la gent d’aquest país, per molt que quatre il•luminats insisteixin en dir el contrari. Potser alguns líders aferrats a interessos personals preferiran ser cap de rata abans que cua de lleó, però la crida del Tercer Espai és a la majoria social d’aquest país i, aquesta, ja fa temps que ha posat a cadascú en el seu lloc

Lluis Segura

La unitat necessària per al canvi

Bartomeu Carrió

Queden menys de cinc mesos per a les eleccions municipals i autonòmiques i el PSM-Entesa Nacionalista treballa perquè aquesta doble contesa electoral es guanyi. I per això, les dones i els homes del nostre partit varen prendre una decisió compromesa amb el país: apostar decididament per un canvi progressista de caràcter nacional, social i mediambiental.

Aquesta decisió es concretava en una crida a la unitat de totes aquelles forces i col·lectius d´obediència mallorquina. Una crida a la unitat sense exclusions. La situació del país, de la cultura i de la terra és prou difícil com per no veure que cal fer un esforç per assolir un ajuntament de Palma (i uns ajuntaments en general), un Consell de Mallorca (i uns Consells insulars) i un Govern de les Illes Balears que permetin salvar la llengua catalana, el medi ambient, l´economia i el patrimoni cultural, fent-ho tot compatible amb la justicia social i la convivència intercultural entre mallorquins i nouvinguts recents.

Davant l´actual situació d´emer-gència, reconeguda per l´existència de quantitat d´entitats i plataformes Per Salvar Mallorca, el PSM-Entesa Nacionalista ha proposat fer un Bloc de forces d´esquerra, nacionalistes i ecologistes. Un Bloc per Mallorca per facilitar el vot a la ciutadania honesta i compromesa amb els ideals defensats pel PSM durant més de 30 anys. Un Bloc per governar, per canviar l´estat actual de la societat mallorquina i de totes les illes.

Queden molts pocs mesos i els esforços s´han de dirigir a treure del poder el PP. Ara més que mai és necessari, i aquesta frase no és només un antic eslògan de campanya del PSM. És una realitat compartida; el nostre país no resistirà 4 anys més de PP al capdavant de les institucions. Així doncs, fem pinya i unim esforços deixant de banda divisions

La proposta de Bloc va en aquest sentit. És una proposta sense exclusions. Una proposta d´acord. Així va néixer i així està oberta encara. Una proposta per guanyar. Una proposta que ha posat nerviosos els conservadors de Mallorca. Una proposta, per tant, criticada. Una proposta que es vol neutralitzar ara creant la divisió dins l´esquerra nacionalista i ecologista.

Des de la Federació del PSM de Palma hem fet tot el que hem sabut perquè en aquest Bloc hi cabés tota l´esquerra nacional. Així ho decidírem en el passat Congrés de Palma. I així ho aprovàrem a l´Assemblea de Palma. En aquesta Assemblea (24 d´octubre) s´acordà seguir en la línia d´un Bloc obert i no excloent a ningú, i oferírem, per mitjà de reunions successives, un lloc de sortida a les eleccions municipals de Palma tant a ERC com a Entesa per Mallorca. Aquest lloc és, i així ho traslladàrem als interlocutors d´ERC i d´Entesa, el nostre número 2 de Palma, que seria el número 4 de la llista del Bloc per Palma.

Aquesta proposta va ser rebutjada per ambdues formacions però continua oberta a ERC-Palma i/o a Entesa-Palma mentre no s´hagin tancat les llistes electorals per part de la Federació palmesana del PSM. A més, pel que fa a la candidatura al Parlament de les Illes Balears, el nostre partit ja havia ofert a ERC el número 4 de la candidatura del Bloc per Mallorca, amb la possibilitat real que pogués obtenir representació parlamentària. Aquesta proposta també va ser, inexplicablement, rebutjada.

És per això que, en nom de la Federació de Palma del PSM-Entesa Nacionalista saludam i donam suport a les Plataformes que han sorgit darrerament per aconseguir la unitat de les forces d´esquerra i sobiranistes, i les convidam a fer feina per assolir l´objectiu de transformació d´aquesta societat que totes i tots anhelam.

Bartomeu Carrió Trujillano és secretari general de la Federació de Palma del PSM-Entesa Nacionalista.

Diario de Mallorca
6/01/07

Resposta a Miquel Rosselló

Josep Gomila

Des de fa unes quantes setmanes, a partir de la presentació de la iniciativa Tercer Espai per Mallorca, com a fòrum de debat polític, té lloc un debat prou interessant sobre les estratègies i els posicionaments polítics del nacionalisme a Mallorca. Des d'aquest fòrum pensam que és ben necessari que se generin el màxim d'aportacions i es contraposin opinions en relació a aquesta qüestió no només des de l'àmbit polític del nacionalisme sinó també des de posicionaments polítics situats fora d'aquest àmbit, com és el cas del Sr. Miquel Rosselló d'IU (Bloc), que va fixar la seva opinió en un article publicat la setmana passada en aquest mateix mitjà.

El Sr. Rosselló en el seu article defensa bàsicament tres idees en relació a aquesta iniciativa. En primer lloc manifesta, lògicament, el seu excepticisme en relació a la possibilitat de construir un sol espai nacionalista unit. Posició que no és gens estranya venint d'una persona que representa una formació que té una visió de la política on només existeixen dos espais polítics. Se'n recorden de la teoria de «las dos orillas»? Per tant, des d'aquest punt de partida no sorprèn que no se senti gens identificat amb la necessitat de creació d'un gran espai de trobada nacionalista.

No cal esser una gran especialista per observar com els dos espais o eixos polítics principals a la Unió Europea, la socialdemocràcia i el conservadorisme/democràcia cristiana, amb les diverses denominacions a cada un dels països, es diferencien de cada vegada menys en polítiques socials i econòmiques. Sense anar més enfora, algú ens podria il·lustrar sobre els paral·lelismes entre les polítiques seguides pels vicepresidents econòmics dels darrers governs espanyols, els senyors Rato i Solbes. És que hi ha diferències significatives? És clar que si ho comparam amb els posicionaments de les esquerres extremistes postcomunistes, la cosa és diferent. No serà que l'esquerra alternativa que ell pretén construir està lluny de la realitat política aclaparadorament majoritària que se mou dins Europa?

Si observam el debat polític que té lloc dins l'Estat espanyol, algú recorda una discrepància que hagi comportat algun enfrontament entre govern i oposició dins l'àmbit de la política econòmica? No hi ha dubte que el debat predominant dins l'agenda política és el que té a veure amb la forma d'estructurar o articular l'estat, allò que se sol denominar el debat territorial. Aquesta és la gran assignatura pendent que tenim a resoldre en el si de l'Estat espanyol d'ençà de la transició.

En conseqüència, des del nostre punt de vista, la distància que separa el centre dreta del centre esquerra en termes econòmics i socials és infinitament menor que aquella que els separa de les posicions defensades per l'extrema esquerra.

En segon lloc considera que així com entre UM i el PSM, segon ell hi ha un abisme, entre IU i el PSM hi ha una coincidència política quasi absoluta, atès que IU té molta capacitat de decisió autònoma respecte de la seva centra. Nosaltres pensam en canvi que, almenys en teoria, entre el PSM i IU hi ha un posicionament absolutament contradictori pel que fa a l'articulació nacional, mentre no es demostri el contrari. I en aquest sentit no val dir que IU de les Illes té autonomia de decisió i organització respecte de la seva central a Madrid, perquè una cosa és parlar dels plantejaments organitzatius i una altra molt distinta és parlar dels posicionaments ideològics. Des de la nostra òptica, seria perfectament possible que una organització completament autònoma des del punt de vista organitzatiu defensàs posicionaments nacionalment externs o aliens.

Finalment, segons el Sr. Rosselló, l'intent de construcció d'un espai polític nacional fort i unit és una quimera que només se defensa des de les Illes Balears. I per defensar aquesta tesi esmenta els casos del País Valencià i Galícia. Només des d'un posicionament tan allunyat del debat nacional es pot manifestar un desconeixement tan fort del tema per part del Sr. Rosselló.

En efecte, a Galícia només hi ha una opció nacionalista, eBloque Nacionalista Galego. Allò que el senyor Rosselló deu desconèixer és que dins el BNG hi conviuen, també, grups polítics provinents del nacionalisme de centre com el Partido Nacionalista Galego i, fins i tot, Coalición Galega, una escissió del PP. I, per cert, el que no hi ha és ningú d'IU.

Pel que fa al cas deBloc Nacionalista Valencià, succeeix el mateix, el BNV va néixer de la unió de l'antiga Unitat del Poble Valencià, de centre-esquerra i del Partit Valencià Nacionalista, de centre-dreta. La unió tàctica que en aquests moments estan construint amb IU té una única finalitat instrumental: superar la barrera electoral del 5% a tot el país, que se va imposar des del PP i el PSOE per impedir que el BNV obtingués representació tot i que en alguna circumscripció supera amb escreix el 10%. Res a veure amb el projecte de construcció d'una esquerra alternativa que promou la formació política del Sr. Rosselló. Aquí, el nacionalisme sempre ha obtingut representació parlamentària. El que ho té més pelut és precisament la seva opció política.

En conclusió, la iniciativa política que ha promogut de forma molt intel·ligent IU ha consistit a dividir i parassitar, primer els Verds i després el PSM per aconseguir sobreviure davant la seva impossibilitat d'assolir representació. No hi ha dubte que té un gran mèrit. Essent l'opció minoritària, que està al límit de convertir-se en extraparlamentària, aconsegueix trencar i dividir altres partits a fi d'assegurar-se la supervivència. Per tant, malauradament pel nacionalisme, aquesta iniciativa de construcció d'una esquerra alternativa, haurà aconseguit donar oxigen al seu partit (PCE) a costa de xapar el PSM i atomitzar el nacionalisme illenc.

Josep Gomila i Benejam, portaveu de Tercer Espai per Mallorca

Diari de Balears

7/01/07

El Bloc: sobirania i progrés

Marta Prunés

Des del PSM-Entesa Nacionalista saludam el manifest de «Sobirania i Progrés» i, amb la «Crida per Mallorca», la pública arribada a les terres mallorquines de la plataforma -inicialment continental- que l'impulsa. Trobam entre els vostres portaveus persones amigues amb qui hem compartit anys de lluita i militància. Seguim en el mateix camí, perquè els vostres objectius són els nostres. Com vosaltres, en el PSM «compartim la idea que el benestar de la nostra societat depèn de l'assoliment de la sobirania política plena». Encara més, constatam, com vosaltres, que ens cal «la definició d'una estratègia global per a l'exercici del dret a l'autodeterminació».

També pensam que, perquè aquest nou pas en la construcció nacional sigui possible, calen espais de transversalitat entre els partits polítics i un fort impuls de la societat civil. Però, sobretot, pensam, com vosaltres, que aquesta tasca ha de tenir present que el projecte sobiranista ha de ser «majoritari en la nostra societat».

Coincidireu amb nosaltres que cal una expressió política del projecte sobiranista o, com a mínim, una franca coordinació entre les distintes forces que, arreu dels Països Catalans, malden per aquest objectiu nacional. I coincidireu també a veure que els Països Catalans som una nació plural amb territoris en què, històricament, l'articulació del procés d'alliberament nacional ha adoptat formes i ritmes autòctons. L'arribada del sobiranisme a la majoria social ha de tenir present aquest fet: l'existència de societats plurals -històricament conformades- en el si de la nació.

El PSM-Entesa Nacionalista és un partit sobirà, mallorquí, que al llarg dels darrers trenta anys ha treballat per fer efectiu el reconeixement del dret a l'autodeterminació de les Illes Balears en el marc dels Països Catalans. Nombrosos ajuntaments de les nostres illes signaren una moció en aquest sentit durant els primers anys noranta. El nostre partit impulsà aleshores una campanya que trobà ressò, fins i tot, entre alguns regidors i batles del Partit Popular. «Eren altres temps!» direu. Potser, però ens cal repetir, com Jaume III de Mallorca, «tenc fe en el meu poble» i no deixar anar mai la llum de l'esperança enmig de la dissort.

Quant a la situació política en el nostre àmbit d'actuació, l'illa de Mallorca, no se'ns amaga que l'espai polític sobiranista és petit i lamentablement fragmentat; la qual cosa condueix a la desorientació i el desànim d'una part important de la població que, tot i sentir fondament l'anhel de la llibertat nacional, sovint acaba abocant els seus sufragis a les urnes del dubtós vot útil. La tasca de destrucció del país, la terra i cultura que han emprès el PP i els socis d'UM no deixa espai per a la frivolitat.

Per aquest motiu, en el PSM ens hem proposat de bastir un espai polític que reuneixi el treball de totes les forces progressistes que comparteixin, entre d'altres, l'objectiu polític de fer efectiu el dret a l'autodeterminació. D'aquesta proposta n'hem dit el Bloc per Mallorca i ja ha començat a reeixir en els seus objectius. El Bloc uneix, de moment, els nacionalistes d'esquerra del PSM i una altra organització sobirana de l'esquerra mallorquina: Alternativa per Mallorca, producte de l'entesa entre Esquerra Unida de Mallorca i Els Verds. El Bloc (PSM-Alternativa) té en un lloc destacat del seu programa la defensa del dret a l'autodeterminació. Feim, per tant, tot el possible perquè aquest dret sigui assumit per una majoria de la població, fins i tot més enllà de l'espai estrictament nacionalista. La incorporació dels federalistes a la lluita unitària per la sobirania -colze a colze amb els sobiranistes i els nacionalistes d'esquerra- és, en aquest sentit, un èxit històric innegable. I sense precedents.

El Bloc per Mallorca és obert a tothom que comparteixi aquest anhel. Falten encara cinc mesos per a les eleccions i tot està per fer. Cridam, doncs, als companys d'Esquerra Republicana, als amics de l'Entesa i a tots els mallorquins que anhelen un govern nacional i de progrés per a aquestes illes que uneixin els seus esforços en aquesta proposta generosa de superació del partidisme i d'unitat nacional que es diu Bloc per Mallorca.

Compartim l'esperit i la lletra de la Crida per Mallorca quan denuncia l'anomalia «que les forces polítiques que coincideixen en el fet que el 31 de desembre és la diada històrica que marca la nostra pertinença nacional, no puguin anar juntes, o ser el bessó d'aliances més àmplies, per afrontar les properes convocatòries electorals». Per això el Bloc, convocant de la diada, és una crida permanent a la unitat de tots els que, com vosaltres, «aspiram a un país més just, pròsper i sostenible i a un millor estat del benestar».

De moment, ja hem aconseguit que tres partits polítics que avui representen prop del quinze per cent de l'electorat mallorquí s'uneixin entorn d'aquest programa. Això no és encara una majoria nacional, però estam en el camí de reunir-la, tot cercant en el camí comú companys procedents de tradicions polítiques distintes que - si en el passat ens havien distanciat- ara s'uneixen en la lluita per un futur comú: la llibertat de les persones i dels pobles, el progrés social i la sostenibilitat ambiental. Per Mallorca, facem aquesta crida: treballem la unitat, eixamplem els espais. Facem Bloc!

Marta Prunés Vigo, secretària d'Organització del PSM-Entesa Nacionalista
Diari de Balears
5/01/07

LLAUGER NO VEU BÉ LES INICIATIVES DE LA SOCIETAT CIVIL

Llorenç Buades

Llauger criticà al Diari de Balears la crida de Sobirania i Progrés i la del Tercer Espai.Diu:"A mi també m'hauria agradat, que les forces del nacionalisme progressista anassinjuntes a les eleccions del proper mes de maig. No només m'hauria agradat, sinó queho crec necessari per al canvi polític que aquest país necessita de manera urgent. Ino només ho crec necessari, sinó que vaig fer tot el possible perquè fos així. És adir, vàrem fer tot el possible, la gent d'Alternativa Esquerra Unida-Els Verds".

A mí en canvi em sembla que no es va fer tot el possible perquè si bé és cert queuna part del PSM, ara Entesa, no volia un acord amb Alternativa, també és cert queERC si estava per la labor. Allò que volia Esquerra era participar en les mateixescondicions que les altres forces. Els referents electorals de fa quatre anys no sónun indicador fiable de que es repeteixin els resultats, com bé saben els dirigentsde PSM i Esquerra Unida-Verds, forces fracturades que durant la seva etapa de governvan generar el desencís de les seves bases i del seu electorat.La unitat en el Bloc es fa per salvar els mobles dels seu desencert que ha generattrencaments de diferent significat a les tres formacions, sigui Esquerra Unida(Corrent Roig), sigui Els Verds (Joan Buades, Margalida Rosselló), sigui el PSM(fractura d'Entesa i transferència prèvia de militants cap a ERC).

Esquerra Republicana, una de les poques forces polítiques creixents que sumenmilitància , il·lusió, i que no ha patit el desgast de govern mereixia més.Diu també Llauger en referència a la Crida per Mallorca (Sobiranis i Progrés:"Jo mateix podria firmar el lament, inclosa la consideració de les forces nacionalistes com a «bessó» de l'aliança més àmplia. El problema és que la presentació pública del manifest va anar acompanyada de declaracions segons lesquals el Bloc ha estat la causa de la fractura del nacionalisme".

Jo que vaig participar en l'acte de la Sala Capitular de la Real no vaig sentir capdeclaració en referència al Bloc i en Llauger no hi era, així que menteix descaradament. Convendria que en Llauger no es deixés guiar pel que diuen els diaris i parlés més amb la gent. En qualsevol cas, i això no ho va dir la Crida per Mallorca, ho dic jo com independent de qualsevol partit, és d' una evidènciaelemental que el Bloc va fracturar el PSM.

Del Tercer Espai no en vull opinar perquè són ells els qui han de defensar les sevesposicions, però allò que no puc consentir és que una iniciativa que sorgeix de laciutadania d'esquerres i que vol fer feina per la sobirania i per l'exercici deldret d'autodeterminació sigui malmenada per gent incapaç de valorar-la en positiu,per dirigents que en el cas de Llauger són directament responsables de la trencadissa del seu partit.

Un dirigent polític que es guia més pel que diuen els medis que per la gent que impulsa una causa no mereix cap consideració, ni és digne d'estar a cap institució.

Llorenç Buades

Gener/2007

Sobirania i Progrés, Tercer Espai

Miquel Àngel Llauger

A mi també m'hauria agradat, que les forces del nacionalisme progressista anassin juntes a les eleccions del proper mes de maig. No només m'hauria agradat, sinó que ho crec necessari per al canvi polític que aquest país necessita de manera urgent. I no només ho crec necessari, sinó que vaig fer tot el possible perquè fos així. És a dir, vàrem fer tot el possible, la gent d'Alternativa Esquerra Unida-Els Verds. Ningú no ens ha de donar els arguments que hem repetit més que ningú: que hi ha massa coincidències com per mantenir opcions en competència electoral, que la ciutadania progressista espera de nosaltres un esforç d'unitat, que la fragmentació només afavoreix la dreta, etc.

Apareixen ara, quan Alternativa Esquerra Unida-Els Verds i el PSM-Entesa Naconalista han constituït el Bloc per Mallorca, tot un seguit d'iniciatives i manifests que criden a la unitat. Per part de la Plataforma Sobirania i Progrés, es llança un manifest que lamenta que les forces polítiques nacionalistes «no puguin anar juntes o ser el bessó d'aliances més àmplies per afrontar les properes convocatòries electorals». Jo mateix podria firmar el lament, inclosa la consideració de les forces nacionalistes com a «bessó» de l'aliança més àmplia. El problema és que la presentació pública del manifest va anar acompanyada de declaracions segons les quals el Bloc ha estat la causa de la fractura del nacionalisme. ¿Es pot tergiversar tant les coses fins a afirmar que un projecte d'unitat és culpable del fracccionament del que sigui? ¿Es pot oblidar que el Bloc va néixer com una iniciativa a tres bandes (PSM, Alternativa EU-EV, ERC) i que només ha quedat fora qui ha volgut quedar-hi, fins i tot després de rebutjar ofertes més que generoses? Més encara, ¿no resulta poc lleial presentar un manifest amb el qual poden estar d'acord moltíssimes persones i usar-lo després com a arma partidària, amb una tendenciositat inexistent al text que es dóna a firmar?

Després hi ha la gent del Tercer Espai, amb la seva insistència en eranking d'eixos: el primer article de la seva fe és que l'eix nacionalista-no nacionalista és absolutament prioritari sobre l'obsolet eix dreta-esquerra. Això els duu a rebutjar aliances amb forces que tinguin lligams amb partits d'àmbit estatal i que resultin d'un esquerranisme incompatible amb el seu somni d'un nacionalisme que connecti amb la centralitat sociològica, l'altre article de fe principal. Els plantejaments del Tercer Espai són més clars que els de la Plataforma Sobirana i Progrés: no amaguen que demanen una unitat que només és possible amb exclusions, especialment la d'Alternativa EU-EV. El seu menyspreu a l'eix dreta-esquerra els porta a incloure UM en la relació de forces polítiques que han de formar la desitjada unitat, un plantejament teòric que topa frontalment amb la realitat: per molt d'afany de centralitat sociològica que hi posem, ningú no es pot creure que es pot construir cap proposta política d'avanç en l'autogovern amb un partit que segueix donant suport, ara mateix, al govern de Jaume Matas i José María Rodríguez. I no parlaré de si la gent que estima el país aprecia les polítiques socials i territorials del govern PP-UM, perquè amb tanta prioritat de la qüestió nacional sobre l'eix dreta-esquerra podríem arribar a la conclusió que aquestes són minúcies irrellevants des del punt de vista nacional.

Tanta de dispersió d'iniciatives i de crides a la unitat no ens han de fer oblidar el principal: que el Bloc per Mallorca és l'intent més sòlid i seriós d'unitat del nacionalisme progressista, l'esquerra alternativa i l'ecologisme polític que aquest país ha conegut en dècades, i que la resta, agradi o no, és donar avantatges al rival.

Miquel A. Llauger. professor
Diari de Balears
05/01/07

IU I EL BLOC NACIONALISTA

Miquel López Crespí

Dins l'àmbit de l'antiga direcció carrillista i prosoviètica de les Illes, en el cap dels antics secretaris generals illencs del PCE i membres de la direcció del prosoviètic PCPE d'Ignacio Gallego, parlam concretament de Josep Valero i de Miquel Rosselló, s'ha donat un canvi important. Si fins fa pocs mesos les pressions de tots els antics responsables del PCE, és a dir de Pep Vílchez, el mateix Valero, MiquelRosselló o Manolo Cámara anaven enfocats a insistir en la repetició de la coalició Progresistes, ara el discurs ha mudat. De cop i volta, llegint els articles que Josep Valero i Miquel Rosselló han anat publicant ens adonam que, inesperadament, i vist i comprovat que el PSM no trobava convenient la repetició d'un experiment fracassat, han fet seva una idea que circula de ja fa molt temps entre les fileres dels militants i simpatitzants del nacionalisme d'esquerra: la creació d' un BlocNacionalista Alternatiu. La idea no és nova ni es cap genialitat especial dels Valero-Rosselló.

Les situacions són prou diferents. A les Illes arribam a la possible i hipotètica constitució d'aquest Bloc Nacionalista després d'anys d'abandonaments d'idees i principis per part del carrillisme illenc, dels mateixos que ara diuen de boca enfora que volen encapçalar una plataforma de lluita nacionalista. No sé si aquesta proposta copiada al Bloc Nacionalista Gallec arribarà a temps per a salvar algunes cadiretes. El cert és que la unitat és necessària i, per sort, hem vist recentmentla constitució de la Plataforma de Plataformes, l'organització que agrupa tots aquells grups que, en l'acció, són al carrer per a preservar la nostra terra de l'especulació i de l'acció nociva de les màfies polítiques i econòmiques que estan destruint Mallorca. Aquesta és la unitat per la base a la qual donam suport sense cap mena de dubtes. El problema del Bloc Nacionalista que proposa l'antiga direcciódel PCE i del prosoviètic PCPE d'Ignacio Gallego és saber amb els motius que elsporten a abandonar la propaganda a favor de Progressistes per a substituir-la per ladel Bloc Nacionalista.

Tot fa pensar que els nervis preelectorals ja són a flor de pell. Pel que sembla la possible caiguda d'Esquerra Unida en l'extraparlamentarisme més extremat els fa apropar-se a les tesis defensades per determinats sectors del PSM. Però aquesta pressió electoral sobre el PSM només evidencia la debilitat i la por dels dirigentsd'EU a restar fora de les institucions amb tota la pèrdua econòmica i de privilegis que això comporta. La por i les presses electorals són males conselleres. Els antics dirigents del PCE haurien de saber que aquesta velocitat summament accelerada per a enllestir un nou invent electoral que els permeti salvar els mobles potser no contribueix a la necessària unitat de l'autèntica esquerra mallorquina. Haurien deser conscients que, per desgràcia per a un projecte alternatiu a la dreta depredadora que ens malgoverna, pressionar de forma tan ferotge als hipotètics aliats només fa veure el llautó electoralista de la proposta. I no és això el que el ciutadà d'esquerra de les Illes vol en aquests moments.

Per part ni banda, exceptuant els articles propagandístics que comentam, no es veu el necessari contacte amb els moviments socials, amb el moviment antimundialitzador,amb les plataformes que lluiten activament contra la dreta i el neoliberalisme dominant. El camí no és el de una fictícia unitat per la cúpula de les formacions que feren malbé el nostre Pacte de Progrés, tudant dècades d'esforços imobilitzacions populars. El camí segurament podria anar envers una possible refundació de l'esquerra nacionalista i alternativa de les Illes. Un projecte basat, a part del necessari programa alternatiu, en la inicial dimissió de tots els dirigents que feren fracassar el Pacte de Progrés, en assemblees de base, democràcia directa i participació de tots els grups i moviments de l'esquerra alternativa deles Illes, elecció d'una nova direcció que no tengués res a veure amb els anys de desmobilització i consens amb la dreta des de la transició i els pactes amb el franquisme reciclat. Una nova esquerra per a una situació igualment nova.

Crec, i és una opinió ben sincera, que fer muntatges propagandístics des de les cúpules fracassades no portarà enlloc.

Miquel López Crespí, escriptor

01/01/07

ERC i l'Entesa

Miquel Payeras

Despús-ahir ERC presentà les seves credencials per fer part de la carrera electoral balear cap al 2007. Unes dues-centes persones s'ajuntaren per proclamar Bernat Joan com a cap de llista de la candidatura autonòmica per Mallorca i Joan Llado com a cap de la del Consell mallorquí. Amb la presència del secretari general de la formació general, Joan Puigcercós. La direcció del qual és evident que ha desplaçat la influència que tradicionalment tenia Josep Lluís Carod-Rovira entre les fidels independentistes illencs. No debades, Puigcercós ha aparegut a Palma a cada moment important, durant els últims mesos, en què ERC ha anat definit la seva estratègia illenca. No deu ser cap casualitat

Per a un partit petit i extraparlamentari no és bo de fer ajuntar dues-centes persones

Fins i tot per algun amb representació tampoc. És molta gent. I, sobretot, pel que se veia a les fotos, era gent majoritàriament jove. Una, diguem-ne, geografia humana que contrasta fort ferm amb la que -segons conten- se va poder veure a la festa de presentació del Bloc, el 25 de novembre, a la qual la mitjana d'edat era bastant alta. La comparació -segur que injusta- entre els activistes d'ERC i Bloc no significa necessàriament res, però és una manera, com qualsevol altra, de relacionar dues formacions el xoc entre les quals podria condicionar considerablement el resultat de les eleccions del proper mes de maig a Mallorca i, per tant, a tot Balears.

A l'assemblea d'ERC de divendres, hi era present Jaume Sansó, el batle de Vilafranca que fa mig any encara era el president del PSM i que ha estat un dels fundadors de l'Entesa. Partit amb el qual els independentistes intenten arribar a una acord general per fer coalició l'any que ve. Ja veurem si ho aconsegueixen o no. Pareix que com a mínim a Palma podria quallar. L'aportació eventual d'Entesa a ERC no implicaria una allau de vots, com és bo d'imaginar, però sí que li donaria una imatge interessant per als republicans. A vegades, en política, els vots immediats no ho són tot. I per a ERC en especial l'aposta no és tant per les eleccions de d'aquí cinc mesos com a més llarg termini. Per això els interessa conrear una imatge que Entesa els podria ajudar molt a assolir. Salvant les distàncies i les diferències és com l'interès d'EU per Els Verds. Els ecologistes no aporten vots -o no gaires, almanco- però sí imatge imprescindible per al procés de refundació que EU inicià ja fa anys. Doncs, més o manco és una aportació d'aquest calat el que podria donar Entesa a ERC. No tant per la immediatesa de la contesa electoral com, molt més, pel futur.

Llegint certs articles -la majoria en aquest mateix diari-, parlant amb gent nacionalista i sobretot notant els moviments de fons que se produeixen dins del nacionalisme al marge dels partits amb representació -PSM i UM- és impossible no adonar-se d'aquest estat d'ànim que ERC està liderant. En síntesi: que el futur del nacionalisme a Mallorca i a Balears necessita una estructuració orgànica diferent a les tradicionals -PSM i UM- i que ja no serveixen exclusivament les tesis del pragmatisme polític sinó que cal apostar per l'enfortiment ideològic. Dir en d'altres paraules: que les eleccions de 2007 no són la fi de res. No se pot saber quanta gent participa d'aquesta idea. Però el que és cert -i al contrari del que a vegades ha comentat servidor- és que és molta més de la que pareixia fa uns mesos. Si ERC i Entesa s'unissin sens dubte l'estat d'ànim nacionalista referit tendria un canal polític seriós al qual votar, i si bé no és previsible que pogués assolir representació autonòmica ni insular sí que les dues-centes persones a l'acte d'ERC fan intuir que podria tenir una importància determinant per al futur del Bloc, és a dir restar-li molts de vots, i escons. Des d'un punt de vista de l'estratègia de guanyar la representació del nacionalisme -i deixant de banda el pragmatisme polític que anima altres nacionalistes: fer fora el PP com sigui el 2007 perquè si no, diuen, el 2011 ja no existirà cap país pel qual treballar- és una aposta que no cal menysprear.

No hi ha dubte que l'èxit d'ERC-Entesa a costa del Bloc podria tenir implicacions de rebot gens agradables per a cap nacionalista, a les urnes. Tothom ho sap. Tanmateix, a vegades en política saber perdre unes eleccions te pot donar camí pel futur, així com, a l'inrevés, no saber guanyar-ne unes altres et pot suposar la fi. Com ja ha passat.

Miquel Payeras es periodista

Diari de Balears

31/12/06

De tercers espais

Josep Melià Ques

La posada damunt la taula d'un debat públic sobre el nacionalisme com a tercer espai alternatiu a dreta i esquerra, com a mínim resulta interessant a nivell conceptual i de reflexió. N'hi ha que diuen que aquest tercer espai ni es pot concentrar ni pot jugar sense més afegitons. És a dir, s'afirma que un tercer espai monopolitzat per una única força és impossible perquè hi ha nacionalistes de dretes i d'esquerres i perquè el nacionalisme per si sol no té prou gruix per fer de punt d'unió de persones i grups, i això perquè la gent també veu determinant l'ecologisme o les polítiques socials o el debat sobre si hi ha d'haver més presència en el mercat del poder públic. En relació a la concentració en una única força, això té sentit en la mesura que té sentit reivindicar el nacionalisme. Què vull dir? El que vull dir és que el nacionalisme neix i existeix en la mesura que hi ha una situació d'anormalitat, en la mesura que hi ha una nació minoritzada que vol canviar una situació existent que considera negativa per a la seva supervivència. Quan s'assoleix la normalitat el nacionalisme com a tret característic de l'oferta política desapareix. A alguns dels països minoritzats amb forta consciència nacional certament que hi ha més d'un partit nacionalista i dins aquesta diversitat n'hi ha algun que es proclama d'esquerres. El tema però és que en aquest cas el nacionalisme majoritari no es passa la vida debatent sobre si és d'esquerres o de dretes; són nacionalistes i prou. Si no fos així no s'entendria per posar un exemple el pacte Partit Nacionalista Basc (PNB) i Esquerra Unida. Segons els crítics del tercer espai aquest pacte és com un pecat capital perquè suposa la col·laboració amb la dreta nacionalista. Durant els anys de majoria absoluta de CiU i mentre ERC era gairebé testimonial, a Catalunya bàsicament només havia una gran força nacionalista d'ample espectre. Això però en relació a les nacionalitats amb més consciència del nostre entorn. Si anam a casos no tan potents, veurem que la concentració ha estat una aposta estratègica que ha funcionat a Galícia, a Canàries, i sembla que ho estigui fent a Navarra. La concentració del nacionalisme el pot enfortir i fer-ho més rellevant. Si això és així parlar de concentració no hauria de ser una quimera. Respecte als afegitons al final el que aquesta teoria amaga és una visió dèbil del nacionalisme. Quan un parla del nacionalisme com a element característic d'una oferta política, quan un parla de pal de paller, de cercar la centralitat, de majoria; no està dient que no s'hagi de tenir un posicionament sobre multitud d'aspectes no directament lligats a la identitat. L'economia del país per un nacionalista no és una cosa secundària. El nacionalisme no és només identitat. El nacionalisme també és benestar, també és construcció de futur, el nacionalisme també és competitivitat, també és modernització i dinamització del país, de fet, ha de ser sobretot això. A CiU o al PNB tothom pensa exactament igual en temes territorials, en temes de deslocalització empresarial, en temes de fiscalitat; òbviament que no. Els partits no són monolítics. Al final sempre és una qüestió d'on posa l'accent cadascú. Alguns ho posen en el nacionalisme sabent que això no se circumscriu a la personalitat cultural sinó que va més enllà i que s'han de saber donar respostes als reptes econòmics i ambientals del país. És una aposta que creu que el nacionalisme pot funcionar com a cola i element de síntesi per concentrar molts d'homes i dones i moltes associacions al voltant d'una idea motor. Sumar i concentrar pot tenir sentit aquí i ara; precisament perquè l'atomització és un handicap, com ho és renunciar a tenir vocació de majoria, i anar cap a un extrem enlloc d'anar cap a la centralitat sociològica del país.

Josep Melià Ques. Missèr.

Diari de Balears

28/12/06

Més sobre el tercer espai

Miquel Rosselló

A les pàgines d'aquest Diari i a molts altres fòrums fa un temps que es debat sobre allò que s'ha donat a anomenar el tercer espai. Es diu que el nacionalisme sense adjectius podria ocupar aquest tercer espai entre el PP i el PSOE, que es basi en l'eix nacional, deixant de banda l'eix dreta - esquerra. I els que defensen aquesta proposta posen noms als seus components. Serien Unió Mallorquina, Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit Socialista de Mallorca i nacionalistes sense adscripció partidària

Si estem parlant d'un foro de debat emb sembla una bona idea i sense cap dubte es podria sumar més col·lectius i persones. Ara si allò que es vol és crear una opció política nova, la pregunta que ens hauríem de fer seria si és possible conjugar un únic programa polític dels possibles components d'aquest espai.

En allò que fa referència a la lluita per conquerir les més altes quotes de sobirania pel nostre País, en autogovern, en capacitat de finançament propi i en defensa de la llengua catalana i la cultura pròpia, és evident que és possible un programa polític comú per a les distintes opcions nacionals de les Illes, incloent Alternativa EU-EV. Sempre que deixem de banda la territorialitat del subjecte nació (Països Catalans, Illes, Illa...).

Ara bé, quan passem a enfrontar altres aspectes de la proposta política i no tan sols en el terreny de les polítiques socials, les diferències programàtiques dintre l'hipotètic únic espai nacionalista són paleses.

La pròpia concepció que cada un té del procés de construcció europea ja n'és un exemple. Basta veure el sentit del vot en el referèndum sobre l'anomenada Constitució europea (UM, CiU, PNB, PAR... voten sí. ERC, PSM, BNG, Xunta Aragonessista... voten no).

Fins i tot resulta molt difícil configurar una única proposta d'Estat espanyol (independència dins el marc europeu, confederalitat, federalitat...).

Si parlem de model econòmic i territorial per a Mallorca, com es poden sintetitzar les polítiques d'UM i les del PSM? Però concretem més si cal. Què pensen els distints components de l'hipotètic tercer espai sobre: turisme hoteler o residencial, conversió d'hotels en habitatges, Pla Territorial de Mallorca, segon cinturó de Palma, protecció del sòl rústic, camps de golf, ports esportius i un llarg etcètera

I si parlem del binomi privat - públic en l'educació o la sanitat i la concepció de les polítiques socials i laborals, algú pensa que un partit liberal com UM i un partit ecologista i d'esquerres com el PSM poden tenir la mateixa proposta política?

Podem concloure que un sol espai nacional o nacionalista és una quimera, que per cert solament té defensors a les nostres Illes. Ni a Catalunya ni al País Basc ni a Aragó a ningú no li passa pel cap que PNB i Aralar o ERC i CiU o PAR i Xunta puguin formar una sola opció política. I allà on solament hi ha una força nacionalista com a Galícia o al País Valencià és perquè no existeix una dreta nacionalista.

A casa nostra només a Mallorca hi ha una força política de dretes que s'autodenomina nacionalista, UM. I per considerar-lo un partit nacionalista homologable al PNB o CiU cal posar-hi molta imaginació. Queda per demostrar si UM és capaç d'aglutinar una possible dreta política i social de caire nacionalista (si és que aquesta existeix) i configurar un espai electoral propi i suficient.

La constitució del BLOC per Mallorca és la primera pedra de la construcció d'una opció nacional d'esquerres i ecologista. Una opció que compta amb un projecte de País pensat des de Mallorca i per Mallorca. El BLOC no teoritza sobre un futur tercer espai, l'està construint.

Per ara ho conformen el PSM, Alternativa EU -EV i un bon grapat de persones sense adscripció partidista que s'identifiquen amb el projecte. Però encara hi manca més gent, moltes més persones a títol individual i ERC. Som dels convençuts que tot arribarà.

Alguna gent pensa que Alternativa EU-EV no és un projecte nacional de les nostres Illes. Res més enfora de la realitat. Alternativa neix d'una Assemblea interinsular sobirana que la dota de proposta política, estructura organitzativa, òrgans de direcció propis i dos Portaveus. Es podrà dir que no és una opció consolidada, encara que surt de l'experiència de set anys de coalició EU-EV i que un dels seus components, Esquerra Unida, forma part d'una organització estatal, IU. Però per a qui encara no ho sàpiga, aquesta és una organització federal i no solament de paraula sinó de fets. És a dir, EUIB fa molts d'anys que elegeix la seva direcció, aprova els seus estatuts propis, decideix els seus programes electorals, la seva política d'aliances, els seus candidats, la seva política financera... I si a això afegim que les propostes polítiques d'Alternativa i del PSM són quasi coincidents, estan donades les condicions per impulsar el BLOC per Mallorca i convidar a sumar-s'hi tots els col·lectius i persones que ho desitgin.

La constitució del BLOC assegura que hi haurà un únic espai de l'esquerra nacional i ecologista. Des del BLOC hem fet els deures per simplificar els espais electorals del nostre País i facilitar la derrota de la dreta espanyolista representada pel PP. Són altres els que hauran de decidir si se sumen a aquest nou espai polític o assumeixen l'aventura de construir una opció nacional de dretes.

Miquel Rosselló. Portaveu parlamentari d'Esquerra Unida-Els Verds.

Diari de Balears

26/12/06

Tercer eix, tercer espai

Joan Mir

Dilluns passat, al Centre de Cultura de Sa Nostra, el Tercer Espai presentà el seu primer acte públic, un interessant debat entre els quatre partits nacionalistes presents a Mallorca. El presentador, Josep Gomila, expressà la voluntat d'aconseguir que aquests partits fonamentassin les seves actuacions en les complicitats que podrien trobar si establien el nacionalisme com a prioritat i no l'eix dreta/esquerra, que marca diferències entre ells (i proximitats amb partits estatalistes).

Realment, en sociologia política solen considerar-se també dos eixos: dictadura/democràcia i dreta/esquerra. Per als analistes de qualsevol país normal, aquests dos eixos basten per situar qualsevol partit en les coordenades polítiques. Els països que no són normals, com el nostre, que té una identitat nacional que no coincideix amb l'estatal, compten també amb l'eix centralisme/autonomisme, ben necessari per determinar tots els trets definitoris dels partits i elaborar-ne una taxonomia. I de la manera que van les coses crec que a Mallorca de cada vegada més tots tres eixos seran imprescindibles per mostrar possibles proximitats o distàncies entre els objectes socials, principalment (però no només) entre els partits polítics. Aquesta anàlisi ens pot permetre descobrir que entre l'aznarisme i l'anguitisme no tot eren diferències (de fet, s'entengueren), perquè probablement compartien la nostàlgia de la dictadura (Aznar la franquista, i Anguita totes dues, la falangista i la comunista), encara que uns eren de dretes i els altres d'esquerres. I els retrets que uns fan al PSM per entendre's amb Esquerra Unida, i els altres (o els mateixos) a UM pel pacte amb el PP, tenen probablement més relació amb la ubicació dels comunistes i els populars en el costat extrem de l'autoritarisme que amb les respectives definicions d'esquerres i dretes.

Al debat del Tercer Espai, el representant de l'Entesa, Gabriel Huguet, utilitzà la característica «nacionalista» per justificar la seva separació del PSM, que s'ha unit amb un partit «estatalista» com és Esquerra Unida. I utilitzà el seu «esquerranisme» per explicar les diferències que mantenen amb Unió Mallorquina.

El PSM indicà, implícitament, que havia prioritzat l'«esquerranisme» (per aliar-se amb EU) i no el «nacionalisme» (que hagués mantingut la cohesió amb els renovadors que ara són a l'Entesa). També expressà clarament que el seu model econòmic («esquerranisme») no coincideix amb el d'UM, i això impossibilita aproximacions. Mª Lluïsa Mascaró, la presidenta del PSM, fou molt contundent en la seva desqualificació del pacte d'UM amb el PP.

Les intervencions d'aquests dos polítics em deixaren una mica perplex perquè vaig trobar que exageraven les diferències i les possibilitats d'actuació en polítiques socials que, al meu entendre, compten amb un molt escàs marge de maniobra. Sorprenentment, les actuacionns socials que poden dur a terme els partits d'esquerres són insignificants al costat dels avenços del franquisme en aquest camp. Què es pot fer avui que sigui comparable amb l'establiment de la Seguretat Social o la demagògica congelació dels lloguers? No entenc gaire com partits que en matèria social no poden superar les mesures del franquisme gosen desautoritzar Unió Mallorquina en aquest camp. De fet, les polítiques econòmiques i socials no depenen gaire de la voluntat dels governants, sinó dels recursos i de la cultura de les societats, la pròpia i les de l'entorn immediat.

Les intervencions de Bernat Joan (ERC) i Bartomeu Vicens (UM) mostraren clarament que, independentment de la política d'aliances que s'acabi concretant, les diferències que mantenen en l'eix dreta/esquerra no són tan importants com per tapar les coincidències que mostren com a partits democràtics i anticentralistes que són.

Curiosament, si exigíssim, si més no, dues coincidències, el PP (dur, centralista i de dretes) només es podria aliar amb Esquerra Unida (dura, centralista i d'esquerres), mentre que aquesta també es podria entendre amb el PSOE (blan o democràtic, centralista i d'esquerres). El PSOE es podria entendre també amb el PSM, l'Entesa i ERC (democràtics, anticentralistes i d'esquerres) i amb UM (democràtica, anticentralista i de dretes); evidentment, no hi ha cap pacte que pugui incloure simultàniament UM i EU. Per contra, l'existència de dues diferències importants fan aparèixer com a poc comprensibles els pactes d'UM amb el PP i del PSM amb EU (aquest amb un anguitista com Grosske al davant, per si hi havia dubtes). Tot sembla indicar que el primer es comença a desfer mentre el segon es consolida. En aquest escenari futur, el PSM serà l'únic partit que fa rareses.

Joan Mir. Professor de la UIB.

Diari de Balears

23/12/06

TERCER ESPAI

Pere Muñoz Perugorría

Fa temps que comentàvem amb un company l'existència d'un nou grup anomenat Tercer Espai per Mallorca. Amb una disciplència absoluta, el company es va carregar la gent de Tercer Espai tot dient: això és un muntatge d'UM.

Més tard vaig veure que a la seva presentació pública hi havia diverses persones properes a UM, properes al PSM, properes a Entesa i properes a ERC. Per tant, ja vaig veure que un grup que juntava gent com Joan Mir, Pep Melià o Josep Gomila no és un muntatge, perquè, a tots tres, els consider prou vius perquè no els utilitzin.

Dins i fora de Tercer Espai estic segur que hi ha persones que pensen, tal com diu el nou grup, que es fa necessari canviar els eixos del debat polític; passar de l'esquerra-dreta, al fet que el debat polític i de partits basculi sobre el nacionalisme d'aquesta terra. I això no vol dir renunciar a ser d'esquerres o de dretes, significa simplement centrar el debat a Balears i en allò que és prioritari, i no jugar el mateix matx que es juga a Espanya, esquerra-dreta.

Tercer espai proclama, a més, que just des d'una força autòctona i arrelada al territori i la seva gent, es pot trencar amb el sucursalisme polític, l'expoli econòmic i el colonialisme cultural i lingüístic. Quin nacionalista no està d'acord amb això?

Tercer Espai es presenta com un grup ample de reflexió, i la reflexió és necessària i convenient. En aquesta línia, per al proper 18 de desembre han organitzat al Centre de Cultura de Sa Nostra, a Palma, un cicle de conferències. Allà veurem representants del PSM, d'Unió Mallorquina, d'Entesa per Mallorca i d'ERC parlar sobre les seves estratègies davant les properes eleccions. Valdrà la pena assistir-hi.

Pere Muñoz
Diari de Balears
15/12/06

Tercer espai

Josep Gomila

Fa alguns dies un col·lectiu de persones hem presentat una iniciativa política que denominam «Tercer espai per Mallorca». Un Fòrum de Debat Polític que es proposa ser un laboratori d'idees, un espai compartit de reflexió i de debat dins el món del nacionalisme, amb la intenció de construir allò que denominam el tercer espai polític a les Illes Balears.

La intenció d'aquest article no és altra que aclarir què volem dir quan ens referim al terme «Tercer Espai».

És evident que existeix un eix polític que ningú no qüestiona que és l'eix dreta-esquerra dins el qual en tots els països democràtics «normals» s'hi ubiquen les diferents forces polítiques. En el nostre cas aquest eix està polaritzat per dos partits, el PP per la dreta i el PSOE per l'esquerra amb el complement subsidiari d'IU. Són els dos espais polítics clàssics: dretes i esquerres.

Ara bé, en els països on hi ha una realitat nacional diferenciada de la majoritària de l'estat es conforma un segon eix de dialèctica política: l'eix que alguns han denominat nacionalisme-estatalisme i que jo crec que seria més correcte denominar de confrontació entre dos interessos nacionals, el que representa el nacionalisme estatal oficial i el que reivindica un lloc en el món amb veu pròpia. Únicament en alguns estats on es reconeix la plurinacionalitat de forma institucionalitzada o en aquells que només acullen en el seu territori una sola identitat nacional, hi ha només el primer eix.

Des d'aquest punt de vista, allò que visualitza que existeixen diverses realitats nacionals és l'expressió política d'aquestes a través de forces polítiques pròpies i diferenciades. Contràriament es dóna per entès que només hi ha una sola identitat nacional absolutament homogènia.

L'existència d'aquest espai, amb un mínim de força i potència política, implica definir-lo de forma transversal al marge de l'eix dreta-esquerra. Un espai que agrupi tots els sector de la societat que prioritzin els interessos del nostre país sobre els interessos de l'estat. Aquest espai només pot esser significatiu si se situa de ple dins la centralitat política agrupant tots els matisos per permetre que s'hi sumin diverses sensibilitats sempre que tenguin la defensa de la pròpia identitat com a prioritat.

Aquells grups que tenen plantejaments polítics marcadament allunyats del sentiment majoritari de la ciutadania o que defensen plantejaments maximalistes o radicals en àmbits diversos, malgrat que tenguin dins el seu ideari, també, la defensa de la identitat nacional pròpia, en realitat se situen com a complements del segon espai. No poden aspirar a constituir un vector polític propi donada la seva marginalitat sinó que només poden esser un complement aritmètic a les majories dels altres.

Per tant, quan parlam de tercer espai estam parlant d'un espai plural capaç de sumar les voluntats de totes les persones que posen per davant la defensa de la nostra identitat nacional, situat de ple dins la centralitat sociològica, capaç de connectar amb la majoria social. Aquesta és l'única manera de sumar la força suficient per competir amb els altres dos espais: en el nostre cas, dreta i esquerra espanyoles.

La construcció d'aquesta nova realitat política implica una suma de partits i grups diversos per constituir la casa comuna del nacionalisme a les nostres illes. Això, no hi ha dubte, exigeix un esforç de generositat i de flexibilitat. Però, des del nostre punt de vista, aquesta és l'única forma eficaç de defensar la permanència de la nostra identitat nacional davant els reptes de la societat actual.

És a aquesta construcció que volem dedicar els nostres esforços oferint el màxim d'oportunitats de trobada entre les diverses forces polítiques nacionalistes i la construcció de ponts de diàleg i de col·laboració.

Sabem per les enquestes i estudis sociològics que s'han fet que, entre un 26 i un 30% de la població de les nostres illes, posa en els primers llocs de les seves preocupacions polítiques la defensa de la nostra identitat col·lectiva com a poble. No es tracta d'altra cosa que de mirar d'encertar en el discurs i en l'estratègia política per a fer possible agrupar tot aquest potencial polític fins ara dispers.

Aquest sentiment col·lectiu és superior que a altres territoris com Galícia, Navarra o les Illes Canàries on aquesta passa ha estat possible. No tenim elecció, o construïm aquest tercer espai o no tendrem instruments polítics adients per a la nostra continuïtat com a realitat nacional amb veu pròpia.

Josep Gomila i Benejam, portaveu de Tercer Espai per Mallorca, www.tercerespai.org


Diari de Balears
13/12/06

REPENSAR L'ESQUERRA DES DEL NACIONALISME

Joan Mir

La salut social i la malaltia identitària. La meditada i premeditada decisió d'ERC de girar full en les seves aspiracions sobiranistes per acompanyar el PSC-PSOE i ICV durant una legislatura que ha de ser monotemàtica, centrada en la política social, obliga a repensar el paper del nacionalisme d'esquerres. I la decisió del PSM de primar l'esquerranisme i no el nacionalisme en la seva política d'aliances afegeix urgència i interès a un debat que, per l'abast territorial de comportaments similars, haurà de ser general. He de reconèixer, però, que em fa una mica de vessa rebaixar-me a repetir obvietats com a arguments. Avui només suggeriré una reflexió fonamentada en una pregunta: si ens fixam en els països del nostre entorn geogràfic i econòmic... quins són els problemes més greus que patim, els socials o els nacionals? Tant els partits nacionalistes d'aquí com els del Principat neguen amb el seu comportament els problemes que han donat lloc a la seva existència. Tot és millorable, però socialment tenim una situació similar a la dels altres països desenvolupats, i, en qualsevol cas, els governs de dretes i els d'esquerres no tenen grans diferències en aquesta qüestió. En canvi, no hi ha cap poble de la Unió Europea de les dimensions del nostre que tengui tan pocs instruments per gestionar amb eficàcia problemes com el de la supervivència de la nostra llengua o el de la nostra supeditació cultural. Tant aquí com al Principat, els partits nacionalistes d'esquerres pixen a fora del test quan abandonen el front identitari.

L'interès dels nacionalistes. Som un lector àvid de les escasses noves que ens arriben sobre la situació nacional del Quebec, de Montenegro, d'Escòcia, de Kosovo... I us puc assegurar que m'interessa molt saber com evolucionen cap a la independència. Són processos que ens poden indicar camins cap a la solució dels nostres problemes. I fins fa poc, aquesta era la qüestió que preocupava els meus amics nacionalistes, tant si eren de tendències socialdemòcrates com liberals o conservadores. Ara, però, supòs que als polítics d'ERC o del PSM ja els deu interessar només si l'Scotish National Party s'ha aliat o no amb els laboristes per deixar els conservadors a l'oposició. Si aconsegueix la majoria absoluta, el nostres nacionalistes no tindran res a celebrar, segons sembla. Igual que passarà amb la situació del Quebec, de Montenegro o de Kosovo, territoris on allò que menys interessa és si guanya la dreta o l'esquerra. No serà gaire coherent interessar-se pels avenços i retrocessos dels pobles que lluiten per normalitzar la seva situació nacional i desentendre's de la nostra, com si ja la tinguéssim resolta. I, per cert, fa dos dies que el Parlament del Canadà va aprovar una moció on es reconeixia que el Quebec és una nació. Allà no baden.

L'esquerra real. Els partits fan proclames diverses, però és quan governen que realment els coneixem. I l'esquerra nacionalista ha governat al Principat durant el passat Tripartit i a Mallorca durant el Pacte de Progrés. Amb gran sorpresa i disgust he pogut comprovar que en molts de casos ha actuat com una esquerra passada, retrògrada i ancorada en mètodes que la història ha condemnat. El socialisme real, que és com s'anomena l'experiència dels governs comunistes, tenia unes característiques que no concordaven gaire amb la teoria del catecisme marxista: en la pràctica, els governs comunistes es distingien dels de les democràcies liberals més que res per l'intervencionisme. Els Estats Units existeixen perquè cadascú tenia un rifle a ca seva i així pogueren expulsar l'exèrcit colonial anglès: per això la possessió d'armes als USA és legal. Va ser la iniciativa ciutadana, i no cap govern (que no existia), la que creà, amb sacrifici i determinació, la nació americana. Per això és liberal. A l'URSS, en canvi, la desconfiança en la societat civil va ser la base del lideratge del Partit Comunista, i controlar-ho tot era la seva obssessió. El comunisme fou una catàstrofe, i si no hagués estat una religió hauria desaparegut. Les religions, però, no desapareixen pels errors dels oficiants, perquè allò que compta és la utopia final, sempre immaculada. Per això encara hi ha comunistes, per bé que aquells que habiten dins països capitalistes ja són inofensius perquè s'ocupen de les floretes i arrosseguen cinquanta anys de catarsis, revisionismes i autocrítiques. I quan formen part d'un govern solen actuar amb modèstia i discrecció. Just el contrari de la nova esquerra, que ja no és comunista, però va fer la catequesi en marxisme. L'esquerra nacionalista, aquí i al Principat, quan governa mostra, més encara que els comunistes, el llautó controlador, l'instint irresistible de depredador de tota inciativa cívica que no estigui completament intervinguda. «No et donarem ni cinc, perquè, això, no ho controlam», va ser una resposta ben habitual als nacionalistes que demanaven subvencions per a iniciatives nacionalistes. I això per no esmentar els intents d'aturar els meus articles.

Diari de Balears

25/11/06

RESPENSAR L'ESQUERRA DES DEL NACIONALISME (II)

Ser d'esquerres deu significar estar al costat dels febles. És, per tant, més una actitud que una ideologia. I en cada país i en cada circumstància demana una actitud concreta. Durant la guerra del 36, a l'estat espanyol, ser d'esquerres es traduïa molt especialment en capteniments democràtics, perquè, ni la Falange, ni el nazisme, ni el feixisme, no es consideraven a si mateixos moviments de dretes, sinó essencialment antidemocràtics. Cal matisar que anarquistes i comunistes entenien per democràcia coses distintes i, per descomptat, diferents de la democràcia burgesa o liberal (i és probablement per això que el Front Popular perdé la guerra); ser d'esquerres era, doncs, estar contra els totalitarismes «dolents», els que s'imposaven a Espanya, Alemanya i Itàlia. I, evidentment, no tenia gaire relació amb la pertinença a una determinada classe social (la part republicana de la meva família era més benestant que la part feixista, que era proletària, però devota). Durant la postguerra, les simpaties de molts demòcrates es dirigien cap a aquells que s'oposaven amb més determinació i efectius al franquisme, els comunistes, i fou per això que l'esquerra s'identificà amb el socialisme, concretament en la seva versió oposada a la propietat privada (principalment dels mitjans de producció: contra els empresaris, vaja). Marx, Engels, Lenin, Trotski, Mao, Althusser (entre els afrancesats), Hanneker (entre els saberuts) i el model autogestionari de Tito eren els fonaments del pensament esquerrà, tant a les aules de les universitats com a les fàbriques. Aleshores era fàcil associar l'esquerra a la idea de llibertat. Per això l'esquerra assumí, ara sabem que d'una manera superficial, les reivindicacions nacionals dels pobles ibèrics. Però aviat s'imposaren les prioritats i el triomf de Felipe González fou saludat pels Estats Units com la victòria dels «joves nacionalistes espanyols». Nacionalisme espanyol és allò que hi havia i hi ha dins el PSOE. I molta desorientació ideològica dins el comunisme, que per tal d'omplir el rebost programàtic s'aferra a l'ecologisme, al feminisme i a tot quant moviment alternatiu tregui el nas (okupes, art militant del tu ja m'entens, etc), tot amanit amb proclames federalistes, no posades mai a prova i probablement tan sinceres com el dret d'autodeterminació de què «gaudien» les repúbliques soviètiques. D'aquesta manera, les exigències identitàries deixaren aviat de comptar amb la comprensió de les esquerres espanyoles i, pel que podem observar ara mateix, foren assumides amb escassa convicció per les esquerres nacionalistes. Amb la traïció que això implica, perquè han abdicat de les llibertats nacionals quan aquestes perillen més que mai. El primer pacte de govern tripartit al Principat sentencià que les esperances d'ERC d'encaminar el PSOE cap al compromís federal i cap a l'acceptació de la plurinacionalitat d'Espanya eren fantasies sense fonament: cal fer-li present a ERC, cada dia, el recordatori d'aquest fracàs i de la seva ingenuïtat. El segon pacte, en canvi, ha determinat que la cosa no parava aquí, sinó que és el PSOE qui té capacitat per encaminar ERC cap a l'abandonament del nacionalisme com a tret fonamental i definitori de la seva ideologia i, sobretot, de la seva pràctica política. I també ha fet molt sectàriament figa l'esquerra catalana en els programes socials perquè es defineix, a remolc del moviment antiglobalitzador, contra el liberalisme, quan hi ha més liberals d'esquerres que de dretes; i perquè una política social eficaç necessita els recursos que Espanya espolia: «La millor política social és la independència», o «Perquè hi hagi patriotisme social, primer hi ha d'haver pàtria», són sentències que han hagut d'entomar els meus amics d'Esquerra des de l'autisme que els ha provocat el compromís amb Montilla.

La voluntat íntima d'estar al costat dels febles ja no es pot concretar en cap partit polític. La precarietat de l'estat de la nostra llengua i la nostra cultura, desesperadament febles, no deixondeix cap solidaritat en les esquerres espanyoles, molt preocupades, en canvi per la situació del poble palestí, per exemple, i aquesta és la seva impostura; i la política de pactes de les esquerres nacionalistes tampoc no permet afirmar que la nostra supervivència sigui la seva prioritat. De l'esquerra, en queda el tòpic, la marca de fàbrica, la fidelitat d'uns votants captius de la inèrcia de tradicions familiars o de lleialtats acrítiques, que tanquen els ulls davant l'evidència de l'engany. I els símbols. En queda una gran astúcia per tapar la política real amb gests simbòlics. La primera mesura «social» d'algunes conselleries d'ERC ha estat eliminar la bandera espanyola dels edificis oficials, cosa que els donarà vots. I, per part de Montilla, la primera mesura «social» ha estat obligar a reposar-les, cosa que també li donarà vots. I els artistes. En queden també els artistes: Terenci Moix o Manolo Vázquez Montalbán han estat objecte d'exèquies desproporcionades perquè, a més d'alguna altra qualitat notòria, eren escriptors d'esquerres (com si això tingués cap sentit).

Passa que ser d'esquerres ja és més una litúrgia que una convicció. Ser d'esquerres ja només vol dir pertànyer a un partit que s'anomeni d'esquerres (o socialista, o progressista), sense mirar-li el barram. Les desercions són comprensibles.

La moralitat que cal aprendre d'aquesta faula és la permanència de la duresa i l'agressivitat en el nacionalisme espanyol. És una característica del poble que els partits no poden ni volen modificar. Fou el poble espanyol (amb els polítics darrere) qui assumí la fatalitat de la pèrdua de Cuba sense voler ni tan sols contemplar la possibilitat de cedir-li una certa autonomia per evitar el desastre. I les coses no han canviat. És inútil la confiança en una solidaritat de les esquerres espanyoles. El poble no la permetrà mai: vegeu si no com castiguen les enquestes el més mínim titubeig en aquest sentit.

Diari de Balears
09/12/06

El tercer espai

Jaume Lladó

Dilluns que ve, dia divuit, a les vuit del vespre al centre de cultura de Sa Nostra de Palma el forum conegut com "El tercer espai" farà les seves primeres passes en públic. Tammateix ja fa temps que se'n parla. La seva creació ha estat motiu d'anàlisi per una bona partida d'articulistes i comentaristes polítics des de fa una parell de setmanes. I el seu web www.tercerespai.org ja fa dies que és plenament actiu.

Els seus impulsors asseguren que el que pretenen és la creació d'un grup de reflexió i opninió sobre el nacionalisme a Mallorca, que servesqui per consolidar un espai polític propi i diferenciat per aquest corrent de pensament, independent de les dues grans formacions espanyoles. I és aquest espai el que batien amb el nom de Tercer Espai. Un nom, tot sia dit, que no em sembla gaire afortunat, perquè el fet de dir-se tercer sembla que ja pressuposa l'acceptació d'haver d'anar darrera el primer i el segon espais. Espai nacional, o Espai nacionalista, m'haurien semblat denominacions més idònies. Però vaja, tampoc no ve d'aquí. Aquest mateix debat es va suscitar quan va néixer TV3 i hem pogut comprovar que el 3 no va significar cap autolimitació per al creixement de l'ens públic català.

Em sembla altament positiva la creació d'aquest fòrum. I ho és per dos motius. El primer és que, malgrat la tasca ingent dels seus dirigents al llarg dels anys, encara és l'hora que el nacionalisme tengui aquí una posició preeminent dins l'espectre polític. Amb més o menys representació, els resultats dels partits que s'autoanomenen nacionalistes no han arribat mai als dels partits espanyols, també nacionalistes, però que no s'hi autodenominen. I això que toca ser evident per a la població illenca que tenim una personalitat tant o més diferenciada com per tenir el nostre propi espectre de partits que d'altres que sí ho tenen i que saben treure'n un bon rendiment d'aquesta situació. Basta veure el que han aconseguit pels seus respectius països els partits nacionalistes del País Basc, de Catalunya o de les Illes Canàries, quan n'han tengut possibilitat.

Però és que, a més a més, darrerament ha aparescut un problema afegit: l'atomització d'aquest espai. Si fa unes quantes legislatures tothom podia estar d'acord que el vot nacionalista anava gairebé en la seva totalitat al PSM, avui les coses han canviat molt. UM, un moment determinat, va passar de dir-se regionalista a dir-se nacionalista, ERC que durant anys havia jugat un paper quasi testimonial, ha experimentat un creixement important d'afiliats i vots, i el PSM s'ha escindit en dues formacions distintes, una de les quals anirà a les properes eleccions en coalició amb un partit que no s'ha definit mai com a nacionalista.

Aquesta situació, difícil, fa necessària una profunda reflexió de tots els que ens consideram nacionalistes per analitzar com ens en podem sortir, per una part per ajuntar els esforços i no quedar reduïts al no res per mor de la simple aplicació de la llei d'Hondt i, per l'altra, per veure com es poden trobar estratègies de futur que permetin reconduir la situació fins a arribar a bastir un projecte el suficientment sòlid com per poder engrescar-hi la majoria social.

No és gens fàcil, però no cal dir que una iniciativa com el Tercer Espai per Mallorca, pot significar, un punt de partida per aconseguir-ho.

Jaume Lladó, professor

Diari de Balears
11/12/06

El Bloc afirma que Nadal (UM) no serà mai batle amb els seus vots

EU-EV i PSM-EN aspiren a obtenir junts fins a sis regidors a Cort

J.C.P. Palma.

Tot i que sense haver formalitzat els components de la seva candidatura, llevat del cap de llista i la seva segona, Eberhard Grosske i Nanda Ramon, membres de les dues formacions que integren el Bloc -EU-EV i PSM-EN- presentaren ahir a la plaça de Cort els objectius de la seva proposta electoral. En aquest sentit, «Nadal no serà mai batle amb els nostres vots». Amb la premissa de no repetir els errors comesos en el Consell de Mallorca amb els pactes del 95 i davant la possibilitat que UM sigui la futura frontissa de Cort, la nova coalició d'«esquerres, progressista i nacionalista» sosté que la batlia ha de ser per al partit més votat. «Si UM entra a l'Ajuntament, ja veurem quants de regidors aconsegueix», afirmà el cap de llista del Bloc a Palma, Eberhard Grosske, qui assegurà que «la nostra voluntat és aconseguir un mínim de sis regidors el maig». L'actual portaveu municipal d'EU-EV, Eberhard Grosske, i la número dos del Bloc, Nanda Ramon, arribaren a la plaça de Cort en una bicicleta de dues places, amb l'objectiu de simbolitzar «la complementarietat dels candidats, els nostres objectius i, fins i tot, formacions». Darrere ells, regidors, membres dels grups municipals i militants de les agrupacions i assemblees de Ciutat. «Aconseguir el canvi de Palma és l'objectiu primordial de la nostra candidatura», manifestà Grosske, qui afegí que «volem que la gent visqui millor, volem una ciutat còmoda, agradable i solidària, a més d'un Ajuntament honest, dialogant i participatiu». Tanmateix, per aconseguir aquest gir polític en el govern municipal i una millora a la qualitat de vida dels ciutadans, «l'èxit del bloc és imprescindible», manifestà el candidat.

Grosske i Ramon manifestaren la seva voluntat de «mobilitzar els joves nous votants i la massa social que obta per l'abstenció» com a resposta al desencís amb l'objectiu d'«il·lusionar-los pel canvi. Per això aspiren sumar un regidor més del que ambdues formacions -tres d'EU-EV i dos del PSM-EN- tenen actualment a l'Ajuntament. Cap de llista i número dos del Bloc assenyalaren ahir la seva voluntat de «suplir les grans despeses d'altres partits en la campanya electoral amb imaginació i creativitat», per això estan treballant en una de «fresca, divertida i sostenible». De fet, la seva aparició en bicicleta pels carrers del centre de Palma ja fou una primera escenificació del que es pretén. Un contacte directe amb la gent i la seva participació en l'impuls del nou projecte progressista a Palma són alguns dels plans fixats a l'agenda del Bloc. «Adquirim el compromís de dedicar la majoria del temps disponible a passejar a peu, en bicicleta o en bus per la ciutat i contactar directament amb la gent. Ells ens ajudaran a escriure els blocs del Bloc», manifestà Grosske.

Diari de Balears: 05/12/06

Grosske dice que el Bloc no votará a Nadal como alcalde

El edil afirma que no es posible repetir el modelo de gobierno del Consell entre 1995 y 2003

JOSEP MARIA AGUILÓ

El candidato a la Alcaldía por el Bloc per Palma -formado por el PSM y EU-EV-, erojiverde Eberhard Grosske, dijo ayer que dicha coalición no votará a favor del candidato de UM a la Alcaldía, enacionalista Miquel Nadal, en la votación de investidura que tendrá lugar después de las elecciones municipales del 27 de mayo de 2007 en caso de que el PP perdiera la mayoría absoluta en el Ajuntament y fuera posible una nueva mayoría formada por los ediles del PSOE, el Bloc y UM

«Nadal ha dicho que espera obtener dos concejales y ser alcalde, pero esto no puede ser, es una ecuación imposible y una falta de respeto a la ciudadanía», dijo. En este sentido, hizo referencia al llamado Pacte de Progrés que permitió que la nacionalista de UM Maria Antònia Munar presidiera el Consell durante el periodo 1995-1999 y también entre 1999-2003 con el apoyo implícito o explícito de EU, Els Verds, el PSM y el PSOE. «Esto es un problema a resolver, no una experiencia a extender», añadió Grosske.

El político rojiverde presentó ayer en la Plaça de Cort al Bloc. El portavoz de EU-EV en el Ajuntament llegó a la plaza en un tándem -bicicleta para dos personas- junto con la número dos de su candidatura, la nacionalista del PSM Nanda Ramon. El acto también contó con la presencia de los ediles de EU-EV y del PSM en Cort y de varios dirigentes de ambas formaciones. Grosske indicó que el Bloc «tiene la voluntad de constituirse en el voto más útil para propiciar el cambio político en Ciutat». Asimismo, dijo que quiere «que la gente viva mejor» y una Palma «cómoda, agradable y solidaria, con un Ajuntament honesto, dialogante y participativo».

Ultima Hora: 05/12/06

El Bloc enfonsa el PSM

Miquel López Crespí

La recent escissió del PSM, la creada per les agrupacions que han format Entesa per Mallorca, el grup nacionalista que va celebrar el congrés fundacional el passat mes d'octubre, m'ha fet reflexionar en relació a la creació del famós Bloc propugnat per Gabriel Barceló i Eberhard Grosske

Molts partidaris de la creació d´una nova força política d'esquerra, i record ara mateix els escrits que en aquest sentit hem publicat Miquel Àngel Maria Ballester i qui signa aquest article, hem parlat sovint de l'experiència del Bloc Nacionalista Gallec (BNG). En el fons, la teoria que hi ha darrere la proposta de dissolució de tots els partits actuals que diuen estar a l'esquerra del PSOE seria la d'anar cap a un tipus d'organització que pogués representar la renovació de la vida política illenca.

Es tracta de no oblidar, per a no repetir els mateixos errors, la traumàtica experiència de la derrota del Pacte de Progrés, la fi del cicle de la transició, la necessitat d'enviar a casa seva tots aquells polítics fracassats que de l'any 1999 al 2003 no saberen o no volgueren fer un autèntic Pla d'Ordenació Territorial que servís per a preservar la nostra terra de les urpades d'especuladors i depredadors de recursos i territori.

La reflexió de la qual parlàvem una mica més amunt ve donada en relació a l'escissió del PSM i a la recent formació d'Entesa per Mallorca. Si la idea era agrupar totes les sensibilitats nacionalistes d'esquerra... per quins motius l'experiència, en lloc d´unir ha dividit? Una altra reflexió fa referència a la sospita, cada vegada més fonamentada, que ens fa pensar si l'autèntic bloc nacionalista gallec a la mallorquina no seria el PSM d'abans de l'escissió. Tot fa pensar que en el PSM del passat, com hem pogut comprovar després de la dura realitat de la divisió del partit, hi convivien els corrents més diverses del pensament, diguem-ne, més o menys mallorquinista i demòcrata: des de sectors purament regionalistes molt propers a UM fins a republicans independentistes que ben bé podien estar dins ERC. Crec que era una experiència única i molts amics, companys i companyes que sempre hem donat suport al nacionalisme progressista de les Illes ens anam reafermant en l'opinió que aquell PSM era un autèntic i vertader bloc nacionalista.

El bloc d'esquerra nacionalista que volen començar a bastir Grosske i Barceló... no serà el mateix que ara s'ha desfet? L'hipotètic bloc nacionalista a la mallorquina aprovat en el darrer congrés del PSM... no serà, en el fons, una provatura de reencarnar el que precisament va desaparèixer el dia que s'aprovà l'actual coalició?

Si reflexionam una mica entendrem com, malgrat un cert aspecte unitari, malgrat la manca de dissidències públiques en els anys de màxim protagonisme del PSM, el cert era que l'organització que dirigia Mateu Morro arreplegava en el seu interior les més diverses sensibilitats polítiques. Des de gent que podia pactar amb UM fins a militants que s'haurien tallat el braç abans de donar una mà als seguidors de Gabriel Cañellas o Jaume Matas. Tan sols d'aquesta manera es poden explicar aquelles majories, segant l'herba davall els peus del PP i del PSOE i aconseguint resultats espectaculars a pobles com Santa Maria del Camí, Campanet, Santa Eugènia, Vilafranca o, en el seu moment, Manacor.

Si ho pensam amb deteniment, era aquesta organització contradictòria, el PSM, i sobretot, una intel·ligent direcció política que evitava enfrontaments i divisions, el que convertí l'organització de Sebastià Serra i Mateu Morro en la segona força municipalista de Mallorca amb tendència, en uns moments, a superar, com es demostrava palmàriament, el PSOE i el PP en molts d'indrets. Tots aquells que ara ploren per la consolidació del bipartidisme PP-PSOE i que no han tengut cap mirament a ajudar a desmembrar el PSM haurien de reflexionar quant al que significa realment la divisió actual del nacionalisme d'esquerra. I la pregunta final que tots aquells que volem la creació d´un bloc d'esquerra nacionalista com cal, el problema que tenim en ment, és que no podem deixar de pensar si el bloc pel qual hem lluitat i lluitam no s'haurà fet fonedís el mateix dia que s'aprovà fer la coalició amb EU. No ho sabem encara. Els propers mesos, el resultat de les autonòmiques del 2007 diran, sense gaire possibilitat d'error, si realment la coalició ha servit per anar bastint el nou instrument polític que la nostra societat necessita per aturar les malifetes d'especuladors i encimentadors.

El Dia - El Mundo: 05/12/06

Una campaña ´fresca, divertida y sostenible´

El Bloc per Palma pretende lograr en las próximas elecciones municipales "un mínimo de seis concejales", según explicó el candidato Eberhard Grosske. Se trata de la suma de los tres ediles que tiene actualmente EU-Els Verds y los dos del PSM "más un plus". Señaló que confeccionará una candidatura "paritaria", que estará integrada por "personas independientes" y que tendrá "presencia de jóvenes y de los diferentes barrios y sectores de la ciudad".

Grosske y Ramon, que circularon por la ciudad pedaleando en una única bicicleta doble, señalaron que pretenden realizar una campaña "fresca, divertida y sostenible", que suplirá "los grandes gastos de otros partidos" con "imaginación y creatividad". También pretenden contactar "directamente con la gente" para conocer sus "opiniones, críticas, y sugerencias" y crear el grupo de Amigos del Bloc, que se encargará de impulsar proyectos a todos los niveles.

Diario de Mallorca: 05/12/06

El Bloc no apoyará a Nadal como alcalde si UM sólo obtiene dos ediles

Grosske afirma que la situación del Consell es "una cuestión a resolver, no una experiencia a extender"

JOSEP CAPÓ. PALMA.

No necesitó excesivos circunloquios el candidato del Bloc a la alcaldía de Palma, Eberhard Grosske, para rechazar la posibilidad de que Miquel Nadal pueda ser el futuro alcalde de Palma obteniendo su partido sólo uno o dos concejales.

Afirmó que el ahora vicepresidente del Consell de Mallorca, Miquel Nadal, "no puede aspirar a la alcaldía con sólo uno o dos concejales", puesto que, a su entender, "es una ecuación imposible". Grosske se refería de esta forma a las declaraciones de Nadal en el sentido de que aspiraba a obtener dos concejales y ser el futuro alcalde de Palma.

Para el actual portavoz de EU-Els Verds en Cort, la actual situación del Consell, institución en la que gobierna mediante un pacto con el PP, el grupo minoritario de UM "es una situación a resolver, no una experiencia a extender a otras instituciones como el ayuntamiento de Palma".

Por su parte, la representante del PSM y número dos de la candidatura del Bloc al ayuntamiento de Palma, Nanda Ramon, recalcó que los futuros pactos postelectorales, a los que no renuncian en función de los resultados, "deben ser explicables". Además, a su juicio, se debe tener en cuenta la autonomía de la ciudad y su futuro gobierno debe quedar al margen de hipotéticas negociaciones para otras instituciones, como el Consell, el Govern o el Parlament.

Al igual que su número dos, Grosske no descartó en ningún momento la posibilidad de futuros pactos, aunque precisó que "quienes tienen que decidir quién será el futuro alcalde son los electores". En este sentido matizó que "los partidos tenemos la obligación de pactar para garantizar la gobernabilidad, pero no tenemos derecho a alterar sustancialmente el resultado de las urnas".

Con estas declaraciones el Bloc también se desmarca, como ya hiciera la candidata del PSOE, Aina Calvo, de un hipotético pacto con UM para desbancar a Catalina Cirer de la alcaldía en el caso de que el PP no obtuviera la mayoría absoluta si el hipotético acuerdo con el partido de Maria Antònia Munar significa ceder la alcaldía a Nadal.

Ambos candidatos del Bloc hicieron estas declaraciones en el acto de presentación de la candidatura para Palma. Grosske aseguró que el voto al Bloc, constituido por el PSM y Alternativa Esquerra Unida-Els Verds, "es el voto más útil para propiciar el cambio político que precisa la ciudad".

Diario de Mallorca: 05/12/06

El tercer espai, com sempre

Miquel Payeras

A les eleccions de l'any que ve només s'hi presentarà una oferta estrictament nacionalista amb possibilitats d'obtenir representació: UM. Un partit que mai no ha volgut fer cap tipus de convergència amb qualsevol altre grup nacionalista. Per tant, el tercer espai nacionalista que la setmana passada se reclamava a Palma per part d'alguns expolítics i pensadors nacionalistes no pareix tenir gaires possibilitats de trobar camí en l'àmbit de la representació política. A més, no és cap secret que els nacionalistes que hi ha a UM que puguin ser homologables a la resta que existeixen a d'altres partits són més aviat pocs. L'altre partit nacionalista amb representació, el PSM, ha fet la coalició d'esquerres amb EU i Els Verds, i és prou conegut que sempre s'ha negat en rodó a cap acord estratègic, ni tan sols electoral, amb UM. Per tant les possibilitats que el tercer espai ideològic, el nacionalista, s'uneixi en un sol cos orgànic queden reduïdes a les que fora d'aquests dos partits se puguin explorar. Altra cosa és que el PSM vulgui signar el manifest per la unió nacionalista -que queda com a conclusió del fòrum de debat celebrat a Palma-, la qual cosa no és contradictòria amb la seva aposta per l'eix exclusiu esquerra-dreta. Al cap i a la fi és el que ha fet sempre.

L'actual crida d'una cinquantena de persones a «corregir» el que consideren «excessiva fragmentació» del nacionalisme no és res de nou. L'any 1976 el PSI -antecedent parcial del PSM-, que era un partit d'esquerres i nacionalista, no acceptà la unió nacionalista que proposava Josep Melià i Pericàs, i optà per consolidar l'eix dreta-esquerra en fer coalició electoral amb el PSP de Tierno Galván. El dretanisme nacionalista s'uní en el que es digué la Unió Autonomista (UA), la qual rebé un fort correctiu a les primeres eleccions, de 1977. El PSI també, però manco. Mentre que els esquerrans aconseguiren sobreviure -convertint-se en el PSM de Mallorca i de Menorca- els de dreta nacionalista s'esvaïren. UA desaparegué i Melià, abans d'entrar a Unió del Centre Democràtic, anuncià que impulsaria una plataforma de reflexió i debat nacionalista amb l'objectiu d'unir tots els nacionalistes per «superar» la dicotomia esquerra-dreta ja que, al seu parer, la qüestió fonamental a defensar era el nacionalisme el qual havia de ser el tercer espai front als altres dos eixos ideològics. Féu algun acte, aquella plataforma, però ben aviat no se'n sabé res més. Debats i reflexions d'aquests sovintejaren llavors, al llarg dels darrers quasi trenta anys. Ja dic, no és res de nou el que se proposava la setmana passada a Palma.

Si s'observa els qui fan l'actual crida a la invenció del nou-vell tercer espai i se compara amb els que acompanyaven en la mateixa il·lusió Melià fa quasi tres dècades, és fàcil detectar un paral·lelisme. Són expolítics, sovint derrotats. O grups tan minoritaris que mai no han assolit ni assoliran representació. És lògic que explorin les possibilitats d'entendre's. Tampoc no seria la primera vegada. Tanmateix, per molta fantasia que hi posin, al marge de PSM i d'UM no hi ha res. I aquest dos mai no s'entendran. Podran col·laborar puntualment en contra del PP, per ventura, com ja ho han fet en el passat, però mai no s'uniran. Existiren possibilitats, però no volgueren explorar-les. Cap dels dos. I en política rara vegada el tren passa dues vegades. Més encara en un àmbit com el nacionalisme, el qual està en declivi des de fa molt de temps. De fet, tant PSM com UM han entès que l'espai ideològic que comparteixen, i pel control polític del qual han pugnat sempre, ha entrat ja en la fase de declivi inexorable. Per això el PSM ha optat per tornar a ser més d'esquerres, pactant amb EU-Verds per intentar mantenir la representació a través de la coalició. I per això UM vira cap a intentar sobreviure amb un missatge que passa per la dreta al PP en qüestions socials i excitant la xenofòbia. Tots dos són nacionalistes, sí, però cadascun a la seva manera i, sobretot, un és de dreta i l'altre d'esquerra. Com sempre. És lògic que els cercles nacionalistes que no se senten còmodes ni amb el PSM ni amb UM fantasiegin amb el mític espai ideològic unit políticament. Com sempre. Però la política no se fa amb fantasies sinó amb la realitat la qual significa eleccions, vot i representació assolida. La resta, debat i reflexió teòrica. Com sempre.

Miquel Payeras. Periodista

Diari de Balears : 04/12/06

Un tercer camí?

Pere Fullana

Però no quedàrem que n'hi havia ja més de tres, de camins, vies i espais nacionalistes? El nom no fa la cosa, però en aquest cas concret per ventura la denominació no és la més encertada. A banda d'això, la proposta em sembla d'allò més oportuna, mentre no es converteixi en un front oportunista o de confrontació. Consider que és oportú, precisament perquè és urgent anuar, enxarxar i tornar a sociabilitzar el discurs nacional a les Illes Balears, precisament perquè la pitjor debilitat és l'atomització. Els representants d'aquesta proposta nova -és a dir Gomila, Melià i Mir- tenen en comú la dissidència, la indepèndencia i la solvència ideològica, tres vessants que indubtablement els converteixen en icones i punts de referència del nou debat, però també es podria qüestionar la seva capacitat com a cohesionadors, precisament perquè els seus noms i les seves trajectòries poden estar inventariades entre els promotors de la fragmentació. Personalment, consider que el segle XXI serà el segle de les dissidències, de l'individualisme i de la multiplicació de propostes, per això qualsevol iniciativa encaminada a confegir o que tingui com a objectiu sumar inconformitat en positiu em sembla d'una força extraordinària, precisament per allò que té de màgic i d'utòpic en un temps en el qual els idealismes estan arraconats o malmenats en les voravies de la quotidianitat. Som un defensor incondicional de la inconformitat, del pensament propi, de la independència, i rebuig qualsevol mètode encaminat al clientelisme, l'uniformisme i la disciplina acrítica. Des d'aquesta perspectiva, aquells que la seva vida està tacada per la inconformitat i aquells que han prioritzat el discurs sobre la praxi mereixen una oportunitat, s'han guanyat la meva simpatia i consider que poden tenir un paper altament positiu en aquest procés de neteja i purificació que necessita el nacionalisme a casa nostra. Precisament perquè, un cop passat per la rentadora, el nacionalisme recuperi aquella funció social i torni a tenir aquell protagonisme polític que mai no havia d'haver perdut. Digau-li com estimeu oportú, però, sobretot, trobau el mètode per recuperar les persones a un projecte comú, i acabem finalment amb la sensació que feim projectes en funció de les persones.

Pere Fullana. Historiador.

Diari de Balears: 03/12/06

El Bloc se presenta con Colau Barceló como candidato

FELANITX

M. ADROVER C. FELANITX.

La coalición de los partidos de izquierda y progresistas de Felanitx que se integran en el Bloc se presentaron anteanoche en la Casa de Cultura. Esta formación política será liderada por Colau Barceló (EU-Els Verds), seguido de Miquel A. Bennàssar (ERC) y Miquel Pou (PSM). Barceló dijo que el Bloc debe ser capaz de concentrar todo el voto progresista para poder disputar el poder al Partido Popular

Diario de Mallorca : 03/12/06

O Bloc per Mallorca o bloc de l´asfalt

GABRIEL BARCELÓ

A mesura que passen les setmanes veim que la decisió del PSM d´impulsar un Bloc Nacionalista i Progressista és l´única resposta possible a la situació actual de Mallorca

Les forces que hem signat l´acord de constitució d´aquest bloc progressista i mallorquinista estam d´acord en totes les qüestions de l´agenda política que són rellevants per a la vida del país. Fa només deu dies hem tornat a veure que PSOE i UM impulsen un conveni de construcció de noves autopistes que, lluny de resoldre els problemes dels accessos a Palma -col·lapsats pels rius de cotxes encarrilats en embuts d´asfalt pel tàndem Matas&Munar-, ajudarà a ofegar encara més la ciutat i obrirà a la colonització immobiliària indrets -llegiu Son Sardina- que encara resisteixen el tsunami de ciment i asfalt que devasta l´illa i posa el metre quadrat habitable fora de l´abast dels treballadors mallorquins.

La ciutat i l´illa han arribat al caire d´un fondal i el PP-UM està decidit a fer una passa endavant. El PSOE, si cal, hi aporta els mitjans i les excuses. Palma i Mallorca avancen cap al col·lapse circulatori, social i ambiental i la política de transport i mobilitat no és un aspecte menor d´aquest problema. En aquest terreny, si observam més els fets que la retòrica, veurem que PSOE, UM i PP defensen el mateix model: la ciutat extensiva sobre tot el territori, la colonització residencial de l´illa, la segregació classista de l´espai i la rendició incondicional al transport privat. En tres anys de Govern de Rodríguez Zapatero, ni un sol euro ha estat destinat a la xarxa ferroviària de les Balears, però l´Estat pagarà més asfalt per als cotxes i per a les pistes dels aeroports. PP, UM i PSOE coincideixen en el model territorial i econòmic. Només els diferencia el ritme i l´estil en l´aplicació de l´eutanàsia territorial.

Davant d´aquest bloc de la gravilla s´aixequen només dues veus parlamentàries: les dels grups de consellers insulars del PSM-Entesa i d´Alternativa (EU-Els Verds). La coincident votació en la qüestió del segon cinturó ha destacat les nostres veus com les de l´única oposició a un model depredador, costosíssim i insostenible.

Un model que, arreu del món, ja és rebutjat perquè aboca la civilització i el planeta al caos i la misèria. Aquestes darreres setmanes ens han duit nombrosos exemples: el documental promogut per Al Gore sobre el canvi climàtic; l´informe del Col·legi d´Enginyers Industrials de Catalunya que denuncia que, a la Unió Europea, els morts per la contaminació automobilística quintupliquen les esgarrifoses xifres dels accidents de trànsit; o l´article de Bill McKibben en el National Geographic d´aquest mes.

La política que, en el Govern i en el Consell, impulsen M&M i que generosament financen Antich i ZP és la política del petroli, l´asfalt i la urbanització. Una política que ha fet que el nombre de morts per accident de trànsit a Mallorca augmenti, en comptes de minvar. Més autopistes: més inseguretat. La política del PP-UM és la política del passat.

I si a la notícia d´aquest mes (Madrid paga autopistes: alerta, Son Sardina!) hi afegim les de l´hemeroteca, comprovarem que, al llarg de la legislatura, hi ha hagut dos partits, PSM i Alternativa, que hem coincidit a ser l´única oposició a l´estatutet de rebaixes que han pactat PSOE, UM i PP; els únics que no hem renunciat al concert econòmic solidari (aviat diuen Antich i Matas adéu al pegat dels tres mil milions!); els únics que hem demanat una autèntica equiparació legal del castellà i del català; els únics que ens hem oposat tant al Pla Territorial Insular d´UM i PP -descaradament depredador- com ens oposàrem fa tres anys al PTI de PSOE i UM -l´eutanàsia amb anestèsia. Finalment, PSM i Alternativa hem estat els únics grups que han denunciat amb insistència no només les corrupteles del PP al Govern, sinó també les d´UM al Consell. Per això, la nostra entesa era inevitable: l´única alternativa per una Mallorca culta, neta, lliure, justa, pròspera i equilibrada.

Compten els fets, no les paraules. I els fets avalen que el Bloc per Mallorca (PSM-Alternativa) és l´única garantia que l´Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears aplicaran, del 2007 en endavant, polítiques autènticament mallorquinistes, de progrés i sostenibles. Perquè no són els partits ni les sigles, sinó el país i la gent, allò que compta.

*Secretari General del PSM-Entesa Nacionalista de Mallorca

Diario de Mallorca

01/12/06

Neix una plataforma per enfortir el nacionalisme com a «tercer espai»

La impulsen Josep Melià i Josep Gomila i volen centrar el discurs

J.TORRES.Palma.

Enfortir el nacionalisme com a «tercer espai» polític de les Illes Balears. Aquest és l'objectiu d'una plataforma creada per persones provinents d'àmbits diversos -partits nacionalistes, independents i gent vinculada a la Universitat- entre els quals destaquen els exconsellers insulars d'UM i del PSM Josep Melià i Josep Gomila. Per aconseguir-ho, consideren que el nacionalisme s'ha de situar en la centralitat del discurs polític.La plataforma, que tendrà per nom Tercer Espai per Mallorca, es planteja com un fòrum de debat o laboratori d'idees -el que ara s'anomena think tank-, i no pretén ser el germen de cap nou partit polític. Al contrari, vol ser un punt de trobada per facilitar complicitats entre sectors i partits. De fet, persones relacionades amb UM, PSM, Esquerra i Entesa hi participaran

Segons el manifest d'adhesió que s'ha elaborat, Tercer Espai neix des de la vocació de bastir un grup de reflexió i d'anàlisi de la Mallorca actual des d'una perspectiva «nacional», per superar l'eix dreta-esquerra \132 -PP-PSOE- com a únic referent polític, i poden influir en la societat i en les entitats i partits que la integren. El document constata que s'ha produït una excessiva ideologització del moviment nacionalista dins l'eix esquerra-dreta que ha contribuït a la seva atomització i manca de rellevància com a alternativa de govern. Per això, creu que el nacionalisme ha de situar-se en la «centralitat» del discurs polític, arrossegant l'arc de partits a bascular sobre l'eix nacionalisme-estatalisme com a «element de nacionalització de la vida política». «És des d'aquesta realitat que a Tercer Espai per Mallorca treballam per a la construcció efectiva del tercer espai, com a territori polític alternatiu als dos grans espais espanyolistes, tot situant els referents del mallorquinisme com a eix central de la realitat política», sentencià el manifest d'adhesió.

Diari de Balears

29/11/06

Peña deja EU pero se mantiene al frente de la coalición

B. C. / M. B. SON SERVERA.

Conxi Peña, actual regidora de EU-Els Verds, ha abandonado la militancia de Esquerra Unida por discrepancias graves con la dirección de este partido. No obstante, según ha podido saber este periódico, Peña se mantendrá como independiente al frente de la asamblea municipal EU-Els Verds, que en los próximos días podría reelegirla como alcaldable para los comicios locales de 2007.

El abandono de EU por parte de Peña no supondrá ninguna crisis interna, según fuentes próximas a la coalición, ya que la edil seguirá trabando para el municipio pero ya fuera de la disciplina y de los órganos de decisión de Esquerra Unida

Diario de Mallorca

29/11/06

El Bloc reuneix unes 200 persones en el sus de la seva precampanya

PSM i EU-EV presenten el seu projecte comú com a garantia de canvi

J.TORRES.Palma.

Més de 200 persones acompanyaren ahir en una festa els futurs candidats del Bloc per Mallorca -l'aliança electoral del PSM i EU-EV- en la presentació pública del seu nou projecte polític. Una festa que es convertí en el sus de la precampanya i que serví per presentar la imatge del Bloc, que incorpora un trèvol de la sort. El lloc triat, la discoteca Asai, es començà a omplir passades les nou del vespre de dirigents, militants i simpatitzants de les formacions integrants, però també d'independents, el tercer pilar d'aquesta aposta de l'esquerra alternativa i del nacionalisme progressista.

El secretari general del PSM i candidat autonòmic del Bloc, Biel Barceló, presentà el projecte com una garantia per conformar majories de progrés que serveixin per treure el PP del poder. «El canvi és possible», exclamà el cap de cartell, qui demanà la màxima implicació als simpatitzants. El Bloc ja ha presentat un decàleg programàtic en el qual destaca la seva aposta per l'educació i la joventut i el seu compromís per retornar l'honestedat a la política. Una política per les persones. Barceló tancava la ronda d'intervencions polítiques que havien obert Eberhard Grosske (EU-EV) i Nanda Ramon (PSM), candidats a Cort; i Miquel Àngel Llauger (EU-EV), número tres al Parlament. Queda per triar el candidat al Consell, que serà del PSM.

També hi intervingué la portaveu de la Plataforma per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Margalida Capellà, en representació de la plataforma de suport al Bloc. Tots coincidiren en la necessitat de sumar per desbancar el PP i propiciar governs de progrés. El logotip del Bloc per Mallorca es presenta en forma de dos cubs: un de negre i l'altre verd, amb un trèvol de quatre fulles. En una hi ha una senyera i una altra és de color vermell. L'anagrama vol representar la suma, la unitat de l'esquerra i el nacionalisme, però també la sort i l'esperança.

Diari de Balears

25/11/06

El Bloc se presenta como la opción que hará posible el cambio en 2007

EU, PSM y Verds arrancan su campaña con música y mensajes políticos

TORRES BLASCO

La fiesta comenzó poco después de las nueve e iba a prolongarse hasta la medianoche. Políticos, militantes y simpatizantes de tres formaciones diferentes, el PSM, Esquerra Unida y Els Verds, celebraron ayer el acuerdo que les permitirá presentarse las próximas elecciones autonómicas y municipales como Bloc.

Anoche, durante la fiesta, se presentó el distintivo de la formación, que asemeja a un trébol. La idea es la suma y la unidad. La puesta de largo del Bloc se inició con las intervenciones de los candidatos al Govern, Consell y Cort. Una coincidencia en común: que el acuerdo es la única vía posible para forzar el cambio y desalojar al PP.

También intervino Margalida Capellà, de la Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica. Lo hizo en representación de una plataforma de apoyo al Bloc que ha ido recogiendo firmas por internet.

Desde hace varios días se enviaron mensajes de móvil convocando a la «fiesta de presentación» del «Bloc per Mallorca». Para la ocasión, EU aportó a su propio discjokey.

Tras los discursos se sirvió una «cena popular» que incluía vino y agua. Posteriormente algunos optaron por las copas.

Tras los discursos oficiales, llegaron las confidencias y las anécdotas.

Medio en broma, medio en serio se habló de la «imputación» de Grosske por sus declaraciones sobre Son Banya.

Ultima Hora

25/11/06

El PSM dice que ofreció sin éxito a EU-EV ir en su lista con sus siglas incorporadas

M. FERRER. POLLENÇA.

Antoni Marquet, secretario general de la agrupación del PSM, ha replicado al coordinador de EU-EV, Pepe García, que les criticó por rechazar formar el Bloc de cara a las elecciones municipales de 2007.

Marquet recuerda que en Pollença los nacionalistas decidieron concurrir a los comicios con sus siglas, y afirma: "Ofrecimos a García que entraran en nuestra lista con sus siglas incorporadas, pero decidieron hacerlo en solitario, cosa que nosotros respetamos".

Concluye Marquet que, vistas experiencias anteriores de coalición entre el PSM y EU en Pollença, siempre han logrado mejores resultados con las siglas PSM

Diario de Mallorca
25/11/06

El Bloc presenta su decálogo de gobierno para recuperar la honestidad en política

La alianza entre PSM y EU-EV se esforzará para que la próxima legislatura sea «de las personas»

NEKANE DOMBLÁS

Recuperar la honestidad en política. Es la marca con la que el Bloc per Mallorca, la coalición formada por PSM y EU-EV para las próximas elecciones, se presentará ante su electorado el día 27 de mayo. La recuperación de la honestidad es, precisamente, uno de lo puntos claves del decálogo que ayer presentaron el secretario general del PSM, Gabriel Barceló, y el coordinador de Els Verds, Miquel Àngel Llauger.

En la rueda de prensa explicaron que estos diez puntos serán el eje vertebrador del programa con el que concurrirán a las elecciones autonómicas y municipales del año que viene. Se trata de una propuesta que pretende aglutinar el voto de la izquierda para propiciar mayorías de progreso en las principales instituciones de las Islas, tal y como aseguraron el día en que se realizó la firma del Bloc.

El decálogo presentado ayer por la formación de izquierdas está encabezado por el concepto de honestidad. Gabriel Barceló explicó que la coalición defenderá otra forma de entender la políticas, ante los casos de corrupción que se han producido durante esta legislatura vinculados a cuestiones urbanísticas.

Un modelo territorial y económico sostenible «frente a la legislatura del asfalto, la grava y el cemento» necesita un «pacto por el medio ambiente», explicó Barceló. Los representantes del Bloc quieren que la próxima legislatura sea «la de las personas». Por ello incidirán en los aspectos sociales de la política, como contraposición a la política «clientelar, pensada para colocar gente y creada como una red electoral» que practica en la actualidad s'Institut.

Ultima Hora: 24/11/06

Festa del Bloc

Les forces que componen el Bloc per Mallorca, és a dir, PSM, EU i EV, es presenten demà a la popular discoteca Asai de Palma. Els seus integrants han elegit aquesta forma lúdica d'acte polític per donar una imatge d'optimisme i alegria de cara a la pròxima contesa electoral

Diari de Balears: 23/11/06

Espai o annex

Josep Melià Ques

La decisió estratègica d'alguns nacionalistes de conformar el Bloc i, per tant, convergir amb Esquerra Unida (EU) i els Verds fa córrer rius de tinta. I és normal que sigui així perquè suposa un canvi rellevant en el mapa partidista balear. Aquesta decisió estratègica té davall un debat de fons que trob molt interessant i del qual crec que val la pena parlar-ne. Aquest debat de fons és si hi ha alternativa al bipartidisme imperant i que cada vegada assoleix més potència. Aquest debat de fons és què hi pot haver més enllà de PP i PSOE. De respostes al meu entendre n'hi ha tres. Una primera resposta seria afirmar que no hi ha alternativa, el bipartidisme s'acabarà perfeccionant i totes les forces polítiques, fins ara minoritàries, desapareixeran com a partits parlamentaris i que tenen representants a les institucions. Una segona resposta seria considerar que hi ha la possibilitat de bastir un tercer espai nacionalista. Aquesta segona possibilitat partiria de la base que una part important de la societat balear es pot identificar i recolzar un moviment polític bàsicament nacionalista. Un moviment que cerca la centralitat i la majoria social. Un moviment amb similituds amb el que passa a Catalunya i Euskadi. Un moviment que no té el perquè acabar amb un únic partit de centredreta però que tampoc té per què no acabar-hi. Un moviment que es conformaria políticament amb UM, amb Entesa, amb independents. Un moviment però que també aprofitaria el nacionalisme cultural i cívic, el nacionalisme sociològic i el sentiment de pertinença difús de segments importants del nostre país. Una tercera resposta seria considerar que hi ha alternativa però que l'alternativa no és bàsicament nacionalista o no és únicament nacionalista. Pels que defensen aquesta tercera possibilitat resultaria que del que es tracta és d'agafar les banderes que no són prou assumides pels grans partits i especialment pel PSOE. Banderes com l'ecologisme, el feminisme, el comunisme, i també el nacionalisme. El problema, en la meva opinió, d'aquesta tercera opció és que realment no es tracta de crear un altre espai sinó de crear un annex. Concretament un annex del PSOE. Per què? Per la senzilla raó que els promotors de la tercera opció són perfectament conscients que la seva aposta no aspira a conformar majories, ni a ocupar la centralitat, aspira a ocupar el lloc que deixa la mala consciència del socialisme. Tothom sap que aquesta tercera opció només tendrà virtualitat de governar en la mesura que el PSOE pugui i vulgui. A les Balears, amb una tendència genètica tan acusada al conservadorisme, resulta difícil pensar que hi hagi molt d'oxigen a l'esquerra del PSOE. A més a més, si anam a les comparacions allà on hi ha tercer espai, aquest no és com el plantejat per la tercera opció. A nivell europeu si hi ha tercer espai el conformen els liberals que se situen entre la democràcia cristiana, el PP en el nostre cas, i la socialdemocràcia, el PSOE. A nivell espanyol si ha ha tercer espai el conformen els nacionalistes. L'únic cas un poc excepcional seria el Bloc Nacionalista Gallec, de totes formes aquesta força fa anys que cerca la centralitat, incorporar bona part de l'extingida Coalició Galega i els seus referents són CIU i PNB; i no crec que aquesta sigui la idea dels defensors de la tercera opció apuntada aquí. És evident que des d'un punt de vista dialèctic qualsevol de les tres opcions és argumentable i sostenible. I no cal dir que totes són legítimes. El que passa és que al meu modest entendre hi ha dades objectives que me fan concloure que la tercera opció, en tot cas, no generarà un espai sinó que generarà l'annex d'un espai existent. Cosa que també és legítima, òbviament, ara bé, és absolutament diferent a generar un tercer espai polític definit i independent.

Josep Melià Ques. Missèr.

Diari de Balears: 23/11/06

PSM-Esquerra-Verds se presentan como alternativa a la «derecha»

Apuestan por un gobierno que «beneficie al pueblo»

GUILLEM MAS

La coalición electoral formada por PSM-Esquerra-Els Verds se presentó ayer por la noche ante la ciudadanía, en un acto organizado en el Claustre que contó con gran expectación. La presentación de este acuerdo también sirvió para nombrar a Sebastià Gayà Garba (PSM) como candidato de este bloque nacionalista y de izquierdas, que junto con Joan Llodrà (ERC) y Andreu Pasqual (Els Verds) expusieron las líneas programáticas de la coalición. El objetivo es «sumar esfuerzos para contribuir a una alternativa progresista, nacionalista y ecologista». Según los portavoces «después de 20 años de alcaldes de derechas ha llegado la hora del cambio participando de una alternativa de gobierno a la derecha y que beneficie a todo el pueblo», apostando por una «gestión transparente y con eficiencia en los servicios».

La coalición quiere «proteger el territorio y buscar el equilibrio entre la naturaleza y el desarrollo». Los nacionalistas dicen sí «al progreso económico y social, a la protección de los espacios naturales, a la mejora con seny de las carreteras, al transporte público y a la integración de los inmigrantes». En su intervención, Gayà criticó la política urbanística del Ajuntament que «permite la construcción masiva en nuestro litoral».

El número dos de la candidatura recaerá en un representante de Esquerra, el tercer lugar para Miquel Oliver del PSM y el cuarto puesto para Andreu Pasqual. Al acto asistieron el secretario general del PSM, Biel Barceló, el presidente de ERC-Illes, Joan Lladó, y el dirigente de Els Verds, Miquel Àngel Llauger.

Ultima Hora: 22/11/06

La coalición PSM-Esquerra-Els Verds aspira a obtener 5 regidores

Entre sus objetivos figuran el progreso económico y social y la defensa del territorio

T. OBRADOR. MANACOR

El claustro de Sant Vicenç Ferrer de Manacor acogió anoche la presentación de la coalición pre electoral formada por PSM, Esquerra y Els Verds. Esta alianza de fuerzas de izquierdas aspira a obtener cinco regidores en las próximas elecciones de mayo de 2007.

Nacionalistas, republicanos y ecologistas subrayaron el objetivo de "sumar esfuerzos", y convertirse en una "alternativa progresista, el cambio necesario de gestión política al frente del Ayuntamiento".

En esta línea, la coalición apuesta por un trabajo "transparente" y "eficaz", reivindicando el progreso económico y social, la protección del territorio, el fomento del transporte público y la integración de los inmigrantes.

El gobierno del PP es objeto de preocupación y constantes críticas, por el auge urbanístico (en múltiples zonas, como Cala Murada) y proyectos de envergadura como un campo de golf con oferta complementaria en s´Estany den Mas y un nuevo hipódromo. Asimismo, se denuncian acciones como el derribo de la residencia pública y el incremento de la gestión privada, y el "desmonte" de la Escola de Mallorquí, entre otros aspectos.

El líder de esta coalición anunciado de forma oficial es Sebastià Gaià, Garba, desde la semana pasada regidor del PSM en la oposición, junto a Margalida Capó. Ni Esquerra ni Els Verds cuentan ahora con representación municipal.

De cara a la confección de las listas, si el número uno será Gaià se comenta que el dos corresponderá al designado por Esquerra, que todavía no ha desvelado el nombre. El tres pertenecería al PSM, en un principio Miquel Oliver, mientras que el cuatro sería Andreu Pasqual, de Els Verds.

La presentación de EU-CV

Otra coalición de izquierdas, Esquerra Unida-Corrrent Verda, tiene previsto confeccionar una revista y presentarse públicamente el viernes día 15 de diciembre en una cena en la que intervendrán el candidato a la alcaldía Manel Carmona y el líder del Bloc en Palma, Eberhard Grosske. Se divulgarán las líneas programáticas.

El pasado domingo "tuvo lugar el nacimiento de la asamblea local de Porto Cristo de EU-CV", detallaron. En el estreno ya se reivindicó la Entidad Local Menor para el núcleo costero, "con presupuesto propio y que mejore la calidad de vida de jóvenes y trabajadores".

Diario de Mallorca: 22/11/06

Ercscuses

Miquel A. Maria

Hi he pensat dues vegades abans de continuar polemitzant amb Bernat Joan. No és fàcil discutir amb algú amb qui estàs d'acord en la major part de coses, i la meva coincidència ideològica amb les tesis de l'eurodiputat d'ERC és més que notable. Si ho faig és per dos motius: perquè crec que la nostra controvèrsia pot ser clarificadora per als eventuals lectors interessats en les mateixes curolles que nosaltres dos (si bé és cert que cadascú és amo de pintar la realitat del color que vulgui), i perquè el nostre debat no és tant ideològic com d'estratègia, i aquí sí que pensam diferent. Encara diria més: crec que les nostres diferències són, en el fons, d'actitud.

Bernat Joan posa mà de l'argument de l'extrapolació: cada illa, diu, té les seves característiques específiques, i el que ocorre en una de les Balears resulta del tot difícil d'extrapolar-ho a les altres. Ben d'acord. Servidor, menorquí, som especialment sensible a aquestes coses. Però, amb franquesa, l'argument em sembla poc sòlid provenint d'un partit que s'ha fet un lloc a les Balears... justament per l'extrapolació del que passa al Principat. A Mallorca, a Eivissa, a Formentera i a Menorca, l'efecte Carod representa una reacció tan provinciana com l'efecte Zapatero.

No, amb el plagi que vaig fer la setmana passada d'un article de Bernat Joan no pretenia fer cap extrapolació, sinó apuntar, com he dit abans, a una qüestió d'actituds. La direcció d'ERC al Principat ha decidit reeditar el tripartit perquè ha fet prevaldre una actitud de responsabilitat i pragmatisme, sabent que la seva gestió serà difícil i que requerirà sacrificis. La mateixa actitud possibilista i pràctica és la que ha dut ERC a Eivissa a renunciar a «mesurar forces», com tant els agrada dir -amb aquesta expressió tan marcial tancava Bernat Joan el seu últim article. La solució, el resultat, és distint en cada cas: a un lloc, pacte de govern; a l'altre, coalició preelectoral. Però l'actitud és la mateixa. I és això el que no veig a Mallorca

Pretendre que el Bloc per Mallorca és un salvavides per a polítics amb problemes de flotabilitat és un reduccionisme xerec i maliciós, impropi en algú de la talla de Bernat Joan. I d'altra banda, el presumpte maltractament al qual els partits integrants del Bloc haurien sotmès ERC-Mallorca és una qüestió tan subjectiva, depèn tant de les percepcions, que podríem discutir hores i no arribaríem a treure'n l'entrellat.

El que resulta curiós és que un partit extraparlamentari a les Illes Balears s'expressi amb aquesta prepotència referint-se a unes forces polítiques que fins ara han tret representació, i d'una manera notable, a totes les convocatòries electorals municipals i autonòmiques. Com hem de llegir aquesta paradoxa? No us hi escarrasseu: no és una mostra de com de malament estan els polítics, sinó un signe inequívoc de com de fotut està el país. Aquí, mentre hi ha partits i ciutadans que malden per fer tot quant calgui per impedir una nova majoria absoluta del PP, n'hi ha d'altres que prefereixen fer política ficció i s'estimen més «mesurar forces». És, dèiem, una qüestió d'actituds. Ignoren, i aquest és el drama, la descripció -lúcida, descarnada, dolorosa- del panorama que feia Pere Antoni Pons a un dels seus magnífics articles (DdB, 12 de novembre): «en aquests moments [el PP] és a punt d'assolir definitivament el seu objectiu: fer que qualsevol altra Mallorca sigui, per sempre més, inconcebible». I continua, més avall: «L'únic futur real i realista, avui, és el que arriba fins a les eleccions autonòmiques del 2007. No més enllà, perquè serà llavors quan el PP rubricarà sense remei ni marxa enrere la seva propietat sobre el present i el futur de Mallorca, o, al contrari, perquè serà llavors quan aquells que aspiren a una altra Mallorca podran començar a posar-la en pràctica, a construir-la». Jo no ho sabria dir millor.

Miquel A. Maria. Professor

Diari de Balears: 21/11/06

El PSM paga con la misma moneda, pidiendo el voto a los 'honestos de UM'

Si hay una formación política que en estos primeros compases de la precampaña electoral se está ganando la crítica de casi todo el elenco político es Unió Mallorquina. Cuando se tiene el techo de cristal, lo más conveniente es centrar la acción política en los méritos propios que en los deméritos ajenos, salvo que no puedas exhibir ante la opinión pública que debe juzgarte ninguna actuación de la que te sientas orgulloso. Día sí, día también, los portavoces del partido que comanda Munar se dedican a descalificar a sus adversarios y, en algunos casos, a darlos por desaparecidos, como es el caso del PSM. Ante tanta agresividad y descalificación, en ocasiones da la impresión que UM es una fuerza extraparlamentaria que necesita del grito para ganarse el favor de los medios. El PSM le ha respondido con una patada dialéctica donde más duele: la honestidad. Esta formación nacionalista ha pedido «a la gente honesta de UM» que les vote.

El Dia - El Mundo: 21/11/06

El PSM pide el voto de «la gente honesta» de UM que quiere formas de actuar «más honradas»

Barceló hace un llamamiento a los simpatizantes de UM descontentos con su «política clientelar»

PALMA.- El secretario general del PSM, Gabriel Barceló, tampoco ha tardado en responder a Munar, que el sábado pidió el voto a los simpatizantes nacionalistas en desacuerdo con el Bloc y a los desencantados con la política de «extrema derecha» del PP.

El domingo fue Jorge Campos, presidente del Círculo Balear, el que se refirió a la «falta de autoridad moral de Munar mientras no se aclaren sus corruptelas». Ayer fue Gabriel Barceló, candidato a la presidencia del Govern por la coalición constituida por su partido junto con EU-EV, el que hizo un llamamiento a los simpatizantes de UM. Pidió a los descontentos con que este partido mantenga una «política clientelar» y haya «servido a los intereses del PP» durante esta legislatura que voten en los próximos comicios locales y autonómicos al Bloc per Mallorca.

Más allá de la «incoherencia» que este llamamiento a derecha e izquierda a su juicio representa, el líder del PSM consideró que el Bloc es una buena opción electoral para «la gente honesta que pueda haber en UM», y para quienes crean que hay maneras de actuar «más honradas» que las «políticas clientelares» que practica el partido de Munar.

«UM, hasta ahora, ha servido a los intereses del PP, le ha ayudado a hacer una política depredadora del territorio y a posibilitar las autopistas. Munar ha sido una cómplice necesaria de las políticas de extrema derecha que critica del PP», afirmó Barceló.

Además, subrayó que UM es «el único partido nacionalista de España que tiene un pacto con el PP», por lo que le recomendó que se preocupe por sus «incoherencias» y no por la creación del Bloc per Mallorca.

La presidenta del Consell de Mallorca invitó el sábado a todos los votantes, ex dirigentes políticos, alcaldes e independientes que estén descontentos con la creación del Bloc y la «inevitable» desaparición del PSM como formación histórica, así como los que se sienten decepcionados por el giro hacia la «extrema derecha» del PP, a sumarse al «proyecto de centro nacionalista moderado» que encarna Unió Mallorquina.

«UM abre las puertas de la casa del nacionalismo a todos los mallorquines que se sientan molestos bien con la radicalización del PP o con la creación del Bloc a sumarse al único partido nacionalista y de centro que existe en la isla», sostuvo Munar.

El Dia - El Mundo: 21/11/06

EU-EV lamenta ´el error´ del PSM y ERC de ´desunir a la izquierda´ por no querer formar el Bloc a nivel municipal

MATEU FERRER. POLLENÇA.

La negativa del PSM y Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de presentarse en coalición electoral con Alternativa-Esquerra Unida-Els Verds (EU-EV) ha forzado a este último partido a tachar de "error" la decisión de los primeros.

Pepe García, coordinador de Alternativa, lamenta "la desunión de la izquierda en Pollença", máxime cuando a su juicio las diferencias ideológicas entre las tres formaciones "son mínimas". García apunta además a la crisis de la agrupación municipal del PSOE: "Con su actual situación en Pollença, hace falta una candidatura fuerte y unitaria de izquierdas, alternativa a las fuerzas de derecha locales, que sí han sabido unirse".

Por último, García critica al candidato del PSM, Biel Cerdà, por no haber negociado siquiera con Alternativa, y por su "incoherencia de apoyar el Bloc a nivel autonómico y no en cambio a nivel municipal". El alcaldable rojiverde lanza una reflexión a la agrupación del partido nacionalista sobre "si el precio a pagar por la ´coherencia´ de Biel Cerdà no es demasiado alto y suficiente para justificar la división de la izquierda que beneficia a la derecha", se pregunta.

Diario de Mallorca: 21/11/06

La coalició d'esquerres

Miquel Payeras

Divendres se presentà a la fi la coalició d'esquerres mallorquina entre PSM i EU-Verds. Segons les cròniques de l'endemà, i en concret la de Quim Torres en aquest diari, el secretari general del PSM, Gabriel Barceló, va dir que l'operació no suposa «dissoldre» ni «desfer» cap dels partits que la integren. Per la seva part, Miquel Àngel Llauger, un dels portaveu d'EU-Verds, declarà que la coalició «és la primera passa d'un llarg camí». No hi ha contradicció entre les dues manifestacions. Però sí que existeix un canvi subtil, o potser no tant, respecte al que se deia que seria l'aventura. El mes de juny passat, Barceló, en una entrevista, posava l'èmfasi en la creació d'una «nova força» a la qual es dissoldrien els tres partits, i de la qual la primera passa seria fer una coalició electoral per a l'any vinent perquè «no hi ha més remei» degut al poc temps que faltava per la convocatòria a urnes. Tanmateix, en les darreres intervencions públiques, Barceló posa sempre èmfasi, cada cop més intens per cert, en el fet que «només» es tracta d'una coalició. No tanca la porta a res, és ver, i per aquest costat per tant no hi ha contradicció amb el que diu Llauger, però és ostensible la voluntat del PSM d'incidir en el fet que estam davant d'una coalició i no de res més. En unes declaracions a Es Metro d'IB3-Ràdio, divendres passat, així de clar ho deixava: «només és una coalició, els partits no se dissolen, el PSM segueix existint». Pràcticament les mateixes paraules que deia a la presentació: o sigui és la consigna. Què significa aquesta voluntat d'emfatitzar tant que «només» és una coalició i que el PSM no es «dissol» en cap futura formació si, per altre costat, l'objectiu final és justament que tots tres partits es dissolguin en el futur Bloc? Han canviat els objectius, per ventura? Per part d'EU-Verds és clar que no. Continuen apostant pel mateix que aposten, i que Llauger refermava divendres, des de fa temps. De fet, des de finals de l'any 2003, que és quan, des d'Iniciativa per Catalunya (IC) i a través d'EU, posaren en marxa aquesta operació. Podríem estar, emperò, davant d'una intenció de fer anques enrere per part del PSM, segons com anassin les eleccions? No se sap, tanmateix s'hi pot veure una implícita voluntat si més no estranya en aquesta expressa intenció de posar l'èmfasi que el PSM no se «dissol» quan se suposa, com digué Llauger, que s'està davant de la «primera passa d'un llarg camí» que ha de dur a la dissolució dels tres partits. La coalició és la fórmula lògica a través de la qual PSM i EU-Verds intenten salvar els mobles i continuar vius. Ni el nacionalisme, ni l'ecologista ni l'esquerranisme radical tenen espai, per si sols, per separat, per continuar existint a Balears. La decadència podria ser més o manco llarga, més aviat curta, però el destí final està segellat: res. L'única manera d'intentar sobreviure és ajuntar-se. Només així podran fer tres diputats per Mallorca, que és l'objectiu que -tot i que no ho diuen en públic- pretenen assolir. Tanmateix, la coalició no pot ser la «primera passa» de res que vagi massa enllà. La pretensió de fer una mena de Bloc Nacionalista Gallec és impossible, per les raons a bastament comentades en d'altres articles. Però és que, en realitat, ni tan sols el que vol EU, que és crear aquí una mena d'Iniciativa per Catalunya (aquest partit és el que dirigeix o si més no anima i ajuda a tota l'operació mallorquina) és possible. Perquè IC prové de cultures que se poden mesclar, a Catalunya. Mentre que aquí les cultures de les quals provenen PSM, EU i Verds no se mesclen. Mai no s'han mesclat, ni se mesclaran. Basta veure el cas d'EU i Verds a Mallorca. L'any 1995 per separat feren el 6'5% EU i el 3% Els Verds: 9'5%. El 1999, junts, baixaren al 5'9%. El 2003, novament junts, el 5'5%,a cinquanta-una centèsimes de la desaparició. Està clar, no? Això significa només una cosa. Que amb el PSM passarà el mateix fenomen. Emperò, i aquest és el rè de la qüestió, els percentatges anant per separat s'aprimarien el suficient com perquè, primer, desaparegués EU-Verds i, llavors, el PSM entràs en una fase de franca decadència que, atès el context sociològic, no podria remuntar. Per això la coalició és l'única opció. No res més, però. Ho sap el PSM que se mostra hàbil en emfatitzar ara que no se «dissol». Perquè sap que si les urnes vénen negres i la coalició fa només dos diputats, que seran seus, llavors podria rompre a la pràctica l'acord i agonitzar tot sol.

Miquel Payeras. Periodista

Diari de Balears: 20/11/06

El PSM vuelve a confiar en Perelló para conseguir la alcaldía en 2007

M. C. BÚGER.

La asamblea del PSM sigue confiando en Pere Perelló para mantener la alcaldía de Búger. El pasado viernes, la cúpula nacionalista ratificó a Perelló, actual primer edil de la citada localidad, como candidato a las próximas elecciones municipales que tendrán lugar en mayo de 2007

En el año 2003 Perelló ya encabezó la candidatura municipal de este partido. Tras las elecciones y, en virtud de un acuerdo postelectoral que se suscribió con Unió Mallorquina, ha ocupado la alcaldía en el segundo tramo de esta legislatura.

Al acto de confirmación del candidato asistieron numerosos simpatizantes y diversos miembros del partido, entre los que destacaba, Biel Barceló, secretario general del PSM y cabeza de lista del Bloc per Mallorca.

Diario de Mallorca: 20/11/06

El BLOC, una aposta de futur

Josep Valero

Dos són els motius principals que argumenten els seus opositors des de la reflexió nacionalista

a) Existeix el tercer espai nacionalista, l'única opció real al bipartidisme, que és de naturalesa interclassista, i que la proposta de Bloc trenca irreversiblement.

b) L'aliança amb els «comunistes» fa perdre una borsa substancial de vots, especialment a la part forana de Mallorca.

La primera argumentació se sosté a partir d'una hipòtesi que es dóna per suposat que és vertadera, però que ni és tan simple ni tan certa. Ni a Euskadi ni a Catalunya existeix una sola força política nacionalista. A més de les diferències sobre la forma d'abordar la qüestió nacional, hi ha prou diferències entre les polítiques econòmiques i socials. A Galícia sí que hi ha una sola força nacionalista que es defineix clarament com d'esquerres i a la vegada és un ventall plural de diversos components i forces polítiques. A Canàries passa el mateix però en un sentit contrari, ja que l'hegemonia la porten les forces nacionalistes més conservadores. A Aragó el PAR governa ara amb el PSOE i ens recorda UM, amb la seva política oportunista d'aliances, mentre que la Xunta Aragonesista té un tarannà esquerrà i està a l'oposició. Al País Valencià l'enfrontament radical entre el regionalisme d'extrema dreta i el nacionalisme d'esquerres faria riure als que sentissin parlar de voler crear un tercer espai interclassista nacionalista.

Als nostres voltants més propers no és demostrable la suposada realitat i unitat del tercer espai nacionalista. Tampoc a Mallorca, on Unió Mallorquina a part del sindicat d'interessos en què s'ha convertit el seu partit, està adscrita a la Internacional Liberal, la dreta econòmica més ortodoxa del Parlament Europeu. El PSM té una trajectòria d'esquerres i nacionalista, prou diferenciada del que és Unió Mallorquina.

Què aporta de nou la proposta de Bloc aprovada al darrer Congrés del PSM? Al meu parer el que aporta és la necessitat de situar el nacionalisme polític de Mallorca davant els nous reptes, amb un reflexió de fons, no oportunista, obrint el projecte cap a les forces polítiques d'esquerres i progressistes, cap a la societat civil, arriscant-se a cercar noves formes de construir un subjecte polític unitari nacionalista, que ni està totalment definit ni té programat el seu desenvolupament, però sí conté una aposta per un contingut d'esquerres, transformador i sobiranista. De moment, l'únic pas concret que es dóna és crear una coalició d'esquerres i nacionalista a les properes eleccions. A més d'intentar aconseguir un bon resultat electoral, es pretén crear un espai d'acció comuna, a la vegada que punt de referència per a aquella ciutadania que veu amb simpatia l'objectiu estratègic del projecte, sense que entri en contradicció amb l'eficàcia del vot a curt termini, per derrotar el Partit Popular.

És possible un nacionalisme compatible amb les polítiques que han permès la desfeta actual del territori? És possible tenir un mateix projecte de nacionalisme amb els que han permès una política educativa que atempta contra la normalització del català? És factible un mateix projecte polític nacionalista amb aquells que consideren les institucions com un solar privat per fer un projecte de «país» a base de crear xarxes d'influències, favors i cacics locals? Per què en lloc de contestar amb claredat aquests interrogants, sobre la virtualitat o no del «tercer espai nacionalista», torna a sortir l'espantall «comunista» com la gran errada dels dirigents impulsors del Bloc?

Als trenta-un anys de la mort del dictador, pensar que els comunistes poden fer malbé una llista electoral pel sol fet de ser-ho, ens podria portar a l'analogia que ni els maçons, ni els gitanos, ni els homosexuals tampoc hi podrien estar, ja que la propaganda dels quaranta anys de dictadura ens considerava dimonis a tots per igual.

Les propostes de la coalició Esquerra Unida-Els Verds a Mallorca varen tenir els seus vots al Parlament, Consell, Palma i municipis de la Part Forana. No són majoritaris, però tampoc són menyspreables. Els homes i dones d'Esquerra Unida i dels Verds no tan sols estan a les institucions, es troben també als sindicats, ONGs, associacions de veïns, associacions de pares i mares, entitats culturals, plataformes cíviques. Estam a la realitat social i no depenem de cap bombolla artificial ni electoral per respirar. Els nostres objectius partidaris no entren en contradicció amb una ampla política d'aliances. Vàrem donar suport a la coalició de Progressistes a les generals de 2004. No tenim cap obstacle per reeditar-la a les municipals i autonòmiques del 2007. Però la proposta de Bloc que proposa el PSM va més enllà de reeditar una coalició. A Esquerra Unida també ens emplaça a donar-hi una resposta.

Josep Valero, membre de la Presidència d'Esquerra Unida de Mallorca

Diari de Balears: 19/11/06

UM convida els descontents amb el Bloc i el PP «d'extrema dreta» a sumar-se al seu projecte

Maria Antònia Munar denuncia que la «dreta radical» vol llevar d'enmig UM i el nacionalisme

E.P. Palma.

La presidenta del Consell de Mallorca i líder d'UM, Maria Antònia Munar, convidà ahir tots els votants, exdirigents polítics, batles i independents que estiguin descontents amb la creació del Bloc i amb la inevitable desaparició del PSM com a formació històrica, com també a aquells que se senten decebuts pel gir cap a l'«extrema dreta» del PP, a sumar-se al «projecte de centre nacionalista moderat» que encarna Unió Mallorquina.

«UM obre les portes de ca seva al nacionalisme, a tots aquells mallorquins que estiguin molests bé amb la radicalització del PP o amb la creació del Bloc, a sumar-se a l'únic partit nacionalista i de centre que existeix a l'Illa», afirmà Munar. A parer seu, la creació del Bloc «obre un nou escenari polític molt important a Mallorca, que pot tenir conseqüències en el moviment del vot».

La presidenta d'UM precisà que aquesta crida a unir-se al projecte d'UM és l'«exteriorització» d'una idea que ha concebut des que va tenir constància de la formació imminent del Bloc. Una feina que ha consistit a intensificar les relacions amb l'Obra Cultural Balear (OCB), els líders d'Entesa per Mallorca, gent independent que no milita en cap formació i té el seu propi projecte, amb caps de llista i fins i tot amb la UIB.

Però no tan sols s'han produït contactes amb la societat civil, va precisar Munar, sinó que UM ha estret llaços amb CiU, insatisfeta amb el gir a l'esquerra del PSM arran de la unió amb EU, partit amb el qual es planteja participar conjuntament en les pròximes eleccions europees.

«UM ha donat tothora suport a CiU durant la campanya electoral, ha estat al costat d'Artur Mas i acaba d'assistir a la celebració del 75è aniversari d'Unió Democràtica de Catalunya», va explicar la presidenta. Segons ella, en els pròxims comicis «no es parlarà tant en clau de dretes o d'esquerres, sinó que el realment transcendent serà veure fins a quin punt les forces nacionalistes tindran capacitat de gestió». En aquest sentit, opinà que la nova «dreta radical» vol «llevar d'enmig UM i el nacionalisme». «Les pròximes eleccions seran en clau de Mallorca», va recalcar.

Segons va dir, s'obre un escenari electoral marcat per la desaparició d'un partit històric com el PSM i amb el missatge d'una part del PP que advoca per una «nova Mallorca lligada al Círculo Balear i a AFA i que qüestiona els valors i la identitat de l'Illa», afirmà la màxima líder d'UM.

«Com més ataca la dreta, més sensibilitat hi ha a Mallorca per la conservació dels valors que reflecteixen la nostra identitat», va afegir Munar, per afirmar que existeixen edils 'populars' que no volen formar part de la «cort mediàtica madrilenya» que s'ha forjat a l'Illa.

Així, Munar sentencià que la creació del Bloc ha estat una aparició «frustrant», perquè s'havien creat «moltes expectatives» i tot indicava que Esquerra se sumaria a la coalició, però al final tot ha quedat just en «renou».

En aquesta línia, asseverà que molts de votants convençuts del PSM s'han afegit ja al projecte d'UM, perquè se senten «lluny» del nou soci de partit (EU). Un acostament a UM que afirmà que es produeix també entre votants 'populars'.

Diari de Balears: 19/11/06

Munar pide a los descontentos con el Bloc y con el PP que se sumen a UM

La presidenta del Consell de Mallorca destaca el acercamiento de su partido a CiU

EUROPA PRESS. PALMA.

La presidenta del Consell de Mallorca y máxima líder de UM, Maria Antònia Munar, invitó ayer a todos los votantes, ex dirigentes políticos, alcaldes e independientes que estén descontentos con la creación del Bloc y la "inevitable desaparición" del PSM como formación histórica, así como los que se sienten decepcionados por el giro hacia la "extrema derecha" del PP, a sumarse al "proyecto de centro nacionalista moderado" que encarna Unió Mallorquina.

"UM abre las puertas de la casa del nacionalismo a todos los mallorquines que se sientan molestos bien con la radicalización del PP o con la creación del Bloc a sumarse al único partido nacionalista y de centro que existe en la isla", sostuvo Munar, quien opinó que la creación del Bloc "abre un nuevo escenario político muy importante en la isla que puede tener consecuencias en el movimiento del voto".

La presidenta de UM precisó que esta llamada a unirse al proyecto de su partido es la "exteriorización" de un trabajo que viene haciéndose desde que se tuvo constancia de la inminente formación del Bloc. Un trabajo que ha consistido en intensificar las relaciones con la Obra Cultural Balear, los líderes de Entesa per Mallorca, gente independiente que no milita en ninguna formación y tiene su propio proyecto, cabezas de lista e incluso con la UIB.

Pero no sólo ha habido contactos con la sociedad civil, precisó, sino que UM ha estrechado lazos con CiU, insatisfecha con el giro a la izquierda del PSM al unirse a EU, con quien se plantea acudir a las próximas elecciones europeas.

Proximidad UM-CiU

"UM ha apoyado a CiU en todo momento durante la campaña electoral, ha estado al lado de Artur Mas y acaba de asistir a la celebración del 75 aniversario de Unió Democrática de Catalunya", explicó la presidenta, quien opinó que en las próximas elecciones "no se hablará tanto en clave de derechas o de izquierdas, sino que lo realmente trascendente será ver hasta qué punto las fuerzas nacionalistas tendrán capacidad de gestión". Al respecto, opinó que la nueva "derecha radical" busca "quitar de en medio a UM y al nacionalismo". "Las próximas elecciones serán en clave de Mallorca", recalcó.

Diario de Mallorca: 19/11/06

El Bloc como una experiencia política ´frustrante´

Munar sentenció que la creación del Bloc ha sido una aparición "frustrante" porque se crearon "muchas expectativas" y todo indicaba que ERC iba a sumarse a la coalición, pero al final todo ha quedado en "ruido". En esta línea, aseveró que muchos votantes convencidos del PSM se han sumado ya al proyecto de UM porque se sienten "lejos" del nuevo socio, EU. Un acercamiento a UM que afirmó que se está produciendo también entre votantes ´populares´.

Diario de Mallorca : 19/11/06

El Bloc per Mallorca veu la llum enmig de l'esperança de la societat balear en un canvi polític el 2007

Després de setmanes d'intenses negociacions el Bloc per Mallorca ja és una realitat. Aquest matí s'ha constituït,a Palma, aquest nova eina política que neix amb el propòsit d'unificar esforços dins el nacionalisme progressista de les Illes Balears. L'ens compta amb la participació del PSM-EN i Alternativa EU -Els Verds, a més del suport d'amples sectors de la societat civil balear vinculats a la defensa del català i l'ecologisme. Gabriel Barceló i Joana Lluïsa Mascaró, pel PSM, i Miquel Àngel Llauger i Eberhard Grosske, per Alternativa, han estat els encarregats de signar el pacte. L'acord programàtic defensa, malgrat la recent negativa d'ERC, a incorporar-s'hi, la necessitat "d'obrir-se a altres forces polítiques, col•lectius socials i ciutadania". El Bloc per Mallorca es defineix ideològicament com a l'opció del nacionalisme, l'esquerra, l'ecologisme i el sobiranisme i es proposa defensar l'autodeterminació per a les Illes Balears, les cotes més altes d'autogovern i "els vincles d'identitat i de nacionalitat comunes amb la resta dels Països Catalans".

La coalició, té previst presentar-se a les eleccions autonòmiques de 2007, a la circunscripció de Mallorca, i a les municipals de Palma i d'altres municipis de l'illa. Pràcticament des de la derrota del Pacte de Progrés, el 25 de maig de 2003, i molt especialment els darrers mesos, s'ha intensificat la pressió dels moviments socials i de la Plataforma per un Bloc Progressista, a l'esquerra sobiranista mallorquina perquè concorri unida als propers comicis i possibiliti que el PP i UM siguin foragitats de les institucions autonòmiques i dels principals ajuntaments de les Balears. Cal destacar que el referent dels impulsors és la positiva experiència unitària de diferents tradicions polítiques que, amb models i contextos nacionals diferents , representen Nafarroa Bai, a Navarra, o el BNG, a Galícia, entre altres. A banda, els bons resultats de la coalició Progressistes per les Illes Balears, formada pel PSM-EN, ERC,EU i Els Verds, a les eleccions estatals de 2004, que estigué a les portes, amb 40.289 sufragis d'obtenir l'acta de diputada per a Nanda Ramon, han estat molt presents durant les negociacions.

17/11/06

El Bloc manté les sigles dels partits que el componen

Barceló la liderarà al Parlament i Grosske a l'Ajuntament de Palma

J. TORRES.Palma.

El PSM i EU-EV formalitzaren ahir l'acord per constituir el Bloc per Mallorca, una coalició preelectoral que mantendrà les sigles dels dos partits i es presentarà al Parlament, al Consell -si hi ha llistes separades- i a diversos ajuntaments, inclòs el de Palma. En totes aquestes institucions, l'objectiu del Bloc és propiciar «majories nacionalistes i de progrés». El secretari general del PSM, Biel Barceló, el liderarà en l'àmbit autonòmic i el portaveu d'EU-EV, Eberhard Grosske, serà el candidat a Cort. Si hi hagués candidatura separada al Consell -depèn de si l'Estatut s'aprova abans de les eleccions-, l'encapçalaria el PSM. La llista al Parlament estaria formada per Barceló; una candidata del PSM -possiblement Joana Lluïsa Mascaró-; l'altre portaveu d'EU-EV, Miquel Àngel Llauger; i la dirigent d'EU-EV, Fina Santiago. La candidatura a Cort serà liderada per Grosske i tendria Nanda Ramon (PSM) de número dos. En totes les institucions, els representants del Bloc s'inscriuran en un únic grup.

En les candidatures també hi haurà independents als llocs de sortida. Ahir, Antoni Bennàssar, Nicolás Ibarra i Margalida Capellà representaren, en la presentació del nou projecte, Progressistes pel Bloc, una plataforma de suport formada per no afiliats. La coalició també deixa la porta oberta a altres formacions, com Entesa i ERC, que ja l'han desestimada en l'àmbit autonòmic.

El líder del PSM, Biel Barceló, deixà clar ahir que el Bloc és només una coalició preelectoral, que no suposa ni «dissoldre» ni «desfer» cap dels partits que l'integren. El portaveu d'EU-EV, Miquel Àngel Llauger, avançà que la coalició només és la «primera passa d'un camí més llarg». En tot cas, les candidatures del Bloc mantendran les sigles dels dos partits, perquè els votants les puguin identificar, i inclouran un nou anagrama. El que sí que es crearà serà un òrgan de direcció de la coalició electoral, format per cinc representants del PSM, cinc d'EU-EV i dos de la plataforma, que prendrà les decisions per consens.

El Bloc neix per ser l'opció política del nacionalisme, l'esquerra, l'ecologisme i el sobiranisme. I es marca dos objectius: afavorir la creació de majories progressistes que evitin un nou Govern del PP, «depredador» del territori i que posa en «perill» la llengua i cultura pròpies. I ser una «alternativa» al bipartidisme de PP i PSOE, que just sustenta l'«espoliació fiscal» i la «marginació» lingüística.

Diari de Balears

18/11/06

CONSTITUÏT EL BLOC PER MALLORCA

Avui s’ha fet l’acte de constitució a de la coalició Bloc per Mallorca, que agrupa els partits polítics PSM, Alternativa-EU-EV i diverses personalitats independents, agrupades al col·lectiu Progressistes pel Bloc. Han pres part a la signatura de l’acord Biel Barceló i Joana Lluïsa Mascaró, en nom del PSM; Eberhard Grosske i Miquel Àngel Llauger, en nom d’Alternativa; i Antoni Bennàssar, en nom dels independents. La coalició es presentarà a les properes eleccions al Parlament i al Consell i als principals ajuntaments i es defineix com a nacionalista, d'esquerres, ecologista i sobiranista.

Tribuna Mallorca

17/11/06

La coalición roja

Miquel Payeras

AYER se presentó la coalición izquierdista de Mallorca formada por PSM y EU-Verdes. Mucho se ha escrito sobre tan peculiar alianza que ha provocado la escisión de una parte importante del partido nacionalista, amén de los mismo del ecologista en su momento.

...

NO HAY DUDA de que las culturas políticas tradicionales de las que provienen el PSM, EU y Verdes no son simbióticas. La prueba de cargo es el resultado de la coalición EU-Verdes: por separado obtenían más votos que juntos. Tampoco existe factor exógeno alguno que pueda alumbrar la aventura mallorquina: ni la unión entre Iniciativa por Cataluña (IC) con Izquierda Unida y Alternativa (IUA) es semejante, ni mucho menos es análogo el Bloque Nacionalista Gallego (BNG). Por tanto estamos ante un experimento inédito al que se aventuran tres partidos cuyas bases orgánicas y sociológicas es muy discutible que de veras puedan fundirse en uno solo, como dicen sus dirigentes que ocurrirá algún dia. De hecho, es imposible. Será lo que es, una simple coalición. Que no es poco.

...

LA SITUACIÓN de estos partidos tras las elecciones de 2003 era terminal para EU-Verdes y casi para el PSM. Sus cinco escaños ligados corrían serio riesgo de quedar disminuidos a sólo dos su acudían a las urnas del año que viene por separado, Además, era la seguridad total de la mayoría absoluta para el PP, en Mallorca y en Baleares, Ha sido este doble motivo la razón de la coalición: la supervivencia propia conjunta con tres escaños (porque con dos EU-Verdes quedarían fuera y sólo el PSM tendría representación puesto que ocupa esos dos primeros lugares de la lista) que luego quiz´eviten un nuevo gobierno de Jaume Matas. No la creación de un imposible nuevo espacio ideológico. No hay que buscarle més explicaciones ni excusas. No es poco objetivo. No hay nada de malo ni vergonzoso en ello. Es simplemente asumir que el cambio social que se ha experimentado en Mallorca ha supuesto un cambio sociológico que deja sin opciones solitarias al nacionalismo, al izquierdismo radical y al ecologismo. Siempre es mejor poco yendo juntos que nada por separado. La duda sobre si el experimento conseguirá ese poco radica en la sonoras reticencias que en bastantes municipios ha levantado entre las respectivas bases. Sin el aporte de votos de muchas listas municipales conjuntas se complica el éxito autonómico, A reserva de lo que pase, la coalición es la única forma de alargar la supervivencia hasta que llegue el momento final. Y su mientras tanto evitan la mayoria absoluta del PP, tanto mejor para ellos.

La Pasarela

Ultima Hora

18/11/06

El Bloc de izquierdas nace con la voluntad de propiciar mayorías de progreso en todas las instituciones

La coalición mantendrá la siglas PSM y EU-EV en su marca electoral

NEKANE DOMBLÁS

Conseguir que las instituciones estén gobernadas por mayorías progresistas. Esta es la aspiración con la que el Bloc de izquierdas se presentó ayer oficialmente. Fue en la sede del PSM, uno de los partidos que conforma la coalición con EU-EV, en un acto al que asistieron los principales dirigentes de las dos formaciones.

La presentación del Bloc sirvió además para presentar a los candidatos que encabezarán las listas de la nueva formación. Eberhard Grosske y Nanda Ramon serán los cabezas de lista en Palma, y Gabriel Barceló será el candidato a la Comunitat Autònoma. Aún no es oficial, pero se da por hecho que Joana Lluïssa Mascaró será la número dos de la lista, mientras que los puestos tres y cuatro serán para representantes de EU-EV. La lista al Consell no se decidirá hasta que no se sepa con certeza si se aprueba la modificación del Estatut. En cualquier caso, estará encabezada por un representante del PSM.

El objetivo del Bloc es trabajar para impedir una nueva victoria del PP en las principales instituciones de las Islas. Barceló acusó a los populares de propiciar la destrucción del territorio y de estar preocupado en exclusiva por políticas económicas al margen de los aspectos sociales. El secretario general del PSM presentó además al Bloc como alternativa a las políticas estatales de PP y PSOE y como opción al bipartidismo entre ambos partidos, que ha provocado el «expolio fiscal» que sufren las Islas desde hace años.

«Los gobiernos de la derecha suponen para Mallorca y para el conjunto de los ciudadanos de Balears una grave amenaza para la protección del territorio, para la cohesión y la justicia social y para la preservación de nuestra lengua y nuestra cultura», señala el documento con el que se presentaron ante los medios de comunicación.

Ultima Hora

18/11/06

Gabriel Barceló liderará el Bloc nacionalista en las elecciones

El líder de Alternativa EU-EV, Eberhard Grosske, encabezará la candidatura de la coalición progresista al Ayuntamiento de Palma

PALMA.— El PSM y Alternativa EU-EV firmaron ayer el acuerdo que supone la constitución de la alianza electoral Bloc per Mallorca, con la aspiración de constituir «mayorías nacionalistas y de progreso» en las instituciones, según expuso el que será su candidato a la presidencia del Govern balear, Gabriel Barceló.

La designación de Barceló para encabezar la candidatura de la nueva coalición, fue confirmada en la rueda de presentación del pacto, por el representante de Alternativa EU-EV, Miquel Ángel Llauger, que ocupará la tercera plaza en la candidatura al Parlament.

Llauger también señaló que el acuerdo entre las dos fuerzas incluye que el responsable de Alternativa EU-EV, Eberhard Grosske, sea quien encabece la candidatura al Ayuntamiento de Palma y que la representante del PSM Nanda Ramon sea la segunda en esta lista.

Añadió que el PSM también ocuparía el «primer puesto» de la candidatura al Consell de Mallorca, en caso de que se apruebe la reforma del Estatuto de Autonomía antes de las elecciones, lo que permitiría la presentación de listas separadas al Parlament y a las instituciones insulares.

Listas paritarias

Sobre el segundo puesto en la candidatura a la Cámara autonómica, Llauger señaló que no ha sido acordado, pero indicó que corresponde al PSM y que deberá ser mujer, ya que las listas del Bloc serán paritarias entre los dos sexos, informa Efe

Al acuerdo también se suma el colectivo independiente Progressistes pel Bloc, un grupo de ciudadanos que no están afiliados a ninguna de las dos organizaciones políticas pero que se sienten identificados con este proyecto, según expuso su portavoz Toni Bennássar en la rueda de prensa en la que se presentó el pacto. Barceló añadió que con su objetivo de lograr una mayoría progresista, el Bloc pretende evitar un nuevo Govern del PP, partido al que acusó de ser «destructor del territorio» y de estar «despreocupado por las políticas sociales».

También señaló que con la unión de las dos organizaciones políticas, sus responsables pretenden constituir «una gran fuerza alternativa al bipartidismo» que representan el PP y el PSIB-PSOE

Por su parte, Grosske subrayó la representación que suman las dos fuerzas políticas en el Ayuntamiento de Palma, un 17% del electorado en los últimos comicios, y en el Parlament, alrededor de un 15%.

Barceló expuso que el Bloc se presentará en la mayoría de los municipios de Mallorca, pero no en todos, puesto que en algunos puede concurrir en solitario una de las dos organizaciones, o presentarse ambas por separado si se estima que pueden lograrse mejores resultados electorales de este modo.

El Dia - El Mundo

18/11/06

Defenderán el territorio, la cultura y el interés nacional

Los principales ejes del Bloc constituido ayer con la firma protocolaria del acuerdo en la sede del PSM de Palma tendrá como objetivo prioritario la defensa del territorio, de la cultura, las políticas sociales y el interés nacional. Así lo manifestaron los firmantes que estaban encabezados por el secretario general del PSM, Gabriel Barceló; el secretario general de Alternativa EU-EV, Miquel Àngel Llauger; Eberhard Grosske, como portavoz de EU-EV en Cort; y Joana Lluïsa Mascaró, presidenta del PSM y diputada autonómica.

Junto a ellos les arroparon Antoni Bennàssar y Margalida Capellà, de la plataforma Progressistes pel Bloc, así como Nanda Ramon (PSM) o Miquel Rosselló, diputado autonómico de la formación rojiverde.

Eberhard Grosske habló de la importancia de la nueva coalición significando que "aquí están representados el 17% de los votos del ayuntamiento de Palma y el 12% del Parlament. Por este motivo estamos hablando de una formación fuerte y sin renunciar a nada".

En los próximos días iniciarán una intensa campaña de captación de adhesiones y gente que quiera colaborar, siempre con el claro objetivo de "conseguir mayorías progresistas".

Diario de Mallorca

18/11/06

El Bloc se constituye con el objetivo de formar mayorías progresistas para desalojar al PP

MIQUEL ADROVER. PALMA.

El Bloc per Mallorca fue constituido ayer por el PSM y Alternativa Esquerra Unida-Els Verds. Tanto Gabriel Barceló como Miquel Àngel Llauger dejaron claro que el objetivo de la nueva coalición electoral es el de "formar mayorías progresistas" con el objetivo de desalojar al PP de las instituciones.

El PSM será la formación con mayor peso en la coalición, ya que ellos comandarán la candidatura al Parlament, que encabezará Gabriel Barceló, y al mismo tiempo también liderarán la lista al Consell, siempre y cuando haya listas separadas a raíz de la aprobación del nuevo Estatut. Eberhard Grosske será el candidato a Cort y la número dos será Nanda Ramon, del PSM. Esquerra Unida-Els Verds tendrá el número 3 del Parlament en la figura de Llauger.

"Somos un Bloc nacionalista y de izquierdas -afirmó Barceló- que hemos dado el paso para conseguir mayoristas progresistas. El PP se ha propuesto acabar con Mallorca, poniendo en peligro nuestra identidad, nuestra cultura y nuestra lengua y su único objetivo son las urbanizaciones".

A las dos formaciones políticas se une un colectivo independiente que quiere ayudar a impulsar la coalición. Se llaman Progressistes pel Bloc y estarán representados en la comisión de seguimiento, coordinación y dirección política de la nueva formación. Este órgano será el encargado de tomar las decisiones y realizar el seguimiento del Bloc. Las decisiones se tomarán por consenso y en él estarán cinco representantes del PSM y cinco de EU-EV, junto con dos de Progressistes pel Bloc.

Miquel Àngel Llauger explicó el contenido del acuerdo y avanzó que en los municipios puede que en algunos casos existan listas separadas, dependiendo de los comités locales de cada pueblo.

Asimismo se mostraron abiertos a seguir integrando otras formaciones, así como entidades sociales y de carácter progresista para "fortalecer el proyecto". Sobre posibles pactos, sólo descartaron llegar a acuerdos con el PP y con ASI y criticaron que en Cataluña ERC haya optado por la unión de fuerzas progresistas y en Balears no quieran unirse al Bloc.

Diario de Mallorca

18/11/06

Presentación de Entesa per Mallorca

Los integrantes de Entesa per Mallorca

J. MATEU. BUNYOLA.

Entesa per Mallorca se presentó el pasado martes como "una opción necesaria" para Bunyola y con voluntad de ser "decisiva". La presentación sirvió también para escenificar el paso de "todos los militantes del PSM de Bunyola menos uno o dos a Entesa", según afirmó el concejal de Educación y Cultura, Sebastià Mateu. Tomeu Togores definió el nuevo grupo como "nacionalista y progresista" y añadió que los ex miembros del PSM "no queríamos que el partido se desvirtuase dentro de un bloc con EU".

Diario de Mallorca

16/11/06

Nace la criatura roja

LA COALICIÓN DE IZQUIERDAS será mañana una realidad. Si no hay cambios sobre lo previsto se reunirán los jerifaltes de PSM, EU y Verdes para firmar el protocolo que les convertirá en un autonómico trio de hecho. Y dentro de nada, de derecho. Será un matrimonio triangular extraño, no ya por su propia naturaleza sino porque los "hijos" respectivos no se entienden e incluso se pelean. No es normal que se haga una coalición entre tres partidos para ir a las elecciones autonómicas y, en cambio, en un municipio esencial como Marratxí el PSM se nieguen a hacer lo propio en las urnas municipales. Que en pequeños pueblos del interior de Mallorca no se traguen PSM y EU puede entenderse y no tiene la menor importancia porque no representan nada cuantitativamente sobre el conjunto del censo mallorquín. Ahora bien, Marratxí tuvo un censo de casi 20.000 electores en 2003, de los cuales votaron prácticamente el 70%: 14.000. Mucha gente. El PSM obtuvo (2003) 959 votos en las elecciones autonómicas y EU 892. Son 1.851 sufragios. Yendo por separado en las municipales es difícil de creer que sumen en las urnas autonómicas a las que concurren juntos. Mucho más probable es que resten. Esos casi 2.000 votos representaron (2003) casi el 4% del total que por separado cosecharon PSM y EU-Verdes. Mucho, como para ponerlo en riesgo. (...)

Miquel Payeras

La Pasarela

Última Hora

16/11/06

Un plagi que plagui

Bernat Joan i Mari

He d'agrair-li a en Miquel A. Maria que, a través del seu article publicat a Diari de Balears el 14 de novembre, m'hagi considerat digne de ser plagiat. Em plau el plagi, però em veig en l'obligació de fer-hi algunes puntualitzacions, tenint en compte que el plagi no constituïa un mer interès literari, sinó que anava destinat a mostrar suposades contradiccions en l'actuació del partit en el qual milit, a Mallorca.

L'esmentat article, per començar, m'ha reafermat en una de les meues conviccions de temps ha: cada illa té les seues característiques específiques, i el que ocorre en una de les Balears resulta del tot difícil d'extrapolar-ho a les altres. Que un article parlant d'un acord molt concret, portat a terme a Eivissa, permeti desqualificar l'actuació d'Esquerra a Mallorca, serà, idò, com a mínim, dubtós. Perquè tenim unes tradicions ben diferents, i perquè la nostra trajectòria, així mateix, ha estat diferent a cadascuna de les illes.

A Eivissa, efectivament, anam camí d'articular un acord -batejat com a Eivissa pel Canvi- que pens que pot constituir una bona alternativa als dos partits polítics majoritaris: el PP i el PSIB-PSOE (fins ara, a Eivissa, més PSOE que no PSIB; ja veurem què passa en el futur). Eivissa pel Canvi, efectivament, es basa en una sana conjunció d'independents compromesos, i partits polítics (concretament, ENE, EU i Esquerra). I per què ha funcionat, fins ara i tocam ferro, l'invent, a Eivissa, i no en canvi a Mallorca? Potser en Miquel A. Maria hauria d'anar a cercar les respostes en les condicions que s'han posat per a aquest acord.

Anem a palms, i vegem quantes n'hi ha que coincideixin i quantes no.

a. La primera de totes les condicions, del tot necessària perquè Eivissa pel Canvi sigui efectivament un projecte novedós, ha estat que ExC no constitueix cap tipus de salvavides per a polítics amb problemes de flotabilitat. No tenim cap intenció de perllongar carreres polítiques esgotades ni d'oferir «mah de lo mihmo» a ningú. Hi haurà gent amb experiència, certament, però també una profusió de cares noves, que, a més, ocuparan llocs ben destacats.

b. La segona és que, almenys pel que fa a la llista per al Parlament i a la llista del Consell, les persones que vagin davant seran independents, o gent acceptada per tots els partits polítics, sense fissures. Si hagués de fer, ara mateix, una aposta, diria que qui vagi davant no tendrà carnet de ningú. A Mallorca, que jo sàpiga, la voluntat del PSM i EU no ha estat la de cercar cap independent de consens per anar davant, acceptable per totes les formacions polítiques.

c. Majoritàriament, els independents d'ExC són realment independents. En el cas de Mallorca la majoria dels candidats proposats eren (i deuen continuar sent-ho, si no n'han estripat el carnet) d'una formació política concreta. He de reconèixer, fent un petit recés, que a Eivissa hi va haver també l'intent de convertir en independents els membres d'un dels tres partits polítics, però els altres vàrem deixar ben clar que, amb aquest tipus de mangarrufes, no hi jugàvem.

d. ExC ha sumat, fins ara i continuam tocant ferro, tothom progressista, nacionalista, ecologista, alternatiu. Hi tenim independents, hi tenim EU al complet, ENE sencera i Esquerra al cent per cent. Passaré de comentar la comparació amb Mallorca, tenint en compte el que ha ocorregut a l'interior del partit del senyor Maria.

e. Em costa molt pensar que ExC pugui tenir -continuant amb les comparacions- cap candidat o candidata a l'ajuntament d'Eivissa que estigui la meitat de tocat políticament que el candidat del Bloc a la batlia de Palma, o cap candidat (i encara, a Eivissa, no sabem qui serà) que usi l'espanyol com si fos un «Ciutadà» qualsevol dels nous renglers populistes unionistes al Principat.

f. Entre els partits polítics que donen suport a ExC no hi haurà primacies sense fonament ni desequilibris evidents. En canvi, pel que tenc entès (donat que no he participat directament en la negociació), a Mallorca hi havia la intenció de deixar Esquerra fora de l'ajuntament de Palma, fora del Consell i també, molt probablement, fora del Parlament (un quart lloc, ho sap el sr. Maria igual de bé que qualsevol observador mínimament atent, té moltes possibilitats de no entrar-hi). Què hi perd Esquerra, si fent part del Bloc no hi pot sumar res?

I, encara, em queda una última pregunta: si el Bloc realment vol sumar i convertir-se en una alternativa política creïble, per quina raó s'ha relegat Esquerra d'aquesta manera? Si el nostre partit no pot sumar res enlloc, és ben lògic que opti per intentar mesurar les pròpies forces.

Bernat Joan i Marí. Eurodiputat d'ERC

Diari de Balears

15/11/06

Això és un plagi

Miquel A. Maria

Avui faré un plagi. Un plagi descarat, indissimulat, explícit. Tant, que fins i tot us esmentaré la referència original: l'article que, amb el títo«Eivissa pel Canvi: projecte amb futur», signava l'eurodiputat d'ERC Bernat Joan i Marí a les pàgines de DdB dia 6 d'octubre. I mirau si n'he fet poca, de feina: gairebé m'he limitat a substituir «Eivissa» per «Mallorca»; allà on Bernat Joan diu «Eivissa pel Canvi», jo dic «Bloc per Mallorca»; i allà on ell cita els partits eivissencs, jo hi pos els partits mallorquins. La resta, tot igual. I això és el resultat (un poc retallat, per raons d'espai):

«Veient la nombrosa concurrència a la reunió de la gent del Bloc per Mallorca (independents, més EU, Els Verds, PSM, ERC, Entesa per Mallorca) (...), no es pot respirar més que optimisme. És evident que, d'una banda, el Bloc per Mallorca encara constitueix un projecte molt tendre, i que haurà de solidificar-se i assentar-se convenientment. Però no és menys obvi que els sectors més dinàmics de la societat mallorquina hi han posat moltes esperances. I seria molt lamentable que es veiessin defraudades. El panorama polític mallorquí pot afavorir un resultat bo o molt bo per a la nova entesa política, especialment si tenim en compte la situació en què es troben les altres formacions polítiques amb possibilitats de treure representació que concorreran a les eleccions del proper maig de 2007 (...).»

«En qualsevol cas, a la gent del Bloc per Mallorca els interessa que el Partit Socialista tregui un resultat suficientment bo com per, sumat al propi, treure la majoria absoluta al Partit Popular. Crec que això també interessa a una majoria de la societat mallorquina, tot i que aquesta majoria, segons com vagin les coses, si no hi ha pacte entre tots, es podria veure estroncada pels imperatius de la Llei d'Hondt. Ha passat diverses vegades, que, a Mallorca, una minoria s'ha imposat a la majoria per mor de la divisió de l'esquerra i aquesta sacrosanta llei afavoridora del bipartidisme a ultrança. El Bloc per Mallorca ha d'articular, a partir d'ara, grups sòlids, a cadascun dels municipis, que constitueixin la base d'un futur èxit electoral. L'energia social existeix: Mallorca ha canviat prou, a causa dels conflictes provocats per l'arrogància de la dreta governant, i per l'evidència de la prevaricació de bona part dels seus membres (a favor dels seus propis sectors, naturalment). Ara hi ha més gent que mai que vol un canvi en profunditat, i això s'ha demostrat clarament en les grans mobilitzacions que hi ha hagut a la nostra illa, les més destacades de la seua Història.»

«La gent també existeix: una bona combinació de gent nova i gent amb trajectòria política, de gent de partit i gent independent (o no afiliada), d'aparell i de societat civil ha de ser la clau perquè aquesta força, aquesta energia social es pugui traduir en projectes sòlids, en vots i, per tant, en representació política. (...) Tot plegat són bons auguris: ara només cal generositat, intel·ligència, capacitat de sacrifici, bona preparació, ganes de feina i flexibilitat per poder convertir-los, per maig de l'any vinent, en possibilitats tangibles de governar millor aquestes illes nostres.»

I ara, feis-vos la pregunta òbvia, indefugible, necessària: si a Eivissa ERC diu sí a un projecte d'unitat nacionalista i progressista per totes aquestes raons, tan clares i carregades de sentit comú, per què a Mallorca diu que no?

Diari de Balears

14/11/06

La divisió del nacionalisme

Miquel López Crespí

No corren temps gaire favorables per al desenvolupament i consolidació del nacionalisme progressista a les Illes. Mentre els partits d'àmbit estatal, especialment el PP i el PSOE impulsen un ferreny bipartidisme que imaginam pactat i ben pactat, i Izquierda Unida, a recer de la socialdemocràcia, també aguanta xuclant tot el que pot per a sobreviure, els partits nacionalistes s'enfronten entre si i es divideixen i subdivideixen contínuament.

És completament incomprensible aquesta guerra entre nacionalistes quan, i és evident per a tot aquell que té dos dits de seny, tot juga en contra de la nostra supervivència com a poble, com a comunitat amb unes senyes d'identitat pròpies. No es tracta solament de tots els diners de la banca i de tot el poder dels mitjans de comunicació posats al servei d'aquest ferotge bipartidisme PP-PSOE. Aquest només és un dels nombrosos problemes que afecten la continuïtat cultural del nostre poble. Sense poders econòmics al seu darrere, sense el control dels mitjans de comunicació, el problema del saqueig dels nostres minvats recursos naturals, la destrucció del territori, la «balearització» constant de les Illes, la despersonalització de la nostra societat augmenta dia a dia sense aturar.

A hores d'ara, els polítics professionals que feren malbé el nostre Pacte de Progrés, aquells que tampoc no saberen bastir un Pla d'Ordenació Territorial que aturàs la salvatge depredació de recursos i territoris, tampoc no saben trobar fórmules engrescadores per a la unitat contra la dreta. L'interessant experiment unitari d'Eivissa-Formentera, el Pacte Progressista que, durant uns anys pogué mitigar mínimament el poder de la dreta, s'ha trencat a causa de la prepotència i sectarisme del PSOE.

A Mallorca les coses tampoc no funcionen gaire bé per a aquells que diuen estar situats a l'esquerra del PSOE. La divisió nacionalista és un fet, mentre que els nacionalistes d'obediència espanyola, és a dir, PP i PSOE, cada vegada van més units a les eleccions.

A Mallorca la divisió del nacionalisme progressista s'ha consolidat arran del darrer congrés del PSM quan, per rebuig de fusionar-se amb Izquierda Unida, una bona part del partit que ara dirigeix Gabriel Barceló s'escindí per a formar una nova organització nacionalista: Entesa per Mallorca. Si finalment ERC no accepta les condicions de PSM-EU per a bastir una coalició per al proper any 2007, el vot regionalista i sobiranista mallorquí podria trobar-se molt fraccionat per a alegria de PP-PSOE. L'elector mallorquí amb sensibilitat nacional haurà d'escollir aleshores entre els seguidors de Maria Antònia Munar, Grosske-Barceló, Mateu Crespí o Joan Lladó. Però el problema, tot i ser gravíssim, no ve donat solament per aquesta fragmentació de les diverses sensibilitats nacionalistes existents en la nostra societat.

Un problema afegit és l'ambient de crispació, el ferotge autoodi que tothom pot notar en els comunicats i declaracions de les diverses organitzacions nacionalistes existents. Aquestes bregues internes l´únic que fan es dificultar els possibles acords entre organitzacions afins i, en lloc de dedicar tots els esforços a combatre els partits que són la punta de llança de la nostra despersonalització, els destructors i encimentadors de Mallorca, es maten entre ells mateixos. Mai no s'havia vist res de tan absurd i mancat de sentit. ¿Com és possible, ens demanam tots aquells que durant dècades hem fet feina per al desenvolupament de les idees de progrés i justícia social a la nostra terra, que els polítics professionals que porten endavant les converses entre partits no s'adonin de la situació en què ens trobam? Pens que sempre s'haurien de prioritzar les aliances entre forces afins.

És completament absurd, en la nostra difícil situació, dedicar-nos a matar-nos entre nosaltres, cas de la brega recent entre PSM i Entesa per Mallorca.

Si tot això no es va solucionant a poc a poc, i la cosa s'enverina més i més a cada dia que passa, haurem d'arribar a pensar que els nostres polítics, els polítics professionals del nacionalisme mallorquí, no són a l'alçada del nostre poble, no saben quins són els problemes autèntics que cal solucionar per a garantir la nostra supervivència i, indiscutiblement davant inutilitat tan provada, una inutilitat que tan sols porta a la divisió i a l'enfrontament intern, a la mort de les nostres pròpies forces, haurem de pensar a enviar-los com abans millor a casa seva abans no sigui massa tard.

El Dia - El Mundo

15/11/06

El Bloc se ve obligado a poner a Joana Lluïsa Mascaró como número 2 por la ´Ley Cremallera´

F. GUIJARRO. PALMA.

El Bloc de Mallorca constituido por Partit Socialista de Mallorca (PSM) y EU-EV va a tener que colocar a Joana Lluïsa Mascaró como número dos en sus listas al Parlament, dentro de los comicios que se celebrarán el próximo año, debido a la Ley de Paridad que aprobó el anterior Govern del Pacto de Progreso

La intención inicial de ambas formaciones políticas era colocar como número 1 a la Cámara autonómica a un representante del PSM y como número dos a un miembro de EU-EV, para utilizar la fórmula inversa en el ayuntamiento de Palma

El problema radica en que Gabriel Barceló encabezará la representación del PSM, mientras que Miquel Angel Llauger lo hará por EU-EV.

Decisión

Dado que la Ley de Paridad exige la creación de ´listas cremallera´ (intercalar a una candidata femenina y a un varón), finalmente se ha decidido que el número 1 y 2 de la lista autonómica quedarán en manos del PSM (en el partido se da como seguro que Mascaró, su actual portavoz, ocupará ese segundo lugar), mientras que los puestos 3 y 4 serán para EU-EV.

En el caso del Consistorio palmesano, el acuerdo no reviste problemas debido a que la Ley de Paridad no se aplica en las municipales y a que EU-EV ha elegido a Eberhard Grosske para liderar su representación, mientras que la plaza del PSM como número 2 será ocupada por Nanda Ramón.

Cabe recordar que hace algunas semanas el Tribunal Constitucional dio por extinguido el recurso que contra la citada ley autonómica había presentado el anterior Gobierno de José María Aznar, tras decidir su retirada el Gabinete socialista de José Luis Rodríguez Zapatero.

Eso significa que esa norma será de aplicación obligatoria en las islas durante los próximos comicios autonómicos, dado que el Govern del Partido Popular no ha suspendido la ley, pese a reconocer que no comparte esa exigencia de las ´listas cremallera´.

Diario de Mallorca

15/11/06

El nuevo grupo Entesa per Mallorca se presenta hoy en la casa de cultura

J. M. BUNYOLA.

La casa de cultura de Bunyola acoge hoy a las 20.00 horas el acto de presentación de la nueva agrupación local de Entesa per Mallorca, grupo formado mayoritariamente por ex militantes del PSM.


La inmensa mayoría de militantes del PSM de Bunyola se han dado de baja del partido y han entrado a formar parte del nuevo grupo político. Entre ellos se encuentran los dos concejales del PSM en el Consistorio, Sebastià Mateu, edil de Educación y Cultura, y Tomeu Tugores, edil de Sanidad y Servicios Sociales, quien además ha sido elegido miembro de la ejecutiva del nuevo partido y secretario de Sanidad.

Diario de Mallorca
14/11/06

Entesa per a un futur que no existeix

Pere Antoni Pons

Diumenge passat, Gabriel Huguet i Ballester, el president de la nova agrupació política Entesa per Mallorca, va publicar un article en aquest mateix diari en què establia i postulava el programa, els objectius i les ambicions del seu partit. No entraré en la polèmica que durant aquests darrers temps ha ferit de mort el mallorquinisme polític. No valoraré si Entesa per Mallorca és una il·lusió o és una pura collonada. No diré si em sembla bé o un simple horror, preludi dels pitjors desastres, que el PSM, única referència política veritablement patriòtica que ha tengut Mallorca durant els últims trenta anys, estigui actualment en fase crítica. No ho faré perquè, d'aquests assumptes, només en poden parlar en propietat aquells que els han viscut des de dins i en primera persona, però això no vol dir que no ho tengui tot claríssim. Ara bé, hi va haver una qüestió de l'article de Gabriel Huguet que em va xocar molt, i que no em sé estar de comentar; una qüestió que no està tan relacionada amb la ideologia o amb les batalletes estrictament partidistes, com amb els aspectes més humans de la cosa política. Escriu Huguet, just al primer paràgraf del seu article, que Entesa per Mallorca és, sobretot, «una aposta pel futur». I tot seguit especifica: «Un partit per encarar les eleccions del 2007, però, sobretot, per ser gran a les del 2011, a les del 2015». Aquesta aposta pel futur no és, com podria pensar algú, en absolut retòrica, la típica frase que diuen els polítics per fer temps per tal de guanyar-se la confiança dels electors i mirar de crear-se un públic fidel, sinó que, contràriament, se l'ha de prendre al peu de la lletra, perquè constitueix un dels teòrics atractius bàsics del nou partit, com queda sobradament demostrat en l'èmfasi similar que els dirigents de l'Entesa posen en la seva condició de joves. Joventut, i conseqüentment futur: aquest és l'emblema i aquestes són les armes que presenten els nouvinguts.I bé, justament això és el que em va xocar tant: la ingenuïtat absoluta, o pitjor, la inconsciència potser ben intencionada però segur que perfectament suïcida, la total absència de previsió realista i de pragmatisme que suposa basar un projecte polític en una cosa que, en el moment present, no és segura que pugui arribar a existir. Aquesta cosa tan precària i incerta és, evidentment, el futur del qual ells parlen. Provaré d'explicar-me. Si d'una cosa s'ha encarregat, amb eficàcia infinita, el Partit Popular durant els anys i anys que ha governat les Illes Balears amb majoria absoluta, ha estat de crear uns mecanismes, unes inèrcies, unes estructures que, en les circumstàncies que fos, afavorissin les seves idees i els seus interessos, no només per tal de perpetuar-se ells i els seus acòlits en el poder, sinó també i sobretot per convertir en una realitat sòlida i gairebé irreversible la concepció que tenen de les Illes, sobretot de Mallorca en particular. Per dir-ho encara més clar: els anys molt llargs de govern del Partit Popular, no només han creat una determinada Mallorca, també han destruït deliberadament moltes hipotètiques Mallorques que un dia varen ser possibles però que, ara, ja no seran mai realitat. Només tenint en compte aquesta teoria es poden arribar a entendre, de manera més o menys racional, uns fenòmens tan brutals i tan intrínsecament irracionals com la massacre ecològica que ha devastat l'illa durant les darreres dècades, o la nombrosa immigració que ha fet augmentar la població de les Illes Balears fins a uns límits post-civilitzats i ben aviat insostenibles, que voregen l'excés i amenacen amb el caos.El que vull dir, sobretot, és que ja són tants els anys que porta el PP construint -o més exacte seria dir fabricant- la Mallorca que els interessa, que en aquests moments ja estan a punt d'assolir definitivament el seu objectiu: fer que qualsevol altra Mallorca sigui, per sempre més, inconcebible. No difícil, no impracticable si no és a llarg termini, sinó directament inconcebible, igual com és inconcebible la salut pletòrica després d'una malaltia molt greu. Doncs bé, això és el que sembla que no veuen, o que no volen veure, els membres d'Entesa per Mallorca: que el futur -les eleccions del 2011 i del 2015- per al qual es postulen o en el qual confien, avui, novembre del 2006, no existeix. Encara més: l'únic futur real i realista, avui, és el que arriba fins a les eleccions autonòmiques del 2007. No més enllà, perquè serà llavors quan el PP rubricarà sense remei ni marxa enrera la seva propietat sobre el present i el futur de Mallorca, o, al contrari, perquè serà llavors quan aquells que aspiren a una altra Mallorca podran començar a posar-la en pràctica, a construir-la. Això sí, els partidaris d'aquesta segona opció que no vulguin malbaratar el seu vot a les eleccions de l'any que ve, tenint en compte que l'Entesa no funcionarà encara a ple rendiment, només podran votar el també tot just constituït Bloc Nacional i d'Esquerres. Ho faran?

Panero, Panero!

Com va sent habitual, aquesta setmana el Partit Popular altra volta s'ha negat a condemnar la sublevació militar que va provocar la Guerra Civil espanyola del 36, a la vegada que s'ha negat a homenatjar les víctimes del franquisme. Com va sent habitual, doncs, els populars s'han tornat a passar la història del país, la intel·ligència d'uns quants milions de ciutadans i la dignitat de milers de morts pel forro. Com va sent habitual, també, per dissimular el seu filofranquisme els populars han fet veure que exercien de demòcrates equànimes, comparant el bombardeig de Gernika amb la violència atroç de les txeques de Barcelona -obviant en tot moment, això sí, que tot el conflicte va començar quan un cop militar liderat pel seu ídol nanet i rodanxó va voler derrocar un govern elegit democràticament (demoquè?!?, demoquè?!?, demoquè?!?). En fi, que si fóssim un país civilitzat amb una massa social veritablement democràtica, molts dels que avui i aquí es dediquen a la política s'haurien de dedicar, com a molt, a fer nets els lavabos d'alguna presó...En fi: va per a ells aquesta dedicatòria que el genial poeta Leopoldo María Panero, fill d'un falangista il·lustre, va fer a un seu amic, també poeta, durant els anys més foscos de la repressió franquista: «A Claudio Rodríguez, que una noche, en el drugstore de Fuencarral, con un cigarrillo temblándole en los labios, me dijo: a esta gente hay que ganarla!»

PERE ANTONI PONS

Diari de Balears
12/11/06

L'assemblea del PSM ratifica amb un 95% de suport l'acord amb EU-EV

Ramon confia que el desgast de Cirer afavoreixi el canvi a Palma

N.D.Palma.

L'assemblea del PSM va ratificar ahir, amb el 95% dels vots, l'acord per formar un bloc electoral amb EU-EV en les pròximes autonòmiques i municipals. El secretari general dels nacionalistes, Gabriel Barceló, va informar que la pròxima setmana s'oficialitzarà la firma del protocol electoral entre ambdues formacions.

En finalitzar l'assemblea, Barceló va reiterar la invitació de PSM i EU-EV a altres formacions polítiques, com també a ciutadans independents, perquè se sumin a la coalició. Això no obstant, va precisar que el Bloc no esperarà que altres partits prenguin l'acord i continuarà treballant en l'elaboració d'un programa electoral pensat per superar el «bipartidisme».

L'assemblea va ratificar a més la designació de Nanda Ramon com a representant del partit nacionalista en la candidatura de Palma. Ramon insistí que el desgast polític del PP i de Catalina Cirer fan més necessari que mai un canvi a Cort.

Diari de Balears

12/11/06

El PSM ratifica que acudirá a los próximos comicios con el Bloc

La formación confirmó ayer en asamblea, con el 95% de los votos a favor y ninguno en contra, que concurrirá dentro de la coalición

PALMA.-

El PSM ratificó ayer en asamblea, con el 95% de los sufragios a favor y ningún voto en contra, que concurrirá a las próximas elecciones autonómicas y a las municipales de Palma junto con Alternativa Esquerra Unida-Els Verds dentro de la coalición Bloque por Mallorca.

Tras la asamblea, la vicesecretaria general del PSM, Nanda Ramon, indicó a la agencia Efe que durante la sesión se aprobó también un documento que consta de 24 puntos sobre esta coalición, que está previsto que sea avalado por Alternativa EU-EV la próxima semana.

Dentro del Bloque, el PSM encabezará las listas autonómicas, mientras que la candidatura al Ayuntamiento de Palma será liderada por Alternativa EU-EV, indicó Ramon, que precisó que en el caso de que haya listas separadas, tal y como prevé la reforma del Estatuto, su partido ocupará el primer puesto en la candidatura del Consell de Mallorca.

Esta distribución de las candidaturas ha sido consensuada en función de los últimos resultados electorales de cada partido, que en el caso de los comicios autonómicos fueron «más beneficiosos» para el PSM, mientras que en Palma fue Esquerra Unida-Els Verds el grupo que logró una mayor representación, dijo.

A este respecto, recordó que el secretario general del PSM, Gabriel Barceló, será el cabeza de cartel del Bloque en las autonómicas, y que Eberhard Grosske será el candidato a las municipales

Ramon ocupará el segundo lugar en las listas al Ayuntamiento de Palma, extremo que fue ratificado ayer también en la asamblea del PSM.

Este partido, según indicó su vicesecretaria general, trabaja junto a Alternativa EU-EV a «pleno rendimiento» en la planificación y elaboración del programa de la próxima campaña electoral.

El Dia - El Mundo

13/11/06

El PSM ratifica el Bloc con Barceló como candidato al Govern y Nanda Ramón como número dos para Cort

V.E. PALMA.

La Asamblea del PSM ratificó ayer la constitución de la coalición preelectoral entre PSM y EU-Els Verds, bajo el nombre de Bloc de Mallorca, que será presentada oficialmente la próxima semana por los dos partidos. El acuerdo coloca al secretario general del PSM, Gabriel Barceló, como candidato a la presidencia del Govern con Miquel Angel Llauger, dirigente de Els Verds, como número dos de la lista autonómica. Para el ayuntamiento de Palma, en cambio, la lista la encabezará Eberhard Grosske (EU) y Nanda Ramon (PSM) será el número dos.

Barceló, Ramón y la portavoz del PSM en el Parlament, Joana Lluisa Mascaró, explicaron estos acuerdos al acabar la Asamblea del partido, que ratificó estas decisiones con el respaldo del 95% de los asistentes (74 votos a favor, ninguno en contra y 4 abstenciones).

La candidatura al Consell la encabezará el PSM, pero no se decidirá hasta que quede claro que se aprobará la reforma del Estatut balear con la que entrarán en vigor la separación de listas electorales para el Parlament y los consells.

Los dirigentes nacionalistas explicaron que tanto Barceló como Llauger como Grosske y Ramón actuarán en forma de "tándem" para alcanzar a todos los posibles votantes de los dos partidos.

Diario de Mallorca

12/11/06

El PSM coloca a Nanda Ramon en la lista del Bloc a Palma

PALMA.-

Aunque se da por hecho que el actual portavoz municipal de Esquerra Unida-Els Verds (EU-EV), Eberhard Grosske, encabezará la candidatura del Bloc en este municipio, una mujer podría disputarle el cargo.

La asamblea general de la Federación de Palma del PSM eligió ayer a Nanda Ramon como primera representante de este partido en la candidatura municipal del Bloc, del que también forma parte EU/EV. En un comunicado remitido ayer a los medios, el PSM mantiene su oferta a ERC y Entesa para que se incorporen «al proyecto del Bloc en Palma», a fin de «facilitar el cambio político» en el municipio, que ahora está gobernado por el PP.

A su parecer, la integración de estas fuerzas permitiría «sumar a todos los colectivos y personas de la izquierda plural, del nacionalismo en todas sus vertientes y del ecologismo político». Ramón fue la candidata de Progresistas al Congreso en las Elecciones del 11M.

El Dia - El Mundo

11/11/06

PSM, Esquerra i Els Verds aniran plegats a les pròximes eleccions

Sebastià Gayà serà el candidat d'aquest «autèntic bloc nacional»

GUILLEM MAS. Manacor

El PSM, Esquerra i Els Verds han arribat a un principi d'acord per presentar-se conjuntament a les eleccions municipals de maig de 2007, acord que haurà de ser ratificat per les diferents juntes locals dins la setmana que ve. El fet que l'acord no compti amb la presència d'EU fa que aquest pacte es concebi «com un autèntic bloc nacionalista».

Segons ha pogut saber Diari de Balears, l'entesa entre les forces nacionalistes d'esquerra amb complement verd preveu un repartiment dels llocs de sortida de la candidatura segons representació municipal -que només té el PSM amb dos regidors- i vots a les darreres contestes. Així, el cap de llista serà l'actual candidat del PSM, Sebastià Gayà, el número dos correspondrà a un membre d'Esquerra, el tres recaurà en Miquel Oliver del PSM i el quatre serà per a Andreu Pasqual d'Els Verds.

El que encara no s'ha decidit, en cas que els membres dels comitès locals acceptin el pacte, és si les formacions concorreran com una coalició o sota un nou nom unitari de les forces. Amb tot, el contingut del programa electoral encara està per definir i les propostes s'enfocaran cap a un municipi modern i sostenible amb un missatge centrat. Els interlocutors que han fet possible aquest principi d'acord han estat, per part del PSM, Sebastià Gayà i Miquel Oliver, Joan Llodrà i Miquel Vives d'Esquerra i Andreu Pasqual d'Els Verds.

L'actual crisi existent entre Andreu Pasqual d'Els Verds i Manel Carmona d'EU ha acabat amb la ruptura de la coalició roig-i-verda. Per això, Pasqual ha donat tot el seu suport al pacte amb PSM i Esquerra. Això ha provocat que Carmona fos elegit candidat el cap de setmana passat amb la col·laboració de Corrent Verd, un grup de persones de pressió de Carmona que intentà obtenir el poder d'Els Verds amb l'objectiu de desallotjar Pasqual per facilitar unes millors relacions.

Així les coses, el panorama polític de Manacor s'aclareix per moments amb noms i llinatges.

Diari de Balears
10/11/06

El PSM afronta su crisis con el objetivo de ser la tercera fuerza política de Balears

CLUB DIARIO DE MALLORCA. 30 AÑOS DE HISTORIA DEL PSM

Pere Sampol animó a seguir el lema "ahora o nunca" para vivir "como mínino 30 años más"

ARACELI BOSCH. PALMA.

La palabra "crisis" se pronunció ayer en multitud de ocasiones, sobre todo, desde el punto de vista histórico, y sirvió para animar al auditorio a seguir adelante en un momento en que el PSM no pasa precisamente por una de sus mejores etapas.

Pere Sampol fue, tal vez, el más convincente y puso la guinda a la reunión tras la intervención de sus compañeros de partido que analizaron desde distintos puntos de vista los 30 años de historia del PSM. "Aquí hay espacio para PP, PSOE y un tercero que puede ser UM o el PSM", dijo el hasta hace poco diputado del Parlament. En cuanto a UM, "cuando pierda el poder se deshará como el azúcar en una taza de café", vaticinó. Y en cuanto al PSM, "está en condiciones" para ser esa tercera fuerza. "Hemos resistido crisis más fuertes que las de ahora", añadió.

Sampol recordó el lema "ara més que mai" que utilizó el PSM en una campaña anterior y lo tradujo por un "ara o mai", más adecuado para el momento actual. Animó a sus compañeros de filas a no mirarse el ombligo "porque cuatro años más de PP y UM no darán oportunidades".

Sampol defendió la opción del Bloc asegurando que no se ha perdido la pata del nacionalismo, característica del PSM, "como muchos han dicho". Incluso propuso añadir una "cuarta pata" al partido "nacionalista, ecologista y de izquierdas", como se definen: "levantar la bandera de los valores y la honestidad política y así viviremos como mínimo 30 años más". Aplausos de apoyo y fin del acto. Minutos antes, Pere Sampol había reconocido que "hace medio año era pesimista pero creo que ahora estamos en las mismas condiciones que en 1999" para acceder al poder.

Crisis y oportunidad

Así que ayer, en el repaso a los 30 años de historia del PSM, los nacionalistas quisieron convertir su crisis en oportunidad.

"El partido se ha dado por muerto en muchas crisis pero no ha sido así", dijo el actual portavoz del PSM en Cort, Tomeu Carrió. Él fue el encargado de repasar la historia del nacionalismo político en la isla y en sus conclusiones expuso problemas como "que no toda la militancia ha asumido pactos pre y post electorales; las relaciones con Cataluña; no saber vender la tarea de gobierno o el exceso de espíritu crítico". Pere Sampol añadió, después, el no haber tenido voz pública durante la etapa del Pacte de Progrés en los temas en los que eran "un referente": medio ambiente y temas sociales.

En la mesa de conferenciantes estaban, además de Pere Sampol y Tomeu Carrió, el secretario general del PSM, Biel Barceló, que definió al PSM como una referencia necesaria en un espacio nacionalista y de progreso; el coordinador de la Obra Cultural Balear, Tomeu Martí, que como simpatizante dibujó el anecdotario del PSM, y la vicesecretaria general de las Joventuts d´Esquerra Nacionalista (JEN-PSM), Rosa Barceló, defensora contundente del Bloc.

Entre el público, el ex secretario general, Biel Vicens, el ex conseller Damià Pons, los diputados Antoni Alorda, Joana Lluïsa Mascaró o Maria Antònia Vadell. Faltaron muchas caras, las que justamente dejaron el PSM tras la crisis de su último congreso.

Diario de Mallorca

09/11/06

Sobre Entesa

Cartes al director

Acab de llegir l'escrit d'en Biel Huguet on descriu Entesa per Mallorca. Com més ho llegia, més em semblava una descripció del PSM. Fins que m'he fixat en dos matisos: primer, la insistència que són joves. Però al PSM també n'hi ha de joves (jo en conec molts). Segon, la insistència en el mallorquinisme i no tant en el nacionalisme (que no soni a Països Catalans). Però al PSM també se sol evitar aquesta referència, darrerament. Curiosament no parla que determinades aliances els esgarrifin. Per això deman si la conclusió és: Entesa per Mallorca ve a ser el PSM -les mateixes prioritats, les mateixes paraules, les mateixes propostes sobre temes fonamentals- però creient-se més joves i essent més localistes. Per això s'han fet un partit nou? Que ens aniria de bé si la dreta espanyolista desfés el seu partit per matisos d'aquesta categoria! Això només els passa (els han sortit els Ciudadanos) a Catalunya, precisament on ja no tenien res a fer.

Pere Palou. Esporles.

Diari de Balears

07/11/06

Entesa convida el PSM a crear una coalició «purament nacionalista»

L'oferiment inclou també ERC i independents de reconegut prestigi

JOAN C. PALOS. Palma.

L'agrupació palmesana d'Entesa per Mallorca convida el PSM a sortir del Bloc «nacionalista, progressista i ecologista» que ha creat amb EU-EV i fer-ne un de nou «purament nacionalista», amb la participació d'ERC i d'independents de renom social i de recongeut prestigi. Aquesta serà la proposta que traslladarà avui mateix la formació recentment constituïda a l'organització que lidera Gabriel Barceló.

Avui horabaixa, a la seu del PSM d'Antillon, representants d'Entesa i del PSM es trobaran per parlar de futures aliances. Uns pretenen que els «escindits» tornin a la casa mare, mentre que els altres voldrien recuperar l'essència nacionalista que veuen perillar amb el bloc d'esquerres. A un costat, l'actual portaveu dels nacionalistes a Cort, Tomeu Carrió, a més de dirigents del PSM. A l'altre, els membres de la gestora d'Entesa a Palma, Arnau Bisquerra, Gabriel Ferrer, Aina Picó i Ponç Vaquer, entre d'altres.

Som a vuit mesos de les eleccions i sembla que les coses per a l'esquerra nacionalista encara no estan del tot clares. En dues setmanes, Entesa per Mallorca farà una convenció a la nostra ciutat per discutir amb tots els afiliats de Palma l'ideari electoral i les futures aliances amb vista als comicis de maig de 2007.

Ara, el PSM voldria integrar tots els corrents d'esquerra nacionalista perquè jugassin a favor seu en el Bloc que ha organitzat amb Esquerra Unida i els Verds. Però la gestora d'Entesa creu, precisament, que una aliança d'aquest tipus suposaria el «debilitament» i la posterior «desaparició» del nacionalisme illenc.

La renuió d'avui horabaixa entre els líders del PSM i d'Entesa per Mallorca sembla sentenciada a no assolir cap tipus d'acord a curt o a mitjan termini a l'àmbit de l'Ajuntament.

Diari de Balears

07/11/06

ERC i la coalició PSM-EU

MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

Després de les declaracions d'ERC de començaments d'octubre, tot sembla indicar la dificultat de concretar una simple unitat electoral PSM-EU-ERC. Si finalment no s'arribàs a concretar la unitat electoral amb ERC, l'experiment iniciat per PSM-EU i que, no ho oblidem, ha costat als nacionalistes de Gabriel Barceló l'escissió del partit tan treballosament consolidat al cap de més de trenta anys de feina incansable, els resultats electorals podrien ser més esquifits del que estima la premsa. Recordem que la famosa i antidemocràtica Llei d'Hondt, en primar els partits majoritaris, deixa sempre els minoritaris a punt de l'extraparlamentarisme o quasi sense diputats.

Seria molt possible que en el 2007 no bastàs aconseguir ser votat pel cinc per cent de l'electorat per a entrar a les institucions i gaudir dels privilegis econòmics i de prestigi que comporta participar en la gestió del règim. Especialistes en l'estudi de les possibilitats electorals dels partits que es presentaran properament a les eleccions afirmen que, per a les organitzacions «petites», tipus EU, ERC o PSM, comença el calvari de fer tot el possible per a no caure dins l'abisme de la marginalitat política.

Que ERC no participi en la coalició dificultarà enormement aconseguir aquesta representació. No sé encara, si no es concretàs aquesta unió, per quins motius PSM i EU no han anat més vius i, vist i comprovat el que es pot perdre, no han fet tot el possible per anar concretant aquesta unitat electoral. Malgrat que molts analistes afirmin que el resultat de les eleccions europees no és prou representatiu, sí que convé recordar que en aqueixes eleccions ERC arribà prop dels vuit mil vots superant de molt Esquerra Unida.

Alguns diran que aquesta vegada ERC no obtindrà aquests vots i que anant en solitari potser el seu electoral quedarà situat en uns cinc o sis mil vots. Així i tot, malgrat que ens moguéssim en una forquilla que vagi dels quatre mil als sis mil vots, podem comprovar que és una força prou considerable per a no menystenir els sobiranistes i fer tot el possible per a tenir-los ben al costat. No es pot jugar amb aquests vots; i tothom ha de saber, i les direccions d'EU i PSM els primers, que són precisament aquests vots els que poden decidir l'èxit o el fracàs de la coalició que aquests dies ha començat a funcionar.

Un altre problema prou important, cas de no fer la coalició amb ERC, fa referència a com queda, per al futur, l'espai del nacionalisme i el sobiranisme a les Illes. ERC dins la coalició hauria fornit la coartada perfecta per a poder dir a l'electorat nacionalista que es feia per a bastir un projecte independent de forces alienes a la nostra nació, forces d'obediència estatal, i que, en la coalició, la força unida dels nacionalistes era superior als estatistes. Però si EU no romp públicament amb Llamazares i proclama la seva independència política i organitzativa... de quin futur bloc nacionalista parlam? D'aquell que, com a Progressistes serví per a consolidar el grup parlamentari d'Izquierda Unida per a, posteriorment, esdevenir un instrument emprat activament contra els drets nacionals del poble basc?

L'altre aspecte, i també tan important com els dos que hem esmentat, fa referència a les reserves econòmiques de la coalició. Es dóna la circumstància que, en aquests moments, pel nombre de diputats que ERC, tant al parlament de l'estat com en el Parlament de Catalunya, el partit de Carod Rovira i Joan Lladó està en molt més bona situació financera que PSM i EU.

Voldria que els polítics professionals que han estat organitzant aquesta coalició que, pel que hem pogut comprovar, neix coixa, no han tengut en compte els factors abans esmentats i que qualsevol persona mínimament interessada per la situació política de la nostra societat coneix a la perfecció. He de reconèixer sincerament que no ho entenc. I si, com tot sembla indicar, finalment no es consolida la coalició PSM-EU-ERC, aquests mateixos polítics professionals, sovint molt afeccionats a la lluita a mort per servar o conquerir sous i cadiretes, haurien de dir-nos per què no han fet també una guerra a mort per aconseguir la incorporació d'ERC a la campanya electoral. ¿És tan mal d'entendre que cinc o sis mil vots poden ser decisius, que sense ERC es debilita la credibilitat política de la coalició i, una cosa summament important, sense els diners que poguessin aportar els independentistes també disminueixen les possibilitats electorals? Pensam que no cal ser cap mena de geni per poder arribar a entendre-ho.

El Dia / El Mundo

07/11/06

Desmarque ´verde´ de la nominación de Manel Carmona

M. B. MANACOR

Andreu Pasqual, líder de Els Verds, criticó ayer el estado de confusión que según él "sirve al portavoz de Esquerra Unida, Manel Carmona, para eregirse como candidato único de la formación rojiverde, cuando Els Verds no tenemos nada que ver con EU". El anuncio de Carmona de ser el candidato "del partido rojiverde" para las elecciones locales de 2007 induce a confundir al electorado, según Pascual. "Que Carmona deje ya de confundir, porque a nuestro candidato no lo elige Esquerra Unida", añadió Pasqual.

Diario de Mallorca
07/11/06

Eivissa pel Canvi: projecte amb futur

Bernat Joan i Mari

Veient la nombrosa concurrència a la reunió de la gent d'Eivissa pel Canvi (independents, més EU, ENE i ERC) del municipi de Sant Josep de sa Talaia, no es pot respirar més que optimisme. És evident, d'una banda, que Eivissa pel Canvi encara constitueix un projecte molt tendre, i que haurà de solidificar-se i assentar-se convenientment. Però no és menys obvi que els sectors més dinàmics de la societat eivissenca hi han posat moltes esperances. I seria molt lamentable que es veiessin defraudades.

El panorama polític eivissenc pot afavorir un resultat bo o molt bo per a la nova entesa política, especialment si tenim en compte la situació en què es troben les altres dues formacions polítiques amb possibilitats de treure representació que concorreran a les eleccions del proper maig de 2007. D'una banda, hi tenim un Partit Popular que ha tancat files, sòlid com a partit, però divorciat d'amplis sectors de la societat eivissenca que fins ara li havien donat suport. Per concórrer a les eleccions amb unes certes garanties el PP no té més remei que tancar files. I així ho ha fet, perquè, matemàticament, la cosa no els pot funcionar d'altra manera. Però els dirigents populars saben perfectament que la seua actuació, a Eivissa, durant aquesta legislatura, necessàriament els ha de passar factura. Des de molts punts de vista, si el PP repetís resultats hom podria estar preocupat per la capacitat de reacció i per la coherència envers els propis interessos de la societat eivissenca en el seu conjunt.

De l'altra, hi tenim la postura erràtica del Partit Socialista, que, finalment, veurà com els seus candidats són nomenats per Madrid a instàncies de Palma. Pensem que en Francesc Antich s'hi juga molt, en els resultats d'Eivissa. I, segons pareix, per primera vegada, des de Mallorca, algú és conscient d'aquesta circumstància. Malauradament, a Mallorca ha semblat, tot sovent, que el resultat de Mallorca era el de Balears, quan Eivissa, Formentera i Menorca poden ser decisives (i, de fet, ho han sét no fa gaire). Ara, emperò, Francesc Antich, preocupat per una possible debacle socialista a Eivissa, ha agafat cartes en l'assumpte i mira de fer els possibles per arreglar-ho tant com es pugui. Tal vegada s'haurà acabat que Mallorca sigui igual a Balears, tant als mitjans de comunicació com a les instàncies polítiques de Palma.

En qualsevol cas, a la gent d'Eivissa pel Canvi els interessa que el Partit Socialista tregui un resultat suficientment bo com per, sumat al propi, treure la majoria absoluta al Partit Popular. Crec que això també interessa a una majoria de la societat eivissenca, tot i que aquesta majoria, segons com vagin les coses, si no hi ha pacte entre tots, es podria veure estroncada pels imperatius de la Llei d'Hont. Ha passat diverses vegades, que, a les illes Pitiüses, una minoria s'ha imposat a la majoria per mor de la divisió de l'esquerra i aquesta sacrosanta llei afavoridora del bipartidisme a ultrança. Eivissa pel Canvi ha d'articular, a partir d'ara, grups sòlids, a cadascun dels municipis, que constitueixin la base d'un futur èxit electoral. L'energia social existeix: Eivissa ha canviat prou, a causa dels conflictes provocats per l'arrogància de la dreta governant, i per l'evidència de la prevaricació de bona part dels seus membres (a favor dels seus propis sectors, naturalment). Ara hi ha més gent que mai que vol un canvi en profunditat, i això s'ha demostrat clarament en les grans mobilitzacions que hi ha hagut a la nostra illa, les més destacades de la seua Història.

La gent també existeix: una bona combinació de gent nova i gent amb trajectòria política, de gent de partit i gent independent (o no afiliada), d'aparell i de societat civil ha de ser la clau perquè aquesta força, aquesta energia social es pugui traduir en projectes sòlids, en vots i, per tant, en representació política.

I, finalment, també es produeix -i això sempre anima- una concomitància amb Formentera. Ja s'ha presentat públicament Gent per Formentera, que ha posat la por al cos, n'estic convençut, al conjunt de forces polítiques de la pitiüsa del sud.

Tot plegat són bons auguris: ara només cal generositat, intel·ligència, capacitat de sacrifici, bona preparació, ganes de feina i flexibilitat per poder convertir-los, per maig de l'any vinent, en possibilitats tangibles de governar millor aquestes illes nostres.

Bernat Joan i Marí. Eurodiputat d'ERC.

Diari de Balears / 06/11/06

Entesa per Mallorca

Biel Huguet

Entesa per Mallorca és un nou partit en el panorama polític d'aquest país, és, des d'ara, una realitat, però és, sobretot, una aposta pel futur. Un partit per encarar les eleccions del 2007, però, sobretot, per ser gran a les del 2011, a les del 2015.

Perquè el repte d'Entesa és gran. El repte d'Entesa és sumar tot el mallorquinisme progressista i arribar a la majoria de la nostra societat. Això és Entesa, empenta i seny, joventut i experiència, ambició i honestedat. Il·lusió per damunt de tot. Il·lusió per un país més lliure, més fort, més pròsper, més just i solidari, més sostenible, un país per tots.

Per aconseguir-lo, Entesa per Mallorca es fonamenta en un nacionalisme ambiciós, modern, obert, integrador de la immigració, amb voluntat de defensar tota la gent que viu i treballa en aquesta terra. Un sobiranisme que té la raó de ser en la nostra identitat com a poble, en la llengua i la cultura, però que cerca sumar i resoldre problemes compartits per tota la nostra ciutadania

Perquè Entesa per Mallorca és a l'hora una esquerra moderna, àmplia, pragmàtica, però ferma en els seus objectius, que no està a un extrem, i que vol ser gran i, especialment, útil per governar i per transformar. Per fer una Illa millor amb més estat del benestar, potenciant la solidaritat, l'ensenyament, la sanitat, la integració de la immigració, el medi ambient i la sostenibilitat, l'economia, el turisme, l'habitatge, les infraestructures.

Un partit per fer front a les polítiques del PP que menyspreen i arraconen la llengua i la cultura, que consumeixen el territori i potencien un creixement insostenible a favor d'uns pocs i en contra de molts, un PP que converteix la política en un cúmul d'interessos personals.

Per això neix Entesa, per fer possible una altra Mallorca, per fer front als reptes col·lectius, perquè estam convençuts que és factible aconseguir-ho, amb empenta, amb il·lusió, amb gent jove però preparada, amb la radicalitat democràtica com a bandera. Un partit ambiciós, proper a la gent, fet des d'abaix, des dels pobles i les ciutats.

La nostra prioritat és fer créixer Entesa, reforçar i incrementar la nostra força municipal, aconseguir regidors i batlies, sumar il·lusions i esforços, i entre tots fer del mallorquinisme progressista una opció per guanyar el futur.

Biel Huguet i Ballester, President d'Entesa per Mallorca

La unitat de l'Esquerra Nacional

Pere Sampol a l'entrevista que publicà fa dos diumenges e Diari de Balears, l'encerta en moltes coses. Diu que les illes Balears estan patint una colonització econòmica per part d'una dreta que jo qualific d'ultranacionalista espanyola. Hi afegiria, a més a més, que patim una colonització general que es manifesta també en la cultura i en la societat. Aquesta realitat fa que jo cregui, com ell, que estam en estat d'emergència nacional i, en conseqüència, tota persona que no sigui un irresponsable ha de posar les prioritats del país primer que no els seus interessos de partit, de barraqueta o personals. L'estratègia d'un Bloc Nacionalista i Progressista crec que és l'única opció vàlida en una societat com la nostra tan provinciana i manipulada per la dreta econòmica i la Brunete mediàtica al seu servei.

Contrasta amb aquesta opinió, la que el mateix dia i a la pàgina anterior manifesta l'eurodiputat d'ERC Bernat Joan, que malda d'aportar excuses males de justificar perquè el seu partit no formarà part de l'esmentat Bloc. Les desqualificacions cap als altres per avalar la seva actitud antiunitària me pareixen basades en prejudicis, que en el fons amaguen bona part d'animadversions personals. Poc amor al país i poca voluntat de canviar les coses demostren actituds com aquestes! Tota persona i partit que lluita contra la barbàrie pepera que sofrim en aquesta terra hauria de ser valorada i no menystinguda en ares d'un purisme estèril. De botiflers, se'n poden trobar arreu; convé tenir-ho molt en compte.

Contrasta també amb l'opinió unitària d'en Sampol, la situació de l'esquerra menorquina incapaç de sumar en un bloc nacionalista i progressista totes les sensibilitats. Coneixent l'almadroc que hi ha en aquests moments preelectorals a Menorca es pot entendre de què es tracta el pacte entre PSM i Verds (i tan verds que estan!): un repartiment de cadires i de sous, sense cap garantia que surti bé. Més encara, vista la darrera crisi en el CIM, que s'ha resolt amb l'expulsió d'un conseller no electe, del PSM, que gestionava l'àrea delegada de Cultura.

Qui signa aquestes lletres es considera ideològicament més radical en les temàtiques nacional, ecològica, econòmica i social que les polítiques que pugui desenvolupar el Bloc. Tanmateix, tenc prou edat i els mínims d'experiència política per saber que, en aquestes moments a les Illes (i al País Valencià), si de ver volem acabar amb el retrocés en els nostres drets nacionals, socials i econòmics, com a país de països, la unió és l'única via.

Bep Pere Gomila i Gonyalons. Es Migjorn Gran (Menorca).

Diari de Balears
04/11/06

Alorda i el notari

No vagi per dit

El diputat del PSM Antoni Alorda es demanà ahir «perquè Maria Antònia Munar no va al notari, com a fet Artur Mas, per donar fe pública de que no pactarà amb el PP». Alorda contesta així a l'afirmació de la presidenta del Consell en la qual es mostrà estranyada perquè el PSM ha anat als actes de Convergència i Unió «quan el més llògic és que hagués donat suport a IC-EV despré d'haver pactat a Mallorca amb els seus correligioanris d'EU-EV».

Diari de Balears

03/11/06

Entesa-ERC

No vagi per dit

Encara que no hi ha res de fermat, continuen les converses entre Entesa per Mallorca i Esquerra Republicana de cara a formar una candidatura per a les pròximes eleccions autonòmiques. Avancin o no aquestes converses, allò segur és que el PSM està convidat a participar-hi en cas que ho desitgi. La gent d'Entesa confia a poder presentar una vintena de candidatures municipals.

Diari de Balears

01/11/06

Palma se apunta a la desaparición del PSM, fagocitado por EU y ERC

IMPRESIONES

El proceso de desintegración del PSM es más rápido y poderoso de lo previsto. Ahora es el PSM-Palma el que acuerda integrarse en el cuerpo místico de EU/EV y Esquerra Republicana de Cataluña -el llamado Bloc Progresista-, lo cual supone su práctica desaparición, fagocitado, como Els Verds, por los neocomunistas y, para más inri y en este caso, por un partido foráneo como ERC. Ni buena parte de militantes y votantes del PSM pueden equipararse a los neocomunistas ni, a pesar de sus veleidades catalanistas, ven con buenos ojos su rendición ante un partido catalán y de obediencia catalana. Tiene bastante de suicidio esta deriva hacia la nada del PSM que está siguiendo el proceso inverso del PSOE, un partido que ha abandonado sus veleidades de pacto de la izquierda al presentarse a las elecciones en solitario como única alternativa solvente y posible del gobierno. Ha resultado sorprendente la facilidad que ha mostrado el PSM para hacerse el harakiri.

El Dia - El Mundo

01/11/06

El PSM de Palma se suma al Bloc y acudirá a las elecciones con EU-EV

Sólo 70 de los 300 militantes del partido nacionalista en la capital balear acuden al congreso que eligió a Carrió como portavoz en Cort

PALMA.-La Federación del PSM en Palma aprobó ayer, con un 85% de los votos, la ponencia de estrategia política del IV congreso de la organización, que apuesta por iniciar el proceso de constitución de un bloque «nacionalista, progresista y ecologista», de cara a los comicios municipales de mayo de 2007.

El cónclave, informa Efe, que contó con la participación del 23 % de la militancia (70 sobre un total de 300), eligió asimismo al portavoz del partido en el Ayuntamiento de Palma, Bartomeu Carrió, como nuevo secretario general de la organización en la capital balear, con el 80% de los votos

El nuevo secretario de Organización del partido, Magí Moranta, informó que finalmente se impuso la tesis de intentar formar coalición electoral con Alternativa Esquerra-Unida Els Verds y ERC para la próxima cita en las urnas, en lugar de ir en solitario, tal y como se decidió en el partido en el ámbito de Mallorca. Moranta explicó que, de este modo, el PSM en Palma considera el bloque como la mejor vía para que el PP pierda la mayoría absoluta en la capital balear.

La propuesta de formar el Bloc se incluía en la ponencia de estrategia política, que fue defendida por Sebastiá Serra Juan y que obtuvo el voto mayoritario favorable de los asistentes y del resto en contra, según explicó Moranta. La ponencia de organización, leída por Carrió, cosechó el 90% de los votos.

Nombramientos

Precisame nte, el regidor se alzó como nuevo secretario general de la federación palmesana, por encima del otro candidato, Jaume Bonet, que recabó el apoyo del 12% de los votantes. Igualmente, se votó la nueva ejecutiva, que estará formada además por Magí Moranta (secretario de Organización con el 89% de los votos) y por Sebastiá Serra Juan como secretario de Implantación Territorial de Atención a la Afiliación y Simpatizantes, con el 87% de los sufragios

Caterina Sánchez fue escogida secretaria de Patrimonio Histórico, Cultural y Lingüístico con el 87% de los votos; Miquel Perelló, de Participación y Atención al Ciudadano y al Sector Productivo, con un 72 por ciento; y Biel Riera, de Medio Ambiente, Urbanismo y Mantenimiento, con el 92%. Ignasi Pasadius fue elegido secretario de Campañas y Comunicación con un apoyo del 89%, en tanto que Miquel Balanguer fue elegido por los jóvenes del partido para que les represente en la ejecutiva. Durante las votaciones también se nombraron diez representantes de la Federación para participar en el consejo de dirección política del PSM, del total de 17 que corresponden a la agrupación palmesana.

PSM y Alternativa Esquerra Unida-Els Verds presentaron el 1 de agosto las bases ideológicas del Bloc. El portavoz de Alternativa EU-EV, Miquel Ángel Llauger, recalcó entonces que el bloque nacionalista y progresista es un «proyecto estratégico de futuro» que «no tiene vuelta atrás» y que en 2007 se presentará a las elecciones municipales y autonómicas como una coalición, aunque «quiere ir más allá» en el futuro. La conformación de un bloque, prosiguió, supone la constitución de un «sujeto político muy unitario» que pretende hacer posible un «cambio de signo político» en Baleares.

Candidatos

Para la designación de los candidatos que encabezarán las listas autonómicas y municipales, las diferentes fuerzas que conforman la coalición emprenderán un proceso de negociación, si bien una vez que el bloque esté constituido se celebrarán primarias. Los candidatos de los próximos comicios serán «fruto de acuerdos», insistió Llauger. El secretario general del PSM, Biel Barceló, añadió en aquel momento que la declaración política acordada por su partido, Alternativa EU-EV y ERC es la «primera piedra» del bloque. Barceló comentó también que todavía no esta cerrada la nomenclatura con la que esta coalición política concurrirá a las urnas. Las bases ideológicas y programáticas del bloque señalan que se caracterizará como «la opción política del nacionalismo, la izquierda, el ecologismo y el soberanismo» y que «defenderá la autodeterminación de los pueblos de las Islas Baleares».

El Dia - El Mundo

01/11/06

EU: rompre amb Madrid

MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

Per ara, en el debat de dissolució del PSM com a força política dins un bloc en el qual hi hauria els membres del Partido Comunista de España, tota l'antiga direcció dels prosoviètics mallorquins, el PCB-PCPE que dirigien Miquel Rosselló, Josep Valero, Lila Thomàs, etc., els militants d'EU, Verds i alguns independents, en aquest debat, repetesc, qui porta la iniciativa és, són, sens dubte, els personatges abans esmentats. Fa poc, l'exdirigent del prosoviètic PCB-PCPE teoritzava la necessitat d'anar concretant aquesta nova organització política i, fa uns dies, mateix, Miquel Rosselló continuava en la seva aposta a favor del bloc. Aposta que, començam a pensar, potser fins i tot és estratègica i no tàctica conjuntural com ens pensàvem fins fa poc.

Dic que potser podria ser l'opció final per a la supervivència dels antics dirigents carrillistes i prosoviètics perquè ells també tenen maror de fons dins Izquierda Unida. Que ningú imagini que són només les organitzacions nacionalistes les que pateixen escissions i greus contradiccions internes! Ni molt manco! Precisament el PCE és una de les organitzacions d'àmbit estatal més expertes quant a divisions, escissions, ruptura de partits i organitzacions i supervivència de la seva burocràcia dirigent

Actualment l'antiga direcció carrillista d'Esquerra Unida ha patit la crítica del sector anomenat Corriente Roja, liderat per Ángeles Maestro, que els acusa d'haver mort el que restava sense liquidar de l'herència del Partido Comunista de España. I per si encara mancava cap cosa, en la festa recent del PCE que s'ha celebrat a Madrid el secretari general d'aquesta organització, Francesc Frutos, i Felipe Alcaraz, president de la mateixa organització, també han aguditzat les contradiccions internes de l'actual direcció d'Izquierda Unida afirmant que l'aposta de dissolució del PCE dins IU ha estat un error d'incalculables conseqüències polítiques. Un error que ha fet d'Izquierda Unida una organització completament enfeudada a la socialdemocràcia espanyola, el PSOE, sense cap altre objectiu que, a recer de Zapatero, preservar l'esquifida representació que tenen a les institucions del règim i servir de reserva electoral als dirigents socialistes.

En la reunió dels excarrillistes a Madrid, Frutos i Alcaraz han fet públiques les seves intencions de «sortir de la clandestinitat» a la qual havia reduït el Partido Comunista de España l'actual direcció d'IU. En un procés d'autocrítica molt proper, pel que sembla, a les acusacions de liquidacionisme anticomunista explicades per Maestro, els actuals dirigents del Partido Comunista, esmolant les llances contra IU, han dit, reconeixent l'error que va significat abandonar tota referència al socialisme i al comunisme dins IU: «Estam en un procés especial. El Partido Comunista de España ha decidit sortir d'aquesta segona clandestinitat. La primera va ser amb Franco, la qual es coneix; la segona és sortir de la clandestinitat provocada pel nostre propi error. Havíem pensat que afeblir el partit o amagar-lo era un símbol de força pel que fa a Izquierda Unida, però pensam que ens hem equivocat».

Amb totes aquestes contradiccions internes no seria estrany que l'antiga direcció carrillista de les Illes (PCE) que, pel que sabem, no té gaire bones relacions ni amb Corriente Roja ni amb l'actual secretari general del PCE, Francesc Frutos, hagi decidit fer una passa endavant i, qui sap, hagi decidit refugiar-se ja per sempre dins l'espai nacionalista i ecologista per a provar de subsistir uns anys més a les institucions

No m'estranyaria que hi hagués certa dosi de sinceritat en aquesta aposta, la final i definitiva aposta dels exdirigents carrillistes de les Illes. Així com dins el PSM hi havia molta gent que no volia caure dins el parany d'IU, com s'ha demostrat amb l'escissió de Mateu Crespí i la constitució d'Entesa per Mallorca, també podem afirmar que Izquierda Unida té els mateixos problemes interns. La marxa d'Esquerra Unida de l'exconsellera de Benestar Social Nanda Caro, les crítiques que els Valero, Cámara i Grosske han tengut i tenen per part de Corriente Roja d'estar supeditats al PSOE i en temps del Pacte acceptar les iniciatives de Maria Antònia Munar i UM, així ho demostra.

Potser seria un bon moment per a Miquel Rosselló i l'actual direcció illenca d'Izquierda Unida de rompre definitivament els llaços que els uneixen a Madrid i fer-ho públic.

El Dia - El Mundo
31/10/06

El panorama nacionalista

La cita amb les urnes de maig de l'any que ve té quelcom de crepuscular no només per a Jaume Matas i Francesc Antich. D'ells dos, només en quedarà un de viu, políticament, perquè el perdedor haurà acabat la seva carrera política. Tanmateix no són els únics que van a la cita amb el seu destí. També el nacionalisme. El qual mai no s'havia presentat a un procés electoral amb tanta separació, amb tants de dubtes i tanta incertesa davant del futur .

Els electors tendran una oferta de partits no nacionalistes limitada a dos, PP o PSOE. I a cada Illa és la mateixa, malgrat els matisos, que hi són. Qualsevol dels votants d'ambdós partits sap perfectament què vota: un projecte que encara que el desconegui al detall l'identifica per les sigles, les quals s'eleven molt per sobre de contradiccions indígenes i ofereixen per si mateixes una marca prou coneguda. Però i la resta?

El panorama, al marge dels dos grans, és molt confús. Potser no tant a Menorca, a on únicament existeix el PSM aliat amb els ecologistes. És una oferta molt local, en clau estrictament insular, però mai tampoc no ha volgut ser res diferent. Sempre s'ha diferenciat del cosí germà que tengué fins fa poc a Mallorca. El PSM menorquí és un partit molt peculiar. L'excepció que confirma la regla. En tot. Fins i tot a l'hora de tenir les crisis. Com que la que se comentà aquí fa unes setmanes i que, amb posterioritat, la màxima responsable orgànica, Tuni Allès, explicà a qui subscriu amb detalls que -si se poguessin publicar- haurien de matisar molt l'article esmentat. No obstant això, també a ell l'afecta una peculiaritat del nacionalisme illenc: l'atomització. L'ha salvada històricament amb l'aliança ferma amb el seu cosí mallorquí. Però, i a partir de l'any que ve? Segur que faran grup parlamentari conjunt, si és que treuen prou diputats per fer-lo, però la qüestió és més profunda. El PSM menorquí està enfrontat a EU, l'ha liquidat, així que com se relacionarà a mig i llarg termini amb el seu cosí si aquest insisteix a desaparèixer per esvair-se amb EU dins d'una formació a l'estil d'Iniciativa per Catalunya? Serà complicada, la relació. Molt més del que ho és ara, i ho és prou.

A Eivissa el nacionalisme està protagonitzat per ERC i en menor mesura per ENE. Ni un ni l'altre, emperò, han assolit mai representació autonòmica per si mateixos. Només la tastà ENE a través d'una trànsfuga. Pel context sociològic pitiús, el nacionalisme només podria tenir esperances de futur si gaudís d'una cobertura orgànica més ampla, a tot el territori balear, la qual tengués prou fortalesa general com per ser present al Parlament, per una altra circumscripció, i pogués ajudar així, conreant pel futur, a la branca pitiüsa. Però mai no ha passat ni fa cara que la cosa vagi per aquest camí.

A Mallorca, que era a on el nacionalisme estava més consolidat, si més no aparentment, la situació actual és confusa com mai. UM diu ser l'únic nacionalisme, tot i que seria, si ho fos, un nacionalisme estrany que no res té a veure amb el que és el nacionalisme històric a Mallorca i a Balears. El PSM, pel seu costat, ha optat per esvair-se dins del futur Bloc que, essent dirigit tot el procés des de fora per Iniciativa per Catalunya, té per objectiu la substitució del tercer espai tradicional tant a Balears com a la Comunitat Valenciana, el nacionalisme, per aquest mena d'esquerra alternativa autòctona amb voluntat d'apèndix compensador del PSOE. Els exPSM s'ajunten en una nova formació, l'Entesa, l'objectiu de la qual passa per erosionar el màxim el Bloc d'EU-PSM, perquè si no, per només presentar-se a les municipals als petits pobles anunciats, ningú no munta l'estratègia d'imatge que han muntat: baixes quantitatives en el PSM per una banda, baixes qualitatives en cascada per una altra i, naturalment, una formació supramunicipal que no té cap altra possibilitat ni objecti que erosionar el Bloc.

En resum: el nacionalisme a Balears està més esquarterat que mai, més feble que mai, més enfrontat que mai i amb les pitjors perspectives electorals de la seva història. L'únic partit nacionalista amb cara i ulls que queda és ERC, si bé està limitat per l'evidència de la dificultat o impossibilitat d'assolir representació, així com pel fet, gens baladí, que si triomfa obtenint un grapat de milers de vots -sis mil, set...- se'n pot derivar, per l'aplicació de la Llei d'Hondt, el millor resultat que mai no ha assolit el PP.

Miquel Payeras. Periodista

Diari de Balears
30/10/06

El PSM escull els seus candidats a municipis on pot presentar-se sol

La formació continua oberta, tot i això, als pactes preelectorals

LLUÍS PLANAS. Palma.

El PSM ha començat a escollir els seus candidats per a les properes eleccions en els municipis allà on es pot presentar sol, tot i que com s'ha acordat des de la direcció del partit, les agrupacions locals segueixen obertes a establir pactes preelectorals amb altres formacions seguint la fórmula del Bloc per a les autonòmiques. Entre aquests caps de llista que el PSM ja té decidits, i que tant pels perfils de la persona com del municipi no sembla que els nacionalistes estiguin disposats a canviar en el cas d'arribar a un pacte amb altres partits de caire nacionalista i d'esquerres, es troben l'actual batle de Petra, Joan Font i Massot; el de Búger, Pere Perelló; o l'actual tinent de batle de Campanet, Francesc Morell, que substituirà l'històric Francesc Aguiló.

També a altres municipis importants com Inca (Francesca Vives), Manacor (Sebastià Gayà), Marratxí (Joan Francesc Canyelles) o Pollença (Gabriel Cerdà), el PSM ja té clar qui serà el seu cap de cartell per a les properes eleccions del mes de maig. També cal destacar en aquest sentit que el PSM, a un bon nombre de municipis, es presenta des de fa temps integrat en agrupacions electorals de caire independent. És el cas per exemple de Sineu o Artà, on Miquel Gelabert i Margalida Tous ja han estat escollits com a candidats d'aquestes agrupacions. No es descarta que davant la situació interna que viu el PSM des del seu darrer congrés, aquesta darrera fórmula no es faci extensiva a altres poblacions de l'Illa.

L'escissió d'un bon grapat d'agrupacions des del canvi a la direcció del partit i l'aposta pel Bloc ha complicat la situació municipal del PSM, que es troba amb dificultats per mantenir llistes a enclaus tradicionals seus. La creació d'Entesa per Mallorca a partir de l'escissió és una d'aquestes dificultats. Així, la direcció del PSM, com ja ha anunciat, no té intenció de presentar llista allà on es presentin candidatures d'Entesa o d'independents provinents del partit, com seria el cas de Vilafranca, Santa Maria o Santa Eugènia. Tot faria canviar aquesta intenció si Esquerra Republicana decidís no integrar-se definitivament en el Bloc i arribar a un acord amb Entesa per Mallorca.

En qualsevol cas, el Bloc ja ha creat un equip coordinador del seu programa electoral, integrat per José Manuel Gómez, Fina Santiago i Pere Mascaró, per part d'Alternativa-Esquerra Unida-Els Verds; i Toni Noguera, Antoni Llompart, Xavier Bacigalupe i Biel Vicens, per part del Bloc.

Diari de Balears

30/10/06

PSM y UM firman un manifiesto a favor de Mas en los comicios catalanes

M. A. PALMA.

La afinidad nacionalista entre el PSM y UM queda patente cuando estas dos formaciones salen fuera de Mallorca. Ayer salía publicado en la prensa catalana un manifiesto a favor del candidato de Convergència i Unió, Artur Mas, a presidente de la Generalitat catalana y estaba firmado tanto por el PSM como por UM.

Junto a los dos partidos nacionalistas mallorquines, otras formaciones similares de Cataluña y Comunidad Valenciana también firman el manifiesto que se pronuncia a favor de un modelo de Estado de "pluralidad nacional".

Diario de Mallorca
30/10/06

Eivissa: La disjuntiva del progressisme

L'elecció de Tarrès com a cap de cartell pot canviar la decisió del PSOE de presentar-se sol el 2007

J.TORRES.Palma.

Poc s'han valorat a Mallorca els darrers moviments efectuats pels socialistes a Eivissa, una illa clau per a la victòria de Jaume Matas en les passades eleccions i que, en funció de les decisions que prengui l'esquerra, ho podria tornar a ser el 2007. Els progressistes només han pogut vèncer el PP quan s'han presentat conjuntament i, ara per ara, estan separats. El cop de timó el pegà el passat mes de setembre el secretari general de la Federació Socialista Pitiusa (FSP-PSOE), Roque López, qui, amb el 98% del suport del seu comitè insular, decidí que el seu partit es presentaria en solitari a les properes eleccions.

La decisió semblava clara i només calia cercar candidat. Però la direcció del PSOE s'avançà. I tant el secretari d'organització, José Blanco, com el secretari general del PSIB, Francesc Antich, proposaren la passada setmana que el candidat per Eivissa fos el batle de la capital, Xicu Tarrès. Divendres, els socialistes d'Eivissa l'elegien candidat al Consell després d'un pacte entre el propi Tarrès, López i Antich

Al marge de la lluita interna en el PSOE eivissenc entre l'aparell -controlat per López- i el sector reduit que té cartell però no té poder intern -liderat per Tarrès-, la decisió pot tenir efectes externs. Segons l'entorn de Tarrès, aquest només és candidat si veu possibilitats de guanyar i l'opció més clara passa per la unió de l'esquerra. De fet, aquesta possibilitat -a hores d'ara complicada- concorda amb la trajectòria de Tarrès, que ha estat batle d'Eivissa liderant una coalició de tots els partits d'esquerra: PSOE, Esquerra Unida, Esquerra Republicana i ENE (l'equivalent del PSM). Ara mateix tots aquests partits excepte el PSOE estan integrats en la Plataforma Eivissa pel Canvi, juntament amb independents vinculats al moviment anti-autopista.

El sector proper a Tarrès havia defensat mesos enrere una candidatura PSOE-Progressistes -en les anteriors eleccions el PSOE es presentà dins els Pacte Progressista d'Eivissa- i la seva traslacció a la situació actual seria PSOE-Eivissa pel Canvi. Els socialistes que defensen aquesta opció consideren que seria més fàcil negociar ara amb només una plataforma que amb quatre o cinc opcions com en el passat i entenen que una opció conjunta garantiria que no es perdés cap vot per l'esquerra.

Els que s'hi oposen, en canvi, mantenen que el PSOE se centra quan es presenta en solitari i pot aspirar a uns votants que no li donen el seu suport quan es coaliga amb forces d'esquerres més radicals. Unes forces que, segons aquests, també perden suports per anar amb el PSOE. Per tant, interpreten que un PSOE en solitari i una única opció més progressista que sigui forta podrien sumar més que els populars. El cas és que a set mesos vista de les eleccions, Eivissa continua sent una paça clau per accedir al Govern de la Comunitat Autònoma i l'esquerra encara no ha decidit si vol tenir alguna possibilitat el maig de 2007.

Diari de Balears

29/10/06

EU felicita al PSM local por unirse al ´bloc´ y confirma a Vives también como candidata

P. C. INCA.

La asamblea local de Alternativa EU-EV celebra la decisión del PSM local de unirse al ´bloc´ para presentarse juntos a las próximas elecciones locales. El coordinador de la formación en Inca, Mateu Bosch, aprovechó ayer la ocasión para felicitar a la candidata a la alcaldía, Francesca Vives (PSM), anunciando: "También será la nuestra".

La lista electoral quedará en principio compuesta por dos miembros del PSM en los dos primeros lugares y el tercero será para Alternativa EU-EV.

El PSM ya cuenta actualmente con dos ediles en el consistorio de Inca.

Diario de Mallorca
29/10/06

Grosske diu que el candidat del Bloc a Palma serà qui generi més adhesió

El regidor és, ara mateix, qui té més opcions de liderar la coalició

J.TORRES.Palma.

El portaveu d'Alternativa EU-EV a l'Ajuntament de Palma, Eberhard Grosske, advertí ahir que difícilment cap candidat a encapçalar la candidatura del Bloc -la coalició amb el PSM- a Ciutat obtendrà la unanimitat de les formacions integrants i, per tant, s'ha d'apostar per situar com a cap de llista aquell que «generi la major adhesió».

Grosske, que és ara mateix el més ben col·locat per liderar el Bloc a Palma, considerà ahir «un pas de gegant» el «compromís» del PSM per aquest projecte i el fet que hagués reconegut que ha de ser Alternativa qui l'ha d'encapçalar a Ciutat.

Segons el regidor, la decisió dels nacionalistes no implica que Alternativa hagi de decidir unilateralment quin és el candidat. S'ha de triar d'acord amb el PSM però ells tendran la darrera paraula. Grosske recalcà que, de moment, ell només és el candidat d'Alternativa, no del Bloc.

Tot i que ara mateix és el polític d'EU-EV amb més estirada i té moltes possibilitats de ser el cap de cartell, a ningú escapa que l'opció Grosske genera també cert rebuig no només en sectors del PSM sinó també de la seva coalició.

Per altra banda, el regidor afirmà ahir que no seria cap problema que altres partits s'incorporassin al Bloc, després que el PSM ho proposàs a Esquerra i Entesa. Amb tot, aquesta opció és ara mateix complicada perque tant ERC com Entesa aposten per la unió dels nacionalistes en un altre bloc que lideraria el PSM.

Precisament la decisió de l'assemblea de Palma del PSM de cedir el lideratge del bloc a Alternativa EU-EV provocà ahir una baixa destacable entre la militància nacionalista, la de l'exportaveu a Cort, Pere Muñoz. Per a l'exregidor, l'aposta del PSM suposa «tudar la feina de molts anys perquè el nacionalisme tingués un espai propi a Ciutat». Muñoz recalcà que la seva renúncia no suposarà l'adscripció a cap altra formació. «No vaig a cap partit», sentencià

Diari de Balears

26/10/06

Muñoz deja el PSM como protesta por su acuerdo con EU

UM y Entesa despliegan una ofensiva para captar a militantes descontentos

TORRES BLASCO

El ex concejal del PSM Pere Muñoz consumó ayer su baja en el partido y comunicó a su secretario general, Biel Barceló, que quiere dejar de avalar las deudas que este partido mantiene con diversas entidades de crédito.

Muñoz, como otros cargos del partido es avalista del préstamo que solicitó la anterior dirección para hacer frente a su deuda

Barceló confirmó estos extremos a Ultima Hora y explicó que Muñoz le había manifestado que tras la última asamblea del partido en Palma, la que aceptó que EU, liderara la candidatura del Bloc a Palma no podía continuar como militante.

Unió Mallorquina (UM) celebró «la independencia política» de Muñoz y expresó su deseo de «seducirle para que se sume a nuestro proyecto». Así lo indicó el director insular de Comunicación de Consell de Mallorca y, desde ayer, nuevo militante de Unió Mallorquina, Antoni Martorell.

Martorell explicó que había decidido afiliarse al partido que preside Munar por sus «convicciones nacionalistas» y a la vista de que su anterior partido, el PSM, del que se dio de baja en 2004, había abandonado el espacio nacionalista.

Pere Muñoz no tiene intención de afiliarse a UM. «Dejo el PSM pero ni me afilio a UM ni a Entesa per Mallorca», dijo ayer.

El ex concejal ha creado una empresa de gestión cultural que colabora con diferentes instituciones.

Fuentes de UM explicaron ayer que «habrá más bajas» y anunciaron la próxima presentación de una «plataforma ciudadana» que pedirá la redefinición de espacio nacionalista y que iniciará una aproximación a Unió Mallorquina.

Ultima Hora

26/10/06

El PSM accepta que EU-EV lideri la candidatura del Bloc a Palma

Ofereix a Entesa i ERC un lloc de sortida a la llista de la coalició a Cort

J. TORRES.Palma

El PSM de Palma acceptà ahir que Alternativa EU-EV lideri la candidatura a Cort del Bloc, la coalició preelectoral que negocien. Amb tot, els militants nacionalistes no volen tancar la porta a altres partits i ahir oferiren a Esquerra Republicana i a Entesa per Mallorca, el nou partit creat pels escindits del PSM, un lloc de sortida a la llista municipal.

Aquesta fou la proposta que aprovà ahir l'assemblea de militants de la Federació de Palma del PSM, presidida pel secretari general a la ciutat i portaveu a Cort, Bartomeu Carrió. Els nacionalistes mantenen la seva proposta de «bloc ampli» en el qual, a més d'Alternativa EU-EV, tenguin cabuda Esquerra, Entesa i independents. Un bloc diferent del que ja s'ha tancat en l'àmbit autonòmic i que només està integrat pel PSM, Alternativa EU-EV i Independents.

Després de l'assemblea nacionalista d'ahir, ara la pilota és a la teulada d'Alternativa EU-EV i d'Esquerra i Entesa. Els primers hauran de triar un candidat que no desagradi al PSM. Les opcions no són gaires i el fet que no s'acabi de trobar un independent solvent, fa que molts mirin cap a Eberhard Grosske.

Els segons hauran de respondre a l'oferta del PSM i ja han rebutjat públicament la possibilitat d'integrar-se en un pacte autonòmic del qual formàs part Alternativa.

De fet, hores abans que el PSM de Palma es decidís, Esquerra Republicana afegí més llenya al foc. El seu portaveu a Palma, Ferran Tarongí, comparegué per llançar un nou envit als nacionalistes proposant-los un pacte «sobiranista i d'esquerres» amb vista a les eleccions municipals de Palma. La concreció seria una coalició preelectoral que inclouria els dos partits i Entesa i que n'exclouria explícitament Alternativa EU-EV.

Segons explicà Tarongí, d'aquesta manera es «reunificaria» l'espai «sobiranista» que s'ha «fragmentat» amb el Bloc. Esquerra, advertí, no posaria través que el PSM lideràs aquest nou bloc nacionalista. El PSM «valorà» ahir la proposa, però mantingué la seva opció pel bloc «ampli».

Diari de Balears

25/10/06

El PSM acepta que EU ocupe el 'número uno' de la lista al Ajuntament de Palma

Ofrece a ERC y Entesa unirse al Bloc, pese al veto de ambos a Esquerra Unida

TORRES BLASCO

La asamblea de Palma del PSM aceptó anoche que Alternativa, es decir EU y Els Verds, encabece la candidatura del Bloc a Cort y, además, ofreció participar en la misma a ERC y a Entesa Per Mallorca (EpM), el partido formado por los perdedores del congreso que eligió a Biel Barceló como secretario general.

La asamblea de los nacionalistas de Palma ratificó la fórmula del congreso y se sumó a la propuesta de formar una alianza pre-electoral o Bloc.

El nuevo responsable del PSM-Palma, Tomeu Carrió, se comprometió hace unas semanas al ser elegido al frente del partido en Palma a buscar la integración de los republicanos. Biel Barceló, secretario general del PSM, quiso estar presente en la asamblea y señaló claramente que no aceptar la fórmula del Bloc, con EU, provocaría una grave crisis y distorsionaría toda su estrategia.

¿Quién encabezará la lista? La primera opción es Eberhard Grosske, si bien Alternativa aceptaría, de hallarlo, otro nombre, preferentemente alguien independiente.

La de ayer fue una jornada un tanto confusa y, posiblemente, hoy no lo será menos. Horas antes de la asamblea, la sección balear de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) añadió un elemento más de confusión a la polémica: a través de su portavoz en Palma, Ferran Tarongi, propuso al PSM un acuerdo a tres bandas para «reunificar el espacio soberanista y nacionalista».

Ultima Hora

25/10/06

El PSM de Palma acepta que EU encabece la candidatura del Bloc a Cort y propondrá a ERC que se sume

V.E. PALMA.

La asamblea de Palma del PSM acordó ayer formar la coalición del Bloc con EU-Els Verds para las elecciones municipales, aceptando que el candidato a la alcaldía pertenezca a EU-EV. Asimismo, aprobó proponer a ERC que se sume al proyecto de Bloc para Palma, a pesar de que este partido ha rechazado integrarse en la coalición autonómica. No obstante, este ofrecimiento estará condicionado a negociaciones, sin aceptar las condiciones que ayer mismo expuso ERC.

El portavoz del partido catalanista en Palma, Ferran Tarongí, planteó ayer un acuerdo con el PSM, excluyendo a EU-EV, con el fin de "reunificar el espacio nacional en el que nos movemos, que ha sido fragmentado por todos estos meses de debate y de procesos en torno a la creación del Bloc". Agregó que, en esta coalición, estaría "abierto" a que la candidatura municipal la encabezara el PSM.

Sin embargo, el acuerdo alcanzado con EU-EV, por el que ambas fuerzas constituyen la coalición del Bloc para las elecciones autonómicas, hace prácticamente imposible aceptar estas condiciones de ERC.

Antes de que comenzara ayer por la noche la asamblea del PSM, la ejecutiva palmesana del partido se reunió para tratar sobre la propuesta que se llevaría a votación, en la que figura la aceptación de que el candidato a Cort salga de las filas de EU-Els Verds, dado que los candidatos a la Presidencia del Govern y del Consell pertenecerán al PSM.

Diario de Mallorca
25/10/06

Per la unitat

MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

Miquel Payeras, un conegut periodista mallorquí, encertava l'altre dia quant a la possibilitat de trencament de la plataforma d'independents pro coalició PSM-ERC-EU. Deia el periodista: «També pel sector d'indepedents que donaven suport a la creació de la coalició hi podia haver moviments de tensió. Com se sap, aquests independents pressionaren fort ferm el PSM perquè es fes la coalició, donant sempre per fet que ERC s'hi incorporaria. Ara, amb ERC i, sobretot, si aquest partit amb els exrenovadors fessin una candidatura nacionalista, sobiranista i progressista a Palma, amb directa competència amb la del bloc, situaria l'inicial grup d'independents procoalicionistes front a un probable trencament...».

Crec que Miquel Payeras no s'equivoca gens ni mica en les seves apreciacions. I ho puc dir amb coneixement de causa perquè tenc molts d'amics escriptors i professors que han signat la plataforma d'independents i que ara, vist i comprovat que, més que per a unir, ha servit per a dividir el nacionalisme progressista i crear una greu escissió al PSM, partit al qual alguns sempre havien votat, ara, repetesc, es penedeixen d'haver signat sense pensar en les possibles conseqüències del seu acte.

És evident, com diu Payeras, que la majoria de gent que signà el manifest volia i vol la unitat electoral del nacionalisme progressista. I molts van més enllà de la simple unitat electoral de circumstancies: un sector prou important de signants el que voldria, fins i tot, és anar bastint els fonaments d'una nova força política que no tengués res a veure amb les renúncies i traïdes dels darrers trenta anys

El problema, per als sectors del nacionalisme progressista que signaren el document, i m'ho ha dit molta gent, és que mai haurien pogut imaginar que aquella pressió ferotge feta als militants del PSM pocs dies abans del congrés que decidí anar amb EU, servís per a dinamitar el partit que sempre havien defensat i que, en lloc d'unir, dividir per sempre el nacionalisme progressista

Sincerament jo crec que aquests amics meus pecaven d'ingenuïtat en no valorar les circumstàncies polítiques que hi eren presents en l'orquestrada pressió bastida al voltant del congrés del PSM que havia de decidir anar o no de bracet de Miquel Rosselló. Tot i que la gran majoria de signants, ningú no ho dubta, l'únic que volia era aconseguir la unitat de l'esquerra oficial per a fer front a la nefasta política d'especuladors i encimentadors de Mallorca, amb una mica de vivor haurien d'haver analitzat el que hi havia rere la ferotge pressió feta en uns moments prou delicats per al PSM quan, ho hem vist posteriorment, es decidia el seu futur. Amb la voluntat de ser unitaris, aquests amics no valoraren o no s'adonaren de les forces que hi havia rere aquesta pressió. Per a un petit sector, molt reduït evidentment, proper als plantejaments d'EU, el que s'amagava pura i simplement rere la propaganda oficial de la unitat, era l'aconseguir la supervivència d'EU com a grup, el mantenir la seva representació institucional.

Parlam d'un sector que mai no ha estat nacionalista, un sector, el proper al carrillisme espanyol, que sempre ha combatut a mort el nacionalisme mallorquí per «petitburgès sense connexió amb la classe obrera». Per a aquest grup, el PSM sempre havia estat un problema, un entrebanc a neutralitzar o eliminar, un «mal exemple» a anorrear, ja que, des de la transició, el PSM, amb la seva actitud ferma de conseqüència amb els principis de lluita pels drets nacionals i defensa de la nostra memòria històrica.

El problema de la divisió del nacionalisme només es planteja per a aquells que el que volien, signant el document de la plataforma, era unir, mai contribuir a dividir el nacionalisme progressista de les Illes. Ara, una vegada consumada la divisió del PSM... qui anirà als pobles a cercar els vots que s'han perdut? Quins intel·lectuals o artistes dels que signaren el manifest aniran a Alaró, Vilafranca, Santa Eugènia, Sóller, Muro, Santa Margalida o Can Picafort, per dir solament uns noms, a recollir els vots per a les autonòmiques que ja s'han perdut definitivament? Els meus amics penedits m'expliquen que mai s'haurien imaginat el que s'ha esdevingut, i molt manco que, pensant ajudar a bastir la unitat del nacionalisme progressista, el que han fet en la pràctica ha estat contribuir a aquest gran desastre per a Mallorca i per a les Illes que ha significat aquesta divisió.

El Dia - El Mundo

24/10/06

Entesa per Mallorca descarta firmar qualsevol pacte amb EU, PP i UM

Unes 200 persones anaren a la cloenda del seu primer congrés

CARME MORENO. Muro.

Entesa per Mallorca, nou partit fundat pels renovadors que abandonaren el PSM, descarta firmar cap tipus de pacte amb EU, el PP o UM de cara a les pròximes eleccions autonòmiques. Així de clar ho deixaren ahir el president de la nova formació, Biel Huguet, i el secretari general d'Entesa, Jaume Sansó, després del primer congrés de la nova formació política que va tenir lloc al Convent de Muro

«És fals que hi hagi un apropament cap a UM de cara a les properes eleccions», concretà Huguet. Fins a finals d'any Entesa no decidirà si es presenta als propers comicis autonòmics, ja que «aquesta ara és una qüestió secundària ara». I és que Entesa es vol consolidar als diferents municipis on presentaran candidatura.

El moment més esperat d'ahir fou l'acte de cloenda al restaurant Son Sant Martí, que comptà amb la presència d'unes dues-centes persones de diferents municipis.

Entre els membres de la comissió executiva que més destaquen s'hi troba l'exbatle d'Artà i destacat membre del PSM que apostava per la renovació del partit, Montserrat Santandreu. El congrés comptà també amb la presència afiliats d'una vintena de municipis com Sóller, Costitx, Bunyola, Vilafranca, Palma, Sencelles, sa Pobla, Campanet, Inca, Muro, Campos, Felanitx i Artà. Huguet digué que «tendrem candidatura com a mínim a una vintena de municipis; podrem anar sols, com independents, o bé, units amb altres partits ja que cada poble és un món».

Els membres de la comissió executiva són Gabriel Huguet (presidència), Jaume Sansó (secretari general); Vicenç Roig (finances); Felip Esteva (territori); Caterina Canyelles (formació); Gabriel March (participació ciutadana); Jaume Perelló (comunicació); Ponç Vaquer (àrea metropolitana Palma); Tomeu Morro (economia); Santandreu (migracions); M. Eugènia Pou (turisme); Aina Picó (cultura, educació); Miquel Àngel Vicens (medi ambient); Miquel Gual Pons (infraestructures); Mateu Crespí (benestar social); Bartomeu Togores (sanitat).

Diari de Balears

22/10/06

Xesca Vives, candidata por el PSM, se presentará con el ´Bloc´

P.C. INCA.

Francesca Vives, actual secretaria general del PSM de Inca, fue reelegida como candidata por el PSM y secretaria general de esta formación a nivel local. La asamblea de los nacionalistas la designó por unanimidad.

La asamblea nacionalista acordó, también por unanimidad, establecer un pacto preelectoral con Alternativa EU-Els verds, más conocido a nivel coloquial como "Bloc".

Vives mostró su satisfacción por la confianza que se ha depositado en ella y aseguró que "el PSM continuará trabajando duramente pera conseguir un cambio de gobierno en Inca. Hoy es, más que nunca, necesario un gobierno municipal que anteponga los intereses de los ciudadanos. El proyecto de Rotger está agotado".

Diario de Mallorca
22/10/06

El derecho inalienable a la autodeterminación

La propuesta política de Entesa per Mallorca se sustenta en el "mallorquinismo progresista y el nacionalismo", tal como reza la ponencia política aprobada por el cien por cien de los participantes en el primer congreso celebrado ayer.

"Entesa per Mallorca se define como un partido soberanista, es decir, reconocemos el derecho del pueblo de las Islas Balears a poder decidir democráticamente cuál ha de ser su futuro político y el nivel de vinculación con otros pueblos", indica el texto. "El derecho de autodeterminación, reconocido por las Naciones Unidas, es un derecho inalienable que no se puede negar", apostilla.

Diario de Mallorca

22/10/06

Entesa per Mallorca dará libertad para establecer pactos en los municipios

Biel Huguet ocupará la presidencia del partido y Jaume Sansó la secretaría general

M. M. B. PALMA.

Entesa per Mallorca, la formación política compuesta por antiguos militantes del PSM opuestos al Bloc con Esquerra Unida-Els Verds, dará libertad a los cabezas de lista municipales para que establezcan los pactos que consideren oportunos, siempre y cuando respeten las "líneas" programáticas del partido.

Así lo indicó ayer su presidente, Biel Huguet, elegido máximo dirigente durante el I Congreso celebrado en Muro. "Cada pueblo tiene su realidad", argumentó Huguet, quien subrayó la importancia del municipalismo en la isla. El segundo hombre fuerte de Entesa, el alcalde de Vilafranca, Jaume Sansó, ocupará la Secretaría General. Entre las caras conocidas de la Comisión Ejecutiva destacan Mateu Crespí, Montserrat Santandreu y Miquel Gual.

Entesa per Mallorca entronca con el republicanismo federal del siglo XIX, con personajes como Antoni i Francesc Villalonga, Benet Pons, Joan Torrandell y Lluís Martí. La ponencia política se refiere al PSM previo al XVIII Congreso, antes de la fractura interna, como "el bastión del nacionalismo político durante treinta años".

A renglón seguido puntualiza: "Por una serie de razones estratégicas, el PSM ha decidido difuminar su carácter nacionalista dentro del eje derecha-izquierda formando un bloque con Esquerra Unida-Els Verds".

Los ejes ideológicos de Entesa hacen referencia al turismo y reconocen que al mallorquinismo político "siempre le ha costado penetrar" dentro de este ámbito económico. Pero pretenden dar un vuelco a esta situación: "Este sector esencial para nuestra economía no está formado sólo por las dos o tres cadenas que ejercen un caciquismo moderno del cual nos tenemos que deshacer, sino que abarca un espectro mucho más amplio de la sociedad, ante el cual no nos podemos permitir el lujo de aparecer como sus enemigos, antes al contrario".

A este colectivo les califica como "futuros aliados si es que realmente queremos sobrevivir como un pueblo y hacer un uso racional de nuestros recursos económicos".

Diario de Mallorca

22/10/06

Els renovadors Sansó i Crespí seran a l'Executiva d'Entesa per Mallorca

El jove Biel Huguet serà el president de la nova formació nacionalista

LL. PLANAS.Palma.

Biel Huguet, un jove empresari de Campos molt vinculat al món de la cultura, serà elegit avui president d'Entesa per Mallorca, el partit fundat pels renovadors que abandonaren el PSM. Precisament, les cares més visibles dels renovadors, com el batle de Vilafranca, Jaume Sansó; els exbatles de Santa Eugènia i Artà, Mateu Crespí i Monserrat Santandreu; o el portaveu a Sóller, Miquel Gual, formaran part de l'Executiva d'aquesta formació.

Una formació que neix amb afiliats especials: una vintena de responsables municipals, que fins ara representaven -alguns encara ho fan- les sigles del PSM. Després que els regidors de Bunyola s'hagin passat a l'Entesa, aquest partit compta, com a militants, amb set edils de Vilafranca, cinc de Santa Eugènia, tres de Sóller, dos de Bunyola i un de Muro

Entesa per Mallorca celebrarà avui, a Muro, el seu congrés fundacional, en el qual marcarà les línies ideològiques, organitzatives i estratègiques del seu projecte, que es basa en el mallorquinisme progressista i en el nacionalisme.

En l'àmbit programàtic, segons les ponències que avui es debatran al congrés, «l'objectiu darrer d'Entesa per Mallorca és aconseguir el màxim grau d'autonomia política per al nostre país, l'equilibri ecològic i mediambiental, el desenvolupament sostenible i el benestar social». Les mateixes ponències demostren que el projecte d'Entesa per Mallorca aspira a ser majoritari.

Diari de Balears

21/10/06

El PSM lanza un llamamiento para que Entesa, Bloc y ERC se unan en los municipios

MIQUEL ADROVER. PALMA.

El secretario general y candidato al Govern por el PSM, Gabriel Barceló, y la portavoz parlamentaria nacionalista Joana Lluïsa Mascaró, lanzaron ayer un llamamiento para que en los municipios Entesa Nacionalista, Bloc y ERC vayan en una sola candidatura.

Gabriel Barceló significó que saben que a nivel autonómico "es muy difícil la unidad", pero creen que en los pueblos se debe hacer un esfuerzo máximo para evitar que "la fragmentación del espacio nacionalista favorezca al Partido Popular en los pueblos".

Barceló empezó su intervención diciendo que "nosotros no pactaremos con el PP" y criticó las manifestaciones de UM, calificándolas de "falsas porque siguen estando en el sitio de siempre y se venderán al mejor postor".

Sobre los anuncios de nacionalismo anunciados por UM, el PSM dijo que hasta ahora "han mostrado con el PP el modelo de la derecha españolista con mucho desarrollo urbanístico y autopistas".

Diario de Mallorca
21/10/06

El PSM se muestra ´sorprendido y triste´ por la marcha del partido de Jaume Sansó

C. RIERA / M. B. VILAFRANCA.

El PSM, a través de su presidenta, Joana Lluïsa Mascaró, se mostró ayer "sorprendido y triste" por la marcha de Jaume Sansó, alcalde de Vilafranca, ex presidente de la formación nacionalista y dirigente renovador. Pese a que al abandono de Sansó como militante, le siguen el de los otros seis ediles hasta ahora del PSM, el partido nacionalista "no descarta presentar lista propia" en las elecciones. Pero la agrupación de Vilafranca se ve muy mermada al haber perdido al 75 por ciento de militantes, que seguramente se integrarán en el grupo Entesa per Vilafranca que previsiblemente encabezará Jaume Sansó y que prevé acudir a las elecciones locales con otros grupos "de corte progresista".

Diario de Mallorca

20/10/06

Comunicat de la Coordinadora Provisional de la Plataforma per un Bloc Progressista

Davant la impossibilitat manifesta de constituir una coalició preelectoral entre totes les forces polítiques progressistes, nacionalistes i ecologistes, la Coordinadora Provisional de la Plataforma (CPP) per un Bloc Progressista vol manifestar que:

1. Fa uns mesos va fer una crida a les organitzacions polítiques PSM-EN, Alternativa EU-EV i ERC perquè donessin una alternativa electoral i parlamentària unificada que fés possible un canvi polític a les Illes Balears i permetés fer front a una política cada vegada més destructiva contra el territori, la llengua, la cultura i els serveis públics essencials.

2. Després de mesos de negociacions, per al Parlament només s’ha aconseguit la unitat entre PSM-EN i Alternativa EU-EV, mentre queda oberta la possibilitat de pactes municipals cas per cas. Lamentam sincerament que, malgrat els esforços de la Plataforma, no s’hagi format aquest front comú d’esquerres.

3. Per tot això, creim que encara cal seguir animant els partits als què dirigíem la nostra crida a afrontar les properes eleccions amb seriositat i il·lusió per mantenir en les nostres institucions la presència dels valors de l’esquerra sobiranista i ecologista en què se sent representada una part de la societat mallorquina.

4. Assumim que les adhesions recollides fins ara es referien a la unitat dels tres partits i que aquesta nova situació pot crear malentesos que en tot cas volem evitar. Tot i això, tenim en compte la voluntat d’una part dels adherits a seguir col·laborant i donant suport a aquest projecte i consideram que és important mantenir aquest col·lectiu a través d’aquesta Plataforma. Donat que a alguns pobles es formen coalicions entre els tres partits, creim adient mantenir la informació generada fins ara per la Plataforma (comunicats, manifests, recull de premsa).

Plataforma per un Bloc Progressista

19/10/06